Cartes de Marènia/Ibèria

Joanjo Aguar Matoses. De Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria.

Arxiu de la categoria: mediterranis

Valencians. ¿Parlem de Veritat? (o Consciència Fosca) (2026-07-06)

Actualització: 2026-07-07. 20.41

 

Valencians. ¿Parlem de Veritat? (o Consciència Fosca) (2026-07-06)

.

( ¿Parlem de Veritat o quedem amb la Consciència Fosca? )

____

PUBLICAT COM A COMENTARI A L’EDITORIAL DE VILAWEB:

La prioritat nacional del PSOE i la nostra, poderosa, consciència fosca. (Vicent Partal. Editorial. VILAWEB. 05.07.2026).

++++https://www.vilaweb.cat/noticies/la-prioritat-nacional-del-psoe-i-la-nostra-poderosa-consciencia-fosca/

____

COMENTARI DE JOANJO AGUAR MATOSES. (06.07.2026. 05:27 hores).

Jo sóc un valencià de Sueca, però no m’agrada gens la ‘consciència fosca’ valenciana. I vull que conste en acta.
.
A mi m’agrada la gent que parla amb sinceritat i que actua amb coherència. No m’agrada la gent que amaga els sentiments i que mareja al personal, només per guanyar votants. Votants que després defraudarà, val a dir. Igual igual que ha passat a Catalunya amb Esquerra Republicana, xe!
.
Els independentistes valencians no podem parlar obertament, ni expressar-nos sense por al País Valencià, perquè no vivim en democràcia ni en llibertat.
.
Però això no ho hem d’amagar, xe! Això cal denunciar-ho als quatre vents. El “ME TOO!” valencià.
.
Patim una situació pareguda a les dones a l’Afganistan, o als homes gais a la lliga espanyola de futbol. Una presó en vida, xè.
.
Tots els que contribueixen a fer-nos creure que som lliures i que podem viure i expressar-nos com vulguem, ens estan enganyant i manipulant. Tots ells són còmplices dels amos esclavistes que ens tenen encadenats. Còmplices dels supremacistes castellans, disfressats de ‘demòcrates espanyols’.
.
Si voleu una demostració palpable de la nostra manca de llibertat, feu aquesta prova:
.
Que, durant una setmana, un espanyol diga a tots els llocs on vaja “Buenos días, yo soy un español de Sevilla y vivo en España”, vestint una samarreta que és una bandera espanyola.
.
I que, durant la mateixa setmana, un valencià diga als mateixos llocs: “Bon dia, jo sóc un independentista de València i visc als Països Catalans”, vestint una samarreta que és una estelada.
.
A veure quantes dificultats, conflictes, discussions i males cares o actituds s’hi troben cadascun d’ells al llarg d’eixa setmana.
.
.
COMPROMÍS, PSOE i el PP valencià podran tindre una ‘consciència fosca’ valenciana que els delata de tant en tant a ulls dels amos castellans. Però en la pràctica són sempre esclaus de Madrid i dels espanyolistes, i ajuden a perpetuar el seu esclavatge -i, en conseqüència, el nostre esclavatge- a tot arreu.
.
Jo no vull votar a esclaus ni esclavistes. Jo vull votar a persones lliures. I vull votar en llibertat.
.
No hi ha llibertat al PSOE, COMPROMÍS, PP, VOX, ESQUERRA, SUMAR, PODEM, COMUNS, etc….
.
Jo no puc votar a Diana Morant, Pilar Bernabé, mÓnica oltra, Joan Baldoví, Àgueda Micó, Enric Morera, Junqueras, Rufián, Tardà…… perquè tots ells són esclaus, ara mateix, de Pedro Sánchez, el president socialista del govern espanyol.
.
Per tant, ara hi torne a fer la pregunta de sempre: ¿A qui podem votar els independentistes valencians?
.
Si el PSOE i COMPROMÍS no ens solucionen res, i el PP i VOX ens volen exterminar, ¿què hem de fer, pegar-nos un tret al cap?
.
Jo ja estic fart de votar sempre al ‘menys roí’, perquè això vol dir que tots són molt roïns.
.
¿No hi haurà mai un líder bo d’un partit bo?
.
Si tots són mals, per deducció, ¿sempre ens governaran psicòpates criminals?
.
Si no, com s’explica que arribés al poder Carlos Mazón, el president valencià que es passà tres hores dinant i fotent un clau a un pàrquing de la capital del Túria, mentre s’ofegaven centenars de persones a pocs quilòmetres d’ell, per la DANA del 29 d’octubre del 2024. Que es burlés en acabat de les víctimes a la seua cara, que el mantinguessen durant un any més a la presidència de la Generalitat i que, quan per fi va dimitir, el recol.locassen a un altre càrrec i li pagassen encara més diners.
.
I, tot açò, molts valencians encara ho veuen com a ‘normal’ i tornaran a votar PP i VOX a les properes eleccions. I el pitjor és que, per a ells, els catalanistes valencians som ‘els traïdors’. Mai no ho seran els espanyolistes i castellanistes que bevien i reien sense complexos, mentre el fang i la torrentada s’enduia per davant els cotxes, les cases i les vides dels nostres companys.
.
El nostre país està fatal, i no l’arreglaran PSOE i COMPROMÍS, assegurat, perquè no ens feren avançar gaire al conjunt del País Valencià, durant els huit anys que ja ens van governar.
.
La situació dels independentistes valencians és desesperant, perquè no ens sentim reflectits per cap partit valencià. ¿Què podem fer, xè?
.
Jo vull votar, però vull votar algun partit que no em faça vomitar……..
.
Sueca, País Valencià, Marènia. Dilluns 6 de juliol del 2026. Joanjo Aguar Matoses.

