Pols d'estels

L’encontre previst entre la Lluna i el Sol ha passat, però des del País Valencià no hem tingut la sort de veure’l. Encara fa uns dies teníem l’esperança que s’obriren algunes escletxes entre els núvols que permetés l’observació però aquest matí el cel gris, els núvols gruixuts i la pluja persistent ens han deixat ben clar que aquest no seria el nostre eclipsi.

En la vida de l’astrònom observacional cal assumir que l’oratge no el podem controlar i, que malgrat tot, sempre cal tindre els instruments a punt per si, de sobte, s’alça el temps i ens deixa admirar el fenomen celeste que esperàvem. No podem ajornar l’eclipsi per a una ocasió més propicia com pretenia, fa anys, aquell bidell de la universitat que volia tancar l’edifici i preguntava si, això de l’eclipsi de Lluna, no ho podíem deixar per al dia següent.

L’observació de l’eclipsi parcial ha estat difícil a tot el país a causa dels núvols. Només les comarques situades més al nord i cap a l’oest han estat afavorides per la visió del fenomen. Sorprenentment l’Observatori de l’Ebre ha pogut observar l’eclipsi entre núvols i n’ha fet aquest vídeo.

Ja que no podíem veure l’eclipsi de cap manera, sort que encara ens quedava internet. I posats a elegir, millor viatjar a la zona de la Terra on la Lluna cobrira completament el Sol, l’anomenada zona de totalitat. Després de comprovar que l’expedició Shelios, desplaçada a les illes Feroe, amb col·legues de l’Instituto de Astrofísica de Canarias, no anava a poder veure res a causa d’uns núvols que, al principi semblaven esvair-se, però que finalment es quedaren, vam optar per viatjar virtualment molt més al nord, a la ciutat de Longyearbyen situada a l’arxipèlag de Svalbard, i totalment dins del Cercle Polar Àrtic. En aquesta ciutat el cel era ras i els telescopis ja apuntaven al Sol, que presentava una única taca visible.

Una observació per internet no pot substituir l’observació en directe d’un eclipsi total de Sol però almenys podríem gaudir de la màgia de les imatges.

Tal com estava previst, la Lluna començà a mossegar el disc solar per la dreta i, s’anà desplaçant cap a l’esquerra en una direcció que la posaria en poc més d’una hora exactament sobre el Sol.

Pocs segons abans de l’eclipsi total, quan de la nostra estrella només se’n veia un petit fil brillant, vam veure les perles de Baily, els últims raigs de Sol que passen a través de les valls situades al limbe lunar.

I després vingué la glòria: dos minuts de foscor total mentre la Lluna es situava exactament per damunt del disc solar. La corona solar es desplegava en tota la seua magnitud i bellesa.  La part alta de l’atmosfera solar mostrava els seus característics dolls de material calent, tot conduïts per l’intens camp magnètic del Sol.

Si haguéssem estat en persona en Longyearbyen, hauríem sentit llavors l’arribada d’un vent sobtat causat per la ràpida baixada de la temperatura, mentre els ocells volarien  buscant recer, desconcertats per la brusca arribada de la nit.

Dos minuts són poca cosa i l’eclipsi total acabà. Però ho féu amb l’estructura en anell de diamant. Per la dreta del disc fosc de la Lluna aparegué de sobte una zona molt brillant que és la primera zona del disc del Sol que retorna.

A poc a poc, seguint les inexorables  lleis celestes, la Lluna s’arrossegà finalment sobre la nostra estrella per deixar-la finalment lliure. El Sol, però, li tornarà la jugada ben prompte. D’ací a quinze dies, el 4 d’abril, la Lluna, la Terra i el Sol es tornaran a alinear perfectament. Però en aquest cas, la Lluna en fase de plena, entrarà de cap en l’ombra de la Terra i es farà fosca durant unes hores. No tindrem tampoc el goig de gaudir d’aquest eclipsi total de Lluna ja que només serà visible en la zona del Pacífic.

Vilaweb ha fet un seguiment complet del fenomen celeste, amb enllaços i observacions en directe als observatoris del país i a les expedicions desplaçades als llocs remots de l’Atlàntic Nord. Gràcies per la difusió.

Imatge: 1.- Moment de l’eclipsi total a l’arxipèlag de Svalbard. S’observa la corona solar al voltant del disc solar tapat per la Lluna. 2.- Final de l’eclipsi total i estructura en anell de diamant. Són captures de pantalla de l’emissió des de Svalbard.

L’eclipsi del divendres 20 de març ha aixecat molta expectació. Un espectacle de la natura com aquest no es produeix cada dia i cal aprofitar-lo per aprendre’n: de l’eclipsi, de la física dels moviments dels cossos celestes, de la precisió dels càlculs humans; i també cal admirar la bellesa intrínseca del fenomen, en què la bella i enfosquida Selene cobrirà parcialment el brillant Hèlios.

Però compte, tota activitat humana té riscs. I aquesta en té. El Sol és l’únic objecte celeste al qual cal treure llum per observar-lo amb seguretat. L’observació directa del Sol a ull nu, o pitjor encara amb un telescopi sense filtre solar, pot comportar des de l’enlluernament momentani fins a la crema de la retina i la pèrdua de la visió. Amb el Sol no s’hi juga. Oblideu, per tant, treure el telescopi que us van regalar quan féreu la comunió, l’encareu al Sol i poseu l’ull darrere. Perdreu l’ull en un segon. I el mateix podem dir per al cas dels prismàtics.  Avisats esteu….

I com puc veure l’eclipsi, doncs? Tan difícil és?

Prohibida la visió directa del Sol amb telescopi sense filtre, hi ha multitud de mètodes barats, senzills i insospitats per observar l’eclipsi i no perdre la vista en l’intent. I els mètodes van des de la projecció de la imatge, espills/miralls, cambra fosca, filtres de soldador, fulles dels arbres, etc… Aniré desgranant els mètodes en aquest apunt.

Observació amb telescopi

Com he dit no s’ha d’observar a ull directe amb un telescopi o uns prismàtics. De vegades, sobretot en telescopis de fa uns quants anys, s’adjuntava un petit filtre d’observació solar per situar darrere de l’ocular. No l’utilitzeu. Normalment són de baixa qualitat i poden trencar-se. No us jugueu l’ull. Normalment els astrònoms aficionats i professionals tenen filtres adequats per a observar el Sol. Ell ja saben que han de fer.

