Un període mogudet
En aquests darrers dies estic una mica perduda, plena d’incerteses i desitjos alhora…
Clarament, la vida humana està marcada per aquestes dues característiques, és un fet innegable. No saber què fer o què vindrà demà és una realitat crua. Així i tot, s’ha de treure les forces per on sigui a fi de poder tirar endavant a la millor manera possible. Els entrebancs són a l’ordre del dia, però tenim el deure que ens ha donat la vida de continuar lluitant.
Si algú em pregunta com estic, jo li responc “bé” per inèrcia; però la veritat és que tinc el cor encongit, els dies passen entre d’alts i baixos… En definitiva, porto un mal tràngol i, encara que sigui temporal, costa d’enfrontar. Tot i que aconsegueixo superar els obstacles i anar fent, el meu cap rumia sobre com podria complir els meus somnis.
No és una situació fàcil, la meva. Tanmateix, en el fons del meu cor, encara hi ha un raconet d’esperança que tot sortirà bé. Al cap i a la fi, la perseverança guanya i vull creure que els miracles succeeixen. Soc encara jove i en perfecta salut, així que temps al temps i tot se solucionarà.
