lnterpretant el món àrab i l'islam

He llegit amb molt d’interès les anàlisis sobre la situació a Síria que s’han publicat les darreres setmanes. Hi reconec una volguda complicitat amb el poble sirià i un desig sincer de pau per part dels seus autors.

Aprecio i interpreto aquest desig com una mostra del bon caràcter i de l’optimisme dels analistes en qüestió. Personalment, no comparteixo l’eufòria respecte al Pròxim Orient que traspuen segons quins escrits. Però com això és qüestió de gustos i d’opinió, no vull ni puc entrar en valoracions. Només faltaria!

Avui us vull parlar de les anàlisis basades en suposades dades i fets objectius que ens mostren una visió de la realitat adaptada als gustos dels autors i que, en definitiva, ajusten l’exposició dels motius dels conflictes del món àrab i les seves possibles solucions a allò que a ells els agradaria que passés.

(més…)

Davant l’evidència que aquell suposat atac que havien de portar a terme els Estats Units sobre Síria, anunciat en grans titulars per tota la premsa del país el 28 d’agost de 2013, ha deixat de ser imminent, se m’acuden un parell de preguntes…

(més…)

Sembla que les expectatives creades al voltant del suposat atac que els Estats Units poden llençar sobre Síria, responen més al desig de molta gent que Occident faci de policia bo i tombi el règim presidit per Baixar al-Assad, que no pas a allò que els Estats Units tenen la capacitat i estan disposats a fer. A més, recordeu que el camí entre la situació actual i la situació ideal a Síria no és un camí recte i curt i que, com a tot arreu, la feina mal feta sempre pot empitjorar les coses.

Davant la situació a Síria, els Estats Units tenen diverses opcions. Suposo i espero que aquests propers dies, com a molt, faran un atac puntual sobre alguna instal·lació militar d’armes químiques. Es tractaria d’imposar la legalitat internacional, d’un càstig internacional puntual contra l’atac químic de la setmana passada. I en paus. Tot el que vagi més enllà pot alterar la balança de poder de la guerra i satisfarà els desitjos dels que insisteixen que el futur de Síria passa per fer caure el seu president, però no respondrà als interessos nord-americans ni als del poble sirià.

(més…)

Ara fa un any, el règim de Síria va reconèixer obertament que disposava d’un arsenal d’armes químiques. El portaveu del ministeri d’Afers Estrangers va declarar a la premsa que les armes químiques i bacteriològiques “estan emmagatzemades i vigilades sota el control directe de l’exèrcit i mai no les usarem, a no ser que Síria rebi una agressió externa”. D’altra banda, fonts properes al govern i el president sirians porten temps assegurant que el règim podria arribar a fer ús d’armes químiques si els rebels posen en perill l’estabilitat dels seus feus de la capital.

Aquesta setmana, tres nuclis de l’àrea metropolitana de l’est de Damasc, un dels quals està situat a només tres quilòmetres del seu centre històric, han estat atacats amb armes químiques. Hi ha mort centenars de persones. Amb aquesta nova operació sobre la població civil, sembla que el règim de Baixar al-Àssad vol anunciar al món dues coses: que és coneixedor que les primeres botes militars estrangeres partidàries del canvi de règim han començat a trepitjar territori sirià, i que això no pensa tolerar-ho. A més, en les darreres setmanes l’exèrcit té molts problemes per a controlar l’avenç dels rebels en els barris de l’est de Damasc.

Per tant, han coincidit en el temps tots els ingredients que amenaçaven de desencadenar un atac d’aquestes característiques. Els motius de l’ús d’armes químiques poden ser diversos, i tots iguals d’importants. Però això no és transcendent. El que compta és que, des del punt de vista dels interessos del règim de Síria, ara com ara se’ls han acabat els arguments i les excuses per a no usar-les.

