Boja pel català

Sovint em trobo en períodes de la meva vida on hi ha un bon grapat d’entrebancs i problemes per resoldre. Tot d’una, apareix un imprevist i moltes vegades aquest imprevist és el primer d’uns quants altres. Us sona familiar tot plegat?

Doncs es veu que en aquests casos vivim l’anomenada “llei de Murphy”, que dicta: “si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament”. En altres paraules, sembla que l’univers —o Déu, o el fat, o digueu-ho com vulgueu— ens enviï unes experiències adverses que acabem de viure d’una manera d’allò més desfavorable per la nostra salut mental.

Tanmateix, sobretot en els moments més difícils, hauríem de treure l’aptitud més positiva de la nostra personalitat. De fet, la positivitat juntament amb l’enginy són els elements claus que permeten superar les dificultats i fer-nos sentir invencibles. Si no reaccionem a les adversitats, ens deprimirem, ens deixarem anar i, al final, tocarem fons.

En definitiva, hem de tenir present que tot té solució. Ja se sap que la vida té els seus alts i baixos, que ho vulguem o no, és la cosa més normal d’aquest món. Per això, no n’hi ha prou amb queixar-se; en canvi, cal actuar. Com passa en l’àmbit de la física, després d’una acció hi ha una reacció. Al cap i a la fi, aquesta mateixa reacció ens enfortirà i ens farà feliços.

Últimament hi ha molts aspectes pels quals podem estar deprimits. D’una banda, les guerres ens trasbalsen l’economia i, a més, són doloroses per la gran quantitat de vides trencades o destrossades; de l’altra, l’atur i, en general, les condicions econòmiques obliguen el jovent a viure de manera precària. En fi, vivim en temps molt incerts; per això, ens sentim insegurs i constantment amoïnats. Amoïnats per la salut, amoïnats per la feina, amoïnats per tot el que vindrà i potser no serà tan prometedor.

Així i tot, hauríem de buscar la manera de ser feliços. Pot semblar un propòsit força egoista, però en un món tan dur i pessimista cal començar a actuar a escala individual. Cada persona hauria de trobar solucions per aconseguir els seus somnis, a través de les eines que disposa.

Per exemple, jo acabo d’obtenir la certificació de nivell C2 de català i vull contribuir a promoure’n l’ús. Per tant, a banda de proposar-me com a traductora audiovisual, com he fet fins ara, m’he plantejat l’opció de col·laborar com a voluntària o lectora per ajudar estudiants o qui ho necessiti a aprendre català, italià o grec. Tot i els meus límits físics, sempre he estat convençuda que puc assolir els meus objectius.

Doncs prou de veure-ho tot negre. La nostra època també té vessants positius, com ara la possibilitat (gràcies a una magnífica eina anomenada internet) de connectar-se a tot arreu de casa estant. Per tant, a gaudir del que tenim i del que podem aconseguir!