EUROTOPIA
Pensar localment per actuar globalment i pensar globalment per actuar localment.
El moment polític actual entre Compromís i Podemos.
“Un moment polític passa quan la temporalitat del consens és interrompuda … La política no necessita barricades per existir. Però sí que necessita que una manera de descriure la situació s’opose a una altra, i que s’opose significativament.“
Jacques Rancière
Segons Rancière , una ficció política fa tres operacions simultànies: crea un nom o personatge col·lectiu, produeix una nova realitat i interromp la que hi ha.
El 15M del 2011, va constituir en si mateix un moment polític, una ficció política. La ficció política interromp i crea , crea i interromp. Simultàniament. És un poder de desclassificació i un poder de creació. Fa el comú desfent, desfà el comú i el refà.
Per obrir espais de tots i de ningú necessitem deixar de ser el que la realitat ens obliga a ser: la força de l’anonimat. Però paradoxalment l’anonimat no consisteix en el rebuig dels noms, sinó més aviat en assumir un nom compartit. Un nom qualsevol contra els noms separadors.
Aquests nous llocs, aquestes noves identitats fictícies, no són un espai al qual es pertany, sinó un espai al qual s’ingressa per a construir una nova identitat en la que puguem veure reflectides totes les identitats que ara ens separen.
I no obstant això, encara que aquests noms -flotants, sense referents clars, imprecisos, impossibles- no s’inscriuen en cap tradició política explícita, tenen una llarga història. Hi ha qui els associa a la postmodernitat i els seus jocs de llenguatge, però memòries amb més abast remunten la seua aparició molts segles enrere. Assenyalen de fet que són consubstancials de la mateixa política d’emancipació. És a dir, que són tan vells com l’acció política, però alhora sempre joves en el seu aparèixer. Cada vegada que hi ha pràctiques d’emancipació, és a dir desacord i interrogació radical sobre les maneres de viure junts, sorgeix un d’aquests noms. Aixecant sempre les mateixes sospites de totes les policies, els pensadors seriosos i el sentit comú.
Dins d’aquesta filosofia dos noves organitzacions politiques han sorgit com à conseqüència del moment polític iniciat el 15M del 2011, Compromís en el àmbit del País Valencià després de la irrupció de la Coalició Compromís en el inici del cicle electoral (un una setmana després del 15 del mateix mes de maig del 2011) a les eleccions municipals i autonòmiques, i Podemos amb la seua irrupció tres anys desprès al tancament del cicle electoral a les eleccions europees fa uns mesos.
Les dos organitzacions son compatibles i comparteixen aquesta transversalitat, però el àmbit d’assoliment sobirà és diferent, Compromís al País Valencià i Podemos a tota Espanya.
Justament aquestes diferencies el confereixen a Compromís una certa avantatge:
|
COMPROMÍS |
PODEMOS |
| Compromís ja ha cobert tot un cicle electoral amb èxit, des de les municipals i autonòmiques, passant per les corts espanyoles fins a les europees, des les mes locals a les mes globals. | Podemos ha començat ara el cicle des de les mes globals (les europees) per a enfrontar-se directament a les mes locals (municipals i autonòmiques) amb dubtes i incerteses per manca d’estructura. |
| L’origen de Compromís és una coalició de partits de ideologies diverses i ben definides que li confereixen ja d’origen la transversalitat. | L’origen de Podemos és un grup de professors universitaris con una ideologia també ben definida però única. |
| La gent independent que es va afegir al projecte de Compromís fugint del sectarisme dels partits son indignats i polititzats, identificats con alguna o con totes les ideologies de la coalició. | La gent que es va afegir al projecte de Podemos, també fugint del sectarisme dels partits i indignats no estan necessariament polititzats ni identificats con la ideologia dels fundadors. |
| Compromís ja porta tres anys de confrontació i debats, entre els partits, i entre els partits i la militància, i sempre els ha resolts amb la confiança i la complicitat. | Podemos en sis mesos ha fet un fum d’assemblees multitudinàries, però la decisió la pressa una única assemblea a Madrid, a traves d’un fort lideratge. |
| Compromís disposa de una estructura distribuïda a tot arreu del seu àmbit territorial, no a soles dels partits de la coalició, també d’altres partits locals, organitzacions culturals, moviments de tot tipus… | Podemos te que crear la organització territorial en base a un potencial electoral. |
| Compromís ve de partits i persones de la transició política en Espanya que es quedaren fora de joc del sistema, justament pel bipartidisme. | Podemos és una nova generació de joves espanyols que vol trencar el bipartidisme. |
| Compromís te la urgència i la decisió de crear una nova organització i ha encetat un procés de primàries total que en la mida del seu èxit, serà un sistema interorganitzacional, basat en el desenvolupament de sistemes de mercats electrònics, esbiaixats en els qual tots els participants tenen els mateixos drets i en la Cooperació estratègica. | Podemos degut al seu major àmbit territorial tota Espanya a trobat la dificultat de la manca de organització distribuïda territorialment i ha decidit no presentar-se amb la seua organització a les eleccions municipals i ha ajornat la consolidació del seu projecte de cara a les eleccions generals. |
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!