Lablasco

Vida senzilla

Arxiu de la categoria: reduir

Sabates velles, reparar o vendre?

Després de l’experiència amb la modista, he provat un sabater per si tenia una revelació similar.

La veritat és que no m’ha dit el que volia sentir. Després d’una primera experiència deixant-me botes com a noves, no ha volgut tenyir-me unes sabatilles.
Com són blau marí, no em combinen gaire amb el que tinc, però tampoc les volia tirar i crear escombreries.

“Et costarà molts diners canviar el color i canviar la cremallera. Si no les fas servir, ven-les”

Una vegada superada la sorpresa de que algú pogués voler les meues sabates usades, he entrat a ebay i he provat de posar-es a la venda per un euro + despeses d’enviament.
I mira, sí que s’han venut. No sé com explicar el nivell de satisfacció al enviar-les. El pensar que algú els hi donarà més recorregut en comptes de comprar-se sabatilles noves.

Qui sap, potser les meues pròximes sabates li les compre de segona mà jo també?

 

Armari càpsula, primeres impressions

Després d’un parell de setmanes provant l’armari càpsula, he de dir que amb alguna prova i error, en general l’experiència està sent molt positiva. No sols vestir-se al matí és més ràpid, sino que és més tranquil.

Havia llegit sobre la fatiga decisional o fatiga de decisió, i és cert que simplificant altres parts del dia a dia he aconseguit millorar en benestar. El que no m’esperava era notar-ho tant amb la roba perquè tampoc m’importa gaire i ja planificava abans. El fet és que ara girebé ni hi pense.

El que sí que m’està costat una barbaritat és deixar de comprar. Encara que no vaja a botigues o a les seues webs “a mirar” (per exemple avui he resistit l’Amazon Prime Day), segueixen sobtant-me necessitats imperioses de tindre noves coses. Els arguments que es monta el meu cap estan molt ben justificats: que mira quin preu, que si total és de segona mà o que si és un bàsic de qualitat, així que m’he trobat més d’una vegada amb una cistella de compra virtual a la pantalla sense saber com havia arribat allà.

Comprar el realment necessitem està bé. El que em preocupa d’aquests desitjos és que siguen efímers. Per exemple, vull unes sabatilles d’esport per reemplaçar les que tinc, però cada setmana trobe “les” sabatilles ideals i les de la setmana passada ja no m’agraden tant. Molt sospitós.

 

Per a evitar cedir als constants capritxos amb excuses noves, he fet un tracte amb mi mateixa: esperar. Les coses que de veritat m’agraden, les seguiré volent dintre de tres mesos i aleshores les compraré de primera o segona mà. Mentrestant, me les vaig guardant a un tauler de Pinterest. I és curiòs que, una vegada a la llista, el desig es calma i comença el pensament crític.

Per saber-ne més:

 

 

 

Oblida el maquillatge, Zoom té un filtre

T’imagines aparèixer amb bona cara a les videconferències sense haver-li de dedicar temps, sense gastar en maquillatge ni generant les emissions associades als productes de bellesa?

Zoom té filtres que et maquillen. Automàticament. En totes les reunions.
I mira, m’ha alegrat un poquet el dia. L’he trobat dividit entre dos llocs:

Celles i llavis:
En configuracions > fons i filtres > Studio effects beta.
Pots elegir el color i la intensitat.

Base:
En configuracions > video > retoca  l’aparença
Pots elegir la intensitat

Jo li he posat una cosa discreta, que quede natural, i va bé, normalment ni em maquillava.
Espere que prompte afegeixin més opcions!

 

Abandonar la caça de roba nova

Avui he passat per davant d’algunes tendes de roba i al veure els aparadors he sentit la neccessitat d’entrar a mirar què tenien. Aleshores he recordat el compromís de no comprar res en tres mesos, he sospirat amb certa resignació i he passat de llarg.

D’on em ve aquest impuls constant d’estar a la caça de gangues? Per què pensem que roba nova és la forma de renovar-nos? Podem culpar a la fast fashion o moda ràpida? O és que la roba és cada vegada més barata?

M’ha sorprés també que la insatisfació passara ràpid, i que el cap anara a altres llocs, a altres coses més importants.

Deixar de comprar… serà una manera de aclarir la ment i alliberar temps?

Per a saber-ne més de la moda ràpida:

M’agrada aquest capítol de Patriot Act. Hassan Minhaj és divertit i didàctic. I li pega un bon repàs a Inditex.

 

 

 

 

Tenim muntanyes de roba

Després de decidir la meua càpsula de tardor, el següent pas era reorganitzar la roba a l’armari. Deixar a mà el que he escollit i amagar la que no necesitaré en els pròxims tres mesos.

He de dir que amuntegar tota la roba a sobre el llit ha segut una experiència impactant. I això que des que vaig posar en pràctica el mètode Marie Kondo fa uns anys ja no tinc ni compre tantes coses.

De moment la foto de dalt és del que ha anat a l’enmagatzematge, i només açò anirà a l’armari.

El procés en si és fàcil, però tens la sensació de privació, no és agradable.
En el meu cas, ha caigut alguna cosa més del que pensava inicialment, i la llista ha ajudat molt.