Pols d'estels

Agost és el mes dels Perseids, la pluja de meteors que provenen dels residus del cometa 109P/Swift-Tuttle. Encara que el moment de la màxima activitat de la pluja ocorrerà en la nit del dissabte 12 al diumenge 13 d’agost, els Perseids poden veure’s en una banda temporal molt més ampla, des del 23 de juliol fins al 22 d’agost. De fet aquests darrers dies, de nit amb un cel fosc, n’haureu vist segur.

Els Perseids és una pluja de meteors amb el màxim situat tots els anys al voltant del 12 d’agost. Els Perseids també reben el nom popular de “Llàgrimes de Sant Llorenç” per la proximitat del màxim de la pluja de meteors al 10 d’agost, dia de la festivitat del màrtir  del mateix nom.La pluja dels Perseids és un dels fenòmens astronòmics més populars. La raó és que ocorre en ple estiu, en agost, mes de vacances, amb temps per gaudir de la contemplació del cel nocturn. A més també cal destacar que no cal cap equipament per observar els seus meteors. Com que són residus d’un cometa que travessa l’òrbita terrestre, aquestes partícules tenen velocitats semblants o superiors a la velocitat de la Terra. Les velocitats d’aquests meteors poden superar fàcilment els 50 quilòmetres per segon i alguns poden arribar fins i tot als 70 km/s. A aquestes altíssimes velocitats les partícules que potser no arriben a un o dos mil·límetres de gruix es cremen pel fregament en l’alta atmosfera.

La Terra, en el seu camí al voltant del Sol, està travessant actualment l’òrbita del cometa i, per això mateix, està recollint molts d’aquestes partícules cometàries. La Terra es mou aquests dies en direcció a la constel·lació de Perseu, i, per això mateix, sembla, per efecte de perspectiva, que tots els meteors dels Perseids vinguen d’un punt o radiant situat al nord d’aquesta constel·lació.

https://www.youtube.com/watch?v=TxRl2HJ3o90

La pluja començarà a veure’s bé en el moment de l’eixida de la constel·lació per l’horitzó est al voltant de la una de la matinada. Tanmateix els meteors podran observar-se des del moment en que es faça fosc. En aquell moment seran més verticals i eixiran des de baix de l’horitzó. Com a norma general per observar bé els Perseids, cal estar estirat a terra mirant al cel damunt teu. Els meteors vindran de l’est però no sabràs mai en quina direcció van. El que si que sabem és que la durada de cada meteor és només de molts pocs segons. Estan estirat a terra tens a l’abast més cel i, per tant podràs veure més meteors.

Però més important que tot açò és observar des d’un lloc ben fosc. Al País Valencià cal anar a les comarques de l’interior, a la Canal de Navarrés, o millor encara als Serrans o al Racó d’Ademús. També és una bona raó per visitar la reserva Starlight de Gúdar-Javalembre. Un altre bon lloc és situar-vos a les comarques interiors de Castelló.

A Catalunya, el millor indret per veure els Perseids és el Montsec, encara que els valls del Pirineu som molt foscos i els meteors no se us escaparan. Els millors indrets per veure els Perseids a Catalunya venen descrits en l’article que Vilaweb publicà l’any passat 2016: Quins són els millors indrets per a veure els Perseids?

Però quants meteors ens deixaran els Perseids? En condicions normals i observats des de zones fosques poden arribar a contar-se fins a 100 meteors per hora. Ara si no volem deixar la ciutat no esperem veure’ns tants. Des de la platja o la ciutat potser en veiem 10 per hora.

Enguany, però, l’observació dels Perseids no estarà gens afavorida per la Lluna. El nostre satèl·lit natural va assolir la fase de plena el passat 7 d’agost. Per tant, la nit del 12 al 13 d’agost la Lluna estarà pràcticament en fase de quart minvant i eixirà per l’horitzó est poc després de la mitjanit. Aquest fet dificultarà l’observació dels Perseids en els dies de la seua major activitat i també en els dies anteriors. Amb la Lluna fora, la visió dels Perseids minvarà molt. Només seran visibles els meteors més brillants o els bòlids que en aquesta pluja solen ser freqüents.

Les condicions d’observació seran molt millors en 2018.

Diverses associacions astronòmiques preparen dies de portes obertes als seus observatoris o observacions populars.

Al País Valencià podem destacar les activitats de l’Associació Valenciana d’Astronomia (AVA) que prepara una xarrada sobre exoplanetes i una observació popular en Alpuente (els Serrans) patrocinat per l’ajuntament i la diputació la nit del 12 al 13 d’agost. És una activitat totalment lliure en la que els astrònoms aficionats d’AVA portaran diversos telescopis per admirar els planetes Júpiter i Saturn i algunes nebuloses.

L’Agrupació Astronòmica de la Safor, per la seua part, també prepara activitats per a la diada dels Perseids. Ho fa, però, la nit del 14 al 15 d’agost, simultàniament en la població saforenca d’Ador i en Aras de los Olmos, els Serrans.

I el cometa 109P/Swift-Tuttle que té la culpa de tot açò, per on para? Amb un període orbital de 133,28 anys, el seu últim pas prop del Sol va ser l’11 de desembre de 1992 i no tornarà, per tant, fins el 12 de juliol de 2126. No el veurem prop de la Terra fins d’ací a molts anys. Marxà fa temps i quin espectacle astronòmic ens ha deixat…

Imatges:
1.- Perseid 2016.Ángel Ferrer. AAS.
2.- Esquema del radiant dels Perseids.
3.- Vídeo de José María Madiedo (Universidad de Huelva) /Instituto Astrofísico de Andalucía. 2017.
4-5. Anuncis d’activitats d’observació de Perseids.
6.- Un bòlid dels Perseids observat la nit de l’11 al 12 d’agost 2016 a Polònia. Wikimedia Commons.

Són els LED la solució per a una il·luminació sostenible? Aquesta va ser la pregunta que tractàrem de respondre en la xarrada-col·loqui que férem el passat 22 de juliol a la Casa Forestal del Parc Natural de La Puebla de San Miguel, al Racó d’Ademús.

Invitats pel Parc Natural, és la tercera vegada que venim a parlar dels problemes de la contaminació lumínica, dels seus efectes sobre els ecosistemes naturals i sobre la salut humana. En aquest cas ens centràrem en explicar com de vegades la suposada eficiència dels sistemes d’enllumenat basats en LED només ho és si es parla d’estalvi energètic i econòmic.

