Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Mail obert

L’hora de triar entre la llibertat o la por

0

Escriure un mail obert aquesta setmana, l’últim diumenge abans del 27 de setembre, ha estat d’allò més compromès. Perquè es tractava de trobar el to al més ajustat punt mitjà entre l’entusiasme i la incertesa, sense caure en l’eufòria ni en les provocacions, sense fatxendejar ni esporuguir-se, sense cometre gaires redundàncies ni fer només soroll. Ho he aconseguit? Vull pensar que una mica, i que si algú que dubtava té la bondat de llegir-lo potser deixarà enrere algunes pors i creurà una mica més en la seva pròpia llibertat. I que ho demostrarà votant, diumenge, com tu i jo sabem… […]

(més…)

De l’11S al 27S: sense por de perdre, ni de guanyar

0

Aquest dilluns hem reprès els mails oberts de Vilaweb després del parèntesi forçat del mes d’agost. I ho he fet mirant de mirar de cara algunes de les pors que molta gent va compartint aquests dies —d’una banda davant de tantes amenaces però també pel pessigolleig aquell de la primera vegada que es trepitja terreny vedat—. M’ha sortit aquesta crida a la poarticipació. Que no em smebla fora de lloc repetir aquí avui, que ja tenim la Diada del tot a punt. […]

(més…)

La ignorància del rei

0

El mail obert d’aquesta setmana s’explica sol: això que els reis siguin ventrílocs del govern de torn els posa en situacions que per a la majoria de mortals serien més que incòmodes, inassumibles, inacceptables. Haver de dir segons quina bestiesa posant cara seriosa i com si allò anés a missa i amb ceptre i tot… Deu ser que la sang blava immunitza davant aquesta mena de sentiments i complexos. […]

(més…)

Ara és l’hora: la candidatura del Sí-Sí

0

Quina setmana: de la convocatòria frustrada de cimera de dissabte hem passat a un pim pam pum de tres dies que sembla que ho ha deixat tot dat i ben beneït. Eureka! I a mi, amb una sensació ben estranya: dilluns publicava un mail obert demanant que no es fes tant causa dels noms —que si amb polítics o sense, que si amb Mas o amb sense Mas— i s’entrés en la matèria dels quès i els perquès —o sigui: què s’ha de fer el 28S perquè la independència sigui un fet—. I he tingut ben bé la sensació que aquesta vegada, en comptes de semblar que prediqués en el desert, com ens sol passar quan llancem un paper al món, aquesta vegada m’escoltaven: el pim de dilluns —un pim de nou hores—, el pam de dimarts i el pum de dimecres ha superat la cançó de l’enfadós de les llistes amb una candidatura que ens ha d’estimular a aprofitar els setanta-cinc dies que vénen per engrescar tothom, tants com puguem, a compartir la il·lusió de fer un país nou, el país que voldrem, a partir de l’endemà del 27S. Això és el que hi ha en joc. Això és el que hem de guanyar, sense excuses.

(més…)

La resposta

0

Cada dia falta un dia menys per al 27S. Per a mi seran, segur, les eleccions més importants que haurem viscut, encara més que les que ens van batejar en això de la democràcia després del 1975 i fins als primers 80. Ara toca escalfar motors, sobreescalfar-los si cal, perquè siguem més, molts, molts més, que ho visquem així, que les llegim com el referèndum que exigim de fer. És en aquesta clau que l’última proposta del president Mas, per incòmoda que pogués resultar, té tot el sentit. Això mirava d’explicar el meu mail obert d’aquest dilluns.

(més…)

De la seguretat jurídica i altres incerteses

0
Publicat el 16 de juny de 2015

L’últim mail obert abordava tímidament un concepte d’aquells que ara es fan servir tant per espantar: el de la seguretat jurídica. Que, quan mires enrere, descobreixes que és aquella seguretat que solen tenir, posem per cas, els espanyols o els poderosos, o fins i tot només els espanyols poderosos. I que tot sovint et passa pel costat amb altiva indiferència, a tu, trist catalanet que ets a tot estirar un menestralet sense pedigrí ni glamur… Mentrestant, el pretext que el motivava, el vodevil aquest de la consulta d’Unió sobre un indefinit procés, continua generant embolics: no podia ser de cap altra manera!

