Feia poc, potser a molt estirar devia fer un parell d’anys, que ‘l’olivera dels gatets’ s’havia cremat. Lo tio Poldo sempre va dir que havia estat un llamp, però jo, que aleshores en comptava 21, una tarda vaig notar que vacil·lava. Sigui com sigui, aquella olivera mil·lenària es va cremar i tots ho vam sentir