En fer-se de nit
8 de juliol de 2022
0 comentaris
En fer-se de nit. La lluna s’anticipà. I va sortir el sol.
En fer-se de nit. La lluna s’anticipà. I va sortir el sol.
Tornar a començar. Recordar, no enyorar, ser. La vida a cegues.
Camins retrobats. L’horitzó de la platja. Sense aire als pulmons.
Lo Mestral de la vespra, fa bona hora, muntem al Mirador. La tristesa s’endinsa pel costat de l’esquena, però jo me l’estimo així que se m’abraona i remunta el braç, lo cor, de seguit pel coll. La verdor dels tarongers, lo blau del Mediterrani. La conversa és lenta, fumem, mos alcem del banc, i passen
Avui he dormit fins tard. Esta nit passada hem anat a pescar al Marjal i hem pescat dues muixarretes. Ara son les onze, gairebé dos quarts, i és possible que esta nit també baixe un ratet amb les canyes. De nit, a la platja, fa de bon estar. L’excusa no son los esparralls o les
És certa la nit i el cel és negre. Deixo el diari. Deu mil llumetes al sostre del món em fan sentir bé. La vida és això: Unes vacances després del soroll.