Una vegada avisat i suficientment advertit, puc utilitzar el meu telescopi o prismàtics d’alguna manera per observar l’eclipsi?  Sí, utilitzant-lo per a projectar la imatge del Sol sobre una pantalla. No poseu l’ull darrere però així i tot cal ser curosos. No passeu el braç pel mig del feix de llum i aparteu el telescopi o prismàtics del Sol de tant en tant per refrescar-lo.

Podreu anar veient fàcilment les diverses fases de l’eclipsi i fer-hi fotografies.

Finalment, si coneixeu algun lloc on els aficionats o professionals plantaran els seus telescopis, no dubteu en anar-hi. El seu equipament és molt millor i podreu preguntar tots els vostres dubtes. Estaran encantats de respondre-vos.

Observació a ull nu

La majoria de la gent no disposa d’un telescopi  a ma. Això no vol dir que no puga gaudir de l’espectacle celeste. Però, primera consideració, el Sol a ull nu es veu molt petit. Exactament com la Lluna plena. Per això la Lluna és capaç de tapar el Sol. Però encara que es veja petit al cel, les diferents fases de l’eclipsi es poden veure fàcilment.

La primera opció són les ulleres d’eclipsi. Les ulleres han de tindre la certificació CE i són capaces de reduir la intensitat de la llum solar un 99.999%. Es venen en tendes de venta de productes astronòmics i, potser, en algunes tendes grans d’òptica. No són ulleres de sol normals, són ulleres d’eclipsi, preparades per filtrar molt la llum solar. Algunes d’aquestes ulleres caduquen als pocs mesos (les orgàniques), d’altres (les metàl·liques) duren molt més. Costen entre 1 i 3 euros, aproximadament.

Si no teniu una tenda d’astronomia a prop, si que podeu trobar alguna ferreteria industrial. Allí podeu demanar cristalls de soldador del número 14 si és possible. No són com les ulleres d’eclipsi però permetran veure el Sol sense dificultat. I tampoc són molt cars. Els ferrers els utilitzen per soldar i protegir-se els ulls. Aprenguem d’ells.

I ara els mètodes més imaginatius i sorprenents.

Un petit mirall encarat al Sol ens donarà un reflex sobre una pantalla, però si tapem tot el mirall amb un paper o cartolina amb un petit forat al mig, d’uns 5 mm de diàmetre, veure’m com el nostre dispositiu ens projecta la imatge d’un Sol circular sobre una pantalla! No cal que el foradet del paper siga circular, pot ser triangular, com surta, no importa. El forat fa el paper d’una lent que difracta la llum per formar una imatge. Evidentment la imatge del Sol serà petita i no massa brillant però si ho projecteu cap a una zona fosca vos servirà per observar l’eclipsi.

Una cosa semblant es pot fer amb una cartolina amb un petit forat al mig. Encarat al Sol ens projectarà una petita imatge del Sol sobre una pantalla. És el principi de la cambra fosca.

En el mateix apartat podríem situar el tub estenopeic que es construeix amb un tub de cartó d’un metre, més o menys, dels que s’utilitzen per guardar pòsters, al qual es posa un full de paper d’alumini tapant un extrem al que s’hi fa un forat amb una agulla. Encarat al Sol ens donarà també una imatge del Sol per l’altre extrem sobre una pantalla. Aquest mètode està àmpliament explicat al número 56 de Huygens, la revista de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, dedicat a l’observació de l’eclipsi anular del 2005.

Però, fins i tot, no cal construir cap instrument especial per observar l’eclipsi de Sol de manera segura. La natura ens ofereix una manera ben senzilla d’observar el Sol i ningú s’hi ha fixat mai. Quan passegem sota un arbre amb moltes fulles, podem veure com a terra, sota l’arbre, s’hi formen tot de taques de llum circulars o quasi sempre el·líptiques. Aquestes llums a terra són realment imatges del Sol formades a través dels petits forats que deixen les fulles entre elles. El principi de formació de les imatges del Sol és similar als dels aparells descrits anteriorment.

I que passa quan la Lluna tapa el Sol i es produeix un eclipsi total, anular o total de Sol? Doncs que els arbres ja no formaran imatges del Sol circulars o el·líptiques sinó que reproduiran fidelment la progressió de l’eclipsi. És a dir, tindrem l’eclipsi representat a terra i això sense fer res. Això si que és una ajuda de la natura. Jo vaig fer imatges molt espectaculars d’aquest fenomen tan desconegut en l’eclipsi anular de l’any 2005. Tot una paret de sols eclipsats…(veieu imatge inicial de l’apunt).

Per acabar aquest apunt la nota curiosa i instructiva. Es pot utilitzar una paleta de cuina amb forats per obtindre, per projecció, múltiples imatges del Sol eclipsat, com es pot veure en la imatge adjunta.  La llum del Sol es difracta per cada forat, actuant cadascun d’aquestes petites obertures com a petites lents. La gent, meravellada, es fa fotos amb la paleta i les imatges solars.

I com a advertència final. Oblideu CD, DVD, plaques de raigs X, negatius fotogràfics, cristalls fumats, etc… per veure l’eclipsi. La densitat d’enfosquiment d’aquestes andròmines no és homogènia i, encara que visualment potser ens permeta veure el Sol, ningú ens assegura que es filtre tot l’ultraviolat i l’infraroig de la llum solar que estarà incidint en la retina. Rebutgeu aquests sistemes.

Si voleu tindre més informació sobre com mirar de manera segura l’eclipsi visiteu la web de l’OAN, Observatorio Astronómico Nacional, que ha fet una pàgina especial per a l’eclipsi del 20 de març (apartat Precauciones). També podeu llegir l’article que Amparo Lozano escriví per a la revista Huygens l’any 2005. Però la pàgina original de la protecció ocular durant els eclipsis va ser escrita per B. Ralph Chou, optometrista, que en aquest enllaç podreu llegir en castellà.

Que tinguem uns cels clars i rasos. I que els núvols no ens facen la guitza.

Imatges: Totes les imatges sense referència explicita són d’Enric Marco, llevat de la de les ulleres d’eclipsi que és de Wikipedia Commons. Les altres imatges són de l’OAN, Observatorio Astronómico Nacional, que ha fet una pàgina especial per a l’eclipsi del 20 de març.

El matí del divendres dia 20 de març la Lluna passarà per davant del Sol. Aquest encontre còsmic entre els dos principals astres del cel rep el nom d’eclipsi de Sol.