(més…)

No us heu trobat mai que converseu amb una persona i teniu la sensació que no hi ha diàleg, que el vostre missatge i el seu no acaben de trobar-se? Que, de fet, us limiteu a mantenir un intercanvi de paraules que circulen per dues freqüències diferents? I, a més, mentre parleu, us n’adoneu que si poguéssiu prendre les regnes de la vida d’aquella persona li arreglaríeu tots els problemes en cinc minuts? Doncs això és el que passa cada dia de la vida en la nostra relació amb el món àrab. I la sensació que l’altre no ens escolta i s’equivoca és recíproca. Això és el que jo anomeno malentès de civilitzacions.

Com es pot superar aquest malentès per passar a la fase del diàleg efectiu? En el següent article us en dono quatre pistes il·lustrades amb referències al conflicte de Síria.

(més…)

Aquest any els cristians de Síria tampoc no celebraran el Nadal al carrer. La festa més alegre del calendari, el dia que Déu fa allò tan tendre de fer-se nen, tot això es viurà a Síria en la més estricta intimitat per por dels atemptats dels rebels.

En teoria, el fet que l’exèrcit sirià estigui en guerra amb els milicians opositors i que ataqui la població civil de diverses ciutats, no hauria d’interferir en la llibertat dels cristians de celebrar el Nadal. Però no és així, perquè tot i tothom ha pres posicions respecte al conflicte de Síria: si no estàs amb un bàndol, vol dir que dones suport a l’altre. I els cristians són al bàndol del règim.

Ja fa més d’un any, quan bona part de l’opinió pública i els mitjans d’aquí encara menystenien les anàlisis dels qui situàvem la religió al cor del conflicte de Síria, us explicava a l’article Síria: conflicte polític o de religions? quin és el problema dels cristians amb els rebels i per què donen suport, ara més que mai, al règim de Baixar al-Assad:

“…si bé la tasca més urgent a Síria és la pressió diplomàtica i social per mirar d’aturar el bany de sang i fer caure el règim policial, la feina més important pel futur d’aquest país és l’eradicació dels motius de la por que empeny comunitats senceres a donar suport incondicional a un dictador en unes circumstàncies tan extremes.”

Doncs bé, ha passat més d’un any i, de moment, ningú no s’ha molestat a esvair les sospites dels cristians que la caiguda de l’actual règim significarà la seva mort com a comunitat. Ans al contrari.

(més…)

El periodista estranger transita per un carrer desert del centre de Homs ple de runa. Les totxanes i els mobles trencats cobreixen les voreres i la calçada. S’atura davant una trinxera ocupada per un grup de soldats i s’hi troba un dels pocs veïns del barri que gosen sortir al carrer. Li demana si el cor li diu que la guerra allargarà molt. L’home, s’eixuga les llàgrimes amb els palmells oberts de la mà i, entre sanglots, li respon que ja no té cor.

La guerra s’ha endut molta gent, i els morts s’emporten amb ells trossets de vida dels seus familiars. I bocins de l’esperit del país. Els sirians sempre han estat orgullosos de pertànyer a una nació amb una ànima immensa, però el devessall de tragèdies la supera i ja no dóna més de si. La gent perd l’esperança, i l’ànima de Síria s’esvaeix.

Durant molt de temps els sirians han somiat que, amb el tombant de segle, es desfarien dels mals que arrosegava el seu país, però que en mantindrien l’encant. Malauradament no ha estat així i, ara, la guerra arrasa i amenaça d’endur-s’ho tot: incloses les seves virtuts.

Tanmateix, hi ha alguna cosa de la vella Síria que mai no s’extingirà, mentre hi hagi gent per recordar-la. El Dr. Moisès Broggi deia que els records són un gran tresor que portem sempre amb nosaltres. Quan han desaparegut les persones i les coses que ens han alegrat la vida, i ja no existeixen, les podem recuperar a través del record, i reviure tantes vegades com vulguem. Això és el que m’ha vingut de gust fer avui: recuperar la cara positiva de la Síria d’abans de la guerra. Concretament, el record és per a Damasc, la ciutat que acollia i enamorava tot aquell que tenia la sort de posar-hi els peus i conèixer-la.

(més…)

On són els kurds de Síria? Per què les regions kurdes del nord del país viuen al marge dels sagnants combats que es lliuren en la resta de regions?