____

L’ESCRIT ANTERIOR VA SER PUBLICAT COM A COMENTARI AL SEGÜENT EDITORIAL DE VILAWEB:

La prioritat nacional del PSOE i la nostra, poderosa, consciència fosca. (Vicent Partal. Editorial. VILAWEB. 05.07.2026).

El lapsus de Morant no és un error de comunicació, sinó un moment de sinceritat estructural. I l’inconvenient de fons és que un estat [espanyol] que es proclama nació -i que fa dos segles que vol ser nació- no ha aconseguit encara que una frase com la seua siga banal i no moga cap polèmica.

++++https://www.vilaweb.cat/noticies/la-prioritat-nacional-del-psoe-i-la-nostra-poderosa-consciencia-fosca/

Diana Morant, ministra socialista a Madrid, ha dit -en la que se suposa que és la primera entrevista com a candidata a la presidència de la Generalitat- que ja decidirà ella quan el País Valencià serà la seua “prioritat exclusiva”.

La frase ha alçat una bona polseguera, i és comprensible. Però confesse que a mi la polèmica concreta desfermada per les paraules de Morant m’interessa menys que no allò que crec que revela. Perquè […] descobrirem una cosa molt més profunda i interessant que no solament un lapsus de campanya: descobrirem per què el projecte nacional espanyol fracassa una vegada i una altra -i ja fa 218 anys- al nostre país.

[…]

Josep Vicent Marqués -un dels pensadors valencians menys coneguts avui i més suggeridor- anomenava la “consciència fosca”. Marqués va observar i teoritzar que els valencians, malgrat segles de dimissió i de provincianisme, conservàvem i conservem una consciència obscura -és a dir, latent, no formulada- de constituir un subjecte col·lectiu propi amb uns interessos que no coincideixen automàticament amb els de l’estat [espanyol].

Una consciència que no gosa dir el seu nom, que sovint es disfressa de regionalisme folklòric o de simple greuge pressupostari, però que reapareix, indòcil, cada vegada que la realitat la convoca. I la realitat la convoca sovint: la va convocar la gota freda [del 29 d’octubre del 2024], quan mig país va comprendre que la seua vida valia menys que un dinar [del president valencià, Carlos Mazón] al reservat d’un restaurant [, “El Ventorro”]; la convoca el finançament; la convoquen les infraestructures eternament ajornades; i ara la convoca una candidata [socialista del PSPV-PSOE a la presidència de la Generalitat, Diana Morant,] que confessa -amb una franquesa que he de suposar que és involuntària- que la prioritat no és necessàriament la terra.

[…]

Dos segles de nacionalització [espanyolista] fallida -escola, lleves militars, selecció de futbol i bandera no han bastat- han produït aquest resultat paradoxal: un nacionalisme d’estat [, d’Estat espanyol,] tan i tan insegur, encara, que veu deslleialtat a tot arreu, i unes nacions perifèriques [com la valenciana, dins dels Països Catalans] que, fins i tot quan callen, fins i tot quan voten partits espanyols, conserven intacta la consciència fosca de ser una altra cosa.