Tanmateix, no se sol tindre en compte els efectes de la instal·lació de LED de llum blanca en el medi ambient. LEDs de temperatura de color alta (4000 K -6000 K) tenen una component molt important de llum blava que els estudis recents relacionen amb efectes sobre el medi ambient i la salut humana. Només LEDs amb molt baixa temperatura de color són aptes. Des de Salvem la nit i Cel Fosc només recomanem LEDs de 2700 K o menors per a una il·luminació vial sostenible. Els PC Ambre són aptes per això, com els que ja es troben als carrers d’Aras de los Olmos, Meliana o Ontinyent.

Fa un any, l’Associació Americana de Metges va recomanar usar només LED de baixa temperatura de color (≤ 3000 K) i, és, des de llavors, un document important per a tractar d’aturar la implantació sense avaluació ambiental de LEDs massa blancs.

Acabada la xarrada i en fer-se de nit, ens traslladarem al camp d’observació habitual per gaudir del cel del Racó d’Ademús. Els observadors, majors i menuts, van gaudir amb el pas de l’Estació Espacial Internacional, diversos satèl·lits, Júpiter, Saturn i la seua lluna Tità, cúmuls estel·lars com el doble cúmul de Perseu o M13 d’Hèrcules, estels fugaços, la Via Làctea, en tot el seu esplendor des de la constel·lació de l’Escorpí al Sud, a la constel·lació de Cassiopea al Nord, passant pel zenit amb Cigne, la dèbil constel·lació del Dofí, indicador de la foscor del cel. Cap a la 1:00 h de la matinada el públic, sobretot els nombrosos xiquets presents, ja no aguantaven i acabàrem la part divulgativa de la jornada.

Finalment, per aprofitar la nit i donat que estaven en Lluna nova, tornàrem cap a casa mesurant amb els detectors la foscor del cel des del Racó d’Ademús fins a València. Una nova ruta per processar i veure com ha canviat el cel nocturn des de les primeres visites al Racó l’estiu del 2013.

Imatges:

1.- El cel de la Puebla de San Miguel. AMR
2.- Convocatòria de la xarrada
3-4.- Moments de la xarrada.

Ja fa uns mesos que la comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre ha estat declarada reserva Starlight, juntament amb la part nord de la comarca valenciana dels Serrans. Un passeig nocturn et retorna a la natura, al cel estrellat dels avis, i a la visió de la Via Làctia que hem perdut els que vivim a la ciutat. El cel nocturn d’aquelles contrades és realment espectacular.

Dissabte 15 de juliol, convidats per l’ajuntament de Manzanera, parlàrem d’aquest cel estrellat i de les seues amenaces.  L’enllumenat excessiu, que emet més enllà del necessari i amb colors inadequats és la principal causa de la pèrdua del cel fosc. La llum artificial a la nit no ha estat fins fa poc percebuda com un contaminant, com una amenaça, no només per a l’astronomia, sinó per a tots els éssers vius, incloent-hi l’ésser humà.
A la Casa de la Cultura,  i davant d’una quarantena de persones, després de la presentació per la bibliotecària Pilar, explicàrem detalladament perquè la llum artificial nocturna pot esdevindre un contaminant, com la il·luminació inadequada d’una ciutat com València afecta al cel de les poblacions d’interior situades a més de 100 km, i com l’obtenció de la qualificació Starlight ha d’ésser un incentiu per a la comarca ja que atraurà més turisme de qualitat amant de la natura, diürna i també nocturna.

Joanma Bullón, agent medioambiental, relatà les seues experiències per defensar el cel fosc de la comarca. Ens conta la seua lluita contra els llums blancs i intermitents dels aerogeneradors instal·lats a la Muela de Santa Catalina l’any 2010, al costat d’Aras de los Olmos i dels observatoris de l’Associació Valenciana d’Astronomia i de la Universitat de València. Una lluita que aconseguí canviar els llums contaminants per llums rojos fixos menys nocius per a l’astronomia i el medi ambient.

Després de sopar a l’hotel Duque de Calabria (un personatge singular, antic senyor de l’indret al segle XVI i marit de Germana de Foix, virreina del Regne de València) tocava la segona part de les activitats. Desplaçats al Mirador d’estels de la població muntarem els nostres telescopis per explorar al Via Làctia i els planetes visibles. Tots els pobles aragonesos de la Reserva disposen d’un indret similar situat prop i amb prou foscor per admirar el cel estrellat.

La visió del cel era espectacular encara que quan es canvie la llum blanca de Manzanera per un enllumenat més amigable ho serà encara molt més. La Via Làctia travessava tot el cel des de Cassiopea fins a Sagitari passant pel Cigne. La gent es meravellà observant Júpiter i Saturn, la galàxia d’Andròmeda, el doble cúmul de Perseu, Albireo, etc. Cap a les 1:30, la Lluna en quart minvant aparegué per l’est i la visió dels cràters amb llum rasant solar deixà una empremta, espere que duradora, en els majors i menuts que encara aguantaven.

A les 3:00 ja érem a l’hotel per descansar. Diumenge visitaríem Galàctica, el complex divulgatiu de l’astronomia, relacionat amb l’Observatorio de Javalambre.

A les 10:30 amb els nous amics de Manzanera marxarem cap a Arcos de las Salinas, situat a uns 20 km. De camí pararem en Las Pozas del Gavilán, un bonic paratge natural amb cascades i senders per fer-hi bones caminades.

A les 12:00 h ja erem a Arcos. En el seu terme es troba el nou Observatori Astronòmic de Javalambre i el complex divulgatiu astronòmic de Galàctica que anàvem a visitar de la mà de l’alcalde de la població José Luis Alvir. L’enllumenat públic del poble es troba en procés de canvi a llum Led ambre ja que ens trobem en el nucli de la Reserva Starlight de Gúdar Javalambre. De fet trobarem algunes làmpades de prova ja instal·lades.

Uns onze quilòmetres de pista forestal ens van dur al cim del Pico del Buitre on es troba l’Observatori de Javalambre, l’equipament científic del Centro de Estudios de Física del Cosmos de Aragón (CEFCA). Allí se situa el projecte J-PAS que consta d’un telescopi de 80 cm (T80) d’obertura i un altre de 2,5 m (T250) per dur a terme una cartografia extensa del cel.  El T250 observarà el cel en 56 colors amb una gran càmera de 1.2 Giga-píxels, constituïda per una sèrie de 14 CCD. J-PAS observarà més de 8000 graus quadrats (aproximadament 1/5 de tot el cel) durant uns 6 anys.