La resposta a aquesta incògnita és ben simple: els kurds han decidit anteposar els seus interessos com a poble a qualsevol altra circumstància i mantenir una posició d’espectadors davant la guerra que lliuren els seus veïns àrabs.

(més…)

Ara que la guerra a Síria ha dividit i polaritzat el país, comencen a materialitzar-se les pitjors previsions per les minories molt disperses geogràficament que us feia a l’inici de la crisi en l’article Síria: conflicte polític o de religions?.

Algunes minories, però, disposen d’un país de referència, d’una mare pàtria, on poden cercar refugi en temps de dificultats. És el cas dels armenis i els circassians.

(més…)

A Síria s’hi viu una situació de guerra civil. S’acostuma a dir que el país és a les portes d’una guerra. Però la guerra ja ha esclatat. Tot i això, se senten declaracions d’alguns grups contraris al règim de Síria que es neguen a acceptar que el seu país està dividit en dos bàndols.

“Com poden dir que hi ha una guerra? Si és l’exèrcit contra tot el poble”, vaig sentir dir a un ciutadà sirià durant una conferència sobre Síria celebrada a Barcelona fa unes setmanes. És evident que aquella persona s’estima el seu país i desitja amb totes els seves forces que la democràcia doni resposta i aporti solucions a les inquietuds i problemes dels seus conciutadans. Però, ens agradi o no, a Síria hi ha gent que dóna suport incondicional a les polítiques repressives de l’exèrcit, mentre que altres s’hi enfronten amb les armes.

La situació a Síria és complicada de resoldre i desesperada per a les persones que hi viuen. La catàstrofe humana, sumada a l’interès i la passió que desferma Síria en qualsevol que hi hagi tingut el més mínim contacte, han portat moltes persones a interessar-se pels detalls del conflicte que castiga aquest país.

Suposo que, per aquest motiu, els darrers dies m’han arribat diverses consultes i peticions d’entrevistes sobre la situació a Síria. A més, la majoria d’anàlisis a les quals tenim accés es limiten a descriure la situació al país i a fer crides a la instauració d’un sistema democràtic, sense entrar en detalls, ni donar propostes més concretes de com s’ha d’aixecar un país que està trencat i sumit en la violència. A continuació us faig un resum de les reflexions que n’han sorgit, i de la meva proposta per la pacificació de Síria.

(més…)

Els promotors d’un nou còmic de ficció han fet allò que els líders mundials han estat incapaços d’aconseguir: asseure en una mateixa taula ciutadans nord-americans i sirians i instar-los a treballar units per una bona causa, en benefici de tots.

Ara fa un any, una organització creada per un filantrop que assessora les autoritats de Washington en assumptes relacionats amb la diplomàcia, va organitzar a Damasc una reunió que va aplegar un grup de vint-i-sis nois sirians i nord-americans amb discapacitats física i intel·lectual. Un dels objectius de la trobada era recollir propostes per la creació d’un superheroi que tingués alguna discapacitat. De tot el que es va parlar i discutir a Damasc, ara n’ha sorgit l’Escorpí de Plata, un personatge que va perdre les cames en un tràgic accident i que té l’increïble poder de manipular el metall amb la ment.

(més…)

Aquesta és la segona part de la meva intervenció en la presentació de l’Informe anual sobre l’estat dels Drets Humans al món 2011 d’Amnistia Internacional Catalunya. Cada any hi conviden un especialista en algun tema d’interès o d’actualitat, i com el 2011 ha estat l’any de les revoltes àrabs, van pensar en mi. La presentació de l’Informe es va celebrar al maig al Col·legi de periodistes de Catalunya, en un acte restringit a la premsa.

La conferència reflexiona sobre la lectura que fem del que passa al món àrab, i la necessitat d’entendre i interpretar correctament les actuals revoltes, abans de posar-nos a discutir sobre les possibles solucions als conflictes.

(més…)

Us heu demanat mai perquè hi ha gent que dóna suport a la dictadura siriana? Tots els que hi donen suport ho fan per diners o per por de perdre poder i privilegis? Segur?

