L’hivern retorna a l’hemisferi nord

Avui 21 de desembre, un dia nuvolós, fred i trist, torna l’hivern. A les 16:04 el Sol, en el seu camí aparent entre les estrelles, se situarà en el punt més baix del cel. Acaba la tardor i comença l’hivern. Serà el solstici d’hivern per a l’hemisferi nord. L’estació hivernal durarà 88 dies, 23 hores, 42 minuts, essent la més curta de totes les estacions astronòmiques.
Com a conseqüència ben notable, avui el recorregut del Sol a la volta celeste serà ben curt i les hores d’insolació seran les mínimes de l’any. A més a més, l’ombra dels objectes verticals serà la més llarga de l’any.

El Sol que al llarg de la tardor, dia rere dia, ha anat assolint una altura cada vegada més baixa a migdia, amb un increment de la llargada de les ombres i amb l’entrada cada vegada més profunda de la llum solar en les nostres cases, ha arribat finalment al seu punt més baix al cel, a 23º 27′ per sota de l’equador celeste. Això serà el que passarà a l’hemisferi nord ja que a l’hemisferi sud serà tot ben diferent.
Per contra, avui, el Sol es veurà a la màxima altura a l’hemisferi sud. Allí comença l’estiu austral. A Austràlia, Nova Zelanda o Argentina ja van a la platja i Nadal i Any Nou se celebra en manega curta.
Avui el Sol, vist des de qualsevol indret del nostre país, fa un camí ben curt al cel, amb molt poca alçada respecte a l’horitzó sud. L’eixida del Sol ocorre aquests dies molt prop del sud-est. Mentre van passant les hores, l’altura de l’astre va creixent fins assolir una alçada màxima de només uns 26,6º a migdia. Després davallarà per pondre’s prop del sud-oest. Un camí que, a València, fa en 9 h i 22 min. Avui, per tant, serà el dia més curt de l’any i la nit més llarga.

Passat, però, uns dies, el Sol semblarà renàixer. De mica en mica el Sol assolirà alçades majors al migdia i, per tant, les hores de llum augmentaran. Aquest renaixement del Sol, de l’astre rei, a partir del solstici d’hivern ha estat percebut per moltes civilitzacions antigues com un fet cabdal del calendari i de les seues mitologies. Per aquest fet molts edificis antics van ser orientats cap al punt de l’eixida del Sol el dia del solstici d’hivern. La Seu de Palma és l’exemple més bonic i més nostrat. Allí podrem admirar aquests dies l’espectacle del calidoscopi de la Seu. I això és així ja que la catedral es va construir amb una azimut respecte al Nord de 120º de manera que es troba exactament orientada respecte a l’eixida del Sol del solstici d’hivern.
Amb aquesta orientació el Sol, en eixir per l’horitzó, projecta els rajos que travessen simultàniament les dues rosasses de la Seu, entrant per la més occidental i sortint per la més oriental, la que es troba sobre la porta principal. I l’efecte és espectacular amb la posada en marxa d’un calidoscopi de colors. Els vitralls de les rosasses mostren un ventall de vermells tal com un calidoscopi còsmic anunciant-nos uns dies més benignes.

Imatge:
A la sortida del sol durant el solstici d’hivern, un raig de llum il·lumina la cambra subterrània central de Newgrange, una tomba irlandesa de 5.000 anys d’antiguitat a la vall del riu Boyne. Flick. Winter Solstice Sunrise’ — Newgrange, Valley of the River Boyne (Ireland). Crèdit de la foto: Ken Williams
