En realitat són mals temps per a la raó … per a la modernitat, en un context en el qual predomina l’organització, la igualtat entre els individus, acaba sent simple uniformitat i pèrdua d’identitat individual, per la qual cosa s’imposa la passió. Ja ho va dir Rousseau en la seua pròpia època, que sostenia que
En setembre del 2010 ‘Economistes sense Fronteres’ em van convidar a un sopar col·loqui amb Arcadi Oliveres, Professor d’Economia Aplicada de l’UAB i president de Justícia i Pau, amb l’objectiu de reflexionar sobre el sistema econòmic actual i el sentit d’optar per un model de decreixement econòmic. Vaig publicar aleshores al meu Bloc en La
… Però no va a tenir molt èxit ja que vostè només accepta una lògica i una no-lògica, però hi ha en nosaltres moltes lògiques que es combaten i de l’enfrontament neix el alògic. No es deixi entabanar per aquests filòsofs imperfectes que parlotegen contínuament sobre la unitat i sobre les relacions entre les parts
Les intervencions urbanes no han acabat mai imposant l’ordre previst, sempre han acabat en un ordre fictici i caòtic, la revisió del que ha passat en actuacions precedents amb suficient perspectiva històrica, juntament amb la flexibilitat i participació ciutadana són l’única possibilitat. El període de les grans reformes urbanes de De Gaulle en París als
L’home arriba als límits del planeta: les energies fòssils s’esgoten, els materials són dissipats, la biodiversitat el mateix … La llista és llarga i coneguda. Els rendiments decreixents constitueixen un dels problemes més grans de la ciència econòmica: tot desenvolupament d’una activitat es recolza en recursos menys perfectes, perquè els més perfectes són utilitzats abans.
L’HORA DEL TÉ VERD “Creix la desigualtat: de Piketty a l’informe OXFAM” amb Fernando Contreras (Pt. OXFAM i Coordinadora Valenciana ONGD) Dimarts 24 de febrer, a les 19h Centre OCTUBRE de Cultura Contemporània Carrer Sant Ferran, 12. València. “La fortuna de los más ricos crece un 18% y supera los 4.000 millones de €”,
Ja fa tres anys se iniciaren una sèrie de protestes en febrer del 2012 a la Ciutat de València arran de les protestes de l’alumnat de l’Institut Lluís Vives de València contra les retallades en educació de la Generalitat Valenciana i les càrregues policials que se’n derivaren.[1] Vídeoclip de la #PrimaveraValenciana. La música és de Pau Alabajos: “Utòpics, idealistes, ingenus” del seu darrer
La por a perdre és un empobriment de la ment que et porta a només pensar en el resultat. Pots no tenir por de la derrota per dos factors o la barreja dels dos, que són: que per pobresa t’adonis que en realitat no tens res a perdre o que la força que proporciona el
Si mirem amb cura podem detectar l’aparició d’una franja social que abans no existia: la gent que avui té al voltant de seixanta anys: L’SEXALESCENCIA. És una generació que ha fet fora del idioma la paraula “sexagenari”, perquè senzillament no té entre els seus plans actuals la possibilitat d’envellir. Es tracta d’una veritable novetat demogràfica
No passa un mes (en període electoral setmana) que no es publiqui una enquesta sobre la pujada o baixada dels partits i de la popularitat dels electes. Ningú ens avisa que el ‘homo electoralis’ és molt influenciable i que aquestes publicacions intempestives li extravien haver de deliberar els programes, les idees, els models. Però la
Utilitza tot el cap, la ‘lògica‘ i la ‘imaginació‘ no tingues por de la ‘incertesa‘ i ‘experimenta‘. El canvi d’any és un bon moment per a això i en la situació de permanent crisi i incertesa es fa imprescindible. Per a això partim d’un coneixement, una observació, d’unes habilitats, una creativitat, un aprenentatge, i una
Potser Nadal és que tothom es digui a si mateix i en veu molt baixa el nom de cada cosa, mastegant els mots amb molta cura, per tal de percebre’n tot el sabor, tota la consistència. Potser és reposar els ulls en els objectes quotidians, per descobrir amb sorpresa que ni sabem com són de
“Un moment polític passa quan la temporalitat del consens és interrompuda … La política no necessita barricades per existir. Però sí que necessita que una manera de descriure la situació s’opose a una altra, i que s’opose significativament.“ Jacques Rancière Segons Rancière , una ficció política fa tres operacions simultànies: crea un nom o personatge
Sempre he manifestat l’abús pervers i tendenciós que es fa de les variables macroeconòmiques per definir situacions econòmiques i previsions, però si el seu ús pot ser qüestionable en comportaments elàstics de l’economia quan hi ha un comportament plàstic o caòtic (desacceleració o crisi) aquestes variables es tornen ineficaços i imprevisibles. I això és així
el vent bufa fort aquesta nit i és un vent fred i penso en els xicots desocupats. espero que alguns d’ells hagin pogut aconseguir una ampolla de vi negre. és quan estàs en la mala quan t’adones que tot té amo i que hi ha panys en totes les coses. així funciona la democràcia: agafa