Marqués confiava que eixa consciència, algun dia, es faria clara. De moment, si més no, cada polèmica com la d’aquest cap de setmana [amb Diana Morant, la candidata socialista a presidir la Generalitat valenciana, que encara no ha decidit quan el País Valencià serà la seua prioritat,] n’és un recordatori.

[…]

PS. Per si a algú li interessa aprofundir-hi: el concepte de “consciència fosca” és un dels més fèrtils del llibre “País perplex” [de Josep Vicent Marquès] (premi d’assaig “Joan Fuster” de l’any 1973 [als “Premis Octubre” de l’editorial “Tres i Quatre”]), i probablement el que ha envellit millor.

[Josep Vicent] Marquès escriu contra dues lectures simultàniament. Contra la lectura fusteriana ortodoxa, que tendia a veure el poble valencià com un cos sense consciència nacional, una mena de tabula rasa alienada. I contra la lectura regionalista, que veia en el folklore i el localisme una identitat suficient. La seua tesi és més subtil: els valencians sí que tenim consciència de la particularitat col·lectiva, però és una consciència fosca -no articulada, no política, deformada per la ideologia dominant.

No és absència de consciència: és consciència tèrbola, desviada cap a formes que no amenacen l’ordre establert. La ideologia de la taronja, l’agrarisme idíl·lic, el localisme de campanar i traca, el meninfotisme, el sucursalisme: tot això no serien, en la seua anàlisi, el buit d’una identitat, sinó les formes tergiversades en què aquesta identitat s’expressa quan no es pot expressar políticament.

D’ací ve la seua aproximació metodològica, que era la gran novetat del llibre. Marqués venia d’una sociologia marxista -diguem-ne irreverent-, de “Germania Socialista”, i allà on Fuster havia fet un diagnòstic moral -els valencians com a poble “anòmal”, fallit- ell proposava una anàlisi materialista de la ideologia. La consciència fosca no seria, a partir d’aquesta posició, un defecte de caràcter col·lectiu, sinó el producte d’unes estructures de classe concretes: una burgesia agrària exportadora que no necessitava projecte nacional propi i que va fabricar un regionalisme innocu, decoratiu, compatible amb l’espanyolisme.

La conseqüència més provocadora del concepte és la lectura tan sorprenent com suggeridora que aquesta visió permet fer del blaverisme [valencià]: si la catalanitat dels valencians existeix, però en forma fosca, aleshores fins i tot l’anticatalanisme [present en el blaverisme valencià] es pot llegir com una expressió invertida, negativa, d’aquesta mateixa consciència [nacional valenciana]. No odies allò que t’és indiferent, odies allò que et concerneix. De fet, [Josep Vicent] Marqués va explicar que el blaverisme [valencià], al capdavall, era una manera “fosca” de demostrar la catalanitat dels valencians -una idea que, tot siga dit, ha fet una certa fortuna i que encara circula en alguns dels debats sobre identitat valenciana.

[…]

