Nous reptes i noves experiències
Després de deu dies des que em va plantejar de fer de voluntària, ja he posat fil a l’agulla i quasi no dono l’abast.
En concret, participo en dos voluntariats. Un és el Voluntariat per la Llengua (VxL), organitzat pel Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet. La veritat és que ja hi havia participat com a alumna i, un cop obtingut el C2 de català, ja tenia clar que volia passar de l’altra banda i ajudar altres persones a practicar la llengua. Es tracta només de fer converses, una cada setmana. Així, he decidit tenir tres alumnes alhora, perquè sé que n’hi ha molts que demanen de parlar amb un voluntari; en canvi, de voluntaris, n’hi ha pocs. Per això m’agrada donar un cop de mà i ajudar a la propagació del català. Es tracta d’un ambient molt distret i les converses són informals i amenes.
L’altre voluntariat té a veure amb l’ensenyament dels idiomes a persones amb discapacitats físiques que viuen en un centre d’acollida a Mataró. Precisament, ensenyo català i italià a un petit grup de noies, totes afectades per paràlisi cerebral, la meva mateixa patologia. Com que hi ha diferents etapes de gravetat d’aquesta patologia, he descobert realitats molt distintes. M’he adonat que hi ha casos en què la persona no pot ni parlar, ni escriure amb la mà i tampoc amb l’ordinador. Per això, clar, l’ensenyament es converteix en una tasca més complicada, ja que no és gens fàcil trobar activitats senzilles que puguin ser processades per aquestes persones. Així i tot, jo considero aquest tipus d’ensenyament un veritable repte que vull afrontar sense pors ni inseguretats. La clau és anar a poc a poc i repetir sovint els mateixos conceptes perquè es gravin a la memòria dels alumnes. A més, és gent molt llesta i amb ganes d’aprendre coses. De fet, hi ha alguns estudiants que amb les seves peticions d’explicacions em són útils i, a vegades, em donen idees per a les classes següents.
En conclusió, crec que els voluntariats poden aportar un munt de valors i experiències d’humanitat. Tot i no ser una feina remunerada, penso que un qualsevol voluntariat et pot fer sentir útil. Veure la satisfacció de les persones que reben el que tu els ofereixes no té preu, sinó un valor inestimable de la teva implicació. Així doncs, en el temps que em podré reservar, continuaré amb aquestes experiències que sens dubte són enriquidores tant des del punt de vista professional com personal.
