Sempre he manifestat l’abús pervers i tendenciós que es fa de les variables macroeconòmiques per definir situacions econòmiques i previsions, però si el seu ús pot ser qüestionable en comportaments elàstics de l’economia quan hi ha un comportament plàstic o caòtic (desacceleració o crisi) aquestes variables es tornen ineficaços i imprevisibles.
I això és així perquè l’economia no és un sistema tancat en si mateix sinó un sistema obert que s’interrelaciona i interactua amb els ecosistemes i amb els sistemes socials, l’evolució creativa de la investigació suposa trencar amb el paradigma científic dominant i pensar en termes interdisciplinaris, fet que suposa un repte intel·lectual i un desafiament als interessos acadèmic establerts.
Diferències entre paradigma dominant i alternatiu |
|||
DOMINANT · Atomisme: Els sistemes consisteixen en parts que no canvien i són simplement les sumes d’aquestes parts. |
ALTERNATIU · Holisme: Les parts no poden comprendre separades dels seus tots i els tots són diferents de les sumes de les parts. |
||
· Mecanicisme: Les relacions que existeixen entre les parts són fixes, els sistemes es mouen suaument d’un equilibri a un altre i els canvis són reversibles. |
· Anàlisi Sistèmic: Els sistemes poden ser mecànics ser deterministicos encara impredictibles perquè són caòtics o simplement molt discontinus .Els sistemes també poden ser evolucionistes. |
||
· Universalisme: Els fenòmens complexos i diversos són el resultat de lleis universals que són poques en nombre i invariables al llarg del temps i de l’espai. |
· Objectivisme: Podem apartar o deixar-nos influir per el que tractem de comprendre. |
||
· Contextualisme: Els fenòmens depenen d’un ampli nombre de factors relacionats amb el temps i el lloc. Fenòmens similars poden ocórrer en diferents moments i llocs causa de factors molt diferents. |
· Subjectivisme: Els sistemes no poden entendre apartats de nosaltres i de les nostres activitats, dels nostres valors i de com hem adquirit el coneixement i en conseqüència en com hem actuat en el passat sobre els sistemes. |
||
· Monisme: Les nostres diferents maneres de comprendre els sistemes complexos es fonen en un tot coherent. |
· Pluralisme: El coneixement sobre els sistemes complexos només pot obtenir-se mitjançant models alternatius de pensament que són necessàriament simplificacions de la realitat. Els diferents models són inherentment incongruents. |
||
Font: Aguilera, F (2002) |
|||
En l’era del coneixement postindustrial l’obsessió per algunes metes macroeconòmiques (PIB, Taxes d’atur …) poden obligar a actuacions que paradoxalment anaren en contra del social i mediambientalment convenient.
La situació de crisi global actual que ningú dubta motivada per:
· Les guerres insostenibles.
· El canvi climàtic.
· El creixement demogràfic insostenible.
· L’esgotament dels recursos energètics fòssils
· L’escassetat de matèries premies de baixa entropia.
· La insostenible producció de residus d’alta entropia.
· Una economia basada en un consum insostenible i absurd.
Evidència la vigència de l’Economia Ecològica i al que podem considerar el màxim valedor el científic romanès Nicholas Georgescu-Roegen i el seu programa bioeconomico mínim per enfrontar la situació de crisi ecològica:
· Primer, s’ha d’abolir completament la producció de tots els instruments de guerra, no només la guerra mateixa.
· Segon, amb aquestes forces productives i també amb mesures ben planejades i de bona fe s’ha d’ajudar a les nacions subdesenvolupades a assolir el més aviat possible, condicions bones (no sumptuoses) de vida.
· Tercer, s’ha de reduir de forma gradual la població mundial fins a aconseguir un nivell en què la humanitat tota es pugui alimentar adequada i exclusivament amb productes agrícoles orgànics
· Quart, fins que l’ús directe de l’energia solar es convertisca en una realitat generalitzada o s’aconseguisca la fusió controlada, tota despesa d’energia (per sobreescalfament, sobreenfriamiento, velocitat o il·luminació excessives, etc.) s’ha d’evitar a tota costa i si cal, legislar al respecte.
· Cinquè, ens hem de curar de la mòrbida set de posseir luxosos aparells, esplèndidament il·lustrats per un article tan contradictori com el carret de golf, i l’ànsia d’esplendors tan gegantins com automòbils per dos garatges. Quan fem això, els fabricants deixaran de manufacturar aquests “béns”.
· Sisè, hem també eliminar la moda, “aquesta malaltia de la ment humana”, com l’anomena l’abat Ferdinando Galiani en el seu celebrat Della moneta (1759).Setè, i molt relacionat amb l’anterior, cal ampliar la vida útil dels béns duradors amb dissenys que permetin reparar
· Setè, i molt relacionat amb l’anterior, cal ampliar la vida útil dels béns duradors amb dissenys que permetin reparar
· Huité, – respecte al temps lliure – … en obligada harmonia amb els pensaments anteriors, ens hem de curar del que he designat el “circúndrome de la màquina d’afaitar”: afaitar més ràpidament per tenir més temps per treballar en una màquina que afaiti amb més rapidesa per tenir més temps per treballar en una màquina d’afaitar encara més ràpida, i així ad infinitum.
Aquest programa va ser publicat a principis dels setanta (sempre els setanta i els principis de la termodinàmica) però sembla que no aprenem la lliçó.
Si vols ampliar el tema:
Apuntes de Economía Ecológica María García Teruel
http://lacomunidad.elpais.com/eurotopia/2008/05/01/elogio-la-bioeconomia-y-refutacion-la-econometria/ 2008-05-01T13:32:47Z
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!