____

RESPOSTA DE JOANJO AGUAR MATOSES AL DIRECTOR DEL DIARI “VILAWEB”, VICENT PARTAL MONTESINOS (7-7-2026): Sobre la teoria de Josep Vicent Marqués i el blaverisme valencià anticatalà.
.
Açò és digne d’un guió de “MARVEL contra DC”: “ValÈnciaman contra ValÉnciaman”. La È oberta contra la É tancada. ¡mÒnica oltra contra mÓnica ultrón! Proper llançament…… 23 de maig del 2027. “ELECTION DAY”.
.
Fent un paral·lelisme, el blaverisme anticatalanista que exterioritzen alguns valencians seria com l’homofòbia antinatural que manifesten alguns homosexuals. Autoodi, automenyspreu i autonegació. Tot per integrar-se en el col·lectiu imperant, com l’Espanya Castellanista o el Masclisme Heterosexual.
.
En principi, el col·lectiu supremacista els resulta hostil i vomitiu de manera visceral, però ha assolit tant de poder i influència en la societat que els envolta, que prefereixen viure a l’ombra d’aquest poder, negar-se a ells mateixos, amagar la seua condició i perseguir a tots aquells que són iguals com ells. Estaríem parlant, ni més ni menys, que d’esclaus esclavistes. Esclaus traïdors i esclavitzadors. Els pitjors esclaus que hi ha.
.
Per altra banda, l’anticatalanisme ancestral que demostren la majoria de castellans a la Meseta Central, sí que seria anticatalanisme pur i dur. Dominació supremacista de l’amo castellà (amb substrat o cultura celta, romana i visigoda) sobre nosaltres, els vassalls catalanoparlants (amb substrat o cultura ibera, romana, visigoda i musulmana).
.
Si de cas, si també fos autoodi el que senten els castellans, seria autoodi pel mateix substrat romà i visigot. I odi contra el nostre substrat iber i musulmà, que no tenen ells en gran quantitat. També cap aquesta possibilitat. Recordeu que els castellans sempre es vantaven de la seua “limpieza de sangre”. “¡Ni una gota de sangre mora!”, hi proclamaven. I encara hi ha molts castellans, del segle XXI, que pensen així, ¡compte!
.
A l’Anglaterra medieval no paraven de preguntar: “¿Normand o saxó?” Els celtes havien sigut ja arraconats cap a Escòcia, Gal·les, Irlanda i Cornualla. De fet, la llengua anglesa no prové de les tribus autòctones de les illes britàniques. Prové de les tribus germàniques invasores, provinents del continent, que també eren parents dels nostres invasors visigots.
.
Per tant, a la Península Ibèrica, en aquelles èpoques també hi podrien preguntar: “¿Celta o iber? ¿Romà o visigot?” Supose que “cristià o musulmà” saltaria a la vista. No caldria preguntar. ¿O sí………?
.
Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 7 de juliol del 2026. Joanjo Aguar Matoses.

____
____

LA RESPOSTA ANTERIOR DE JOANJO AGUAR MATOSES TAMBÉ HI VA SER PUBLICADA COM A COMENTARI AL SEGÜENT EDITORIAL DE VILAWEB:

El foc comença a cremar molt abans de veure’n el fum. (Vicent Partal. Editorial. VILAWEB. 06.07.2026).

El foc no comença quan en veiem les flames, quan algú albira una columna de fum alarmant. Perquè el foc, en realitat, comença molt abans, comença quan deixem d’escoltar la gent que viu a les terres que un dia es cremaran, quan ens oblidem, literalment, de la terra.

++++https://www.vilaweb.cat/noticies/el-foc-comenca-a-cremar-molt-abans-de-veure-el-fum/

____

COMENTARI DE JOANJO AGUAR MATOSES. (07.07.2026. 06:25 hores).

M’encanten els comentaris de: Ramon Perera (06.07.2026. 23:49 hores), Joan Font (06.07.2026. 23:32 hores), Xavier Grifell (06.07.2026. 22:54 hores), Maria Rosa Camps (06.07.2026. 22:32 hores), Josep Usó (06.07.2026. 22:09 hores) i Fermi Garriga (06.07.2026. 22:04 hores).
.
Sobre el comentari de Joan Benet (06.07.2026. 23:12 hores), trobe que en ell hi sobra la paraula despectiva “subnormal”. Podria haver posat, tranquil·lament: “crearan uns quants Powerpoints per marejar al personal”.
.
I ARA EL MEU COMENTARI.
.
La falta de previsió amb el foc a tot arreu dels Territoris Catalanoparlants és igual, igual, que la falta de previsió amb la DANA i la riuada a l’Horta de València, la del 29 d’octubre del 2024. Vivim d’esquena a la natura i, quan aquesta es farta, ens colpeja en la cara.
.
Massa llenya seca al bosc i massa calor pel canvi climàtic humà origina incendis apocalíptics, monumentals.
.
Massa ciment, massa asfalt i massa polígons industrials o centres comercials impedeixen que la terra absorbisca l’aigua de pluja, la llança riera avall i la converteix en torrentades que s’enduen per davant tot el que troben al seu pas: arbres cremats, matolls socarrats, pedres calcinades, cotxes, cases, naus, comerços, ferrocarrils, carreteres, vegetació, vides humanes i vides animals.
.
Ara que hi pense, tot allò del foc i de la nostra terra també podríem enllaçar-ho amb l’article Editorial d’ahir de VILAWEB, del director Vicent Partal, sobre Diana Morant i la seua prioritat: ¿ministra socialista o candidata a presidir la Generalitat valenciana?
.
Diana, ¿quina és la teua diana?
.
¿La terra o la cartera? ¿La Generalitat o el Ministeri? ¿València o Madrid? ¿País Valencià o Comunidad Valenciana? ¿Països Catalans o Països Castellans? ¿Marènia o Espanya? ¿Dignitat o submissió? ¿Llibertat o esclavitud?
.
També, sobre l’article Editorial d’ahir, voldria afegir un apunt més a Vicent Partal, que podria ser interessant. Se m’ha acudit aquesta nit, així que no m’és possible incloure’l al meu comentari de l’Editorial d’ahir, perquè no el puc editar.
.
Cite l’article de Vicent Partal. Sobre Josep Vicent Marqués i la seua atrevida, i potser encertada, teoria respecte el blaverisme valencià anticatalà.
.
EDITORIAL: “La conseqüència més provocadora del concepte és la lectura tan sorprenent com suggeridora que aquesta visió permet fer del blaverisme [valencià]: si la catalanitat dels valencians existeix, però en forma fosca, aleshores fins i tot l’anticatalanisme [present en el blaverisme valencià] es pot llegir com una expressió invertida, negativa, d’aquesta mateixa consciència [nacional valenciana]. No odies allò que t’és indiferent, odies allò que et concerneix. De fet, [Josep Vicent] Marqués va explicar que el blaverisme [valencià], al capdavall, era una manera “fosca” de demostrar la catalanitat dels valencians -una idea que, tot siga dit, ha fet una certa fortuna i que encara circula en alguns dels debats sobre identitat valenciana.”
.
.
RESPOSTA DE JOANJO AGUAR MATOSES AL DIRECTOR DEL DIARI “VILAWEB”, VICENT PARTAL MONTESINOS (7-7-2026): Sobre la teoria de Josep Vicent Marqués i el blaverisme valencià anticatalà.
.
Açò és digne d’un guió de “MARVEL contra DC”: “ValÈnciaman contra ValÉnciaman”. La È oberta contra la É tancada. ¡mÒnica oltra contra mÓnica ultrón! Proper llançament…… 23 de maig del 2027. “ELECTION DAY”.
.
[…]
.
Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 7 de juliol del 2026. Joanjo Aguar Matoses.

