EUROTOPIA

L’estratègia sense tàctiques és la ruta més lenta cap a la victòria.

Les tàctiques sense estratègia són el soroll que precedeix la derrota.

SUN TZU

L’enunciat de Sun Tzu, escrit fa més de 2000 anys, em serveix per introduir els conceptes d’estratègia i tàctica, tan valuosos tant en els camps militars com polítics i tan oportuns en la reflexió electoral.

Cal distingir la ‘tàctica‘ de la ‘estratègia‘:

La maniobra (el vot) és peculiar i exclusiu de la ‘tàctica’ i el moviment (per aconseguir el nostre ideal-target-) de la ‘estratègia’.

Segons MAGALONI (Elecció Racional i Vot Estratègic), des de la perspectiva de la teoria de l’elecció racional, el vot estratègic implica que els electors facin servir el raonament de la utilitat esperada en el seu vot, calculant les possibilitats de guanyar de les diferents opcions. Els polítics estratègics, a més, incentiven els electors a realitzar aquests càlculs.

També cal distingir entre ‘ESTRATAGEMA’ i ‘ESTRATÈGIA’.

L’estratagema és un ardit, engany fet amb astúcia i destresa posat en pràctica i en acció per enganyar al contrincant i posar-ho en posició difícil o crítica per a produir  la seva rendició o derrota.

VOT TÀCTIC o ÚTIL

Pot dividir-se en les següents categories:

· Per afectar l’assignació de llocs, per afectar la formació del govern i per protestar. És el que coneixem com a vot útil.

Consisteix en votar per un candidat o partit per intentar assegurar que es produeixi el resultat més probable, en virtut que el candidat o partit preferit en primera instància, no té possibilitats de triomf.

Quan les eleccions es polaritzen entre dos partits, el vot tàctic afavoreix als grans i perjudica, normalment, als petits.

· Per afectar la formació del govern.

Pot tenir tres subcategories:

o La seqüència estratègica, que consisteix a votar amb el propòsit que un partit tingui la primera oportunitat de formar govern en un sistema parlamentari.

o L’equilibri estratègic, que consisteix a votar amb la intenció de no atorgar a un sol partit el suport ple quan concorren eleccions de dos poders en un sistema. Per exemple, es vota pel partit A per les locals i pel partit B per generals. Es tracta d’establir una mena d’equilibri entre els poders. Així, les accions del poder local queden subjectes a major control en haver de governar amb un congrés en el qual el seu partit no té la majoria.

o El llindar segur estratègic. Es vota a favor d’un partit per assegurar que tingui el nombre suficient de vots per tenir dret a seients en les cambres parlamentàries.

· Per protestar contra un partit majoritari.

Es vota en contra d’un dels partits més preferits, tot i que tingui grans probabilitats de triomf, per castigar la seva actuació i fer que modifiqui la seva conducta en el futur. L’elector tracta d’enviar un missatge de protesta mitjançant el vot en blanc o invalidat, a favor d’un tercer partit o de l’oponent més fort del partit repudiat. Es tracta de reduir el marge de la victòria del partit que es pretén castigar per què prengui consciència i corregeixi les seves accions. S’usa així el vot, no per expressar preferències, sinó per tractar que un partit modifiqui la seva actuació futura en veure reduïda la seva votació.