EUROTOPIA
Pensar localment per actuar globalment i pensar globalment per actuar localment.
El Poble sobirà o el sobirà espanyol, tu decideixes.
Sobre la felicitat i la satisfacció.
Cal oposar la felicitat a la satisfacció. La satisfacció ocorre quan trobem al món una oportunitat, una bona feina, un bon cotxe o unes bones vacances a l’estranger. La satisfacció és el consum de les coses que obtenim pel que hem lluitat. Després de tot, és per gaudir dels seus beneficis pel que tractem d’ocupar un lloc en el món tal com és. Així, la satisfacció és la felicitat relativa, una petita figura de la subjectivitat, la figura de l’èxit per les normes del món.
La felicitat és gaudir de l’existència poderosa i creativa d’alguna cosa que semblava impossible. La relació normal amb el món es regeix per la dialèctica entre la satisfacció i la insatisfacció. Però la veritable felicitat no és un tipus normal de la vida social. Quan es vol la felicitat i et diuen que no, tens dues opcions. La primera és el canvi d’un mateix i deixar de demanar l’impossible. Es prohibeix la felicitat i prova a conformar-se amb la satisfacció. Obeeixes. Aquesta és l’arrel subjectiu del conservadorisme.
La segona possibilitat és, com diu LACAN, no cedir al teu desig, no deixar de voler el que vols. Així que hi ha un moment en què tens ganes de canviar el món, per salvar la cara de la humanitat que hi ha en tu, en lloc de cedir a la mesura cautelar de l’impossible.
A aquesta lògica de la satisfacció, hem de oposar-nos amb la màxima: “És possible assolir el que desitges, el que has volgut i el que saps que pots. Tu pots fer-ho, doncs tu decideixes”
Entre els dos fronts que hi ha en les properes eleccions del 27S en la Comunitat Catalana, i que la converteixen en plebiscitàries, han aparegut els diletants del sistema, amb la intenció de acomodar-se a la situació i deixar les coses com estaven: amb poques possibilitats per a desenvolupar i practicar una política que requereix absolutament el contrari al sistema econòmic i polític. Aquest tipus de situació afavoreix la idea que tot el que es necessita és adaptar-se a aquest sistema per trobar el millor lloc possible. L’egoisme de la supervivència, responent al model de satisfacció.
Si, essent fidels a la idea de ser feliços, i defensant el fet de que la felicitat no és el mateix que la satisfacció, podem canviar el mon.
Siguem fidels a nosaltres, siguem feliços, aconseguim la independència.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La felicidad se alcanza muy pocas veces y si se consigue alguna vez, es efímera, como las rosas. La satisfacción quizá no es tan inalcanzable como la felicidad, pero también cuesta, porque, frecuentemente, buscamos la perfección y cuando conseguimos algo, queremos algo más que lo mejore…
En cuanto a las elecciones catalanas, las observo desde la barrera, creo que los dos gobiernos, el central y el autonómico, se han equivocado muchísimo. Pero no me da miedo el resultado, como no me da miedo que el pueblo responda en referendum a las cosas que les afectan… eso es la democracia, un derecho del pueblo a opinar, a manifestarse y un deber del gobierno de turno, es respetar lo que opine la gran mayoría de un pueblo.
Soy un poco escéptica en cuanto a los nacionalismos, empezando por el español, para mí las fronteras están en carecer de trabajo digno, no tener un techo donde cobijarse, ni poder acceder a una educación y sanidad… y tantas otras cosas.
Justamente, esa satisfacción conformista, es sin duda a costa del derecho a la vivienda, de la sanidad, de la educación y de tantas otras cosas…
No, no son los gobiernos elegidos por el pueblo los que mandan, ha quedado demostrado en Grecia, no son los estados ni las naciones, los que tienen que estar unidos por un sistema perfectamente jerarquizado para controlar a los pueblos, somos los pueblos los que debemos estar unidos y conquistar estos gobiernos frente al verdadero poder que no tiene ni nación ni pueblo al que responder.