____
____

Crítiques contra Diana Morant per haver dit que el País Valencià no és la seua “prioritat exclusiva”. (Redacció. VILAWEB. 05.07.2026).

El president [valencià] Juanfran Pérez Llorca [del Partit Popular] i dirigents [valencianistes] de Compromís qüestionen les declaracions de Morant.

++++https://www.vilaweb.cat/noticies/critiques-contra-diana-morant-pais-valencia-no-es-prioritat-exclusiva/

Diana Morant, candidata del PSPV [-PSOE] a la presidència de la Generalitat [valenciana], ha aixecat polseguera en la primera entrevista concedida a un diari valencià, a Levante.

Hi ha malestar a les xarxes per la declaració del titular, que diu: “Jo decidiré quan la meva prioritat exclusiva és la Comunitat Valenciana”. Dirigents polítics i usuaris han interpretat com una admissió que el País Valencià encara no és la seua dedicació principal.

[…]

____
____

____

____

____
____

CONCEPTES RELACIONATS I ALTRES PARAULES D’INTERÉS.

valencians, independentistes, mediterranis, València, Valéncia, Valencia, català, catala, valencià, valencia, 2026, 2027, eleccions, vota, votar, votacions, iber, ibers, ibèria, iberia,
parlem, Veritat, quedem, Consciència, Consciencia, Fosca,

Pedro, Sánchez,
____
____

 

Pedro Sánchez. Valencians caribenys i mediterranis. València Bàsquet i el català. Independentistes valencians. (2026-06-27)

Actualització: 2026-07-07. 20.48

 

Pedro Sánchez. Valencians caribenys i mediterranis. València Bàsquet i el català. Independentistes valencians. (2026-06-27)

____

PUBLICAT COM A COMENTARI A L’EDITORIAL DE VILAWEB:

Sánchez està sol i així no pot continuar governant. (Vicent Partal. Editorial. VILAWEB. 24.06.2026).

El president del govern espanyol hauria d’entendre que no pot governar quan tots els qui el van elegir ja li han retirat la confiança i li resten solament els aplaudiments fanàtics dels de casa.

++++https://www.vilaweb.cat/noticies/sanchez-esta-sol-i-aixi-no-pot-seguir-governant/

____

COMENTARI DE JOANJO AGUAR MATOSES. (27.06.2026. 02:37 hores).