El complex es impressionant i la vista abasta totes les serralades fins a València. Però hem de davallar la muntanya per aturarnos a Galáctica, el Centre de Difusió i Pràctica de l’Astronomia promogut pel CEFCA que naix amb l’afany d’apropar l’Astronomia als ciutadans, posant al seu abast unes instal·lacions semiprofessionals destinades a usos de caràcter científic, divulgatiu i d’educació cultural i ambiental. L’edifici, impressionant, ja està acabat i quan es pose en marxa de segur que mourà tants amants del cel estrellat com amants dels dinosaures mou Dinópolis en Terol.

Finalment la ronda de visites a Gúdar-Javalambre acabà a l’hora de dinar en el Balneari de Manzanera, el Paraíso, un bell indret enclavat enmig de la natura, que també ha estat declarat Destinació Turística Starlight.

En conjunt un cap de setmana molt interessant en el que hem fet nous amics i conegut uns paisatges encisadors d’una comarca aragonesa ben pròxima a casa. Tornarem.

Imatges:

1- 4.- Diversos moments de la xarrada. Enric Marco.
5.- Observació astronòmica al Mirador de estrellas de Manzanera. Enric Marco.
6.- Pozas del Gavilán. Manzanera. Enric Marco.
7.- Led filtrat en ambre. Il·luminació sostenible. Arcos de las Salinas. Enric Marco.
8.- Observatorio de Javalambre. CEFCA. Enric Marco.
9.- Vista de Torrijas amb la serralada de Javalambre al fons. Es veu el telescopi de 2,5 m. Enric Marco.

Fa uns dies participàrem en la Universitat d’Estiu del Racó d’Ademús (UVRA), una iniciativa conjunta de la Càtedra de Participació Ciutadana i Paisatges Valencians de la Universitat de València i del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial.

El Racó d’Ademús, una comarca moltes vegades oblidada en  el imaginari valencià, és, de fet, uns dels primers territoris conquerit, fins i tot abans de Jaume I.

La conquesta cristiana la va dur a terme el seu pare, el rei Pere II d’Aragó, el 1210, que va guanyar les fortaleses musulmanes d’Al-Damus i Castil-Habib, amb l’ajuda de cavallers templers i hospitalers. És per això que les terres del Racó van ser pioneres en la conquesta del futur Regne de València. Jaume I d’Aragó va incorporar la comarca al nou regne de València i al patrimoni reial.

El Racó constitueix una comarca muntanyenca, regada pel riu Túria i amb uns paisatges espectaculars. Hi podem trobar el Parc Natural de la Puebla de San Miguel, al qual hi hem anat dues vegades i hi hem mesurat la bona qualitat del cel nocturn. I, donat que el tema global de la universitat era el Paisatge rural, la nostra xarrada “Paisajes nocturnos” reivindicà la importància del paisatge nocturn i els perills que l’amenacen. Parlarem de la nit fosca i dels ecosistemes nocturns mostrant imatges del Racó mateix de nit, però també de la pèrdua del cel estrellat per causa de la contaminació lumínica en els paisatges urbans i periurbans com els de l’àrea metropolitana de València.

La nostra participació acabà amb una observació astronòmica en les proximitats d’Ademús, on poguérem gaudir de la vista de Júpiter i de Saturn i d’alguna nebulosa.

La nova Universitat d’Estiu és una experiència pionera en el mitjà rural valencià. Una proposta que ofereix un atractiu programa d’activitats acadèmiques i culturals, que pretenen donar resposta a les qüestions que més preocupen a la població del mitjà rural. Amb una sèrie de conferències, xerrades, tallers i taules rodones de caràcter formatiu, acompanyades de concerts, representacions, visites guiades i excursions nocturnes.

La Càtedra de Participació Ciutadana i Paisatges Valencians és una plataforma acadèmica, resultant de la col·laboració entre la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i la Universitat de València, els objectius de la qual són la reflexió i recerca, però també la divulgació i la transferència del coneixement entorn de la democratització dels valors paisatgístics i territorials.

Imatges:
1-3.- Diversos moments de la xarrada. Enric Marco.
4.- La constel·lació d’Escorpio des de les afores d’Ademús. Ángel Morales Rubio.

Fa uns dies vàrem estar a Pedralba (els Serrans), invitats pel  Parc Natural del Túria dins de les activitats de celebració dels 20 anys de la seua creació.

En la xarrada realitzada a la Casa de Cultura del poble, parlarem de la tecnologia Led i de la seua implantació en els carrers i en les nostres cases. De com els nostres pobles van canviant de color sota l’amenaça dels leds extremadament blancs, que amb un alt contingut en llum blava, són extremadament perjudicials per al medi natural i per a la salut humana. Vàrem posar exemples d’afectació de la contaminació lumínica sobre diverses especies i sobre els humans. I precisament Pedralba, va ser dels primers municipis valencians a canviar la il·luminació urbana amb leds massa blancs. I això que el Parc Natural del Túria inclou part del municipi de Pedralba. Vàrem explicar que els únics leds vàlids des del punt de vista ambiental són els Leds PC ambre, ja implantats a Aras de los Olmos, per exemple, amb gran acceptació de la població.

La nota simpàtica de la xarrada va vindre d’una nena d’uns 10 anys. Després d’unes preguntes del públic sobre la instal·lació de leds a casa, dels problemes d’insomni a causa de la intrusió lumínica, una nena asseguda a la primera fila preguntà com s’aconseguia que una bombeta fes llum. Una pregunta interessant i difícil d’explicar al seu nivell. La resposta va vindre del símil d’un flux d’electrons (boletes) que es mouen per un tub (cable) i en arribar a un tub molt més fi (el filament) s’han de pegar colzades i escalfar-se (resistència)  per poder passar per un indret molt més estret. Espere haver-me fet entendre.

Després de la xarrada ens desplaçarem al Mirador, dalt del poble on muntarem el telescopi per veure la Lluna, Júpiter i ja al final de la nit Saturn. I malgrat trobar-se València a 34 km de distància en línia recta, la seua presència cap al Sud-Est estava ben clara a l’horitzó.

Les activitats de conscienciació front de l’amenaça de la contaminació lumínica van ser un èxit. Un grup d’unes vint persones participaren activament, tant en la xarrada introductòria com en l’observació astronòmica. Ens va alegrar molt retornar a Pedralba, la primera població des d’on, un llunyà novembre de 2011, començarem a vagar pels pobles, instituts i parcs naturals explicant el problema de l’excés de llum.

Imatges. Diversos moments de les activitats. Enric Marco.

La comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre i alguns municipis valencians dels Serrans reberen fa uns dies la certificació com a Reserva Starlight i com a Destinació Turística Starlight. Aquesta és, per tant, la primera declaració de Reserva Starlight que afecta al territori valencià.

