EUROTOPIA

… Però no va a tenir molt èxit ja que vostè només accepta una lògica i una no-lògica, però hi ha en nosaltres moltes lògiques que es combaten i de l’enfrontament neix el alògic. No es deixi entabanar per aquests filòsofs imperfectes que parlotegen contínuament sobre la unitat i sobre les relacions entre les parts i de com les parts s’impliquen per donar lloc a un tot, perquè nosaltres no tenim tant d’imaginació com per afirmar l’existència d’un Déu. Tots aquests desvergonyits viratges en direcció a una unitat no apel·len més que a la mandra dels nostres semblants.

… Aquesta és la projecció de les intrigues dels universitaris i dels diletants. Aquell home només buscava tot el temps, nous mitjans per poder pensar encara que era un ideòleg. Li prego una cosa, no em confongui amb la inconstant sensibleria d’un panteista. Aquesta gent mai ha entès un bon quadre i aquest és el seu defecte. Són com escolars distrets. No poden avançar més enllà d’un concepte. I el concepte és el que jo rebuig. El concepte no té sentit, no és diferent de la cosa. Un mai pot desempallegar-se de la combinació. El concepte vol avançar en direcció a la cosa, però jo busco exactament el contrari. Jo dirigeixo tota la meua atenció al plaer ….

BERBUQUIN

O els diletants del miracle

Carl Einstein

Amb la seua agra antisentimentalitat, la seva iconoclàstia, el seu rebuig de les conveccions narratives i la iniciativa de convertir el torrent psicològic de Berbuquin i el seu entorn en el legítim epo d’aquesta novel·la, Carl Einstein dóna veu a una cosa tan contemporània com les oscil·lacions i els dubtes a l’hora de percebre la realitat, així com la crítica dels mètodes heretats, que només han envilit i esclavitzat l’home.

“Senyor, tu que ens vas donar la feina, dispenseu-me d’allò, de manera que pugui albirar tota la possible immensitat en lloc de donar realització a una petita mesura”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!