BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Martí Montserrat

Com és costum a la colla, aprofitant els tres dies de festa que tenim per la fira de Mataró, fem la gran sortida de l’any fora comarca. Enguany en som 22 de colla i, l’Anscari i l’Albert Gil fan molt bona feina i lloguen una casa mansió al poble d’Odello, per tal de fer-hi el campament base.

(més…)

Per Martí Montserrat

Ja fa molts dies que vull escriure aquesta crònica, però per A o per B ho he anat deixant… Ja que malauradament fa molt que no escric res al nostre Blog i penso que val molt la pena per deixar constància del que anem fent.  Així doncs aprofitant el confinament pel maleït Coronavirus, disposo de temps i ja no hi ha excuses que valguin.

Amb l’Anscari, en Luca i en Manel, ens agafem una setmaneta de vacances i el dilluns al matí ens dirigim cap a la Vall D’Aran, per tal d’aprofitar el bon temps que encara hi fa.

(més…)

Per Pep Famadas

Poc, però encara soms vius. Bé, avui que escric la frase pren molt sentit. Segon diumenge de confinament, potser el primer sent plenament conscients del que està succeint (o no). Vull dir que la colla encara hi és i, sí, encara pedala.

Per trencar l’avorriment de l’hivern pels verals de casa, durant la setmana esvaloto una mica el galliner encara que només sigui per aconseguir una matinal fora comarca. Tot sigui trencar la rutina. No tinc cap ruta al cap, ignorant de mi, ni goso fer cap proposta. Deixo que la setmana flueixi i que algun pastor s’engresqui i caigui en el parany. I, efectivament, el dissabte en Pistons respira i ens diu que ja ho té embastat. Anirem a Riells del Fai. Ell i en Virolla fa pocs dies van anar a fer-hi un tastet i en tornaren enllepolits.

(més…)

Per Pep Famadas

Lleganyes i cares llargues. Esquenes blincades que es resisteixen a estirar-se del tot. No hi ha gana, no hi ha rialles, només esbufecs. La jornada d’ahir va ser dura, molt dura, i com sempre passa el darrer dia, la moral del ramat flaqueja. Ahir ens vam empatxar de bici, tal i com volia el cuiner. No era el que desitjàvem tot just unes setmanes enrere? En Martí és l’únic afamat de bici de la colla ja que s’hi ha posat avui, havent fet penitència durant dos dies sabent que els altres ens afartàvem. Bé que es mereix una bona diada corriolaire també, no?

(més…)

Per Pep Famadas

D’un temps ençà, des de que s’han instaurat el dimarts, la colla ha vingut a menys. Sí, diguem-ho clar. Ja no hi ha sortides de tot el dia, d’aquelles de començar a pedalar per la Garrotxa quan es fa clar tot portant el frontal a la bossa per si se’ns fa fosc. Ganes en tenim però la majoria som uns comodons i uns malacostumats. Si els pastors no tiren del carro només fem que voltar per casa. I els pastors, ai las, els dimarts ja es componen i bé que ens ho refreguen amistosament. Per ells, el diumenge és un dia de tràmit. Els calendaris no s’avenen, casumdena! Doncs jo no m’hi conformo, què caram.

(més…)

Per Joan LLadó

El primer dia de ruta a la Vall Fosca sortí rodó malgrat que no vam acomplir l’itinerari previst: després d’anar a fer un tomb per la Pobla –un cop ben nets i polits– i fer una cervesa a la plaça, en tornar cap a l’hotel i a tocar d’aquest, ens establírem en una cerveseria d’aquelles artesanes que ara tan abunden i on hi feien un concert de blues, soul, groove amb dos músics a quatre mans: orgue i bateria. El bon so donà un ambient suggestiu per prendre una cervesa i agafar gana per sopar.

(més…)

(més…)

Per Andreu Calvó

Són les cinc del matí i marxem carregats fins les orelles de material, els armaris respiren tranquils; estan buits. Marxem a Tavertet on ens esperen dos dies d’activitat: la Final de la Copa Catalana de Raids. Aquest any encara no hem participat en cap raid i en Pistons està de baixa però després de molts esforços trobem un “voluntari” per acompanyar-nos (no sap on es posa): el Maestro, que ja comença a queixar-se abans de començar… Els altres participants: la Flor i el Màster.

(més…)

(més…)

Per Joan Lladó

La colla bici i les respectives famílies vam decidir de passar un cap de setmana de convivències al Pirineu. Concretament, els dies 21 i 22 d’octubre vam estar al refugi Corral Blanc del municipi de Planoles i que és situat en una petita clariana al bell mig d’un bosc de pi roig, en el paratge anomenat El Pinatà a uns 1815 metres d’alçada i encarat a ponent. Aquest bonic refugi inaugurat al juny d’enguany, amb capacitat per a unes 30 places, és a prop d’una font i d’una zona de pic-nic i hom hi arriba amb cotxe per una pista forestal asfaltada recentment. També hi passa a fregar el GR-11.

Esmerçàrem els dos dies descansant, buscant bolets (trobats pocs), petites excursions, llegint, jugant, els ganàpies amb bici el diumenge al matí… D’això us n’ampliarà la informació en Prosciuto.

Val a dir que per ser un refugi, els àpats els aprovem amb bona nota.

Quan ens animàrem a trobar bolets, era l’hora de marxar. Llàstima! Ja els collirem a la propera.

Fins aviat.

A la foto es veu qui val i qui no. La canviarem, però.