Més enllà dels crispats actes electorals, de l’avorrible debat sobre el RUI i del vergonyós tripijoc de can Barça, el titular periodístic del dia ha estat la detenció d’Alejandro Cao de Benós per tràfic d’armes. Aquest peculiar personatge, conegut pel seu càrrec d’ambaixador “oficiós” del govern de Corea del Nord, és tarragoní (bé, de Vespella
Nomes falta un any perquè es celebrin a Tarragona els Jocs Mediterranis 2017, denominats “Jocs de la Fam” per la facció local anti-sistema i que jo més aviat titllaria de “Jocs de la Pega”. Entre una notòria indiferència ciutadana (res a veure amb Barcelona 1992, salvant les distàncies), neguits pressupostaris (Madrid encara ha d”apujinar’ uns milionets) i
Queden tres setmanes per poder visitar l’exposició “Gabriel Casas, fotografia, informació, modernitat” al CaixaFòrum de Tarragona. Gabriel Casas i Galobardes (1879-1973) fou un fotògraf d’entreguerres avançat al seu temps. Vinculat a les avantguardes artístiques, fou dels primers a aplicar els recursos estètics de la denominada Nova Visió, relacionada amb la Bauhaus i caracteritzada per enquadraments
Amb motiu del 400è aniversari de la mort de Miguel de Cervantes, la Biblioteca de Tarragona ha programat diversos actes: * Mostra ‘Quixots de paper’, organitzada per l’Associació Catalana d’Ex-libristes. Al Tinglado núm. 1 del Port, del 17 de març al 24 d’abril. * Conferència “De cómo el Quijote de Tarragona salvó al Quijote de
Ahir, acte central de Junts pel Sí a la Rambla de Tarragona. * L’escenari, immillorable: el tram final del primer passeig de la ciutat, tocant al Balcó del Mediterrani. De fons, el monument a Roger de Llúria. L’espai, no ple, abarrotat de gent: asseguda, dreta, a la vorera, als jardinets, als balcons… Jo em situo
Com es deu dir l’antítesi de la jornada de reflexió, és a dir l’endemà d’unes eleccions? En podríem dir el post-partum? Bé doncs, aquestes són les notes personals que se’m van acudir en aquesta peculiar jornada. * Alegria per la pujada en vots, regidors i tota la pesca del denominat bloc sobiranista (atenció, que aquí es
Les diferents candidatures que es presenten als ajuntaments d’arreu del país aguditzen l’enginy per cridar l’atenció dels possibles votants, popularitzar sigles, fer conèixer propostes i familiaritzar cares de candidats. Avui comença a estar periclitat passejar-se pels mercats, petonejar criatures o repartir globets a la carpa de la cantonada. La publicitat a les xarxes socials és
Parlava ahir de la dificultat de localitzar els programes electorals de les principals forces polítiques. Avui he de matisar l’apunt d’ahir, perquè Esquerra em fa arribar l’enllaç del seu (programa, vull dir) a l’Ajuntament de Tarragona, que és aquest. Un complet document de 44 pàgines i 20 apartats que comprenen totes les àrees a què
Si el crit de guerra de Convergència i Unió és “despertem Tarragona”, el d’Esquerra és “activem Tarragona”. De nou la idea de la ciutat mandrosa, apàtica i conformista. L’home cridat a encapçalar tan lloable i titànica tasca es diu Pau Ricomà i Vallhonrat, dos cognoms que ens anuncien que ens trobem davant d’un TTV (tarragoní de tota
Ahir, per fi, va arribar. Ansiós, vaig obrir la bústia de casa. Allí estava l’objecte del meu desig. El que feia temps que estava esperant amb candeletes. Era un sobre. El sobre del PP. Amb les mans tremoloses per l’emoció, vaig obrir-lo i… decepció, no hi havia el contingut que jo esperava, aquell que, sembla, el
Els candidats del PSC, CiU i PP a l’alcaldia de Tarragona s’han negat a participar en un debat de TV3 perquè, “oju” les orelles, compartirien plató amb partits que no tenen actualment representació a l’Ajuntament. El fet és especialment irritant quan ens assabentem que els seus col·legues de Girona o de Lleida sí que han
Albert Abelló és l’aposta convergent a les eleccions a l’alcaldia de Tarragona. Tenint en compte que es tracta d’un empresari que va començar en el ram dels congelats, sobta una mica el lema de campanya escollit, “Despertem Tarragona”, referit òbviament a la típica i tòpica, pretesa o real, abulia tarraconensis. Per dinamitzar la ciutat i la seva
Avui també ha estat una jornada electoral. Es tractava d’elegir els nous òrgans de direcció de l’ANC. Aquest matí el local de Tarragona presentava una considerable animació en el moment en què he anat a votar. El fet de que es presentessin dues candidatures al secretariat local, unit al bon temps, hi ha contribuït de ben
Potser és la primera vegada que em passa en els 37 anys que fa que voto: no sé qui carai introduir a l’urna el proper 24 de maig. Quina papereta, vull dir. Una papereta, mai millor dit, això de triar entre opcions diverses havent de sospesar simultàniament preferències ideològiques, actituds en relació al procés sobiranista, continguts dels
Casualitats de la vida, el dia triat per engegar el compte enrere per les eleccions (crucials) del 27 de setembre ha estat la Mare de Déu dels Dolors. Una coincidència involuntària, és clar, però que serveix per il·lustrar l’actual moment del procés sobiranista del nostre país: decaigut en la mobilització social i gens sorprenentment preocupant