Des del nostre país, però, la Lluna no arribarà a cobrir tot el disc solar. Només podrem gaudir d’un eclipsi parcial de Sol en que, durant la fase de màxim, no s’arribarà a tapar més del 70% del Sol.

La Lluna si que cobrirà completament el Sol en una estreta franja situada en l’Atlàntic Nord. Tenint en compte la rotació de la Terra però sobretot el moviment de la Lluna en la seua òrbita, l’ombra lunar anirà recorrent una zona de la Terra formant l’anomenada banda de totalitat que començarà a l’est de la costa del Labrador en el Canadà, creuarà l’oceà Atlàntic nord sense tocar terra excepte en els arxipèlags de les illes Feroe (Dinamarca) i de les illes Svalbard (Noruega) en l’oceà Àrtic. L’eclipsi total acabarà molt prop del Pol Nord, a una latitud de 88º.

Des de casa nostra el veurem parcial, amb un enfosquiment del disc solar cada vegada major a mesura que es situem més al nord.

El Sol es taparà més a Girona (64.1%) i molt menys a Alacant on només es taparà un 59.3%.

A causa del moviment en la seua òrbita, la Lluna es mou d’oest a est en el cel de dia en dia. Per això el nostre satèl·lit començarà a cobrir el Sol per la part dreta. Serà el moment del primer contacte que ocorrerà al voltant de les 9:10 (els moments exactes a la taula). Mentre passen els minuts, la Lluna progressarà sobre el disc solar, movent-se cap a l’esquerre i l’anirà cobrint fins arribar a un poc més del 60% d’enfosquiment. Aquest serà el moment del màxim de l’eclipsi que ocorrerà cap a les 10:10. A partir d’aquest moment la Lluna s’anirà retirant i eixirà completament del disc solar cap a les 11:20.

Al lloc web de divulgació Serviastro de la Universitat de Barcelona s’ha creat una pàgina especial sobre l’eclipsi que vos anime a consultar. Han publicat fins i tot un fullet d’informació. A continuació podeu veure una taula amb unes quantes ciutats del país amb l’horari (hora local) de les diferents parts de l’eclipsi feta a partir de la taula que presenten a la web. La diferència de valors de la taula amb les dades de la figura de l’Observatori Nacional es causada pels diferents programes de càlcul usats.

		INICI		MAXIM		FINAL		Mag		Enf
		(h m s)		(h m s)		(h m s)				(%)
Alacant		9 4 40		10 8 39		11 18 8		0.668		59.3
Barcelona		9 11 10		10 16 50		11 27 36		0.701		63.4
Castelló de la Plana		9 7 11		10 11 53		11 21 56		0.693		62.5
Girona		9 12 36		10 18 35		11 29 34		0.706		64.1
Lleida		9 10 5		10 15 26		11 25 59		0.717		65.3
Palma de Mallorca		9 9 9		10 14 21		11 24 46		0.666		59.1
Perpinyà		9 13 42		10 19 52		11 30 59		0.718		65.6
Tarragona		9 9 56		10 15 18		11 25 51		0.704		63.7
València		9 5 40		10 9 56		11 19 39		0.688		61.8

S’estan preparant múltiples activitats que s’aniran penjant a la web de la Societat Espanyola d’Astronomia. Entreu per buscar llocs pròxims on organitzen observacions populars o bé webs que retransmeten en directe l’eclipsi des de la zona de totalitat o bé només des de la zona de parcialitat com la retransmissió que es farà des de la Universitat de Barcelona.

Recordeu, però, que mirar el Sol amb un telescopi o uns prismàtics directament o a ull nu, està totalment desaconsellat si no es vol perdre la vista immediatament. Hi ha mètodes fàcils, barats i segurs per mirar el Sol. Utilitzeu-los.

Bé, cal recordar que només és un eclipsi parcial. No té la gràcia dels eclipsis totals. Si voleu gaudir d’un eclipsi de Sol total sense moure’s de casa haureu d’esperar una mica ja que el pròxim previst arribarà el 12 d’agost de 2026. Un any i mig després, el 26 de gener de 2028 podrem veure un eclipse anular com el del 3 d’octubre de 2005.

Com es dius en aquests casos, que tinguen un cel ras.

Imatge:

1.- Màxim de cobriment del Sol a València a les 10:10. Stellarium.
2.- Predicció de Fred Espenak, NASA’s GSFC – http://eclipse.gsfc.nasa.gov/
3.- Seqüència de l’eclipse a València. A partir de la web especial de l’eclipsi de l’Observatorio Nacional.

La Societat d’Educació Matemàtica Al-Khwarizmi ha organitzat la 5a Trobada de Societats de Matemàtiques de Parla Catalana aquest cap de setmana a les comarques centrals valencianes.

Dissabte de matí els participants es van concentrar a les portes del Monestir de Santa Maria de Valldigna, a la Safor, per visitar-lo de la mà de l’historiador de Tavernes Enric Martí. La història del cenobi, el seu espoli i la seua lenta però contínua restauració van ser els temes de l’explicació fins l’hora de dinar.

La reunió de treball i coordinació de les societats matemàtiques ja es realitzà a la vesprada al Palau d’Otos, a la Vall d’Albaida, poble on es desenvoluparia la resta d’activitats del cap de setmana.

Arribada la nit, vaig preparar el telescopi per l’observació astronòmica anunciada al programa que ens permeté veure, entre núvols, el planeta Júpiter amb les seues bandes acolorides i les quatre llunes galileanes. Tanmateix l’oratge no ajudà gens, ja que no trigà a fer la guitza i impedí l’exploració d’altres objectes previstos com la nebulosa d’Orió. En lloc d’açò, els assistents van poder contemplar diversos instruments astronòmics antics, cedits per a l’ocasió per l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i van conéixer com s’usaven.

Després de sopar i ja avançada la nit els participants de la Trobada assistiren a una conferència de Joan Olivares sobre mètodes antics i tradicionals de mesurar el temps. S’aturà especialment en el rellotge de peus que s’usava per repartir la tanda en el reg i  que encara era viu fins fa pocs anys en la comarca de la Vall d’Albaida.

La intensa jornada acabà amb un petit recital de poemes matemàtics, seleccionats per Rosa Magraner, tant de reconeguts poetes -David Jou o Feliu Formosa-, com d’altres inèdits o propis.

