Gramenetum

«El fil vermell» és el nom d’una interessant proposta artística en el triple àmbit teatral, expositiu i literari. L’obra de teatre amb aquest nom s’acaba de presentar al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet (cicle Donescena) els passats 16 i 18 de maig amb molt bona acollida. Ha estat impulsada per l’autora Sílvia Terol juntament amb la dramaturga Lucia Lerendegui, com a directora, i ha comptat amb la interpretació de les magnífiques actrius Ani Saghatelyan, Anna Cerveró i Elisabet Egea. Amb elles, Lerendegui aconsegueix un equip artístic entusiasta, cohesionat i extraordinari per a una varietat de personatges que representen experiències i generacions diverses, amb interpretacions captivadores i emocionants.

Un fil vermell que ens uneix
L’obra de teatre “El fil vermell” ens presenta una sèrie d’històries de ficció, que ben podrien ser testimonis reals, sobre el Patronato de Protección a la Mujer. Va ser una institució de principis del segle XX que la dictadura va recuperar l’any 1941 i que va perllongar la seva activitat fins a l’any 1985. Estava presidida per Carmen Polo de Franco i depenia del Ministerio de Justicia. El seu objectiu era exercir un control patriarcal ferri sobre les dones i castigar qualsevol conducta transgressora que qüestionés les estrictes normes morals del franquisme, a través de l’internament de les joves a centres gestionats per ordes religiosos. Essencialment van ser monges: adoratrices, trinitarias, terciarias capuchinas de la Sagrada Família, hermanas de la caridad, oblatas o cruzadas evangéliques, aquestes darreres són una ordre secular.
El Patronato, com sovint era conegut, pretenia, atenció!, “la regeneración de las jóvenes caidas o en riesgo de caer…”. Que significava això? Que qualsevol dona podia ser una mujer caida… i que aquesta era una immensa institució penitenciaria per a noies adolescents que eren internades sense cap judici ni procediment.
A més és, certament, la institució franquista més longeva i, segurament, la més desconeguda d’aquest fosc període. Ho podem constatar actualment cada dia amb la gran quantitat de gent que no la coneix o en sap molt poc, i no només entre el sector més jove de 30 anys. Però és indiscutible que va marcar de manera directa i negativa la vida de desenes de milers de dones de l’Estat espanyol i en va atemorir a tota la resta, durant diverses generacions.
Ara fa ja 40 anys de la seva desaparició. Però no hem d’oblidar que no es va dissoldre fins passats deu anys de la mort del dictador Franco. A més havien viscut vuit anys des de l’aprovació de la Constitució espanyola i de la llei d’amnistia. I tres anys des de l’arribada del primer govern socialista de l’anomenada transició democràtica. Durant tot aquest temps, increïblement, encara va haver-hi dones tancades i castigades en els seus nombrosos centres, prop d’un miler a tot l’Estat.

Recuperar i expressar una memòria a punt d’oblidar-se
Sílvia Terol ens diu que necessitava escriure allò que anava recercant i llegint quan va ser conscient de la importància d’aquest tema, que volia crear uns personatges femenins que expliquessin la seva història en primera persona per poder-ho assimilar: “El que més en dol és el silenci i l’oblit actuals, el sentiment de culpa que van saber inocular a moltes de les joves que ho van patir, la falta d’oportunitats perquè ens ho expliquin. M’indigna que l’Estat no hagi fet per reparar-les i que les congregacions religioses que en foren còmplices rebin subvencions públiques i premis de les administracions a la seva tasca en pro dels Drets Humans i de les dones…”
Sens dubte, un dels moments més colpidors per l’autora ha estat la trobada amb dones que van ser internades en els centres del Patronato de Protección a la Mujer. Destaca sobretot que no es reconeixen com a víctimes sinó com a supervivents. I ho són, però també són dones resilients, compromeses, generoses i lluitadores. A elles va dedicat, en primer lloc, tot el conjunt d’aquest complet projecte artístic.
Parafrasejant la cita de l’escriptora Montserrat Roig (1946-1991), “si hi ha un acte d’amor, i de justícia, aquest és la memòria”.

