Connexions des de #Badalona

• Canviarem el planejament vigent des de 2010 i q permet construir a dins el parc. El PP, que ara ha repartit uns cínics fulletons pel barri denunciant l’operació, no va fer res per tocar el pla urbanístic mentre va governar la ciutat durant quatre anys. També va permetre que s’aprovés el pla l’any 2010.
• El nostre compromís és evitar que es construeixi a l’interior del parc i actualment estem buscant la millor solució. Prioritzarem la de menor impacte econòmic en el pressupost municipal. Ni la porta d’entrada, ni la font, ni el passeig de plataners ni corren, ni han corregut ni correran perill.
• Ens comprometem a continuar treballant amb les entitats del Districte 1, amb les que al llarg del mes de juliol vam anar valorant què fer amb el pla.
• Tenim com a objectiu consolidar la propietat municipal en aquest espai —ara la tenim cedida provisionalment— i millorar l’accés al parc mitjançant una zona de transició oberta i de qualitat.

1. L’entrada de Ca l’Arnús pel carrer de Sant Bru està en terreny privat. L’Ajuntament hi té un dret de pas provisional.
2. Des del 1976 es permet construir habitatges en aquest espai, la darrera versió del planejament és de 2010, aprovada en el mandat de Jordi Serra i que consolida els drets urbanístics. Gràcies a aquell pla urbanístic, l’Ajuntament va poder fer l’ocupació directa de l’espai i es va poder reduir finalment el vial que amenaçava els badius de les casetes que fan façana a Sant Brú.
3. La crisi econòmica i del sector immobiliari ha tingut el projecte dormint… fins ara.
4. Fa uns mesos que un promotor privat, propietari dels terrenys, vol desenvolupar l’operació i s’ha mogut per reprendre la tramitació urbanística.

(més…)

+ info en aquest enllaç a Twitter i en aquest apunt al blog.

‪

Queixes entre els usuaris de les platges de #Badalona per la bandera vermella que ha onejat el cap de setmana a causa de la pluja d divendrs

— Badalona Comunicació (@bdncom) 14 d’agost de 2017

D’això de les banderes vermelles a la platja de Badalona d’aquests darrers dies, aquest apunt intenta aclarir algunes coses i situar el context de perquè passa el que passa… i sobretot, què podem fer per tenir una millor capacitat de resposta.‬

1. ‪la platja és segurament el nostre més gran capital, l’espai més democràtic de tots (paraules que repeteix sovint l’alcaldessa, i que comparteixo); dit sigui això a l’avançada.
2. les banderes vermelles com les que han sovintejat per culpa de les pluges aquests darrers dies restringeixen el bany, tot provocant un important contratemps en molts veïns en una època de l’any molt sensible). Les banderes, però, no es posen perquè sí. Hi ha protocols de seguretat i salut pública molt estrictes que es segueixen per al bé de tots.‬
3. tanmateix, els episodis de prohibició del bany no són cap fet excepcional ni a Badalona ni a altres indrets de la costa. Aquest estiu s’han produït situacions similars a Castelldefels, Sant Adrià, Masnou i diferents platges de les comarques meridionals). 
4. el mal estat puntual de la platja en plena temporada l’han hagut de gestionar governs de tots els colors, i sempre han portat de bracet descoratjadores picabaralles polítiques. És veritat que aquest agost s’ha viscut amb més intensitat. És important reconèixer-ho i fer la crítica i autocrítica que pertoqui. El que ha passat és culpa del govern? Segur?

(més…)

A continuació l’explicació en llenguatge (diguem-ne) comprensible d’alguns dels temes del meu àmbit de govern que van al ple. Són dos expedient de planejament urbanístic, com ja és habitual: un que implica millorar l’oferta d’oficines (escassa a la ciutat) i que ha de permetre que una empresa de la ciutat millori la implantació al municipi; l’altre que reforça la implicació del ple municipal en la redacció de l’ordenació urbanística del sector de les 3 Xemeneies (un 20% del qual està dins el terme de Badalona). A més, el ple també aprovarà previsiblement destinar els diners del superàvit a la construcció i compra d’habitatge social i a l’impuls d’un pla d’equipaments culturals i educatius. Bones notícies per a la ciutat.