L’endemà diumenge els matemàtics visitaren la “Ruta dels rellotges de Sol d’Otos“, guiats pel seu dissenyador, l’escriptor i gnomonista Joan Olivares, el qual explicà les característiques i dificultats de la construcció dels diversos models de rellotges. “La pedra de Basset”, calendari que marca la data del 25 d’abril, en record de la batalla d’Almansa, així com el rellotge calendari dels xiprers de benvinguda, a l’entrada del poble, foren dels més admirats per les seues dificultats tècniques.

En aquesta trobada he tingut l’ocasió de conéixer personalment Daniel Ruiz Aguilera de la Societat Balear de Matemàtiques-XEIX i coautor de l’estudi dels efectes de la llum del sol eixint del solstici d’hivern a la Seu de Mallorca. Ja en vaig parlar el darrer solstici. Una meravella visual i astronòmica encara que sembla que no buscada expressament.

En aquestes trobades científiques hi han participat membres de les diferents juntes directives de la Societat Catalana de Matemàtiques, la Federació d’Entitats d’Educació Matemàtica de Catalunya, la Societat Balear de Matemàtiques-XEIX i de la pròpia societat que l’organitza en aquesta ocasió.

Fotos: 1. Els participants en el Monestir de Santa Maria de Valldigna. 2. Joan Olivares explica el significat i les característiques gnomòniques de la Pedra de Basset. 3. Amb Daniel Ruiz Aguilera i Joan Olivares davant del seu rellotge més espectacular. Crèdits: Enric Marco.

Dissabte passat, 7 de febrer, compartirem part de les activitats de la reunió V San Pablo – L’Albufera organitzada pels Scouts Valencians. Al barri de Sant Marcelí de València i amb una bona presència de scouters (17-18 anys), participàrem en les activitats de consciència mediambiental amb una xerrada sobre el malbaratament dels recursos que suposa la contaminació lumínica. Així mateix, davant l’allau incessant del missatge de la bondat de la il·luminació per LEDs  i del seu suposat caràcter ecològic, demostrarem amb dades tècniques que realment aquest tipus d’enllumenat nocturn no és encara un producte sostenible des del punt de vista mediambiental. A més a més la il·luminació amb llum blanca que s’està instal·lat a tot arreu és nociva per als ecosistemes, així com per a la salut humana. Les preguntes posteriors ens confirmaren que el nostre propòsit d’augmentar l’esperit crític sobre la forma en que malgastem l’energia estava aconseguit.

Finalment amb els telescopis els scouters mirarem el cel nocturn, encara que la brillantor de la nit valenciana només ens permeté admirar la Lluna i el planeta Júpiter.

Agraïm la presència de Roger Mira, de l’Associació d’Astronomia de la Universitat de València, que ens ajudà en la xerrada i en l’observació.

Fotos: Roger Mira i Enric Marco.

Anit dijous vàrem estar a Aras de los Olmos, els Serrans, convidats per l’ajuntament, per parlar del problema de la contaminació lumínica i els seus efectes sobre l’observació del cel nocturn, el medi ambient i la salut humana. Ara, a més a més, l’allau de la instal·lació dels LEDs de llum blanca en l’enllumentat públic ha empitjorat encara més el problema.

Donat que ara mateix estan en festes en Aras, la nostra xerrada es va fer en horari nocturn. Així que cap a les 22:30 començà la nostra exposició. En totes les nostres presentacions, el que més ens interessa és la interacció amb el públic i les seues preguntes. Ahir estigueren preocupats per la creixent presència de la llum blanca en l’enllumentat públic però també sobre quin tipus d’enllumentat seria millor per a casa.

I després de la xerrada, amb els telescopis anirem a admirar el cel fosc d’Aras. De primeres ja és meravellós poder veure la grandesa i bellesa de la Via Làctia just al costat del poble, com es pot fer pràcticament a tot els Serrans, un privilegi del qual els que vivim en les comarques costaneres valencianes no podem gaudir. A més a més, la presència de la constel·lació de la Lira, que ja anava declinant cap a l’oest, es incità a observar el més famós dels seus objectes, M57, la nebulosa de l’anell, Es tracta d’una de les més conegudes i un exemple de nebulosa planetària. Veure el nuvolet en forma de donut, residu de la mort d’un estel, sempre sorprén a la gent. Entre altres objectes, també observàrem M56 un cúmul globular en la mateixa constel·lació. L’M56 està a una distància d’uns 32.900 anys llum des de la Terra. Vàrem veure també l’objecte NGC 457 en Cassiopea, cúmul obert d’unes 80 estrelles a el que alguns troben alguna semblança al personatge ET.

Però els núvols van començar a fer acte de presència i, a poc a poc, amagaren tot el cel. Així que cap a les 3 de la matinada vàrem haver de plegar i tornar cap a casa.

 

 

Imatges:
1. Un moment de la conferència. Enric Marco.
2. El cel estrellat d’Aras mentre els núvols pujaven. AMR.

Aquest dijous 28 d’agost tornem a la comarca dels Serrans convidats ara per l’ajuntament d’Aras de los Olmos, per conscienciar els seus habitants i visitants, ja que estan en festes, sobre el problema de la contaminació lumínica i els seus efectes sobre l’observació del cel nocturn, el medi ambient i la salut humana.

I després amb els telescopis anirem a gaudir del cel fosc d’Aras amb l’ajuda de l’amic astrònom JuanMa Bullón. Esteu convidats.

El divendres 22 d’agost entre 40 i 50 persones assistiren a la jornada programada dins de les activitats del Parc Natural del mes, “Nit d’estrelles”.

En la sala de la Herrería de La Puebla de San Miguel, davant d’un públic atent, exposarem els fets, origen i conseqüències de la contaminació lumínica sobre l’economia, els ecosistemes naturals i la salut humana. També, és cal, presentàrem els nostres estudis sobre la comarca, destacant la foscor del seu cel que vam animar a preservar. Després amb converses posteriors, alguns dels assistents se sorprenien en assabentar-se que el color de la llum, i especialment el blanc i blau, puguen ser tan nocius.

