Pols d'estels

La tardor s’enfila amb el començament de la tardor. La calor es fa suportable, les hores de llum s’acurten. La nit es fa més llarga i permet admirar més temps les meravelles celestes. Tanmateix els núvols alts i difusos o grossos, negres de tempesta es fan presents i ens deixen poques estones de descans celeste. Moltes observacions previstes són cancel·lades. Les pluges tardorals que vindran, tan bones per al camp, ens tornaran a fer la guitza.

Les constel·lacions de la tardor ja guaiten per l’horitzó est a partir de la posta del sol. Són conjunts estel·lars grandiosos, amb històries mitològiques fantàstiques al seu darrere. L’Aquari, Peixos, el gran Quadrat de Pegàs, Andròmeda i Perseu decoren el cel nocturn oriental les primeres hores de la nit. La galàxia d’Andròmeda (M31) és visible a ull nu des de llocs foscos com una boirina allargassada. El mapa adjunt us ajudarà a trobar-la. Aquest mapa també.

Els planetes visibles seran els mateixos dels últims mesos. Venus serà visible a la posta de sol mentre que Júpiter i Saturn romandran en el cel durant la primera part de la nit, davallant cap a l’horitzó en passar el dies del mes-

Venus, ben brillant serà visible cap al sud-oest durant tot el mes poc després de la posta de Sol. El 9 d’octubre, una fina lluna s’hi situarà ben a prop del planeta, situats tots dos entre les urpes del monstre Escorpí.

El planeta Venus continuarà separant-se de la direcció solar en passar el dies. El dia 16 d’octubre se situarà sobre l’estrella gegant roja Antares, l’ull de l’Escorpí. Serà, però el 29 d’octubre quan Venus assolirà la seua major separació del sol, l’anomenada màxima elongació oriental, situant-se a 47º del Sol. Això implica que podrem gaudir del planeta unes 3 hores abans que s’amague darrere de l’horitzó sud-oest.

Finalment els planetes Júpiter i Saturn continuen ben visibles al cel meridional durant les primeres hores de la nit. Enganxats a la constel·lació de Capricorn, encara fan gaudir els aficionats quan son observats per telescopis. I cal recordar que la missió Lucy de la NASA serà llançada el 16 octubre de 2021 i, amb l’assistència gravitatòria de la Terra, completarà un viatge de 12 anys a vuit asteroides diferents: un asteroide del cinturó principal i set asteroides troians, quatre dels quals són sistemes binaris. Els troians són uns asteroides molt especials que segueixen el planeta Júpiter per davant i per darrere i que es creu que són romanents de la formació dels planetes exteriors del Sistema Solar. En continuarem parlant.

Durant aquest mes d’octubre podrem gaudir de dues pluges d’estels ben interessants, amb els pics d’intensitat màxima per als 8 i el 21 d’octubre.

El 8 d’octubre és el màxim d’activitat de la pluja dels Dracònids.  El seu període d’activitat es troba entre el 6 i el 10 d’octubre. La taxa màxima observable el dia 8 sol ser variable amb 20 meteors a l’hora en llocs foscos. El radiant es troba en la constel·lació del Drac. El cometa 21P/Giacobini-Zinner és l’origen d’aquesta pluja, El millor moment per observar-la és des del capvespre del 8 fins a la matinada del 9, mirant cap al part nord-est del cel.

El 21 d’octubre podrem veure el màxim de la pluja dels Oriònids. El seu període d’activitat és molt ample, del 2 d’octubre al 7 de novembre, mentre que la taxa d’activitat és de 15 meteors per hora des de llocs foscos. Com el seu nom indica, el radiant es troba en la constel·lació d’Orió. Són residus deixats en la seua òrbita pel famós cometa Halley. La presència de la Lluna plena al cel pot dificultar molt l’observació d’aquesta pluja.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de setembre de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Posta del Sol a la Valldigna, la Safor. 30 setembre 2021. Rosa Magraner.
2-5.- Stellarium.
6.- Imatge artística dels asteroides troians. NASA/JPL-Caltech.
7.- Marc Layer / Geof – Wikipedia Commons.