+ accés a la preacta del ple amb els temes comentats en aquest post.
+ presentació sobre els temes que es va fer a la comissió informativa.

(més…)

Fa uns dies presentavem ‘Badalona 2020’, un paquet d’inversions que inclou 3 nous equipaments socio-culturals (Gorg, Bufalà i Montigalà) i també el projecte executiu d’una nova escola bressol. El pla vol anar més enllà del mandat i situa també línies estratègiques vinculades a l’habitatge.

Les inversions previstes, i que s’aprovaran en el darrer ple de juliol, provenen del superàvit… Com diu en Jose Téllez “Mentres Albiol presumia de superàvit i ho destinava a avançar deute bancari, el nou govern local ho destinarem a polítiques socials, com serà la construcció del primer parc públic de lloguer social de la ciutat.”

El govern municipal disposarà d’1 milió d’euros per a poder encarregar els projectes executius d’aquest nous equipaments que seran de caire socio-cultural i que se situaran a diferents barris de la ciutat, concretament un nou centre cívic al nou barri del (més…)

Sant Jeroni ha saltat a l’actualitat aquest matí en conèixer-se que una part de la propietat posava el monestir a la venda. Després sembla que l’anunci que s’havia publicat en un portal immobiliari s’ha retirat. La notícia ha generat inquietud (comprensible) i ja algunes propostes (saludables). Al voltant del tema, apunto una mica d’informació i amplio la línia de treball a nivell de govern.

• Sant Jeroni de la Murtra està situat dins el Parc de la Serralada de Marina i presideix un dels seus paisatges més reconeixibles, estimats (i una mica també, oblidats), a la Vall de Betlem. Es va fundar l’any 1416 i es va declarar monument històric artístic el 1974. És una joia del gòtic català, testimoni d’esdeveniments històrics importants.
• La Generalitat va declarar el monestir Bé cultural d’interès nacional el 2014 i aquesta figura en determina avui la màxima protecció: vetlla, entre d’altres, la conservació a partir dels criteris experts i històrics i els usos, assimilables als originals (agrícoles, religiosos, d’estada, culturals…) i sense afectar el conjunt paisatgístic. Això restringeix el què, el com i l’on. Els voltants de Sant Jeroni també estan assegurats per altres figures de protecció que condicionen i restringeixen qualsevol modificació urbanística.
• El monestir té dos propietats, una part (la majoritària) aplega els hereus de la finca i l’altra a la Fundació Climent Mur, vinculada amb l’església i que és qui articula la major part d’usos actuals i en vetlla el mínim manteniment. La part que sembla que s’ha posat a la venda és la de l’empresa: aquesta part inclou un tros del monestir (claustre, capella, entre d’altres), però també dues unitats adjacents on hi ha possibilitat de desenvolupar determinats usos de retorn econòmic (són les anomenades casetes d’estiueig i l’antiga hostatgeria, actualment en estat quasi ruïnós). Aquests dos elements, conformen la única part l’ús de la qual la empresa no ha cedit a la Fundació.
• Ara s’ha conegut que el monestir està en venda (almenys ho ha estat durant unes hores), però això no és (més…)

Explicació amb llenguatge planer i amb enllaços on ampliar informació dels 5 dictamens que hem portat consideració del ple ordinari del mes de juny. Cliqueu en la imatge per a accedir al mapa interactiu.