Encara que les previsions de l’oratge no eren gens favorables, i alguns dels assistents s’havia plantejat anar-hi o no a la jornada, finalment els núvols no van fer acte de presència. Només cap a l’horitzó nord-est, els llamps il·luminaven intermitentment el cel fent encara més interessant l’observació. L’observació va ser perfecta encara que es notava prou humitat a l’ambient. Els observadors van gaudir amb el pas de l’Estació Espacial Internacional, diversos satèl·lits, Saturn i la seua lluna Tità, cúmuls estelares com el doble cúmul de Perseu o M13 d’Hèrcules, estels fugaços, la Via Làctea, en tot el seu esplendor des de la constel·lació de l’Escorpí al Sud, a la constel·lació de Cassiopea al Nord, passant pel zenit amb Cigne, la dèbil constel·lació del Dofí, indicador de la foscor del cel… i, fins i tot, com ja he dit, amb l’espectacle dels llamps que s’observaven cap al NE. Cap a la 1:00 h de la matinada el públic, sobretot els nombrosos xiquets presents, ja no aguantaven i acabàrem la part divulgativa de la jornada.

Però com que llavors el cel estava completament ras, ens animarem a fer una ruta nocturna de presa de dades per la part nord del Racó d’Ademús, i arribarem fins a Castellfabib, conquerida en 1210 per Pere I de Catalunya-Aragó, pare de Jaume I. Des de les 2:00 h fins a les 5.00 h recorreguerem uns 110 km per les carreteres i camins sinuosos del Racó i aconseguirem valors por dalt de 21 mag/sec², indicació de la foscor del cel del Racó.

Imatge:
1.- Un moment de la xarrada. AMR.
2.- Un aspecte del cel de Puebla de San Miguel. Al fons es veuen les llums dels llamps llunyans. AMR.

Una nova xarrada de divulgació sobre el problema de la contaminació lumínica, aquesta vegada en el Centre Comercial de Colinas de San Antonio de Benaixeve, va ser impartida pels doctors Marco i Morales.

Juntament amb la xerrada d’Alpont i de Beniatjar, ha estat una de les contades ocasions en la qual la màxima autoritat municipal ha estat present; si bé en aquesta ocasió no va poder romandre en la part mes interessant de l’explicació; quan es parlava dels problemes de la contaminació lumínica sobre la salut de les persones. No obstant això, les 25 persones assistents van prestar una especial atenció quan es va parlar del costat fosc de la llum blanca.

A poc a poc anem obrint els ulls a aquest problema desconegut per a la majoria de la població i ignorat per la majoria de les administracions.

A partir de la noticia de la web de la Coordinadora en Defensa de los Bosques del Turia.

Imatge: un moment de la xarrada. AMR.

La passada primavera estiguérem, Ángel Morales i jo mateix, moltes nits al ras en els cims del Parc Natural de Xera-Sot de Xera per determinar el grau de contaminació lumínica en aquest indret natural. Ara, aquest mes d’agost hem fet diverses activitats per difondre la nostra faena. Per això el passat 10, festa de Sant Llorenç, parlàrem sobre aquest tema a l’ajuntament de Sot de Xera. Unes 30 persones, juntament amb els tècnics del parc, Alejandro Atienza, Cristina Lacruz i Maria López i el seu director Manuel Tatay, assistirem a la nostra xerrada i escoltaren les nostres crítiques i recomanacions.

El Parc Natural de Xera-Sot de Xera és un indret no massa contaminant lumínicament. De fet és el parc més fosc que hem estudiat. Tanmateix els llums de la distant València, o els llums encesos tota la nit de l’estació de l’AVE a San Antonio/Requena són les fonts principals de contaminació.

Després de la xerrada, unes 70 persones pujaren al mirador del Morrón per caçar alguna perseida i per observar els planetes Saturn, Mart i les nebuloses amb els telescopis que portàvem.

Tanmateix el cel van impedir, en part, que poguérem gaudir dels cels foscos del Parc. Només prop de les 12 de nit el cel s’obrí i ens deixà veure les seues meravelles.

Avui mateix, divendres 24 d’agost, tornem al Parc de Xera-Sot de Xera, contratament a Xera, per continuar amb les xerrades sobre la contaminació lumínica i el seu efecte sobre els Parcs Naturals Valencians.

Esperem que l’oratge no ens faça la guitza altra volta i que els que vulguen acostar-se a Xera gaudeixen del cel nocturn excepcional del Parc Natural. Esteu convidats.

Foto 1: El grup de persones de Sot de Xera que pujà al Mirador del Morrón per veure el cel. Jo, al mig, indique les principals constel·lacions. Ángel Morales, amb permís.
Foto 2: Cartell de la xerrada d’avui a Xera.

Desenes d’astrònoms professionals i afeccionats van ser seduïts ahir a l’alba per l’últim trànsit de Venus davant el Sol del segle. Les difícils condicions per a veure aquest eclipsi en terres valencianes no van impedir captar belles imatges a Gandia i el Bartolo.

Rafel Montaner, Levante, 7 juny 2012. València.

L’últim trànsit de Venus davant del Sol d’aquest segle ha seduït a milers d’astrònoms professionals i afeccionats en tot el món. En alguns llocs, els que miren al cel han pogut gaudir de set hores de “passeig” del planeta germà de la Terra per davant del disc solar. No obstant això, aquest espectacle. que no es tornarà a repetir fins a l’any 2117, tot just es podia veure durant 12 minuts en la C. Valenciana, on només ha estat visible a la sortida del Sol.

Les dificultats no han desanimat a desenes de valencians amants de l’Astronomia, que no van dubtar a matinar amb la condició de no perdre’s l’última oportunitat de veure el trànsit de Venus. Així, a cinc estudiants de l’Associació Astronòmica de la Universitat de València (AAUV) no els va importar fer més d’una hora i mitja de cotxe, passar la nit al ras en el cim del Bartolo (703 m) del Desert de les Palmes, amb la condició de poder “robar-li” quatre minuts al Sol.

El president de l’AAUV, Javier Navarro, explica que a l’estar el Bartolo “més a l’est i al nord que València, així com a una major altura -i aconseguir per tant un horitzó observacional més baix- hem pogut veure el Sol quatre minuts abans“. L’esforç, afegeix, “ha valgut la pena, perquè hem vist un major recorregut de Venus“.

L’Agrupació Astronòmica de la Safor va reunir a uns 20 afeccionats en la platja de Gandia des de les sis del matí. El vicepresident d’aquest col·lectiu, Enric Marco, que a més és investigador del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat, conta que l’astre rei va sortir a les 6.37 i Venus va abandonar el disc solar a les 6,49 hores, “amb el que només teníem 12 minuts per a fer fotos, a més una banda de núvols sobre el mar ho ha complicat tot“. Menys sort han tingut els investigadors de l’Observatori Astronòmic de la Universitat que es van desplaçar fins a Javalambre (Terol), i es van trobar amb que l’únic núvol estava on sortia el Sol.

