Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: país nou

La ignorància del rei

0

El mail obert d’aquesta setmana s’explica sol: això que els reis siguin ventrílocs del govern de torn els posa en situacions que per a la majoria de mortals serien més que incòmodes, inassumibles, inacceptables. Haver de dir segons quina bestiesa posant cara seriosa i com si allò anés a missa i amb ceptre i tot… Deu ser que la sang blava immunitza davant aquesta mena de sentiments i complexos. […]

(més…)

Ara és l’hora: la candidatura del Sí-Sí

0

Quina setmana: de la convocatòria frustrada de cimera de dissabte hem passat a un pim pam pum de tres dies que sembla que ho ha deixat tot dat i ben beneït. Eureka! I a mi, amb una sensació ben estranya: dilluns publicava un mail obert demanant que no es fes tant causa dels noms —que si amb polítics o sense, que si amb Mas o amb sense Mas— i s’entrés en la matèria dels quès i els perquès —o sigui: què s’ha de fer el 28S perquè la independència sigui un fet—. I he tingut ben bé la sensació que aquesta vegada, en comptes de semblar que prediqués en el desert, com ens sol passar quan llancem un paper al món, aquesta vegada m’escoltaven: el pim de dilluns —un pim de nou hores—, el pam de dimarts i el pum de dimecres ha superat la cançó de l’enfadós de les llistes amb una candidatura que ens ha d’estimular a aprofitar els setanta-cinc dies que vénen per engrescar tothom, tants com puguem, a compartir la il·lusió de fer un país nou, el país que voldrem, a partir de l’endemà del 27S. Això és el que hi ha en joc. Això és el que hem de guanyar, sense excuses.

(més…)

La resposta

0

Cada dia falta un dia menys per al 27S. Per a mi seran, segur, les eleccions més importants que haurem viscut, encara més que les que ens van batejar en això de la democràcia després del 1975 i fins als primers 80. Ara toca escalfar motors, sobreescalfar-los si cal, perquè siguem més, molts, molts més, que ho visquem així, que les llegim com el referèndum que exigim de fer. És en aquesta clau que l’última proposta del president Mas, per incòmoda que pogués resultar, té tot el sentit. Això mirava d’explicar el meu mail obert d’aquest dilluns.

(més…)

De la seguretat jurídica i altres incerteses

0
Publicat el 16 de juny de 2015

L’últim mail obert abordava tímidament un concepte d’aquells que ara es fan servir tant per espantar: el de la seguretat jurídica. Que, quan mires enrere, descobreixes que és aquella seguretat que solen tenir, posem per cas, els espanyols o els poderosos, o fins i tot només els espanyols poderosos. I que tot sovint et passa pel costat amb altiva indiferència, a tu, trist catalanet que ets a tot estirar un menestralet sense pedigrí ni glamur… Mentrestant, el pretext que el motivava, el vodevil aquest de la consulta d’Unió sobre un indefinit procés, continua generant embolics: no podia ser de cap altra manera!

(més…)

Esgotament preventiu a les portes d’un altre cicle electoral

0
Publicat el 7 de maig de 2015

Demà arrenca la campanya electoral de les municipals i jo puc ben dir que ja n’he tingut prou abans de començar. Quines ganes que hagin passat les dues setmanes llargues que vénen…! Deu ser per aquest estat d’ànim —i això que encara no havia vist les enquestes que el CIS ha fet públiques avui!— que el mail obert d’aquesta quinzena parla en aquests termes: […]

(més…)

Corruptes i defraudadors, a l’infern de dos en dos

0

Al mail obert d’aquesta quinzena reporto una petita experiència personal relacionada amb les fantasies burocràtiques de què l’administració és capaç per simular transparència. I em demano com ho hauríem de fer per acabar, de debò, amb la corrupció i el frau: segurament, una mica massa per a un petit article. […]

(més…)

L’arbitrarietat en l’estat de dret

0

Deu ser una de les meves obsessions: intentar caminar dret sense deixar-se abatre pels entrebancs burocràtics amb què ensopegues dia sí dia també en tots els ordres de la vida quotidiana, familiar, acadèmica, professional. Ho dic perquè m’adono que ja he escrit sobre això una pila de papers. El pretext, aquesta vegada, han estat unes paraules de Montserrat Tura que a parer meu interpretaven uns fets d’una manera tan discutible que ens posa a un pas de la hipocresia. Ho deia així en un nou mail obert de Vilaweb: […]

(més…)

El que és important i el que ara ho és poc o no ho és gens

0

Ahir una de les “opinions contundents” de Vilaweb era la meva: hi mirava de donar arguments, en el context preelectoral en què ja estem, a favor d’una candidatura unitària i decidida a culminar la ruptura de què simbòlicament, i amb tanta força, el 9N va ser el primer pas tangible. La declaració d’independència i l’Estat propi són ara la prioritat a què convé supeditar-ne qualsevol altra. I per això cal un consens de mínims que facilita la incorporació de totes les forces polítiques que no poden no ser en aquesta unitat. Un consens, posem-hi —vist que és l’argument de recel més freqüent—, en la despesa social a afrontar els pròxims mesos; però aquestes concrecions ja fugien de l’article d’ahir. Que deia:

(més…)