Bloc de notes

Arxiu de la categoria: Salt

Constància

0

Encara hi ha molta gent a la presó i a l’exili i com que els volem a casa avui, 24 de desembre, nit de Nadal, hem tornat a sortir al carrer com cada dimarts des del novembre de 2017.

Només amb constància serem lliures. També calen altres coses, d’acord, però cap d’elles no servirà de res sense la nostra constància.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb | Deixa un comentari

Memòria saltenca

0

Avui TV3 ha emès un petit reportatge sobre les figures que fa temps que l’Oriol escampa per les parets de Salt.

https://www.ccma.cat/video/embed/5988171/

No sé si ja n’havia parlat en algun altre post. Abans de l’última Fira del Cistell vaig trobar per casualitat l’Oriol que precisament estava acabant la senyora del cistell que hi ha a prop de casa, al carrer de la Processó. Ho feia davant l’admiració de dues dones, em sembla que holandeses, que passaven nit a l’hostal de la placeta.

Gràcies, Oriol, per dedicar-hi temps i difondre i compartir aquest llegat i aquests records. No deu pas haver-hi gaire diferència entre les feines anònimes del segle passat i les d’aquest: tant llavors com ara hi ha molta gent senzilla i discreta que passa desapercebuda i no surt als llibres d’història però tanmateix fa coses extraordinàries.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Més corrupció

0

Em diuen que s’està treballant per destapar un altre cas de corrupció a la comarca (i un pèl més enllà). La cosa va de serveis socials per gent vulnerable i la cosa ja no fa vergonya, fa fàstic! La investigació encara està en marxa però fa tanta pudor com la d'”Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter”. Aquest cas, però, encara més greu èticament perquè a més a més de robar la cosa pública es juga amb les misèries de persones vulnerables que necessiten ajuda.

De debò que una de les coses que més espero de la república que guanyarem serà que podrem deixar de dedicar temps a lluitar per un estat propi i dedicar-nos a fer neteja i procurar que l’estat que ens donarem sigui net i transparent, i aviam si tota aquesta manera depravada i mesquina de fer diners passa a la història.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Prou repressió, també i encara a Salt

0

Avui, el grapat habitual hem tornat a plantar-nos a la plaça de la Llibertat per reclamar llibertat per a la gent represaliada i per al país. Constància, perseverància, persistència, fermesa. Regularitat. També confiança, fraternitat, estima, companyonia.

Hem aprofitat per repartir uns quants calendaris del CDR Catalunya i petar la xerrada per comentar la jugada que s’espera per demà (la intervenció del Tsunami Democràtic al Barça-Madrid) i les sentències europees que s’esperen per dijous i els propers dies.

Esperem i esperem el moment de tornar-hi. Estem a punt. Ni un pas enrere.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Pregunta poc freqüent

0

Recordo que el començament de viure on estic vivint va coincidir amb el pas d’una sèrie de persones curioses per la plaça (cada pocs mesos) que em preguntaven pels arbres que hi creixen. Són uns arbres preciosos, especialment a la tardor quan les fulles canvien de color i tot seguit cauen de les branques; formen una catifa multicolor que és l’enveja dels altres barris del poble.

Llavors no en sabia el nom i vaig estar un temps que cada vegada que algú em feia la pregunta jo em proposava mirar d’esbrinar-ho quan tingués un moment. Malauradament, quan tenia un moment pensava en altres coses i la qüestió dels arbres de la plaça es perdia entremig d’algun plec del cervell fins que alguna altra persona curiosa m’ho tornava a preguntar.

Finalment, un dia que vaig pensar-hi va coincidir que estava amb una amiga que és probablement la persona que sap més coses de l’entorn natural de Salt. Ella em va desvetllar el secret del nom dels arbres: es diuen liquidàmbars.

Curiosament, ara que en sé el nom ningú se m’acosta mai per preguntar-lo.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Consum responsable

0

Avui hem parlat amb un dels membres de Saltioli, l’encarregat de “nous socis”. Més ben dit, de “noves unitats familiars”. Finalment hem formalitzat la nostra entrada al grup de consum, i ja era hora; ho teníem al cap de feia molt de temps i no acabàvem de fer el pas. Era més que res per detalls que estic segur que a la pràctica no tindran cap importància, i una mica per aquella cosa de la «por al compromís». També per la dificultat de trobar temps per reunir-nos i parlar-ne.

És el nostre granet de sorra en el camí cap a una societat amb consum responsable i de proximitat, per una banda, i la llarga marxa cap a la independència econòmica del país, per l’altra.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

La meva “guarderia”

0

Avui he sabut que tal dia com avui fa una pila d’anys es va inaugurar un lloc on vaig passar moltes estones dels primers anys de la meva vida: la guarderia de la Coma Cros. Es veu que es va inaugurar tal dia com avui fa 65 anys, el 1954!

L’edifici es va rehabilitar ja fa uns anys i ara és una residència d’avis que es diu Les Vetes. Ja seria bo que també hi passés els darrers anys de la meva vida! No se sap mai…

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Adéu barrakes

0

Una de les conseqüències de la temptativa de revolta popular d’aquests dies és la suspensió de les barrakes de les Fires. La proximitat física de l’espai de barrakes a l’edifici dels jutjats i la gran quantitat de jovent que s’hi aplega en fan un risc per a aquells que no veuen amb bons ulls la revolta. Per altra banda, si tot aquest jovent no té un lloc espaiós i ben organitzat per sortir de festa, no es revoltarà? Què farà?, on anirà? Farres (concentracions) improvisades a qualsevol lloc? Em sembla que totes dues opcions comporten risc i l’Ajuntament de Girona ha optat per la que comporta menys risc immediat perquè s’ensuma que la gent no està prou calenta per tirar endavant una autèntica revolta i no vol facilitar res a base d’organitzar concentracions.