Aquesta peça teatral aviat es podrà tornar a veure. Serà a la Casa Elizalde el dijous 26 de juny a les 19:30 h (c. València 302, Barcelona). Es poden reservar les entrades aquí. No us ho perdeu!

Fitxa artística:
Autoria: Sílvia Terol Ledesma
Direcció: Lucía Lerendegui
Repartiment:, Anna Cerveró, Ani Saghatelyan i Elisabet Egea
Atrezzo i visuals: piliparra
Disseny de llums: Mikel Tejada
Espai sonor: Mikel Tejada, Lucia Lerendegui
Disseny de moviment: Kàtia Coser
Vestuari: Alexia Sionta
Suport lingüístic: Carme Giménez Capdevila
Amb el suport del Centre Cívic Vil·la Urània
Agraïments: Grup de Suport a les Represaliades pel Patronato de Protección a la Mujer (Maria Forns, Mariona Roca, Dolors Sabaté), Consuelo García del Cid, Pilar Aymerich, M. Teresa Morandi i Centre d’Art Santa Mònica.

També la proposta expositiva «El fil vermell» de l’artista plàstica colomenca Pili Parra (piliparra), amb textos de Sílvia Terol, ha estat una de les obres seleccionades per a la «Mostra FemArt 2025», a Ca la Dona. És va presentar el passat 20 de març i s’ha pogut veure fins el 15 de maig a la seu d’aquest espai d’acció feminista, al carrer de Ripoll número 25 de Barcelona.

Una exposició per recuperar la memòria oblidada de moltes dones
L’artista piliparra explica que “El fil vermell» ha estat per ella un projecte artístic amb un munt de reptes. El primer ha estat descobrir l’existència del Patronato de Protección a la Mujer, una institució que fins fa poc temps ella desconeixia. Expressa que com a dona i com a feminista la va impactar molt: «Vaig sentir la necessitat de buscar més i més informació, de sentir més i més testimonis encara que em fes bullir la sang. Quan l’escriptora Sílvia Terol em va proposar il·lustrar els seus textos sobre aquest tema, no ho vaig dubtar gens. Vaig voler posar el meu granet de sorra per fer visible aquesta història macabra ocultada per l’Estat i l’Església».

Per aquesta mostra, piliparra s’ha plantejat també un repte tècnic per no emprar el seu estil habitual: «Volia trobar una imatge nova, un format o manera de treballar propis per a aquest projecte; un estil que estigués a l’alçada dels relats i de les circumstàncies que descriuen. He investigat per tal de poder presentar de la manera més adient el que jo volia expressar. A través de les il·lustracions, he intentat reflectir la duresa de les diferents situacions i que es pugui empatitzar amb els sentiments, el dolor i les emocions d’aquestes dones supervivents. No vull que el seu patiment ens deixi impertorbables ni s’esborri».

“Si hi ha un acte d’amor, i de justícia, aquest és la memòria”

La Mostra FemArt té una llarga trajectòria i és un dels projectes vertebrals de Ca la Dona. Impulsada des de l’any 1992, presenta i difon projectes artístics fets per dones, lesbianes, trans i persones no binàries a la vegada que fomenta espais de trobada entre moviments socials, artistes i teòriques.
També està previst que aquesta exposició acompanyi i complementi el recorregut de l’obra de teatre i que sigui el nucli gràfic del llibre sobre els textos teatrals que es preveu editar la propera tardor per l’editorial Pont del petroli.

Per finalitzar, us recomano la lectura de l’article «El fil vermell, dones silenciades pel franquisme que tornen a escena», de Jordi Salgado de la Torre a la revista TransBaixPower nº 14-15, gener-març 2025, pàg. 8-10.

També podeu llegir a la revista digital Infograma l’article «L’exposició el fil vermell es presenta a Ca la Dona» i l’article «El fil vermell, retalls d’una època».