Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Maria Victòria Secall

L’hivern retorna a l’hemisferi nord

0
‘Sortida del sol del solstici d’hivern’ — Newgrange, Vall del riu Boyne (Irlanda). Ken Williams. CC BY 2.0

Avui 21 de desembre, un dia nuvolós, fred i trist, torna l’hivern. A les 16:04 el Sol, en el seu camí aparent entre les estrelles, se situarà en el punt més baix del cel. Acaba la tardor i comença l’hivern. Serà el solstici d’hivern per a l’hemisferi nord. L’estació hivernal durarà 88 dies, 23 hores, 42 minuts, essent la més curta de totes les estacions astronòmiques.

Com a conseqüència ben notable, avui el recorregut del Sol a la volta celeste serà ben curt i les hores d’insolació seran les mínimes de l’any. A més a més, l’ombra dels objectes verticals serà la més llarga de l’any.

Posició de l’hemisferi nord de la Terra i inclinació dels raigs solars per a la latitud de 40º (aprox. Castelló de la Plana) avui el 21 (o 22) de desembre. Nebraska Astronomy Applet Project.

El Sol que al llarg de la tardor, dia rere dia, ha anat assolint una altura cada vegada més baixa a migdia, amb un increment de la llargada de les ombres i amb l’entrada cada vegada més profunda de la llum solar en les nostres cases, ha arribat finalment al seu punt més baix al cel, a 23º 27′ per sota de l’equador celeste. Això serà el que passarà a l’hemisferi nord ja que a l’hemisferi sud serà tot ben diferent.

Per contra, avui, el Sol es veurà a la màxima altura a l’hemisferi sud. Allí comença l’estiu austral. A Austràlia, Nova Zelanda o Argentina ja van a la platja i Nadal i Any Nou se celebra en manega curta.

Avui el Sol, vist des de qualsevol indret del nostre país, fa un camí ben curt al cel, amb molt poca alçada respecte a l’horitzó sud. L’eixida del Sol ocorre aquests dies molt prop del sud-est. Mentre van passant les hores, l’altura de l’astre va creixent fins assolir una alçada màxima de només uns 26,6º a migdia. Després davallarà per pondre’s prop del sud-oest. Un camí que, a València, fa en 9 h i 22 min. Avui, per tant, serà el dia més curt de l’any i la nit més llarga.

Esfera celeste. Equinox és la línia de l’equador celeste i el camí que recorre avui el Sol, el dia del solstici d’hivern, és el December solstice.

Passat, però, uns dies, el Sol semblarà renàixer. De mica en mica el Sol assolirà alçades majors al migdia i, per tant, les hores de llum augmentaran. Aquest renaixement del Sol, de l’astre rei, a partir del solstici d’hivern ha estat percebut per moltes civilitzacions antigues com un fet cabdal del calendari i de les seues mitologies. Per aquest fet molts edificis antics van ser orientats cap al punt de l’eixida del Sol el dia del solstici d’hivern. La Seu de Palma és l’exemple més bonic i més nostrat. Allí podrem admirar aquests dies l’espectacle del calidoscopi de la Seu. I això és així ja que la catedral es va construir amb una azimut respecte al Nord de 120º de manera que es troba exactament orientada respecte a l’eixida del Sol del solstici d’hivern.

Amb aquesta orientació el Sol, en eixir per l’horitzó, projecta els rajos que travessen simultàniament les dues rosasses de la Seu, entrant per la més occidental i sortint per la més oriental, la que es troba sobre la porta principal. I l’efecte és espectacular amb la posada en marxa d’un calidoscopi de colors. Els vitralls de les rosasses mostren un ventall de vermells tal com un calidoscopi còsmic anunciant-nos uns dies més benignes.

El calidoscopi de la Seu de Palma observable al voltant del solstici d’hivern. Maria Victòria Secall.

Imatge:

A la sortida del sol durant el solstici d’hivern, un raig de llum il·lumina la cambra subterrània central de Newgrange, una tomba irlandesa de 5.000 anys d’antiguitat a la vall del riu Boyne. Flick. Winter Solstice Sunrise’ — Newgrange, Valley of the River Boyne (Ireland). Crèdit de la foto: Ken Williams

I la llum es va fer… a Palma i a Penàguila

4

Avui, 21 de desembre a les 18:47 (hora local), el Sol assoleix el seu punt més baix a migdia en la volta celeste. És el solstici d’hivern i comença aquesta estació astronòmica.

Si durant tota la tardor la llum de dia ha anat minvant de mica en mica, avui la quantitat d’hores de llum serà mínima. I a partir d’avui, per tant, la llum torna a créixer, es produeix com un renaixement a la vida.

Aquest fet va ser observat per les civilitzacions antigues i a Roma, per exemple, es feien grans festes per celebrar el solstici d’hivern.

Aquest fet astronòmic ha estat tan important que molts edificis s’han orientat cap al sol eixint del solstici.

L’exemple més bonic i ben nostrat és l’espectacle del calidoscopi de la Seu de Palma. La catedral es va construir amb una inclinació respecte al Nord d’exactament 120º que manera que es troba orientada respecte a l’eixida del Sol del solstici d’hivern.

I que és el que passa? Doncs que la llum solar en eixir per l’horitzó travessa simultàniament les dues rosasses de la Seu, entrant per la més occidental i sortint per la més oriental, la que es troba sobre la porta principal. I l’efecte és espectacular. Es produeix un calidoscopi de colors. Els vitralls de les rosasses mostren un ventall de colors tal com un calidoscopi còsmic anunciant-nos uns dies més benignes.

La Societat Balear de Matemàtiques organitza cada any la visió de l’espectacle des del Baluard de Sant Pere. I, segons he pogut llegir a la seua pàgina web, ahir a les 8:00 poc menys d’un centenar de persones es van congregar dalt de la murada del Baluard per mirar de gaudir, tot i el fred intens i les males previsions, de l’espectacle del calidoscopi de la Seu. El temps va recompensar els matiners i va oferir-los una visió nítida i cristal·lina de l’efecte esperat. A la seua web han penjat unes bellíssimes fotografies de l’espectacle.

La nostra amiga i blocaire Victòria de Pèndol de petites oscil·lacions va tindre la sort de ser-hi present i podeu llegir com ho va viure al seu bloc. Jo ja hi aniré algun any a veure-ho.

Al País Valencià també hi ha alineacions solar associades al solstici d’hivern. Ahir vaig ser a Penàguila on la llum del Sol passa per un forat a la muntanya anomenat arc de Sant Llúcia al voltant del solstici d’hivern. Però quina relació hi ha entre el començament de l’hivern i Santa Llúcia?

Cal dir que quan es donà la carta pobla a Penàguila el 1278, a causa del desfasament del calendari julià l’hivern començava prop del dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. Així que el pas del Sol pel forat era un signe clar que els dies curts s’acabaven i que, encara que calia passar l’hivern, la primavera s’acostava….

L’observació va estar organitzada per José Lull, que n’ha fet un estudi arqueoastronòmic i podeu veure més fotos i vídeos a la web de Quique Brotons de Penàguila.

Fotos:

1.- Catedral. Victòria. Pèndol de petites oscil·lacions. Del seu bloc.
2.- Penàguila. Arc de Santa Llúcia. Jo estic en primer pla… Amparo Lozano