Un dels efectes col·laterals d’aquesta decisió és la suspensió del bus nocturn que habitualment porta el jovent de Salt (i altres pobles) a Fires. No és pas que em sorprengui perquè això d’afavorir la mobilitat amb transport públic no és pas una cosa que trobem gaire sovint a l’agenda de cap administració pública, i ara el jovent ho tindrà més complicat per assistir a les altres activitats de Fires que no s’han suspès, com ara les Fires Alternatives o algun concert. O per aplegar-se per aixecar barricades, és clar.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Ciclistes i consumidors

0

No sé si els amos d’Espai Gironès menyspreen la gent que va en bici o simplement no s’han aturat a pensar que també consumim i gastem diners. Si ens tractéssin més bé, no aniríem més sovint i amb més bona predisposició a comprar-hi? Tampoc no és el que costaria posar un cobert o unes quantes places d’aparcament més, i protegir-les de les motos.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Salt – Sta Pellaia – Salt

0
Publicat el 16 de juny de 2019

Cinc trams en aquests aproximadament 45 kms:

  • Salt – Quart: 9 o 10 km per ciutat i via verda, planer.
  • Quart – St Mateu de Montnegre: 9 o 10 km sobretot de pujada, asfaltat.
  • St Mateu de Montnegre – Sta Pellaia: 4 o 5 km de pista en no gaire bon estat, terreny ondulat amb més baixades que pujades.
  • Sta Pellaia – Cassà de la Selva: uns 8 km de baixada, gairebé tot asfaltat.
  • Cassà de la Selva – Salt: uns 15 km de via verda i ciutat, planer.

El començament de la passejada és simplement tirar per Passeig Països Catalans fins a Girona, seguir Emili Grahit i agafar la via del Carrilet fins a Quart. No hi ha pèrdua. Per cert, quant d’espai mal aprofitat! Crec que l’Ajuntament hauria de tallar al menys dos carrils de Països Catalans i guardar-los lliures de trànsit perquè la gent se’ls fes seus. Diumenges al matí estan molt buits perquè els cotxes que els monopolitzen durant la setmana no hi són. Cal recuperar aquest espai per a la ciutadania; ja n’he parlat alguna vegada.

Un cop a Quart, cal seguir la via verda fins als afores i sortir-ne cap a l’esquerra pel camí asfaltat de les Brugueres just després d’una masia que fa de restaurant i just abans d’un escorxador industrial, Coopecarn. Només de travessar la carretera C65 de seguida veurem el cartell que ens indica la pujada cap a St Mateu de Montnegre.

És una carretera asfaltada amb una pujada que déu-n’hi-do. La seguim uns 8 kms tots de pujada fins que els últims 1500 o 2000 metres es fan més plans. Veurem un cartell que ens torna a indicar St Mateu.

Si tiréssim cap a l’esquerra aniríem cap a La Bisbal. Potser un altre dia hi anirem; avui, cap a la dreta i al cap d’uns pocs centenars de metres ja serem a l’església de St Mateu de Montnegre.

Després ve un tram de pista que troba a faltar algú que se’n cuidi i li faci una mica més de manteniment; hi ha molts de clots i xaragalls. Per sort, fa més baixada que pujada i al cap de menys de cinc quilòmetres ja veiem el cartell que ens indica el trencant de Sta Pellaia.

Si tirem cap a l’esquerra de seguida trobarem la carretera GI-664 i després al cap de poques desenes de metres l’ermita de Sta Pellaia. Si tirem cap a la dreta pedalarem menys d’un km per pista de baixada i també trobarem la carretera GI-664, que seguirem cap a la dreta durant uns 7 kms fins a Cassà. Al principi d’aquest tram asfaltat i com que estem en un punt elevat (som a les Gavarres!) si mirem cap a la dreta veurem una panoràmica espectacular del pla entre Girona i Cassà.

Un cop a Cassà tornem a la via del Carrilet i cap a casa falta gent: una quinzena de quilòmetres.

Màscares fora. Continuem

0
Publicat el 15 de juny de 2019

Avui que s’han constituït els ajuntaments ha quedat encara més clar que Podemos i totes les formacions que se’n deriven va ser un altre dels invents per intentar fer descarrilar l’independentisme. L’única possibilitat de ruptura a l’Estat passava i passa per lluitar per la independència de Catalunya, i les elits prou mans i mànigues han fet perquè no tiri endavant mal que sigui donant escons i batllies a la gent que el 15M va omplir places demanant la ruptura. Potser es van arriscar però han guanyat una altra batalla perquè els que van esdevenir líders d’aquella gent avui han acceptat els vots de feixistes per retenir l’alcaldia de Barcelona i evitar que la capital del país tingui batlle independentista.

Espero que la gent tingui memòria i aquesta sigui la fi de Colaus, Podems, Comuns i Confluències diverses perquè les martingales que s’han fet perquè Barcelona no tingui un alcalde indepe deixa clar que després de les properes eleccions catalanes només hi podrà haver un nou govern independentista si l’independentisme repeteix la majoria absoluta; s’ha demostrat que qualsevol combinació serà vàlida per intentar evitar-ho. Després, que ningú no se senti enganyat. Qui vulgui ruptura, ja sap què és el que no ha de votar.

Mentrestant, a Salt, continuem fent feina de formigueta i treballant humilment però tenaçment per la independència dels Països Catalans i sobretot per donar veu al poble. Avui ja podeu llegir el Discurs_Presa_De_Possessio_Legislatura_2019_2023 a la constitució de l’Ajuntament de Salt. Marta i Cris, Cris i Marta, gràcies i endavant!

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari