EUROTOPIA

Pensar localment per actuar globalment i pensar globalment per actuar localment.

4 de desembre de 2014
0 comentaris

Elogi de la BioEconomia i refutació de l’EconoMetria

 Sempre he manifestat l’abús pervers i tendenciós que es fa de les variables macroeconòmiques per definir situacions econòmiques i previsions, però si el seu ús pot ser qüestionable en comportaments elàstics de l’economia quan hi ha un comportament plàstic o caòtic (desacceleració o crisi) aquestes variables es tornen ineficaços i imprevisibles.

I això és així perquè l’economia no és un sistema tancat en si mateix sinó un sistema obert que s’interrelaciona i interactua amb els ecosistemes i amb els sistemes socials, l’evolució creativa de la investigació suposa trencar amb el paradigma científic dominant i pensar en termes interdisciplinaris, fet que suposa un repte intel·lectual i un desafiament als interessos acadèmic establerts.

Diferències entre paradigma dominant i alternatiu

DOMINANT

· Atomisme: Els sistemes consisteixen en parts que no canvien i són simplement les sumes d’aquestes parts.

ALTERNATIU

· Holisme: Les parts no poden comprendre separades dels seus tots i els tots són diferents de les sumes de les parts.

· Mecanicisme: Les relacions que existeixen entre les parts són fixes, els sistemes es mouen suaument d’un equilibri a un altre i els canvis són reversibles.

· Anàlisi Sistèmic: Els sistemes poden ser mecànics ser deterministicos encara impredictibles perquè són caòtics o simplement molt discontinus

.Els sistemes també poden ser evolucionistes.

· Universalisme: Els fenòmens complexos i diversos són el resultat de lleis universals que són poques en nombre i invariables al llarg del temps i de l’espai.

· Objectivisme: Podem apartar o deixar-nos influir per el que tractem de comprendre.

· Contextualisme: Els fenòmens depenen d’un ampli nombre de factors relacionats amb el temps i el lloc. Fenòmens similars poden ocórrer en diferents moments i llocs causa de factors molt diferents.

· Subjectivisme: Els sistemes no poden entendre apartats de nosaltres i de les nostres activitats, dels nostres valors i de com hem adquirit el coneixement i en conseqüència en com hem actuat en el passat sobre els sistemes.

· Monisme: Les nostres diferents maneres de comprendre els sistemes complexos es fonen en un tot coherent.

· Pluralisme: El coneixement sobre els sistemes complexos només pot obtenir-se mitjançant models alternatius de pensament que són necessàriament simplificacions de la realitat. Els diferents models són inherentment incongruents.

Font: Aguilera, F (2002)

En l’era del coneixement postindustrial l’obsessió per algunes metes macroeconòmiques (PIB, Taxes d’atur …) poden obligar a actuacions que paradoxalment anaren en contra del social i mediambientalment convenient.

La situació de crisi global actual que ningú dubta motivada per:

· Les guerres insostenibles.

· El canvi climàtic.

· El creixement demogràfic insostenible.

· L’esgotament dels recursos energètics fòssils

· L’escassetat de matèries premies de baixa entropia.

· La insostenible producció de residus d’alta entropia.

· Una economia basada en un consum insostenible i absurd.

Evidència la vigència de l’Economia Ecològica i al que podem considerar el màxim valedor el científic romanès Nicholas Georgescu-Roegen i el seu programa bioeconomico mínim per enfrontar la situació de crisi ecològica:

· Primer, s’ha d’abolir completament la producció de tots els instruments de guerra, no només la guerra mateixa.

· Segon, amb aquestes forces productives i també amb mesures ben planejades i de bona fe s’ha d’ajudar a les nacions subdesenvolupades a assolir el més aviat possible, condicions bones (no sumptuoses) de vida.

· Tercer, s’ha de reduir de forma gradual la població mundial fins a aconseguir un nivell en què la humanitat tota es pugui alimentar adequada i exclusivament amb productes agrícoles orgànics

· Quart, fins que l’ús directe de l’energia solar es convertisca en una realitat generalitzada o s’aconseguisca la fusió controlada, tota despesa d’energia (per sobreescalfament, sobreenfriamiento, velocitat o il·luminació excessives, etc.) s’ha d’evitar a tota costa i si cal, legislar al respecte.

· Cinquè, ens hem de curar de la mòrbida set de posseir luxosos aparells, esplèndidament il·lustrats per un article tan contradictori com el carret de golf, i l’ànsia d’esplendors tan gegantins com automòbils per dos garatges. Quan fem això, els fabricants deixaran de manufacturar aquests “béns”.

· Sisè, hem també eliminar la moda, “aquesta malaltia de la ment humana”, com l’anomena l’abat Ferdinando Galiani en el seu celebrat Della moneta (1759).Setè, i molt relacionat amb l’anterior, cal ampliar la vida útil dels béns duradors amb dissenys que permetin reparar

· Setè, i molt relacionat amb l’anterior, cal ampliar la vida útil dels béns duradors amb dissenys que permetin reparar

· Huité, – respecte al temps lliure – … en obligada harmonia amb els pensaments anteriors, ens hem de curar del que he designat el “circúndrome de la màquina d’afaitar”: afaitar més ràpidament per tenir més temps per treballar en una màquina que afaiti amb més rapidesa per tenir més temps per treballar en una màquina d’afaitar encara més ràpida, i així ad infinitum.

Aquest programa va ser publicat a principis dels setanta (sempre els setanta i els principis de la termodinàmica) però sembla que no aprenem la lliçó.

Si vols ampliar el tema:

Apuntes de Economía Ecológica María García Teruel

http://lacomunidad.elpais.com/eurotopia/2008/05/01/elogio-la-bioeconomia-y-refutacion-la-econometria/ 2008-05-01T13:32:47Z

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!