Aquest reconeixement el lliura la Fundació Starlight que, sota l’empara de la Unesco, reconeix els indrets amb un cel nocturn de qualitat on la contaminació lumínica és mínima i on es fomenten les activitats d’investigació i turisme astronòmic. Aquest títol de Reserva Starlight seria l’equivalent d’una reserva ambiental nocturna.

Per a obtenir el certificat de Reserva Starlight, a més de la qualitat del cel, intervenen molts altres factors com la preservació de les condicions d’observació astronòmica, la conservació de la natura, la integritat dels paisatges nocturns o el patrimoni cultural. En el cas de la Destinació turística Starlight es tracta de llocs visitables, que gaudeixen d’una excel·lent qualitat per a la contemplació del cel estelat i que, al estar protegits de la contaminació lumínica, són especialment aptes per a desenvolupar-hi activitats turístiques basades en aquest recurs natural.

El territori que acaba d’obtenir les acreditacions comprèn 23 municipis de la Comarca de Gúdar-Javalambre, a Terol, i 4 municipis valencians dels Serrans com són Alpuente, Aras de los Olmos, Titaguas i La Yesa. És un lloc que per l’extrema qualitat del seu cel nocturn i la mínima contaminació lumínica ha estat lloc tradicional d’observació astronòmica. Hi ha importants observatoris a Aras de los Olmos: un de la Universitat de València, un altre de l’Associació Valenciana d’Astronomia (AVA), i un altre particular, La Cambra. A més a més, a Titaguas podem trobar l’Escuela de Ciencias Cosmofísica. A la part aragonesa del territori, el Centre d’Estudis de Física del Cosmos d’Aragó (CEFCA) ha instal·lat l’Observatori Astrofísic de Javalambre (OAJ) al pic del Buitre, i el Centre de Difusió i Pràctica de l’Astronomia “Galàctica” en Arcos de las Salinas, instal·lació amb tecnologia d’última generació al servei de l’aficionat.

Des de fa anys nombroses persones han treballat per uns cels nets al sud d’Aragó i a les comarques valencianes limítrofs. Des d’aquesta pàgina volem destacar la tasca incansable de conscienciació de l’amic i astrònom Joanma Bullón, així com les mesures de brillantor nocturna realitzades des del 2013 pel meu Grup de Contaminació Lumínica de la Universitat de València. Finalment vull agrair a Susana Malón, de l’empresa Lumínica Ambiental, el treball de camp efectuat els darrers dos anys per les comarques aragoneses i valencianes i pels projectes de renovació d’enllumenat exterior amb tecnologia LED PC Ambre en Arcos de las Salinas i en Aras de los Olmos.

La zona de l’Alto Turia, en la comarca dels Serrans, i especialment els municipis d’Aras i Titaguas, han apostat per la potenciació del “Turisme de les estrelles”. Allí s’han fet nombroses jornades de portes obertes als observatoris astronòmics, reunions d’observadors com dues edicions del RETA (REunión de Telescopios de Aficionados) i sessions formatives. Aquestes activitats han obligat a fer un salt de gegant en la millora dels seus serveis turístics.

Fotos:
1.- Cel nocturn des del centre d’Aras de los Olmos.
2.- Cel nocturn a l’Observatori de la Universitat de València. Els punts rojos són els llums dels aerogeneradors. Enric Marco.
3.- Plaça d’Aras de los Olmos amb llums PC Ambre. Enric Marco.

Divendres 2 de desembre s’impartí la conferència “El costat fosc de la llum, conseqüències de la contaminació lumínica per l’ambient i la salut al Local Municipal del Centre Comercial de Colinas (Sant Antoni de Benaixeve, el Camp de Túria), dins de les conferències del programa tardor/hivern 2016-2017.

La conferència va ser realitzada pel Dr. Ángel Morales del Departament de Química Analítica i President de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, i el Dr. Enric Marco del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, i coordinador territorial de Cel Fosc .

Després de la conferència, que va ser força participativa ja que entre els assistents hi havia l’Associació de Veïns de Sant Antoni de Benagéber SAB-ARA, es va realitzar una observació astronòmica i un grup de persones es van interessar per organitzar un grup astronòmic.

En termes científics, per contaminació lumínica s’entén l’alteració de la foscor natural del medi nocturn produïda per l’emissió de llum artificial. Segons el Vocabulari Internacional d’Il·luminació de la Comissió Internacional de la Il·luminació (CIE) la contaminació lumínica és un terme genèric que indica la suma total de tots els efectes adversos de la llum artificial.

Es tracta d’un dels problemes ambientals que més s’ha incrementat en els últims temps, a causa fonamentalment a l’enllumenat nocturn d’exteriors i amb una localització associada al medi urbà, però amb repercussions de llarg abast. Els seus impactes negatius són molt evidents i afecten no només al paisatge i els ecosistemes, alterant la seva biodiversitat, sinó també a la salut humana.

Vivim en un món d’excessos. En poc més de 150 anys consumirem tot el petroli que el nostre planeta va trigar milions d’anys a processar. Fem un ús balafiador de l’energia. I un dels aspectes més cridaners d’aquest malbaratament energètic és la contaminació lumínica. Làmpades que llancen més del 50% de la llum cap a l’espai, projectors de poliesportius que  il·luminen tota la població cada vegada que hi ha partit, carrils bici amb llums encara que travessen zones naturals, invasió dels Leds sense avaluació ambiental. Som molts els afectats per la contaminació lumínica: astrònoms els primers, però també el medi natural i els ciutadans pel que implica pels efectes sobre la salut humana, sobre l’afectació als ritmes circadians en afectar la producció de melatonina.

Per tot això, la contaminació lumínica és un problema que s’ha d’afrontar des de molts fronts alhora. Aquesta vessant multi-disciplinar del problema de l’enllumenament excessiu, a deshora i amb colors inadequats, és la que va propiciar la creació de la Xarxa Espanyola de Contaminació Lumínica (REECL) ara ja fa cinc anys, en la que diversos grups d’investigació d’arreu de l’estat ens coordinem amb l’objectiu d’intercanviar experiències i col·laborem per estudiar la pol·lució lumínica i els seus efectes.La setmana passada, durant els dies 19, 20, 21 i 22 d’octubre, celebràrem la tercera Reunió Científica de la REECL, organizada per l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en l’illa canària de la Palma. Les reunions es realitzaren en Breña Baja (Playa de Los Cancajos) els dies 19, 20 i 22 d’octubre mentre que el 21 les sessions es feren en les instal·lacions  del Observatorio del Roque de los Muchachos (Garafía, La Palma).