Avui publico al diari Ara una anàlisi sobre la crisi de Síria des d’un nou punt de vista. De fet, en comptes de relatar els fets i fer-ne una descripció des de la nostra posició geogràfica i cultural, dóno quatre pinzellades sobre els sentiments i les pors dels sirians que, tot i no treure cap benefici aparent de la dictadura, l’hi donen suport, ara més que mai.

A continuació, transcric el text íntegre de l’article, que també està disponible a través del registre al web ara.cat.

(més…)

Imatge: Pasqua a la Catedral Mariamita Damasc, seu de l’Església Ortodoxa Grega d’Antioquia.

Com cada any per aquestes dates dediquem unes línies a la minvant comunitat cristiana del Pròxim Orient, a una comunitat desgraciada que ens suplica una solidaritat que no estem disposats a oferir-los. Sobretot els cristians de països com Síria, on els islamistes sunnites disposen de l’ajut econòmic de Turquia i els països del golf Pèrsic, i els xiïtes compten amb el suport logístic d’Iran. Suposem que el dia que la guerra s’acabi, es posarà fi al suplici dels refugiats. Però el camí a la deriva, a l’extinció d’algunes cultures mil·lenàries del Pròxim Orient no té remei.

A continuació podeu veure un recull de vídeos que mostren les processons de Setmana Santa a Damasc. N’hi he afegit tres enregistrats a Latakia, Hama i Jerusalem perquè m’han cridat l’atenció o perquè fan referència a la guerra. (actualitzat el 13/04/2017)

Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

Vídeo enregistrat el 2009 amb un recull de les processons de Setmana Santa al barri de Bab Tuma, a Damasc, des de Dijous Sant fins a Dilluns de Pasqua
http://www.youtube.com/watch?v=Fl5hBr62J_U?rel=0

Breu vídeo sobre el dilluns de Pasqua. d’AJ+ (Al Jazira)
http://www.youtube.com/watch?v=lc-lMBnZFHw?rel=0

Diumenge de Pasqua de 2016 a Damasc. La processó comença amb la interpretació de l’himne nacional
http://www.youtube.com/watch?v=TYng-mOnIug?rel=0

Peculiar celebració del diumenge de Pasqua de 2010 a la ciutat siriana de Latakia
http://www.youtube.com/watch?v=Z1aQKTqVpeY?rel=0

PROPAGANDA DE GUERRA EN EL CONTEXT DE LA PASQUA

Vídeo del canal de notícies sirià Alikhbaria Syria
http://www.youtube.com/watch?v=7PL2_4MNKpo?rel=0El senyor calb amb ulleres que apareix en el minut 1:10 diu que “sense l’exèrcit no tenim protecció”. La peça està clarament enfocada a defensar la posició del govern, però els que heu vingut a alguna de les meves xerrades sabreu posar aquest comentari en context.

Divendres Sant al Sant Sepulcre de Jerusalem
http://www.youtube.com/watch?v=sakz3OYrWJ4?rel=0Mentre esperen que es produeixi el miracle del foc la matinada de Dissabte Sant (allò que abans era el Dissabte de Glòria), grups de cristians coregen eslògans favorables al règim sirià

Peculiar felicitació de Pasqua
http://www.youtube.com/watch?v=joaMH9VV21s?rel=0En un mur de la ciutat de Hama, l’any 2012 una musulmana contrària al règim de Baixar al-Assad pinta en el mur “Germà cristià: defensaré la teva creu amb la meva sang. Bona Pasqua”. Certament, aquesta noia sabia com n’era d’important evitar l’enfrontament sectari.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

_______________________________________________________________
Articles relacionats:

El més llegit	Articles per categoria
Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria	Per entendre l’Iraq

L’actualitat futbolística d’avui a casa nostra és una bona excusa per recordar l’alegria i la passió que genera l’esport a Síria, que ara mateix està vivint un canvi de cicle, i probablement de règim, força traumàtic.

A continuació podeu veure i escoltar els càntics de les aficions del Wahda i el Karama de Damasc. També he afegit un vídeo del club de bàsquet Ahli de Bengazi, a Líbia.