El Barrinaire

Hi ha un personatge que va deixar una petjada circumstancial a la història de Santa Margarida i els Monjos. En Pay Català, un bandoler dels anys 1600, que va entrar de nit a un hostal dels Monjos, va robar a l’hostaler i, especialment, els béns que transportaven una colla de traginers de Valls.

La figura èpica del bandoler encara és viva dins l’imaginari contemporani, perpetuat modernament gràcies a la televisió i el cinema. Val a dir que la realitat del fenomen del bandolerisme té molt més de gana, misèria, violència i lluita entre bàndols que la imatge formosa i heroica d’aquells lluitadors que ens ha projectat el romanticisme com la d’en Joan de Serrallonga idealitzat i cantat pel poble.

Una font bibliogràfica sobre el bandolerisme català identifica el bandoler que va robar a l’Hostal dels Monjos com Miquel Català, d’Alcover (comarca de l’Alt Camp, als peus de les Muntanyes de Prades).  El nom presenta variants: Pay Català / Pai Català / Miquel Català (lo Pai Català). “Ben jove encara, va començar a manar gent. A principis del 1602 ja es parlava de sos delictes i tenien feina los comissaris en perseguir-lo, per les terres de marina, pel pla i  per les muntanyes de Catalunya” (Lluis M. Soler i Terol).

L’Ajuntament d’Alcover inclou Miquel Català entre els bandolers famosos procedents de la vila. A l’època barroca, el municipi d’Alcover va patir intensament el fenomen del bandolerisme a causa de les sagnants disputes entre dues faccions locals enfrontades: els Morells i els Voltors, colles armades de gran prestigi i activitat a la comarca de l’Alt Camp i les muntanyes de Prades.

En aquest context de forta conflictivitat social, Miquel Català, «Pai Català», va començar les seves malifetes amb el bandoler Pere Voltor. Però Pay Català no era simplement un membre secundari dels Voltors. Va començar dins la seva òrbita, però després va adquirir autonomia i va dirigir una quadrilla pròpia, que actuava per Catalunya, Aragó i València.

Un estudi de Valentí Gual i Rafael Català recull que l’any 1603 hi havia quatre grans colles bandoleres al Camp de Tarragona: els Voltors, els Morells, la colla del Pai Català, i la colla d’en Garrigós. El mateix estudi explica que els bandolers de Pere Voltor i Pai Català van matar el comissari reial Epifani Olives i Terés, nebot del virrei de Catalunya. La font diu que l’assassinat es produí l’abril de 1602 i que les autoritats locals “hi haurien mostrat indiferència”. Això ajuda a entendre la duresa de la repressió posterior.

Pere Voltor va ser capturat el 17 d’octubre de 1602, Pere Voltor va ser processat i condemnat a una execució brutal; el 26 d’octubre fou esquarterat, dividit a trossos. En Pay Català havia aconseguit escapar. El 24 d’octubre de 1602, un parell de dies abans de l’esquarterament de Pere Voltor, Pay Català i quatre bandolers més, van assaltar un hostal dels Monjos, van robar els béns que hi havia, especialment els que portaven uns traginers.

Els assaltats eren traginers de Valls i Pay Català procedia d’Alcover. Això situa els Monjos dins d’una ruta de comunicació entre l’Alt Camp i el Penedès que era utilitzada pels traginers i, també, pels bandolers. Pai Català podria haver passat pels Monjos més d’una vegada i el robatori de 1602 ser tan sols l’episodi que ha quedat registrat. Malgrat tot ningú nomena qui o quins van ser els delators, aquells que el van informar del dia en que els traginers de Valls feien estada a l’hostal monjenc.

“Les  malifetes d’En Miquel Català eren cada dia més nombroses i,  per  lo que es sabia  d’ell, fóra un gran exit lo poder obternir sa captura. A l’últim, va caure en mans de la Justicia a 1’Aragó i, essent tancat a  Saragossa, va tornar a  fugir, enfilant-se  per les parets i  despenjant-se amb una corda. Va tornar a sa  mala vida  i son  primer intent va ésser lo de venjar-se d’un català que li  havia feta trai’ció,…” (Lluis M. Soler i Terol)

Pai Català va tornar a actuar per Catalunya, Aragó i el País Valencià. I durant un temps es va refugiar a Xàtiva, on hauria mantingut una doble vida fins que va ser reconegut i denunciat l’any 1609. Va ser empresonat “posant-se molta vigilància perquè no tornés a  fugir. A últims de març o primers d’abril fou sentenciat a  mort i  penjat  en alta forca, havent dit sos delictes a  l’hora del suplici”.

“Segons ses declaracions, a  la vila de Serós va matar Pere Alexande, vei del lloc de Burbáguena, de la Comunitat  de Daroca. A la vila de Mont- blanc va matar, mentre anava de camí, un  cavaller que es deia Soldevila, “encara que no li va llevar lo cap”. Ademés, va matar  un  home mentre estava bevent aigua en  una font, i  un  altre home  anomenat Fracos. Durant el temps que va estar-se al  servei del comanador d’Arrios va furtar un plat de plata i  enverina el dit comanador…. donant-li uns xarops” .” (Lluis M. Soler i Terol)

Pai Català fou “penjat en alta forca”, una expressió que fa referència a una forca ben visible,  utilitzada històricament com a càstig per als grans delictes. Les altes forques es situaven a les cruïlles de camins transitats, a les creus de terme, a les portes d’entrada d’una localitat, a les places grans dels pobles,etc.. Un cop penjats, els cossos sovint es deixaven a la forca durant dies o els esquarteraven, decapitaven i  exposaven públicament llur cap dins una gàbia de ferro.

Actualment, més enllà de quatre mal nascuts, poc queda d’aquella lluita dels bandolers contra l’opressor i, entristits, constatem com els saltamarges actuals ja no van vestits amb parracs ni dormen en jaces, sinó que s’abillen amb cars vestits fets a botigues de moda i dormen en habitacions d’hotels i residències sumptuàries.