EUROTOPIA

Pensar localment per actuar globalment i pensar globalment per actuar localment.

7 d'octubre de 2014
0 comentaris

Utopia / Distopia

Una distopia és una utopia perversa on la realitat transcorre en termes oposats als d’una societat ideal. El terme va ser encunyat com a antònim d’utopia i s’usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur proper) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics.

D’acord al Oxford English Dictionary, el terme va ser encunyat a finals del segle XIX per JHON STUART MILL, qui també emprava el sinònim creat per BENTHAM, cacotopía, a la vegada. Les dues paraules es van basar en el terme utopia, encunyada per THOMAS MORE com ou-topia o lloc que no existeix, normalment descrit en termes d’una societat perfecta o ideal. D’aquí, llavors, es deriva distopia, com una utopia negativa on la realitat transcorre en termes antitètics als d’una societat ideal. Comunament, la diferència entre utopia i distopia depèn del punt de vista de l’autor de l’obra o, en alguns casos, de la recepció del mateix lector, que jutgi el context descrit com a desitjable o indesitjable.

Els textos basats en distopies sorgeixen com obres d’advertiment, o com sàtires, que mostren les tendències actuals extrapolades en finals apocalíptics. Les utopies, en canvi, no es basen en la societat actual, sinó que transcorren en una època i un lloc remots, o indeterminats, o després d’una ruptura de la continuïtat històrica (per exemple, les obres d’HG WELLS).

Les distopies guarden molta relació amb l’època i el context sociopolític en què es conceben. Per exemple, algunes distòpies de la primera meitat del segle XX advertien dels perills del socialisme d’Estat, de la mediocritat generalitzada, del control social, de l’evolució de les democràcies liberals cap a societats totalitàries, del consumisme i l’aïllament (Nosaltres, 1984 , Un món feliç). Altres més recents són obres de ciència ficció ambientades en un futur proper i etiquetades com ciberpunk, que utilitzen una ambientació distòpica en què el món es troba coercitivament dominat per les grans transnacionals capitalistes amb alts graus de sofisticació tecnològica i caràcter repressiu.

Altres distòpies són presentades com utopies en la seva visió superficial, però a mesura que els personatges s’endinsen en la mateixa descobreixen que l’aparent món utòpic manté ocultes característiques pròpies de les distopies que resulten indispensables per al seu funcionament. Aquestes distòpies solen estar pensades per advertir sobre els riscos de la manipulació mediàtica o política.

Font Wikipedia.

Utopia / Distopia

Per això tant la utopia com la distopia no són més que la doble polaritat d’una visió de la societat, que no s’ha de confondre amb els conceptes oposició o conflicte.

Això és frustrant dins de les aspiracions judeocristianes perquè sembla rebutjar qualsevol possibilitat de progrés, necessiten un ideal, sent aquest un ideal que sorgeix de la seva visió lineal (en contracti amb una visió cíclica o zigzaguejant). Per això ens ofereix una visió positiva / negativa, llum / foscor, vida / mort … perquè ens dirigim linealment cap a aquesta direcció o si contrària. Per això l’empresa de la tecnologia occidental consisteix a << fer del món un lloc millor >> : plaer sense dolor, riquesa sense pobresa, i salut sense malaltia. I aquests idealistes desesperen davant el fracàs, com més volem dominar el món, aquest més s’allunya de nosaltres.

Els taoistes veuen el món com una cosa igual i inseparable d’ells mateixos; així; LAO-TZU podia dir: << Sense abandonar casa meva conec l’univers sencer >>. Això suposa que l’art de viure s’assembla més a la navegació que a la guerra, ja que l’important és conèixer els vents, les marees, els corrents, les estacions i els principis de creixement i decadència, de manera que en els nostres actes hem utilitzar-los en lloc de lluitar contra ells. En aquest sentit, l’actitud taoista no s’oposa a la tecnologia en si mateixa. Precisament, els escrits de CHUANG-TZU estan plens de referències a l’habilitat i la perícia perfeccionades mitjançant aquest important principi de << seguir el corrent >>.

Font ‘El Camí del Tao’ Alan Watts / Al Chung-Liang Huang

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!