El drama a València
En aquests dies tothom és solidari amb València i els seus voltants, on s’ha produït una de les catàstrofes humanitàries més greus. Les imatges són apocalíptiques: cotxes bolcats, cases destruïdes, persones atrapades i aigua a tot arreu. En el moment en què escric, les víctimes són dues-centes, però aquest número va creixent cada dia. A més, els sobreviscuts han d’afrontar-se amb les conseqüències: salvar les pertinences que puguin, treure aigua dels edificis i, en alguns casos, viure aïllats a causa de ponts caiguts i carreteres tallades, cosa que impedeix l’arribada dels socorristes.
És ben cert que es tracta d’un esdeveniment esgarrifós que feia molt de temps que no passava a Espanya: de cop ha caigut la mateixa quantitat d’aigua que es produeix en un any. Així i tot, us recordo que és un fet ocorrent a Itàlia i en moltes altres parts del món, com ara a Amèrica, amb els seus terrorífics tornados. En altres paraules, crec que aquests suposats rampells de mal temps són fruits del canvi climàtic. Ara bé, la població té raó en acusar les autoritats per no donar l’alerta del perill amb antelació; molt sovint ni els governs ho tenen fàcil per gestionar aquesta mena d’emergència. Tanmateix, hem de reconèixer que la natura ens està avisant clarament que el clima va empitjorant i amenaça cada vegada més la nostra vida. Cal, doncs, prendre les mesures adients per a salvaguardar el nostre planeta i evitar que les inundacions i altres fenòmens atmosfèrics extrems puguin destruir els llocs on vivim.
Endavant les atxes i força per València!