El primer dia es dedicà a la part més instrumental i observacional. Per saber realment l’abast del problema cal tindre dades i això només se sap realment amb mesures directes de la brillantor del cel nocturn prop i lluny de les ciutats i amb la construcció de nous detectors. En aquest sentit el projecte europeu STAR4ALL, liderat en Espanya pel professor de la Universidad Complutense de Madrid Jaime Zamorano, tracta de conscienciar la població europea sobre la pol·lució lumínica. En concret s’estan construint els detectors TESS que són més barats, més eficients i més sensibles als colors que els actuals.

En aquest primer dia també s’explicaren els resultats de les mesures in situ a través dels diversos territoris. El grup català exposà l’avaluació i seguiment de la brillantor del cel a Catalunya, especialment als parcs naturals. L’entorn de la Serra del Montsec, el lloc més fosc de Catalunya i on s’hi troben diverses instal·lacions astronò- miques, es troba amenaçat per la ciutat de Lleida que sembla que no té aturador pel que fa a la llum artificial emesa.

Nosaltres vam presentar els primers resultats de la variació de la brillantor del cel nocturn en el País Valencià després de tres anys de mesures. El nostre grup d’investigació Salvem la Nit de la Universitat de València manté una xarxa de detectors fixos i disposa de mesures obtingudes al llarg de gran part del territori. Ara ja podem començar a traure algunes conclusions del desastre.

Des del Observatori de Yebes se’ns contà les activitats de la població per controlar la contaminació lumínica i se’ns presentà els problemes encara més desconeguts de la contaminació radioelèctrica tan perjudicial per aquest observatori de radioastronomia.

La segona sessió del 20 d’octubre se centrà en els problemes de la introducció massiva de la tecnologia Led en l’enllumenat de les ciutats i que ha canviat completament el color del cel nocturn. Els leds blancs tenen un fort component blau que és perjudicial per al medi ambient i la salut humana. Poc a poc s’està tendint d’instal·lar leds excessivament blancs (6000-4000 K) a instal·lar leds més càlids (3000 K o menor) però  aquesta evolució no elimina el problema, només el redueix. La indústria ja disposa de leds ambre que NO tenen pic en la zona del blau i que presenten una eficàcia lumínica (lumens/Watt) equivalents a la dels leds clàssics. I la cosa va millorant ràpidament. Ja no hi ha excuses per il·luminar el cel amb colors adequats, amigables amb l’entorn.

És molt interessant la labor que fa l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en la regulació i certificació de les lluminàries a les Illes Canàries. Les activitats científiques i tecnològiques associades als dos grans observatoris astronòmics internacionals depenen de la qualitat del cel nocturn i això suposa un gran retorn econòmic en les illes. L’enllumenat vial de les ciutats està estrictament regulat, especialment en l’illa de la Palma. Ací només es poden utilitzar làmpades de descàrrega de sodi d’alta pressió (groga com encara les de les nostres ciutats), de sodi de baixa pressió i leds color ambre (ambre pur i PC ambre) sense blau. I per suposat totes les luminàries són de flux hemisfèric superior instal·lat zero, és a dir, no es llença cap llum en direcció vertical ni horitzontal.

Per comprovar l’efectivitat de la regulació de l’enllumenat a l’illa, a la nit realitzàrem una excursió per visitar les instal·lacions d’enllumenat del municipi de San Andrés i los Sauces i Puerto Naos en Los Llanos.

A San Andrés y Sauces l’avinguda principal compta només amb llum PC Ambar que fa brillar l’entorn amb 15 lux fins les 12 de la nit, passant a només 5 lux a partir d’aquesta hora, amb una uniformitat perfecta i amb una eficàcia per làmpada de 88 lumens/Watt.

Però va ser a Puerto Naos, en el municipi de los Llanos en la costa occidental de l’illa, on l’experiència en directe del control de les instal·lacions lumíniques fou més gran. En aquesta urbanització costera, en cada post de llum convivien dues luminaries: una de led càlid a 3000 K, i una altra de led ambre pur. I a les 12 en punt de la nit veiérem en directe com el led càlid s’apagava i la ciutat quedava inundada en una llum de color ambre que resulta molt relaxant i poc contaminant.

El dia següent 21,  la conferència es traslladà a l’Observatori del Roque de los Muchachos. Allí es parlà de l’afectació sobre la salut humana de la llum led de dispositius mòbils com ara portàtils, mòbils i tauletes. S’hi parlà també de com afecten a l’ambient marí la iluminació amb leds blancs de les ciutats costeres. La resta del dia la passàrem visitant les instal·lacions de l’Observatori. Aquest observatori és, ara mateix, el més important de l’hemisferi nord pels telescopis instal·lats i pel cel nocturn que gaudeix. I com que la visita als telescopis va ser extensa i l’observació posterior del cel nocturn va ser impactant per a tots els que veníem de la hiperenllumenada península ibèrica, deixaré l’explicació per a un posterior apunt.

Deixàrem l’illa de la Palma la vesprada del 22 d’octubre amb un gust agredolç. Dolç per l’èxit de la xarxa de col·laboració que em muntat al voltant de l’estudi de la contaminació lumínica des de tots els aspectes. Hem retrobat amics, hem fet noves coneixences, hem resolt dubtes i, més important encara, ens hem plantejat nous reptes. La sortida tenia també algun aspecte agre, com veure que es poden fer les coses bé en el tema de l’enllumenament i com els nostres ajuntaments, quan tenen un poc d’interés, s’apanyen instal·lant leds càlids. Així que cal treballar més…

Fotos:

1.- Eixida de Sol darrere de l’illa de Tenerife, amb el Teide ben present, vist des de la Palma. Enric Marco.
2.- Cartell de la conferència.
3.- Enric Marco presenta els resultats sobre el País Valencià. Alejandro Sánchez de Miguel.
4.- Leds 3000 K – Ambre pur abans de les 00 h. /  Ambre pur a partir de les 00 h. en Puerto Naos. Salvador Ribas.
5.- Parc a San Andrés y Sauces. Llum PC Ambar. Enric Marco

Comencem la campanya de tardor de conscienciació sobre els efectes de la contaminació lumínica. El nostre grup de treball Salvem la nit ha estat invitat per la nova associació de Tecnologia i Ciència de Bétera.

És molt gratificant que des de la societat civil es creen aquest tipus d’associacions per parlar de manera divulgativa, no acadèmica, sobre ciència.

Així que divendres 14 d’octubre serem a Bétera per parlar de les conseqüències de l’excés de llum nocturna per a la salut i el medi ambient. A més a més, si els núvols ens deixen, després de la xarrada, hi haurà una observació astronòmica de la Lluna i els planetes.

