Si cal que encara et vegi, lloc meu i fe primera, que sigui un dia de tardor i a seny d’estels, i el llaurador, fet ombra, hagi deixat enrera la plana ben escrita de versos paral.lels. I en l’agombol del vespre, que alguna veu molt pura desgrani la tonada que el meu bressol oí abans
No em venç la febre, no em venç el constipat: Vaig fort (taronges nàvel, de vuit a cinc). He anhelat massa la tardor, este fred, esta mica de pluja xopant-me la roba i el sarró, amb la Lia al meu costat. Llàstima que el sol es pongue tant pronte, a dos de sis. N’hauria tingut
Han passat les hores d’ençà que, als secans, ha esclatat la claror de bell nou.