Oi?

Diu Xavier Lloveras, a Poesia reduïda, sobre “el pobre progrés, una paraula que ha permès afirmacions tan gratuïtes com dir que no es podia escriure poesia després de Mallarmé, novel·la després de Joyce o teatre després de Beckett. L’art no progressa; només gira.”

El “Consell” de Xavier Lloveras (a Poesia reduïda):

L’estepa blanca té les flors de color rosa,
l’estepa negra té les flors de color blanc.
Les coses —veus?— mai no seran com pensaries;
cada paraula —ves amb compte— té un parany.