Boja pel català

L’espera i la incertesa se’m fan eternes.

Els dies passen i jo espero que el destí em somrigui.

Ja sé que cal tenir paciència,

però la paciència també té un límit.

M’agradaria deixar-ho tot i viatjar, conèixer gent nova, fer experiències;

tanmateix, he de ser realista i estar contenta amb el que tinc.

De fet, cada dia em pot regalar una sorpresa bonica, per petita que sigui;

per això hauria d’estar agraïda de la vida.

Els pròxims dies tindré una visita agradable,

així segur que viuré una temporada més alegre,

plena de companyia, amor i reflexions serioses.

Gràcies a tothom qui em segueix i em dona suport,

sou els millors, fins i tot des de la distància.

A reveure!