En realitat són mals temps per a la raó … per a la modernitat, en un context en el qual predomina l’organització, la igualtat entre els individus, acaba sent simple uniformitat i pèrdua d’identitat individual, per la qual cosa s’imposa la passió.
Ja ho va dir Rousseau en la seua pròpia època, que sostenia que una societat política, un estat, necessiten fundar-se en el sentiment, en la creença, i no únicament en la raó.
Però aquesta intromissió del no-racional, es fa evident només en els moments de crisi, com ara el que es va produir amb la fallida de l’estat liberal o, com la que passa ara, amb la fallida de l’estat keynesià.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!