EUROTOPIA

Elisabeth NOELLE-NEUMANN, sociòloga berlinesa famosa entre els estudiosos de la comunicació per la seua teoria de l’espiral de silenci, va morir el dijous, març 25, 2010, als 93 anys a la ciutat balneari de Allensbach, seu del famós Institut für Demoskopie que va fundar el 1947 amb el seu primer marit, el polític i periodista Enrich Neumann.

En la situació actual m’ha paregut adient tornar a publicar l’apunt que vaig escriure en eixa ocasió:

Així ho publica PACO SEOANE en el seu Bloc Comunicació Política, amb el títol ELISABETH NOELLE-NEUMANN (1916-2010)

També ho recull CARMEN ALBORCH en l’article publicat avui a El País El final del silenci

LA TEORIA DE L’ESPIRAL DEL SILENCI.

La teoria de l’espiral de silenci sosté que els individus tendim a amagar la nostra opinió si pensem que la majoria de la gent té un parer contrari al nostre. Des del punt de vista del propagandista, la clau està en controlar les minories vocals (els mitjans de comunicació i les elits). La seua major projecció social farà que els seus pensaments semblen els de la majoria, els políticament correctes, reprimint així l’opinió popular que, inconscient del seu autèntic caràcter majoritari, es retraurà o fins i tot convertirà en sentir que s’intueix com a triomfador.

PACO SEOANE

La tesi Noëlle-Neumann partia de que els individus configuren els seus opinions basant-se, en part en la discussió argumentativa, sí, però principalment en la por a l’aïllament social, ja que la societat amenaça amb excloure els qui s’allunyen del consens; del que estableix com a moral i suposadament vàlid. Per tant, segons la teòrica alemanya, els individus són capaços de renunciar al seu propi judici i de reprimir els seus instints per tal d’evitar aquest rebuig per part de la majoria, que accepta, dóna suport i defensa una altra postura, si senten que el seu pensament només trobarà el suport d’una minoria.

CARMEN ALBORCH

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!