Publicat el 2 de gener de 2010
21 VERSOS
Arribes al meu cos,
sense reflexos ni
ombres.
Véns i, en el
fons,
els teus passos
són
el fons de les
meues empremtes.
Arribes al meu cos,
com si
fores
un transeünt nou
que dorm en l’estació
dels records.
Véns al fons
i des del fons
d’un continent
únic
i precís.
Arribes al meu
cos,
el converteixes
en la teua llar,
el meu destí.
Arribes a mi,
sense reflexos
ni ombres.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Una volta més trobe els teus versos extraordinaris i aqueixa vegada a més a més molt senzills,ço que’ls fa més extraordianaris encara.
Permetem una suggerencia ,al capdavall ,quan dius …..’el teu llar’ jo trobe que em sonaria més bé a la meua orella, ‘….la teua llar’, ets tu la mestressa dels teus versos i per tant disculpem la sugerencia.