(més…)

Xiularàs, xiularàs… fins que la porta enfonsaràs

0
Publicat el 3 de juny de 2015

Tot plegat té un aire tan grotesc, que fa encara més bones i escaients aquelles paraules que repeteixen adés i ara Asterix, Obelix i altres habitants de l’irreductible llogaret gal: estan bojos aquests romans… Com, si no amb aquesta exclamació de resignada paciència, hauríem de reaccionar davant les reacions a la cosa del seu himne? D’això parlava el mail obert d’aquest dilluns, i vist com va anant tot plegat —ja m’ho temia— és clar que m’he quedat curtet curtet!

(més…)

Esgotament preventiu a les portes d’un altre cicle electoral

0
Publicat el 7 de maig de 2015

Demà arrenca la campanya electoral de les municipals i jo puc ben dir que ja n’he tingut prou abans de començar. Quines ganes que hagin passat les dues setmanes llargues que vénen…! Deu ser per aquest estat d’ànim —i això que encara no havia vist les enquestes que el CIS ha fet públiques avui!— que el mail obert d’aquesta quinzena parla en aquests termes: […]

(més…)

No és la religió, estúpids

2
Publicat el 21 d'abril de 2015

Poc em pensava en escriure el mail obert d’aquesta quinzena que la brutalitat sense sentit ens colpiria com ho va fer ahir dilluns. Jo mirava d’argumentar, a propòsit de l’anomenat terrorisme islàmic, que la necessitat que tenim de trobar explicacions ens pot dur a enganyar-nos i, amb l’afany de comprendre, més aviat acabem de mal entendre el que escapa a la nostra comprensió. La meva conclusió, provisional, és que, avui, el que en diem fonamentalisme religiós, o justícia revolucionària, més aviat sol emmascarar ressentiment. Em sembla que és per ressentiment, per un ressentiment que pot ser aprioristic i genèric, que al nostre voltant hi ha individus capaços fins i tot de fer-se conversos a l’Islam o al que faci falta. Per trobar cobertura a l’afany de fer mal i poder deixar córrer la set indiferenciada de venjança que els provoca el sol fet que cada dia surti el sol.

(més…)

Les frontisses, com els partits polítics, també es rovellen

0
Publicat el 8 d'abril de 2015

Què ho deu fer que, davant l’adversitat, el primer impuls sigui buscar un culpable extern, algun agent en qui reconèixer l’agressor, l’enemic? D’aquesta manera, segur, ens estalviem de jutjar-nos nosaltres mateixos amb la severitat que caldria. I així, evitant l’autocrítica, que sempre fa una mica de mal, ens acabem fent més vulnerables a la crítica, que encara en fa més… D’això parlava, a propòsit d’una entrevista a Núria Parlon, el meu darrer mail obert. […]

(més…)

Corruptes i defraudadors, a l’infern de dos en dos

0

Al mail obert d’aquesta quinzena reporto una petita experiència personal relacionada amb les fantasies burocràtiques de què l’administració és capaç per simular transparència. I em demano com ho hauríem de fer per acabar, de debò, amb la corrupció i el frau: segurament, una mica massa per a un petit article. […]

(més…)

Avorriments electorals

0

El mail obert d’aquest dilluns va ser una mena d’exercici de relaxació per posar el cos i la ment a punt del sobreescalfament que patiran, que ja comencen a patir, ara que el discurs públic començarà a giravoltar histriònicament a l’entorn de les cites electorals. Em temo que caldrà fer-ne més… […]

(més…)

L’arbitrarietat en l’estat de dret

0

Deu ser una de les meves obsessions: intentar caminar dret sense deixar-se abatre pels entrebancs burocràtics amb què ensopegues dia sí dia també en tots els ordres de la vida quotidiana, familiar, acadèmica, professional. Ho dic perquè m’adono que ja he escrit sobre això una pila de papers. El pretext, aquesta vegada, han estat unes paraules de Montserrat Tura que a parer meu interpretaven uns fets d’una manera tan discutible que ens posa a un pas de la hipocresia. Ho deia així en un nou mail obert de Vilaweb: […]

(més…)

Dimensions planetàries

0

Hi ha setmanes que tens por que el bloc sembli un obituari. Ara, per exemple, em vindria de gust dir alguna cosa de Carles Miralles o de Francesc Garriga, i miraré de fer-ho. Mentrestant, la mort de José Manuel Lara Bosch, l’home Planeta, m’ha empès a posar sobre el paper alguns apunts sobre l’impacte de la seva empresa en la política editorial i cultural del país. Van aparèixer dilluns en aquest mail obert de Vilaweb:

(més…)