La xarrada és completament oberta al públic. Si esteu prop divendres, proveu d’acostar-vos-hi. Esteu invitats.

Sempre és agradable tornar al poble que t’ha vist créixer. Per això quan des de la regidoria de Cultura de l’ajuntament d’Alberic (la Ribera Alta) em van proposar fer una activitat astronòmica, no m’ho vaig pensar dues vegades. Des de fa tres anys s’organitza un cicle de conferències amb científics amb orígens a Alberic i enguany han pensat en mi. Però com que d’astrofísics del poble en som dos, va caldre que ens repartirem la faena.

Amelia Ortiz, membre del Gabinet didàctic de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, faria un viatge per l’Univers per explicar els darrers descobriments del Cosmos, mentre que jo em dedicaria a fer una observació astronòmica per veure en directe la Lluna, els planetes i sobretot, tractar d’encisar els més joves per les meravelles del cel.

I així va ser que divendres 7 d’octubre al vespre la regidora Sara Arnau ens presentà al Saló de Plens de l’ajuntament a tots dos. Seguidament Amelia va fer el seu viatge per l’Univers amb parades al Sol, els planetes, la Galàxia fins arribar a l’origen de l’Univers, el Big Bang.

En fer-se fosc el punt d’interés astronòmic canvià al sector R, a les afores de la ciutat. Malgrat els abundants núvols que a aquestes hores tapaven parcialment el cel, la Lluna, Saturn i Mart encara eren visibles i, per tant, va ser possible muntar el telescopi i, amb els llums del carrer apagats, esperar l’allau d’observadors novells d’Alberic.

I així vàrem estar fins ben passades les 12 de la nit amb un centenar de persones que observaren aquests objectes celestes, però també el nucli de la Galàxia d’Andròmeda, la nebulosa de l’anell de Lira o l’estel doble d’Albireo amb uns colors màgics.

Espere que els amants del cosmos del meu poble s’ho passaren bé malgrat els núvols.

Fotos:
1.- Presentació de les activitats per Sonia Arnau amb Amelia Ortiz i Enric Marco.
2.- Xarrada d’Amelia Ortiz
3.- Cua per observar la Lluna.
4.- Quart creixent de la Lluna captada amb el mòbil.
Totes les fotos són d’Enric Marco, llevat de la primera.

Dia assolellat i ja amb caloreta. Un dia ideal per col·laborar en la Primavera Educativa, jornades de portes obertes de l’educació valenciana promoguda per la Conselleria de Vicent Marzà. El passat dissabte de maig allí estàvem per explicar què fem a l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València per divulgar l’astronomia als xiquets i adults que ens visiten al llarg de l’any.

Després de setmanes de preparació, un grup de set persones ocupàrem l’estand assignat per l’organització del SeDI, muntàrem i ajustàrem els telescopis, disposàrem les activitats de pintar i retallables per als més menuts i situàrem estratègicament la plataforma giratòria ben a prop del pas dels vianants.

Una rèplica a escala del cometa 67P/ Churyumov-Gerasimenko realitzat per la nostra amiga artista Paloma i una petita nau Rosetta amb Philae presidien les activitats preparades de l’Aula d’Astronomia.

La plataforma giratòria va ser l’èxit del públic. Amb ella es comprova de manera ben clara la llei de conservació del moment angular. Si un objecte gira i, de sobte, part de la seua massa se’n separa, el gir s’alenteix immediatament. El producte de la distància de separació per la massa per la velocitat de gir roman constant (L = r mv). Si en voleu saber més de manera més rigorosa podeu anar a aquest enllaç. Volíem fer comprendre com les marees produïdes per la Lluna frenen la rotació de la Terra uns 2 mil·lisegons per any i, com, per a compensar, la Lluna se n’allunya 3.8 cm/any.

El Sol va ser observat amb tres telescopis. Dos d’ells, amb filtres adequats, permetien veure la fotosfera i les poques taques presents. Un altre, amb un filtre Hα, ens deixà veure la cromosfera i, en ella, les protuberàncies.

Moltíssimes persones passaren i provaren la plataforma, miraren les taques del sol i, el més important, s’aturaren a preguntar com funciona el sol o com es mou la Lluna i com afecten les marees a la Terra. Els xiquets amb els pares

Entre les desenes de visitants que visitaren el nostre estand, passà també l’alcalde de València, Joan Ribó, amb el qual parlàrem uns minuts.

I quan tocà desmuntar per deixar ample a les activitats del grup d’estudiants de biologia marina BioBlau, ens férem una foto de record.

Més fotos:

…

Figures:
1.- Rèplica del cometa 67 P Churyumov-Gerasimenko i de la nau Rosetta. Enric Marco.
2-3.- Diversos moments del taller d’astronomia. Enric Marco.
4.- Experiment per demostrar la conservació de la quantitat de moviment angular. La dona controla la velocitat de rotació movent les peses cap a dins, per augmentar la velocitat angular, o cap a fora, per disminuir-la. FÍSICA, ROTACIÓN DE CUERPOS RÍGIDOS.
5-final. Diversos moments del taller d’astronomia. Enric Marco.

El dilluns passat va ser el dia del trànsit de Mercuri per davant del Sol. Tots érem preparat per veure l’estrany esdeveniment celeste amb telescopis, càmeres i estàvem a l’espera de desenes de visitants en les dues seus que la Universitat de València tenia preparades per a l’ocasió.

L’observació es faria amb l’ús del telescopi històric de l’Observatori Astronòmic, un telescopi refractor Grubb de l’any 1909 que està ubicat en l’edifici de Rectorat de la Universitat. El trànsit de Mercuri també es podia veure des del Campus de Burjassot, amb telescopis de l’Agrupació Astronòmica de la Universitat i amb els telescopis de l’Aula d’Astronomia.

Però una borrasca persistent sobre la península ibèrica des de feia una setmana ens ho va impedir. Res va ser possible. Una pluja forta va caure durant tot el dia sobre la ciutat de València i ni tan sols les cúpules dels telescopis es va poder obrir. InfoUniversitat, el diari digital de la Universitat en fa una crònica extensa. Només ens va quedar el recurs d’observar el trànsit per internet a través de telescopis situat ben lluny dels núvols empipadors. Els telescopis de Canàries ens van permetre veure com una petita taca ben fosca corria durant set hores per la superfície del Sol.

No va ser fins ben entrada de la vesprada, cap a les 19:30, quan començaren a obrir-se grans clars. Els que estaven atents i amb el telescopi i la càmera preparats pogueren durant una hora encara captar l’eixida de Mercuri per davant de la cara del Sol. Va ser el cas de les fotos que pose a l’encapçalament d’aquest apunt.