Cautivados por Venus, Rafel Montaner, Levante, 7 de juny 2012.

Valencianos cautivados por Venus, Galeria de fotos del trànsit a Levante. A partir de la foto 7 són nostres, primer de l’AAUV, després de l’AAS.

Foto: Venus deixant el Sol. Enric Marco. 6:40 del 6 de juny 2012.

 

Eren les cinc i mitja del matí quan el despertador sonà. Per què tan matí, si encara era de nit? De sobte vaig recordar que Venus estava des de feia 6 hores passejant-se per la cara del Sol. Ja ho estaven mirant des del Pacífic o més enllà del cercle polar àrtic. I, al País Valencià, en eixir el Sol, se’ns presentaria com un pesic negre en la vora en el limbe solar.De camí cap a la platja de Gandia, entre marjal i rius de nom animal veia cap a llevant les primeres lluentors de l’alba. El Sol ja avisava des de sota de l’horitzó. Calia estar al punt d’observació abans de les 6:15 per muntar el trípode.

L’arribada va ser fàcil ja que a aquestes hores no hi ha trànsit i aparcar és possible. Vaig trobar als amics de l’Agrupació Astronòmica de la Safor. Allí estava el president Marcelino Álvarez, Maxi Doncel, Josep Julià, Claudio Fuster, Paco Pavía, Merche, i molts altres. Ells estaven allí des de les 6. Ja tenien muntat telescopis, càmeres, tots encarats cap a l’horitzó. Mentre una  grua treballava remenant arena i unes barques fotogèniques passaven per la mar.

Una vintena de persones s’aplegava a la vora de l’arena, entre membres de l’AAS, familiars i amics i algun passetjador despistat. Tots esperant la primera ratlleta de Sol, la de dalt, la que hauria de mostrar el mos negre deixat per la silueta de Venus.

Però passaren els minuts i el Sol, segons les efemèrides, ja havia eixit. Un núvol baix, com era d’esperar, en els tapava i només podíem intuir que estava ahí per la lluentor de la boira.

Finalment un filet brillant guaita per darrere del núvol molest i, efectivament, Venus es veu allí, on tocava i, es deixa veure molt bé a ull nu.

– Oh, mira! exclamen tots els presents emocionats. El nostre reencontre després de 8 anys.

Una emoció en veure que les previsions matemàtiques s’havien tornat a complir com ja passa en els eclipsis de Sol.

Tots corrents cap a les càmares. La meua primera foto és de les 6:37, un minut abans del 3r contacte. Exactitud sorprenent!

Les turbulències atmosfèriques deformen la imatge del Sol i l’absorció ens el mostra ben roig. És l’hora de fer boniques fotos i tractar de caçar al fugisser Venus que ara ja s’enfila cap a fora del Sol.

A ull nu Venus es veia molt bé però la càmera no ho acabava de captar com ens agradaria. Tothom fa fotos sense parar ja que només tenim 12 minuts de finestra observacional.

En aquell moment el Sol ja es veia tot sencer d’un color roig encés. Una barca passava per sota. Bon moment per a les fotos. No ho sabia encara però aquestes serien portada de diari….

Mentre el Sol anava pujant i Venus abandonava el Sol definitivament, les fotos eren més fàcils de fer. La il·luminació ja no variava tant ràpidament.

Finalment Venus abandonà el disc solar per a no tornar en 105 anys. Els que visquen per ací el 7 de desembre de 2117 podran tornar a gaudir del trànsit de Venus i recordar les aventures dels exploradors del Pacífic allà el 1769, com el capità James Cook en Tahití. O les  nostres més modestes que varem tindre el privilegi de veure Venus dos vegades de casa estant, el 2004 i dimecres mateix.

Una vegada recollit el material la fam es feia notar. Encara no havia desdejunat. Eren les 7:30 i ja feia dues hores que corria pel món perseguint deesses planetàries. A aquestes hores a la platja de Gandia hi ha ben poc obert. Entrarem a una cafeteria i demanen la carta de desdejunis i, oh, sorpresa, ens trobàvem a la Cafeteria Venus, de la platja de Gandia. I és que la deessa de l’amor no ens volia abandonar encara i ens perseguia una vegada deixat el Sol.

Fotos: Primera imatge de Venus eixint del Sol. Membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor. El Sol amb Venus, com un puntet, en direcció a la una, si fos un rellotge, amb una barca que passava. Cafeteria Venus de la platja de Gandia. Enric Marco.

Demà, dimecres 6 de juny, a l’eixida del Sol serà el gran dia.Només passa dues vegades per segle. La nit del 5 al 6 de juny de 2012 el planeta Venus passarà per davant del Sol. Es l’anomenat trànsit de Venus i en aquest apunt ja vaig explicar la seua importància astronòmica.  L’últim trànsit va ser el 8 de juny de 2004 i, potser, alguns de vosaltres ho recordareu. El pròxim serà l’any 2117. Així, que aquesta vegada serà l’última oportunitat de veure-ho per a les persones vives.

En aquest apunt contaré les característiques físiques del trànsit, quan serà possible observar-lo i des d’on i les actiivtats que diverses agrupacions astronòmiques i universitats han organitzat per a l’esdeveniment. Finalment descriurem alguns materials útils per a l’observació.

A diferència del 2004 en que es va veure perfectament des del nostre pais, aquesta vegada es veurà bé en el Pacífic i en els països situats en la seua costa. En l’est i nord d’Europa es veurà millor que ací en que només el podrem veure a l’eixida del Sol.

En el trànsit de Venus s’han de considerar els temps dels quatre punts de contacte del disc venusià amb el solar mentre el planeta creua per davant del Sol durant 6 hores i 40 minuts.

1r contacte: el disc de Venus toca el disc del Sol
2n contacte: el disc de Venus entra totalment dins del disc solar
3r contacte: el disc de Venus toca la vora interior del disc solar
4t contacte: el disc de Venus ix totalment del disc solar

Donat que el dimecres 6 de juny el Sol ix en la nostra costa entre les 6:10 (Salses) i les 6:39  (Guardamar) només podrem veure els últims minuts del trànsit.