Pedro Sánchez. Valencians caribenys i mediterranis. València Bàsquet i el català. Independentistes valencians. (2026-06-27)
.
Cite l’Editorial de Vicent Partal: “Un govern que ni avança en allò que va pactar, ni gosa convocar res, no és pas un govern: és una sala d’espera.”
.
RESPOSTA MEUA: Jo diria que, més bé, sembla un tanatori i que estan vetllant a un mort en vida, Pedro Sánchez Pérez-Castejón. Requiescat in Pace. AMÉN. I ara, San Pedro, ves-te’n a Roma amb el teu venerat successor, el papa Lleó XIV, també un gran defensor de la “lengua española”, igual que tu.
.
Cite l’Editorial: “Un president del PSOE que resisteix per resistir […] prepara, dia rere dia, el terreny a la mateixa extrema dreta que diu témer i voler frenar.”
.
RESPOSTA MEUA: Totalment d’acord. Quan més resistisca Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol, per tapar tots els seus casos de corrupció, més legislatures ens governarà la dreta i l’extrema dreta a continuació, a tot l’Estat espanyol. Això està cada vegada més clar. Caldria convocar eleccions ja, perquè, si no, les victòries successives de la dreta i ultradreta espanyolista ens passaran per sobre com una piconadora de carn. I sempre argumentaran, adreçant-se al seu electorat: “¿Qué queréis, volver al sanchismo, la mentira, la corrupción y la manipulación…..?” I tornaran a recollir una cabassada de vots.
.
Si a Pedro Sánchez no el suporten ni “els amics” independentistes catalans, de tant que els ha enganyat. Si a Pedro Sánchez ja no el segueix ni la seua pròpia ombra….. ¿Com van a seguir votant-lo els espanyols més castellanistes i recalcitrants?
.
Fent l’equivalència, seria com preguntar-nos a nosaltres: “¿Què voleu, tornar al govern d’Aznar, Zaplana i Camps…..?” “HOME!! NI BOJOS, XÈ!!!!”
.
.
Aprofitant que parlem de Pedro Sánchez, el president agonitzant, jo voldria afegir una altra cosa sobre ell, referent a la seua empatia i humanitat. Concretament, sobre la humanitat que ha demostrat envers dos tipus de valencians: els valencians europeus i els valencians americans. Si continueu llegint, ho entendreu…..
.
____
.
Reflexió arran del doble Terratrèmol que ha sacsejat Veneçuela aquest passat dimecres 24-6-2026, al vespre, hora local.
.
Pedro Sánchez, el president espanyol, ha tardat només un dia en enviar ajuda humanitària a Veneçuela, per via aèria, comptant que hi ha 7.000 km en línia recta des de Madrid fins la València veneçolana. Eiii, ¿però què dius? ¡Doncs, sí! Hi ha una València a Veneçuela, amb un llac que recorda la nostra Albufera. I aquesta València americana, la València atlàntica o caribenya, està exactament a 125 km en línia recta de La Guaira, la ciutat més afectada pel doble terratrèmol veneçolà. I aquests són els valencians americans.
.
En canvi, el mateix Pedro Sánchez, el mateix president espanyol, va tardar cinc dies, ¡cinc dies!, en enviar ajuda humanitària a la València mediterrània, la dels Territoris Catalanoparlants. Va ser quan milers de persones hi vam ser colpejats per la DANA i la riuada del dimarts 29-10-2024, a la Ribera del Xúquer, l’Horta de València i la Foia de Bunyol. ¡I només hi ha 300 km de Madrid a la València del Túria! Cinc dies per enviar ajuda a 300 km en línia recta, el Pedro Sánchez i els seus socis de govern, socialistes i progressistes, espanyolistes i castellanistes. ¡I tot perquè li palparen la cara quan visità Paiporta! Si no, el paio no hauria obert la mà ni hauria enviat cap ajut.
.
Quina cara més dura, la del Pedro Sánchez….. envers els valencians europeus. Quina diferència amb els valencians americans. El Pedro Pedrito Pedrón, sempre pendent de la seua imatge internacional. Però als valencians mediterranis mira que ens abandonà a la nostra sort, gairebé una setmana. ¡I perquè posarem el crit en el cel! Que si no……….
.
____
.
I ara, si em permeteu, voldria compartir algunes reflexions sobre la victòria en la lliga del València Bàsquet (oficialment, “Valencia Basket”, sense accents).
.