Els satèl·lits que tenim a l’espai dedicats a l’observació continua del Sol també ens van permetre observar el fenomen amb diferents filtres. El veure com Mercuri corria entre els arcs magnètics i protuberàncies va ser fantàstic. La visió més clara de Mercuri creuant el Sol a principis d’aquesta setmana va ser, segurament, des de l’òrbita terrestre. El Solar Dynamics Observatory va enregistrar-ho no només en llum visible sinó també en bandes de llum ultraviolada.

La pel·lícula mostra el trànsit amb música. Tot i que l’esdeveniment podria resultar científicament reeixit per haver permès determinar millor els components de l’atmosfera ultrafina de Mercuri, sens dubte va ser culturalment exitós per la participació de persones de tot arreu en l’observació d’un fenomen astronòmic poc comú. El trànsit va donar lloc a nombroses imatges procedents de tot el món que s’estan mostrant amb orgull.

Caldria destacar com gent molt hàbil és capaç, no tan sols capaç de captar Mercuri sobre el disc solar, sinó fins i tot d’aconseguir en el mateix moment congelar el pas de l’estació espacial internacional. Està clar que l’estació espacial està molt més prop que Mercuri ja que es veu molt més gran.

L’ombra de Mercuri sobre el Sol va ser realment petita. I més si la comparem a la imatge del trànsit de Venus del passat any 2012. Ací us deixe la comparació que ha fet l’amic Roger Mira.

Ah! I el dilluns 9, el diari Levante-EMV feia un petit article explicant el fenomen i convidant a la participació en l’observació en les dues seus. Tot molt bé si no fos que d’on van traure la informació va ser de mi i no d’un desconegut Manuel Marco.

Imatges:
1.- Mercuri ja prop de l’eixida del disc solar. Canon EOS amb teleobjectiu 400 mm, més duplicador i filtre infraroig a 100 ISO. 1/4000s f#32
2.- Observació a l’Observatori Astronòmic. InfoUniversitat. Miguel Lorenzo.
3.- Mercuri ja prop de l’eixida del disc solar. Canon EOS amb teleobjectiu 400 mm, més duplicador i filtre infraroig a 100 ISO. 1/4000s f#32
4.- Vídeo del trànsit des del SDO. NASA’s Goddard Space Flight Center, Genna Duberstein. Música: Encompass by Mark Petrie.

Mercuri, el planeta més menut del Sistema Solar, passarà per davant del Sol el pròxim 9 de maig i ens oferirà un espectacle celeste ben poc freqüent que és conseqüència de la geometria de les òrbites de Mercuri i de la Terra.

Esteu, per tant, atents ja que el pròxim dilluns 9, a partir de les 13 h. aproximadament, i fins a la posta de Sol, les escasses taques solars que puguen trobar-se en la fotosfera solar estaran acompanyades per una petita taca circular molt més fosca. Durant més de set hores els habitants de la Terra podrem veure com el primer planeta del Sistema Solar es desplaça lentament per davant del disc solar. Aquest estrany fenomen podrà ser observat des de la major part de Sud-Amèrica, tota Europa occidental i l’est de Nord-Amèrica.

Advertència:

L’observació del Sol és perillosa si no es segueixen estrictes normes de seguretat. Aquestes són les mateixes que s’utilitzen en l’observació dels eclipsis de Sol. Estan explicades en l’apunt que faig fer l’any passat per a l’eclipsi fallit del 20 de març: Com mirar l’eclipsi.

Com que els planetes Mercuri i Venus són planetes interiors a l’òrbita de la Terra, des de la superfície terrestre sempre els veiem en les proximitats del Sol. És per això que  els podem observar de nit només unes poques hores abans de l’eixida o després de la posta del Sol.

Si les òrbites de Mercuri i la Terra foren totalment coplanàries, és a dir, si l’òrbita de Mercuri estiguera exactament inserida dins de l’òrbita de la Terra, cada vegada que el Sol, Mercuri i la Terra s’alinearen tindríem una mena d’eclipsi mercurial, altrament dit un trànsit de Mercuri per davant del Sol. I això passaria ben sovint, exactament cada 116 dies. Tanmateix això no ocorre ja que l’òrbita de Mercuri es troba inclinada 7º respecte a l’òrbita terrestre, l’anomenada eclíptica i els alineaments o trànsits són molt més estranys. Només es produeixen cada 7, 13, o 33 anys.

Així, per tant, només hi ha haurà trànsit si Mercuri es troba ben prop de la línia que uneix el Sol, Mercuri i la Terra que és exactament la línia de tall dels plans de les dues òrbites, l’anomenada línia de nodes.

Com que la línia de nodes no es mou pràcticament, tots els trànsits de Mercuri es produeixen al voltant de dues possibles dates, el 8 de maig o el 10 de novembre.

Els trànsits de Mercuri són més freqüents que els de Venus. Els darrers trànsits de Venus els observarem l’any 2004 i l’any 2012 però per veure el següent caldrà esperar fins al segle XXII. Els trànsits de Mercuri, però, són més freqüents ja que el planeta està més prop del Sol i l’òrbita és, per tant, més curta. De mitjana es produeixen 13 trànsits de Mercuri per segle. El darrer va ser l’any 2006 però no es veié des d’Europa.

El trànsit de Mercuri tindrà quatre punts de contacte principals. El moment en que esdevinga cadascun pot variar lleugerament segons la posició de l’observador en la Terra però la diferència de temps no serà major de dos minuts.

• El Contacte I, o entrada externa, és l’instant en el que el disc del planeta és exteriorment tangent amb el Sol.
• El contacte II, o entrada interna, és quan el planeta és interiorment tangent amb el Sol. Aleshores es pot veure per primer cop tot el disc del planeta.
• Durant les hores següents Mercuri travessa el disc solar
• La culminació del trànsit és l’instant de mínima separació angular entre Mercuri i el Sol per un observador geocèntric (situat al centre de la Terra).
• El contacte III, o sortida interna, és l’instant en el que el disc del planeta és interiorment tangent al Sol però pel costat oposat al Contacte I.

• El contacte IV, o sortida externa, és l’instant en el que el disc del planeta és exteriorment tangent al Sol però pel costat oposat al contacte II. El planeta ja no es veu, i el trànsit s’ha acabat.

Per a la zona de la Safor els temps dels contactes seran els següents (en altres indrets pot variar en uns 2 minuts):

Nombres organitzacions arreu del país han preparat observacions del trànsit del Mercuri tant per al públic en general amb telescopis al peu del carrer com a través d’internet.

