EUROTOPIA

I això és així perquè l’economia no és un sistema tancat en si mateix sinó un sistema obert que s’interrelaciona i interactua amb els ecosistemes i amb els sistemes socials, l’evolució creativa de la investigació suposa trencar amb el paradigma científic dominant i pensar en termes interdisciplinaris, fet que suposa un repte intel·lectual i un desafiament als interessos acadèmic establerts.

En l’era del coneixement postindustrial l’obsessió per algunes metes macroeconòmiques (PIB, Taxes d’atur …) poden obligar a actuacions que paradoxalment anaren en contra del social i mediambientalment convenient.

La situació de crisi global actual que ningú dubta motivada per:

· Les guerres insostenibles.

· El canvi climàtic.

· El creixement demogràfic insostenible.

· L’esgotament dels recursos energètics fòssils

· L’escassetat de matèries premies de baixa entropia.

· La insostenible producció de residus d’alta entropia.

· Una economia basada en un consum insostenible i absurd.

Evidència la vigència de l’Economia Ecològica i al que podem considerar el màxim valedor el científic romanès Nicholas Georgescu-Roegen i el seu programa bioeconomico mínim per enfrontar la situació de crisi ecològica:

· Primer, s’ha d’abolir completament la producció de tots els instruments de guerra, no només la guerra mateixa.

· Segon, amb aquestes forces productives i també amb mesures ben planejades i de bona fe s’ha d’ajudar a les nacions subdesenvolupades a assolir el més aviat possible, condicions bones (no sumptuoses) de vida.

· Tercer, s’ha de reduir de forma gradual la població mundial fins a aconseguir un nivell en què la humanitat tota es pugui alimentar adequada i exclusivament amb productes agrícoles orgànics

· Quart, fins que l’ús directe de l’energia solar es convertisca en una realitat generalitzada o s’aconseguisca la fusió controlada, tota despesa d’energia (per sobreescalfament, sobreenfriamiento, velocitat o il·luminació excessives, etc.) s’ha d’evitar a tota costa i si cal, legislar al respecte.

· Cinquè, ens hem de curar de la mòrbida set de posseir luxosos aparells, esplèndidament il·lustrats per un article tan contradictori com el carret de golf, i l’ànsia d’esplendors tan gegantins com automòbils per dos garatges. Quan fem això, els fabricants deixaran de manufacturar aquests “béns”.

· Sisè, hem també eliminar la moda, “aquesta malaltia de la ment humana”, com l’anomena l’abat Ferdinando Galiani en el seu celebrat Della moneta (1759).Setè, i molt relacionat amb l’anterior, cal ampliar la vida útil dels béns duradors amb dissenys que permetin reparar

· Setè, i molt relacionat amb l’anterior, cal ampliar la vida útil dels béns duradors amb dissenys que permetin reparar

· Huité, – respecte al temps lliure – … en obligada harmonia amb els pensaments anteriors, ens hem de curar del que he designat el “circúndrome de la màquina d’afaitar”: afaitar més ràpidament per tenir més temps per treballar en una màquina que afaiti amb més rapidesa per tenir més temps per treballar en una màquina d’afaitar encara més ràpida, i així ad infinitum.