Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

PP

La Santíssima Trinitat de la ultradreta espanyola

15 de gener de 2019

Otto von Bismark sostenia que Espanya era el país més fort del món, perquè tractava de destruir-se a si mateixa al llarg dels segles i encara no ho havia aconseguit. L’afirmació del canceller prussià s’ha d’entendre en el seu context històric i no deixava de tenir un punt irònic. Tanmateix, i vist en perspectiva, és

Llegir més

La inquisició espanyola

11 de maig de 2018

Ens ho deia l’Ovidi Montllor: “hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català, que és la mateixa a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense”. Podríem afegir a aquests verbs, “ensenyar”. Malauradament, en aquests dies difícils, assistim a aquesta perversa cacera de bruixes, impulsada

Llegir més

El govern espanyol ven fum, i els sindicats majoritaris el revenen

16 de març de 2018

PorEls qui sabem una mica de comunicació política detectem amb certa facilitat quan un determinat grup o col·lectiu pretén ensarronar-nos. Normalment passa quan es troben en una situació delicada, quan hi ha hagut acumulació de males notícies o l’opinió pública qüestiona el teu paper. És aleshores quan els estrategues tracten de fabricar notícies que resulten

Llegir més

Els Goya i el silenci de la complicitat

9 de febrer de 2018

No em vaig mirar la gala dels Goya de fa alguns dies. Primer, perquè aquesta mena d’actes em semblen obsolets, molt de l’estil dels xous dels anys setanta a còpia de lluentons, el balet de RTVE, i l’humor de Fernando Esteso amb la conducció de Rafaela Carrà. Segon, perquè sabia perfectament que hi hauria un

Llegir més

Més bajanades sobre presumptes adoctrinaments

29 de novembre de 2017

Si es fessin proves PISA sobre cinisme polític, Espanya encapçalaria la llista, i alguns dels líders i ideòlegs de C’s, passejarien pel món com els gurus influents, com els finlandesos del populisme fent conferències arreu, sobre com atacar a un col·lectiu tan respectat com els docents. Les acusacions contra l’escola catalana i els seus professionals

Llegir més

Reflexions sobre el 26-J

1 de juliol de 2016

M’estic enganxant a Borgen, una extraordinària sèrie danesa que acaba de confirmar la política ficció com a un dels gèneres més atractius de la televisió. De fet, sèries com House of Cards, l’Ala Oest de la Casa Blanca, i fins a cert punt, i amb un cert esperit shakespearià, Joc de Trons, han fet que

Llegir més

Una por veneçolana

12 de juny de 2015

L’eclosió d’una esquerra d’estètica i plantejaments rupturistes, i la seva traducció progressiva d’assalt a les institucions, suscita cert neguit entre els grups dirigents hispànics. La reacció d’Esperanza Aguirre, tractant de bastir un cinturó sanitari a Manuela Carmena, la incomoditat poc dissimulada dels poders empresarials catalans davant l’Ada Colau, o una recent manifestació anti-Podemos d’alguns supervivents

Llegir més

Sense independència no hi ha ruptura

19 de març de 2015

Entre neguits i incerteses, el procés avança sincopadament. Ningú era prou il·lús per pensar que fos fàcil, i aquesta estranya paràlisi post-9-N evidencia les contradiccions i dificultats que comporta un desafiament d’aquesta magnitud. Malgrat això, en perspectiva, el camí recorregut és prou llarg i irreversible. La societat catalana s’ha independitzat mentalment de l’Estat, i aquest,

Llegir més

Espanya senil

29 de setembre de 2014

De tot aquest procés viscut en els darrers anys, hi ha una cosa a la qual no m’hi acostumo. Em fa mal veure l’obstinada resistència, per part espanyola, a ser conscient de la magnitud de la tragèdia. Espanya i Catalunya s’han separat de manera, penso, pràcticament definitiva. Anys de desencontres i la mútua incapacitat per

Llegir més