El València Bàsquet i el Roig Arena, com a institució i com a recinte esportiu respectivament, discriminen i marginen cada vegada més el valencià -o català, que és el mateix- en les seus intervencions a la premsa, en l’ús amb l’afició, entre els jugadors, de l’entrenador envers els mitjans de comunicació i també, ¡com no!, en els actes multitudinaris de celebració, com fou la del passat 25-6-2026, per haver-se proclamat campions dobles, de la lliga masculina i de la lliga femenina de bàsquet.
.
Sí que usà el valencià, una mica, el presentador de l’acte commemoratiu, però de manera testimonial, ‘dosificada’ en determinats moments al llarg de la gala, però només per ‘cobrir la quota valenciana’. El valencià no fou utilitzat abastament i de manera natural durant aquesta gala, com una llengua normalitzada i plenament normal, que es pot usar a tot hora i a tot arreu, com ho fan els que parlen castellà.
.
I he dit que usà el valencià, això és, el català que usem a València. Però en l’acte oficial es proscrigué de manera explícita i descarada el català que utilitzen a Barcelona, que també és la nostra llengua.
.
¿Per què dic això? Perquè tot just l’entrenador del València Bàsquet, Pedro Martínez Sánchez, és de Barcelona i parla perfectament el català, igual que nosaltres, els valencians. Però l’entrenador ho fa amb l’accent barceloní, com és normal, i això deu estar mal vist a València, perquè Pedro Martínez va fer la seua intervenció en castellà, sense usar el seu i nostre català, llevat de la frase atribuïda a Nino Bravo “Llarg serà el camí”.
.
En compte de reivindicar i normalitzar la llengua pròpia de València, a tot arreu i a totes hores, i amb tots els accents possibles, del nord, del sud, de l’est i de l’oest, amaguen i silencien l’accent barceloní del propi entrenador, Pedro Martínez, com si aquest fos un empestat o encomanés la lepra quan parla el seu català. Com si la llengua que hi parla l’entrenador, el català de Barcelona, no fos la mateixa llengua que la nostra, el català de València.
.
Podrien usar l’esport valencià per fomentar l’estima per la llengua i així enfortir la unitat de la llengua catalana, però el que fan és aprofundir en la divisió lingüística i, finalment, imposar gairebé sempre el castellà a tot arreu, fent-lo hegemònic, imperant, i arraconant cada vegada més el valencià, el català. Com si el català a València no existís gaire, com si no hagués existit mai o com si existís cada vegada menys, fins la seua gradual desaparició. “Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”, com deia el rei borbó Felip V, antic predecessor de l’actual rei borbó Felip VI.
.
Els espanyols sempre diuen: “Unidos en la diversidad”. Però sempre es refereixen a la unitat de la llengua castellana, a una banda i altra de l’oceà Atlàntic: “El españññol, la lengua universal….”
.
Respecte a la unitat de la llengua catalana, els espanyolistes i castellanistes sempre treballen per dividir-la, enfrontar-la, segregar-la, diluir-la, degradar-la i esmicolar-la al màxim, fins esborrar-la del mapa. Ja sabeu com se les gasten amb el català que parlem a Valencià, a Castelló, a Alacant, a Elx, a Santa Pola, a l’illa de Tabarca, a la Franja de Ponent aragonesa, al Carxe murcià, a Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera, Conillera…….. Sempre dividint la divisió de la divisió, de la divisió, de la divisió…………
.
¿I on està, aleshores, “la unió en la diversitat”, xè?
.
Jo ho he comprovat des de fa anys. No dóna gust fer-te seguidor d’equips esportius valencians, perquè són cada vegada més antivalencians i més anticatalans. Les classes dirigents i les elits econòmiques valencianes tenen un autoodi exacerbat contra València i detesten tot allò que sona a català, mentre s’agenollen a tota hora i li llepen les sandàlies als amos castellans. “¡Per ofrenar noves fòbies a Escanyaaaa……!!” O també: “¡Qué bonita Valencia, si fuera Palencia…….!”
.
Pitjor encara, quan un català, illenc o valencià intenta exhibir una estelada independentista al pavelló esportiu “Roig Arena” de València, per exemple, fent ús del seu dret constitucional a la llibertat d’expressió, és perseguit, arraconat, identificat, fitxat i expulsat del recinte, com si fos un potencial terrorista. Quan simplement està expressant, de manera cívica i pacífica, la seua voluntat de llibertat i reclamant la Independència dels Països Catalans, res més. I res menys.
.