(més…)

Els companys d’Espais Públics van presentar fa uns dies un Pla de millora de l’espai públic amb actuacions de manteniment de l’asfalt a tota la ciutat. Fins a finals d’any s’efectuaran 400 intervencions arreu de #Badalona amb un cost de 500.000€. És molta la feina a fer, sí, perquè no cal que us digui com tenim l’asfalt a la ciutat… Si us pregunteu perquè tenim els carrers com estan, mireu-vos la gràfica que acompanya aquest article. . Hi ha decisions que quan es prenen no tenen resultats immediats, sinó que triguen més a materialitzar-se. És el que va passar quan a partir de l’any 2011 es va anar reduint la partida destinada al manteniment de la via pública. Els forats dels nostres carrers no surten d’un dia per l’altre, no? Per bé que ja hem posat fil a l’agulla, encara estem pagant entre tots aquella mala decisió.

Aquí teniu el mapa interactiu amb els punts on s’actuarà, una bona eina que s’anirà actualitzant i que espero que us sigui d’utilitat i aquí podeu obtenir més informació sobre la campanya d’asfaltat.

Més sobre l’espai públic: també aquesta setmana s’ha presentat el nou mobiliari urbà que, per valor de 60.000 euros, es posarà a tots els barris, donant resposta a les peticions dels veïns. El nou mobiliari s’etiqueta amb el preu de l’element, una iniciativa que vol fer pedagogia del que costen les coses. Aquí podeu ampliar informació.

He intentat resumir de forma clara i sintètica els punts d’urbanisme de l’ordre del dia del ple de maig. He fet un esforç de defugir el críptic llenguatge amb que sovint s’expliquen aquests temes. Espero que me n’hagi sortit. Intentaré, en tot cas, anar millorant en les properes sessions.

La Fundació Carles Blanch millorarà els seus serveis a col·lectius vulnerables a Badalona

QUÈ?
Aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla general metropolità (PGM) per a l’ampliació del Centre Sant Jaume de Badalona. Aquesta modificació del PGM, que és la regla bàsica que determina allò que es pot fer al territori des del punt de vista urbanístic i d’activitat (planejament), permetrà que la Fundació pugui consolidar la seva activitat a Badalona.

ON?
L’àmbit que és objecte de discussió està delimitat pels carrers de Josep Maria de Segarra, del Doctor Ferran, de Tortosa i del Marquès de Mont-roig, al barri del Congrés situat damunt l’església de Sant Jaume.

PERQUÈ?
La Fundació Carles Blanch està establerta al municipi i treballa de fa anys en l’àmbit de la integració, especialment de joves i adolescents. És una Fundació coneguda i de solvència contrastada, amb una forta implicació especialment a Badalona Sud. La Fundació desenvolupa la seva activitat en un espai insuficient, i on, a més, cal regularitzar el planejament vigent, tràmit important per a la seva legalització ferma.
(més…)

És una actuació en aparença modesta. Un ascensor en un passatge entre la Salut i Llefià. Tanmateix, es tracta d’una obra llargament esperada i reclamada, que ara just hem acabat de licitar. Les obres començaran al juny, tenen un pressupost aproximat de 400.000 euros i duraran 6 mesos. Passat aquest temps, el districte 4 millorarà l’accessibilitat. L’actuació al passatge Albert Llanas és una de les que aquest govern s’ha compromès a fer en el que queda de mandat als barris amb més pendents de la ciutat i on es concentren les barreres arquitectòniques més complicades.

L’Ajuntament invertirà 2 milions d’euros en el mandat actual per millorar l’accessibilitat a la ciutat, especialment en els districtes situats per sobre de l’autopista, on hi ha més carrers amb escales i pendents pronunciades. Les primeres inversions previstes en el marc del programa “Badalona, ciutat accessible” es faran als districte 2 i 4 després que tècnics de l’Àmbit de Badalona Habitable hagin realitzat una diagnosi dels punts negres sobre accessibilitat a la ciutat. A partir d’aquesta diagnosi s’ha elaborat un llistat amb les actuacions necessàries per millorar l’accessibilitat mitjançant la implantació d’elements mecànics.

Aquí podeu veure com quedarà l’actuació a Albert Llanas i aquí podeu llegir la nota de premsa. I a continuació veure en vídeo un petit comentari meu per al web de l’Ajuntament de Badalona. Finalment, en aquest enllaç podeu veure més detalls sobre el pla global d’accessibilitat.