De Sagunt cap al nord i cap a l’est podrem gaudir dels últims dos contactes (3r i 4t contactes)

Tanmateix, al sud de Sagunt només podrem veure com Venus ix definitivament del Sol (4t contacte).

Per a observar-lo heu d’anar a un lloc amb l’horitzó est lliure d’obstacles, com la platja.  El Sol eixirà, ja amb el planeta Venus sobre la seua superfície, com una taca grossa, a punt de deixar el disc solar. I durant uns 20-40 minuts acabarà de recórrer el Sol.

Un bon lloc a la xarxa per veure els temps d’entrada i eixida de Venus des del lloc on sou és aquesta pàgina Transit of Venus. El temps està en hora del fus horari GMT+1 i, per tant, caldrà afegir una hora per tindre l’hora local. Els punts de contacte són aquí anomenats ingress exterior, ingress interior, egress interior, egress exterior i transit center és el punt central del trànsit.

Us pose l’exemple des del Campus de Burjassot de la Universitat de València. Els tres primers punts de contacte estan foscos indicant que no seran visibles. És a dir només serà visible el quart contacte, quan Venus ja està eixint del Sol.

Però, per favor, NO MIREU el Sol amb telescopis sense filtres especials solars. A simple vista protegiu els vostres ulls de la llum solar amb un filtre de soldador del 14, o amb ulleres especials d’eclipsi. Els vostres ulls són el més important. Poseu-vos en contacte amb les agrupacions astronòmiques. Ací en aquest enllaç i en aquest altre podreu veure diverses maneres d’observar el Sol amb seguretat.

A hores d’ara tinc coneixement de diverses iniciatives d’agrupacions astronòmiques o d’universitats per a veure el trànsit.

Des de l’Empordà, Astronomia des de l’Empordà convida a venir a la seua observació pública a la platja de Pals, al costat de la Creu Roja. Allí veuran el tercer i quart contacte.

L’Agrupació Astronòmica de la Universitat de València anirà al desert de les Palmes, anant cap al Bartolo, prop de Castelló per observar-ho de ben alt.

A Barcelona, l’Agrupació Astronòmica Aster ha convocat els aficionats al Castell de Montjuïc per veure-ho a partir 5:45 h, amb 1/2 hora per muntar telescopis abans de sortir el Sol. Preguen màxima puntualitat.Mentrestant des de Gandia, l’Agrupació Astronòmica de la Safor veurà durant uns minuts com Venus ix del disc solar, des de la platja a l’altura de la zona de la Ducal. Cal estar a les 6:00 per muntar els telescopis i les càmeres.

Caldria destacar els esforços que ha dedicat el departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona en els mitjans divulgatius per al trànsit de Venus d’enguany. Han publicat un interessant còmic sobre la història del pas de Venus que vos recomane i que he penjat ací baix. També posen a disposició dels centres educatius de Catalunya un conjunt d’activitats sobre distàncies astronòmiques, preparades pels membres del Departament i que es poden desenvolupar amb el seu suport.

Però a més a més faran la retransmissió del trànsit de Venus en directe des de les illes Svalbard, situades al nord de Noruega.Finalment dir-vos que per als usuaris de smartphones hi ha un app (VenusTransit) dedicat a l’esdeviment de demà que et diu directament les hores de visibilitat des d’on estàs o on cal anar i tot de manera molt intuïtiva.

Finalment dir-vos que el Sol estarà molt baix i els núvols baixos en la costa poden espatllar l’observació. Així que esteu avisats. Podeu fer una matinada per no res.

Foto: Des del departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona s’ha desenvolupat el web Venus 2012.

Ja han passat 8 anys i la mecànica celeste no ha fallat. Venus tornarà a passar davant del Sol la nit del 5 al 6 de juny. És el que rep el nom de trànsit. L’última vegada que ho vàrem podeu admirar va ser el 8 de juny del 2004 i jo no gaudia encara del bloc Pols d’estels per anunciar-ho. Tanmateix vaig posar en marxa una pàgina web on podeu trobar tot el material generat. Part de les fotos i gràfics obtinguts llavors seran utilitzats en una sèrie d’articles que vaig a escriure sobre el tema.Venus i Mercuri són planetes que tenen les seues òrbites en l’interior de l’òrbita de la Terra. Per això sempre els veiem ben a prop del Sol, poc després de la seua posta o després de l’eixida, a diferència dels altres planetes que els podem veure a qualsevol hora de la nit.Venus i Mercuri s’alineen una vegada en cada òrbita amb el Sol i la Terra. En aquest moment formen una línea Sol-planeta-Terra i estan en conjunció inferior. A causa, però, de la seua inclinació orbital -és a dir la seua òrbita està inclinada respecte a la de la Terra- quan s’alineen amb la Terra sempre passen per dalt o per baix del Sol vist des d’ací.

Va ser Johannes Kepler que en publicar les Taules Rudolfines el 1627, a partir de les dades planetàries obtingudes durant 20 anys pel seu mestre Tycho Brahe, qui s’adonà que Mercuri i Venus passen de vegades exactament per davant del Sol. I va predir que el 1631 ho farien. Kepler, però, va morir abans i va ser Pierre Gassendi que observa el pas de Mercuri des de Paris.

L’observació de Venus del mateix any va ser més difícil ja que ocorria durant la nit a Europa i no era visible des d’Europa,

Un estudi acurat dels càlculs de Kepler fet per Jeremiah Horrocks trobà que el següent pas de Venus es produiria només 8 anys més tard, el 1639. Ràpidament es confirmà que els trànsits es produeixen en grups de 2, separats per 8 anys, amb un temps de 105 o 121 anys sense cap pas entremig.

L’astrònom reial Edmund Halley va ser qui determinà el mètode geomètric per a calcular la distància Terra-Sol (unitat astronòmica) utilitzant els trànsits de Venus. Amb l’observació del pas de Venus des de diversos llocs de la Terra i mesurant els temps dels contactes del disc venusià amb el Sol es podia calcular la unitat astronòmica i, a partir d’ella, les distàncies entre els altres planetes.

Per això als segles XVIII i XIX es van organitzar expedicions científiques a regions allunyades d’Europa per observar aquests fenòmens. El llegendari capità James Cook, en la seua exploració del Pacífic, de Nova Zelanda i d’Austràlia, a bord del vaixell Endeavour va observar el 1769 el trànsit de Venus des de Tahití. D’altres, però, com Le Gentil, enviat a la Índia, no va tindre tanta sort. La història de les expedicions per veure els trànsits és apassionant i caldria parlar-ne en altre moment.

