La regadora du l’aigua que fecunda la terra de les oliveres que em sobreviuran i et sobreviuran.
Tinc l’ànima del cel rogent i només l’Esperit em salva: Déu, Jesús, la seua pau que em retorna quan reso i sento que el temps i la joia, la grandesa del Parenostre, s’enlairen al bell mig dels oceans assedegats d’amor i tendresa i de sobte ja no cal témer res. Guaiteu els núvols blancs dels
‘L’oli per a l’amo ha d’ésser fet majorment d’oliva madura. Si hi ha gelades quan colliràs l’oliva, fes l’oli passats tres o quatre dies: aquella oliva, si vols, posa-la de sal. Mena ben calentes tafona i botiga.’ M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘L’oli verd fes-lo així. Plega l’oliva aviat de terra; si és bruta, neteja-la, purga-la de fulles i sutzura. L’endemà o l’endemà passat, manobra la que serà collida. Quan l’oliva serà negra, cull-la: com de més amarga oliva oli faràs, tant millor oli serà.’ M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
Quan el migdia i el llarg capvespre mos acompanyen per camins estrets i es donen les mans, sentirem la pau i l’alegria de ser com germans, d’estimar-ho tot confiadament, sense recances, sense cadenes. L’amor ho pot tot, res val sense amor.
Hi ha tres voltes a l’any on al bar o a la cooperativa es pot parlar a l’ample de l’oliva: Quan l’arbre floreix, a finals de març i l’abril, quan lo fruit ja ha passat la canícula del juliol i de cara a l’agost, quan lo pinyol ja està format, i a les velles d’agost
I mentrestant, les setmanes, los dies. Los anys. Hi caic de quatre potes quan l’amic que sempre ha estat allà m’ho ha fet notar: ‘La felicitat era això, no trobes?’ Gairebé sense pensar-hi, percebo que el company té raó, que els anys han passat a mida que la realitat ha eixamplat los horitzons i alguns