La pàgina de la Societat Espanyola d’Astronomia en té la llista completa per a qui busque alguna observació pública.

Des de la Universitat de Barcelona s’estan preparant diverses activitats amb motiu del trànsit: retransmissió online en directe, observació amb telescopis instal·lats enfront del Palau Reial (avinguda Diagonal, Barcelona) i alguna cosa més. Les podeu veure en la pàgina del servidor ServiAstro.

A més s’aniran penjant fotos en temps real en la web http://mercuri2016.ub.edu

La primavera ha arribat al nostre país i ja serà natural trobar-nos el firmament cada vegada més lliure de núvols, sempre que ens allunyem de les ciutats destructores del cel nocturn a causa del pèssim enllumenat públic.

Els planetes, com sempre, no decebran. Júpiter és el rei de la volta celeste. Continua ben brillant al cel durant la major part de la nit. El planeta gegant és als peus del Lleó i ja es troba ben alt al cel cap al sud en fer-se fosc. Les nits del 14 i 15 de maig, una Lluna en quart creixent es situarà prop de Júpiter.

Els planetes Mart i Saturn continuen ben junts. Fins ara submergits els darrers mesos en les foscors de la matinada, ara es deixaran finalment veure en el cel a partir d’una hora o de dues després de la posta de Sol. Durant uns dies ens oferiran un espectacle per als amants de les conjuncions celestes, o altrament dit, ball dels planetes.

La nit del 21 de maig, a partir de les 23 h., veurem eixir un trio de lluminàries celestes. Mart i Saturn estaran sobre la constel·lació de l’Escorpí, mentre que la Lluna plena s’hi trobarà situada sobre el planeta roig. La nit següent, el 22 de maig, la Lluna haurà avançat al cel uns 13º cap a l’est i llavors la veurem situada al costat del planeta dels anells, com es pot comprovar en la figura adjunta.

L’esdeveniment més impactant del mes serà, però, el trànsit de Mercuri per davant del Sol.

I, és que el pròxim 9 de maig, a partir de les 13 h. aproximadament, les taques solars que puguen trobar-se en la fotosfera solar estaran acompanyades per una taca circular molt més fosca. Durant més de set hores els habitants de la Terra podrem veure com el primer planeta del Sistema Solar es desplaça lentament per la cara solar. Aquest estrany fenomen podrà ser observat des de la major part de Sud-Amèrica, tota Europa occidental i l’est de Nord-Amèrica. Els trànsits de Mercuri són més freqüents que els de Venus. Els darrers trànsits de Venus els observarem l’any 2004 i l’any 2012 però per veure el següent caldrà esperar fins al segle XXII. Els trànsits de Mercuri, però, són més freqüents ja que el planeta està més prop del Sol i l’òrbita, per tant, més curta. De mitjana es produeixen 13 trànsits de Mercuri per segle. El darrer va ser l’any 2006 però no es veié des d’Europa.

Al final de la setmana posaré més informació sobre el trànsit de Mercuri del pròxim dilluns 9 de maig així com de totes les institucions que oferiran l’observació del fenomen per la xarxa o bé realitzaran observacions populars pels carrers de les ciutats del país.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill un mapa del firmament del mes de maig de 2016. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Trànsit de Mercuri del 8 de novembre 2006 amb les taques #921, 922 i 923. El punt prop del centre cap a baix a la dreta és Mercuri. Fixeu-vos en la petitesa del planeta enfront del disc del Sol. Treball propi. Brocken Inaglory. Wikimedia Commons.
2-3. – Vista de la posició dels planetes en algunes dies del mes de maig 2016. Stellarium.
4.- Camí que seguirà Mercuri d’est a oest en passar pel node descendent. La línia discontinua de línies curtes representa l’eclíptica o camí del Sol al cel. La línia groga discontinua és el camí que seguirà Mercuri. El nord està dalt.  Serviastro. Universitat de Barcelona.

L’actual cicle solar camina cap a la seua fi i és fantàstic que, després d’uns mesos sense cap taca en el Sol realment d’interés, ens aparega de sobte l’immens grup actiu  AR2529. La setmana passada aquesta taca amb forma de cor, resultat d’una activitat magnètica realment important, tenia una grandària més gran que quatre terres.

Karzan Ahmad, de l’Observatori Nacional de Langkawi en Malasia fotografià la regió activa el passat 13 d’abril, amb un telescopi Celestron d’11 polzades i amb filtres solars i és la imatge que us mostre.

Les taques solars són les manifestacions més clares del magnetisme solar. El nucli fosc de la taca, que s’anomena umbra, concentra principalment tubs de flux magnètic en direcció vertical mentre que en la zona més clara al voltant, la penumbra, el camp magnètic és pràcticament horitzontal. El camp magnètic de l’umbra exerceix pressió sobre el gas solar que manera que per a que la taca estiga en equilibri (ni s’expandesca ni comprimesca) amb el seu entorn no magnetitzat, el flux de calor ascendent des de l’interior solar ha de quedar parcialment inhibit. La temperatura a l’umbra és menor (4000 K) que la temperatura a les zones tranquil·les del voltant sense activitat (6000 K) per la qual cosa, per contrast, l’umbra se’ns apareix fosca.

La setmana passada, la zona activa AR2529 era tan gran que es podia veure a ull nu en els pocs moments en que mirar directament al Sol sense enlluernar-se és possible, en l’alba i la posta del Sol. No vaig poder fer la foto del Sol a la posta com volia, així que us deixe la foto que féu l’escocés Bernie McGee durant la posta del Sol del passat 11 d’abril. “No vaig ser conscient quan vaig fer la foto que havia capturat una taca tan gran…”, va dir.

El dilluns 18 d’abril, ja prop de la vora del Sol, el potent camp magnètic de la zona activa AR2529 es va reorganitzar i va provocar un intensa tempesta magnètica com es pot veure en el vídeo adjunt.

Finalment el dimarts 19 la taca abandonà la cara visible del Sol com ens explica l’interessant web Spaceweather.com.

Imatges:

1.- Zona activa AR2529 fotografiada per Karzan Ahmad. 13 d’abril 2016. Spaceweather.com

2.- Un esquema de l’estructura del camp magnètic en l’umbra i penumbra d’una taca típica. Thomas & Weiss (2004). Annual Review of Astronomy and Astrophysics, Volume 42. Magnetic fields in the solar photosphere.

2.- Zona activa AR2529 a la posta de Sol per Bernie McGee obtinguda l’11 April 2016. earthsky.org

3.- Zona activa AR2529 sobre el disc solar el 18 d’abril 2016. SDO/HMI