Actualment, el càlcul de la unitat astronòmica es fa mitjançant immensos radiotelescopis que envien fluxos d’ones de ràdio a Venus. Els astrònoms mesuren el  temps d’anada a Venus i de tornada a la Terra quan aquestes ones reboten sobre el planeta. La mesura és molt precisa.

Tanmateix l’observació encara s’ho val, per veure com funciona la natura, com som capaços de predir-la i sobre tot per veure com es calculen els paràmetres fonamentals de l’univers. L’any 2004, amb un bon grup de companys vàrem observar el trànsit de Venus des de Burjassot i l’observació acurada dels temps dels punts de contacte ens donà un valor per a la unitat astronòmica de:

unitat astronòmica en km (ua)	paral·laxi solar en segons d’arc	error mitjà (%)
149 715 143	8.7873	0.078

Com veieu un bon resultat, ja que 1 AU = 149 597 870 km segons aquesta pàgina de la NASA..

Foto: Pas de Venus sobre el disc solar. Telescopi APO 7″ Aula d’Astronomia Universitat de València. Enric Marco.

Com ja vaig contar en un apunt anterior, la nit del dissabte 24 de març passat ens reunírem uns quants amics de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), Marcelino Álvarez, el president, Ángel Requena, Maxi Doncel i jo, així com alguns membres de l’Agrupación Astronómica de Cuenca (AstroCuenca) en un dels llocs més foscos del País Valencià, Aras de los Olmos. Allí l’amic Joanma Bullón, membre també de l’AAS, que viu allí i que des del seu observatori La Cambra observa diàriament el Sol i el cel profund, havia organitzat la tercera Marató Messier.

El fet d’observar en una sola nit els 110 objectes celestes més bonics, i que classificà Charles Messier al segle XVIII, és una faena feixuga. Ja vaig contar l’experiència en un apunt anterior. En aquesta continuació us feré saber les altres activitats que feren altres membres de l’agrupació i que també mereixen ser contades.

Els membres de l’Agrupació Astronòmica de Cuenca, a qui no coneixia, es dedicaren a tractar de fer fotografies d’alguns dels objectes Messier més interessants. Però el que més em va sorprendre és que sabien exactament on es trobava cada objecte al cel i, en preguntar-los-ho te l’assenyalaven exactament amb el làser astronòmic que portaven. Però, al Cèsar el que és del Cèsar, va ser Ángel Requena qui els indicà la posició del cometa Garrad en les cartes de l’Sky Atlas. Encara que brillant, el cometa no ho és tant per trobar-lo a ull nu, i gràcies a això el van poder observar.

El cometa Garradd fa mesos que es troba en les proximitats de l’Òssa Major. Vaig fer una fotografia de la zona celeste on havia d’estar amb una durada de 30 segons i, efectivament, molt poc per sobre del soroll de fons de la imatge, es veu un nuvolet en la zona indicada. Amb 30 segons sense seguiment, les estrelles ja no apareixen com a punts a la foto sinó com a petites traces. No es pot allargar més l’exposició de la fotografia.

Molt millor sort i ofici va tindre el company Ángel Requena que, amb la muntura equatorial casera que l’amic Paco Pavía havia construït, va poder compensar el moviment del cel i durant 2 minuts va fer una presa del firmament i, allí entre centenars d’estrelles, va captar el cometa sense cap dubte, amb el seu nucli brillant i la seua cua escampada. L’aparell necessari per a aconseguir la proesa està descrit en l’últim número de la revista Huygens, òrgan d’expressió de l’AAS i que pot llegir-se ací. L’article és un poc tècnic, però recomane als lectors realment interessats en el tema de la fotografia astronòmica que lligen l’article original. I a veure si un dia vos presente una foto meua feta usant aquest aparell de seguiment.

Ángel Requena va aconseguir unes fotos espectaculars del cel amb la seua càmera reflex i la muntura “made in Paco“. La foto de portada d’aquest article n’és la prova.
L’original d’aquesta foto sense textos mostra centenars d’estels però si li posem els dibuixos de les constel·lacions es veurà molt més clar l’amplitud del camp observat i els 6 objectes Messier captats en una única imatge: M35, al peu dels Bessons, M36, M37 i M38 en Auriga, M44, el Pessebre, i M67 en Cancer. També són destacables els altres objectes de camp profund aconseguits: NGC2264 (Nebulosa del Con), NGC2237 (Nebulosa de la Roseta) sota el Bessons,  NGC2355 i NGC2395 entre Geminis i Canis Minor, a, i NGC1893, NGC1857 i NGC1664 en Auriga. La imatge del cel de la portada es veu petita però si la punxeu o la descarregueu la podreu veure més gran i n’apreciareu millor la bellesa.

Marcelino Álvarez, el nostre president, amb el Celestron de 30 cm, va fer algunes observacions visuals interessants del cometa, de la galàxia M95 i de Saturn però no va poder fer cap fotografia per problemes tècnics. Els astrònoms aficionats hem d’estar preparats per a aquesta circunstància. Moltes vegades no només el mal oratge pot espatllar-te una observació, sinó que un problema tècnic pot arruïnar-te la nit.

Sort de Joanma Bullón, que des del seu Observatori La Cambra, amb el seu telescopi fix de 30 cm i la seua nova càmera amb enfocament en pantalla, una solució per al mal de cap de l’enfocament nocturn d’una càmera dígital (DSLR), ens va treure en pocs minuts una imatge de la galàxia M95 i de la supernova que brillava en un dels seus braços espirals. Joanma, un enamorat de la Serrania interior i defensor dels cels foscos, ens parlà de les lluites per mantenir el cel d’Aras el més net possible de contaminació lumínica.

I així fins que ens cansàrem. Faltava una hora per a l’eixida del Sol però estàvem realment esgotats i gelats. La temperatura ja estava sota zero a les 6 de la matinada. Així que ens retiràrem a dormir.

Foto 1: Imatge del cel presa per Ángel Requena a Aras de los Olmos la nit del 24 al 25 de març 2012. Es veuen 5 objectes Messier i està feta amb la muntura equatorial descrita al text. Temps d’exposició 2 minuts. Ángel Requena. Amb permís.
Foto 2: Muntura equatorial per a fer el seguiment fotogràfic del cel nocturn. Més informació als dos últims números de la revista Huygens, 94 i 95. Revista Huygens.