Ara mateix potser ens costa d’imaginar, però a uns pocs anys vista el Front Marítim de la Badalona Sud, i que avui és una mena de terreny de ningú, es revelarà com un espai central no només a la ciutat, sinó a l’àrea metropolitana i fins i tot al país. Aquest article intenta posar la mirada en aquesta perspectiva de futur. Abans, d’entrar-hi, però, fem una aturada al present. No seria just no fer-ho.

Perquè la Móra és avui un barri desconnectat, una prometedora illa, que, amb tot, no té els serveis i qualitat de vida que li pertocaria. I cal dir-ho. S’han fet millores en els darrers mesos, en la línia de millorar la freqüència de pas i recorregut del transport públic i en la línia també de la millora de l’espai públic, especialment en la cantonada amb el carrer Mar Negra, autèntic punt negre de la mobilitat al municipi.

(més…)

Avui m’agradaria centrar-me en tres projectes que ara mateix treballem des del govern. Són intervencions en tres espais de la ciutat: es tracta de la reforma de la plaça Trafalgar, a Llefià (primera foto); la remodelació de la plaça Roja (segona foto), a Sant Roc; i una actuació de transformació al torrent de la Font, entre Bufalà i Morera. Són intervencions urbanes ben singulars però en les quals és possible trobar un mateix fil conductor i que de fet té a veure amb el nom a l’àrea que dirigeixo: urbanisme per a una Badalona habitable.

Pel govern de la ciutat, l’espai públic no és quelcom a restringir i limitar (per exemple, traient bancs o tancant fonts, accions habituals en mandats anteriors) sinó que és una oportunitat, un instrument al servei de la gent, un motor de ciutadania.

En les tres actuacions hi trobem un enfocament similar. D’una banda, el procés de disseny dels espais, d’acord amb els serveis de projectes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb qui (més…)

Dijous passat 9 de febrer vaig tenir el plaer de conversar amb Jordi Fàbrega, diputat d’infraestructures i mobilitat de la Diputació de Barcelona. Va ser en un acte muntat amb molt de carinyo per ERC de Santa Coloma de Gramenet. Una hora i mitja llarga d’estimulant conversa, amb molt bones aportacions del públic. Vam parlar sobre els reptes de la mobilitat a les nostres ciutats, en la perspectiva del nou país que anem construint. Aquí teniu el resum 2.0.

(més…)

1. Avui s’inaugura l’Estadi Municipal de #Badalona ⚽️: dia llargament esperat i q ha estat possible pel compromís polític de molts governs.

2. …tb per la generositat i tenacitat del Club de Futbol Badalona. La ciutat suma un equipament de gran nivell, esperó i garantia x futbol al municipi.

3. Com a govern ens va tocar incloure ‘coberta’ en el projecte i trobar finançament, tb assegurar conveni sòlid de relació entre les parts.

4. L’Estadi obre portes finalment després de gran esforç tècnic, polític i civil dins el q ens havíem compromés. Ara toca jugar (i guanyar).

Nota final: avui alguns (PP) intentaran posar-se medalles amb el nou Estadi. Les medalles són per a la ciutat i la seva gent.

Estem als darrers dies de l’any i és un moment oportú per fer balanç.

Aquest 2016 hem compromès una inversió per dignificar els carrers de Sant Crist que toquen a l’autopista i just ara iniciem el procés de licitació de les obres. Tota vegada, aquests mesos també s’han estat fent les cates arqueològiques previes a l’inici de les obres de la primera fase del lateral i l’inici de l’obra civil està més a prop. El més important pel que fa a aquesta assignatura pendent, però, és que aquest any s’ha produït el primer compromís públic de les dues administracions implicades, Ajuntament i Generalitat, per invertir en un primer bloc d’habitatges on reallotjar els afectats. Treballem per poder licitar la segona i darrera fase dels laterals abans d’acabar el 2019. Amb els laterals (més…)