Vaig néixer el 1980 i tota la meua infantesa i joventut vaig anar a una escola laica, en català i concertada. Evidentment, la millor escola del món, per mi, amb els millors professors i professores del món i els companys i companyes més meravellosos i enyorats. Estes coses, com diu el poema ‘L’Elionor’, d’en Martí
Este cap de setmana passat hem estat a Sants, a casa de la tieta -ma germana Marina- i diumenge vam dedicar el matí a descobrir l’anella olímpica, que des de casa és un passeig. El Palau Sant Jordi, les piscines Picornell, l’Estadi Lluís Companys… I ‘el Serrahima’, on el papa -jo mateix- s’hi va passar tota la
Han passat los dies, los mesos i els anys. Han passat molts anys. Han passat tants anys que avui me pareix que va ser ahir. Perquè puc no recordar què vaig sopar ahir, però no puc oblidar els noms i els cognoms de la colla pessigolla.
Quan visitem Barcelona, jo, al pis de ma germana, malgrat la gran ciutat, m’hi sento a gust. Al pis dels meus pares, tot i estar a escassos metres en línia recta i ser més gran que el del de ma germana, no m’hi sento tan a gust. Què ho fa? ‘Chi lo sa’.