Els catalanistes no som violents per exhibir una estelada, però els espanyolistes sí que es tornen violents quan en veuen una. Són homes llop que es transformen quan veuen la lluna plena estelada i es posen a bavejar i a vessar quatre dolls de sang, en ensumar la quatribarrada.
.
Als feixistes espanyols i als ultracastellanistes sí que haurien de perseguir-los, identificar-los i fitxar-los, per evitar que cometen actes violents contra nosaltres, els catalanistes pacífics i els valencians independentistes. Però la policia espanyola sempre actua al contrari del que dicta la lògica. Perquè la policia no actua segons la lògica. Actua segons una llei espanyola no escrita, però vigent, que promulga l’extermini de la llengua i de la cultura catalana, així com del sentiment independentista catalanoparlant.
.
.
Els independentistes valencians.
.
Molts catalans i illencs pensen que al País Valencià hi ha pocs independentistes catalanistes, perquè no hi veuen gaire estelades onejant als carrers valencians (¡per no dir-ne cap!), ni tampoc hi proliferen públicament gaire manifestacions externes del nostre independentisme i del nostre catalanisme. Però és que els espanyolistes i els ultracastellanistes que viuen al nostre costat ens tenen acagallonats….. Si nosaltres tinguéssem la mateixa llibertat d’exhibir banderes independentistes com ells tenen d’exhibir banderes espanyolistes, seria una altra cosa. Però els valencians catalanistes ho veiem molt clar, des de fa dècades, que no vivim, de cap manera, en una democràcia plena.
.
Ara bé, la nostra manifestació privada és una altra cosa.
.
Estic convençut que, els darrers dies, molts valencians catalanistes s’hi han bolcat fent donacions econòmiques al diari VILAWEB, en la seua recaptació extraordinària d’aquest estiu, que ja acumula 72.093 euros, en una sola setmana, quan en principi l’objectiu era arribar als 50.000 euros. Un èxit sense precedents.
.
I això ha sigut perquè senten VILAWEB com un mitjà de comunicació propi, molt proper i afí a ells, i perquè es troben reflectits en molts dels seus plantejaments lingüístics, culturals, ideològics i nacionals.
.
Alguns valencians seran només catalanistes i altres seran també profundament independentistes. Però, aleshores, ¿per què aquests valencians no ens expressem mitjançant les urnes, quan venen les eleccions? ¿Per què és com si no existíssem, políticament parlant, a Les Corts Valencianes? Doncs perquè no hi trobem cap partit valencià que ens represente, i els partits catalans que ens agradaria escollir només s’hi presenten al Principat de Catalunya, i no els podem votar.
.
És la nostra agonia. Els independentistes valencians volem expressar-nos i assolir una transcendència pública, però ens resulta impossible en la pràctica. Primer, per la persecució i assetjament salvatge que hi rebem per part d’espanyolistes i castellanistes insuportables que conviuen amb nosaltres. Segon, per la passivitat i la falta d’empatia que demostra el gruix de valencians ‘mesinfots’ o ‘meninfots’, els quals podrien ajudar-nos i defensar-nos dels violents intransigents, però no mouen ni un dit. ‘Meninfots’, xè! I tercer, perquè els pocs partits valencianistes o catalanistes que es presenten a les eleccions, com COMPROMÍS -i para de comptar!-, són tan aigualits i covards en la pràctica política del dia a dia, que ens dóna fàstic votar a eixos farsants i manipuladors.
.
Com ja he dit, els valencians catalanistes i independentistes vivim una agonia constant. Però existim, i done constància ací mateix del nostre sentiment d’estima per la llengua catalana i pels Països Catalans o Territoris Catalanoparlants. Per favor, tingueu-nos en compte i no actueu com si no existíssem, perquè llavors estareu contribuint a invisibilitzar-nos i a exterminar-nos culturalment, com venen fent els espanyols i castellans des de 1707.
.
____
.
Sueca, País Valencià, Marènia. Dissabte 27 de juny del 2026. Joanjo Aguar Matoses.

____
____

____

____

____
____

CONCEPTES RELACIONATS I ALTRES PARAULES D’INTERÉS.

valencians, caribenys, mediterranis, València, Valéncia, Valencia, Bàsquet, Basquet, Basket, català, catala, valencià, valencia, 2026, 2027, eleccions, vota, votar, votacions, independentistes,

Pedro, Sánchez,

____
____