Hi ha altres basses, al camí de les Senioles. Però la bassa de la infantesa d’alguns és esta, quan encara rebia l’aigua del pantà, una aigua fresca i neta. Natros hi arribàvem amb les bicicletes i no dubtavem en llevar-nos tota la roba i, conills, llençar-mos-hi de cap. Erem tant jovenets, que quan ahir em
Les veus de les oliveres és una obra de referència escrita, entre d’altres, per alguns bons amics, com Manel Mas, autor també del poemari Flors de pedra, el canareu i també poeta Toni Bel, i Guadalupe Espinosa. El llibre també recull fotografies de Jordi Monforte, company de Salvem lo Montsià, com el mateix Manel Mas,
Ara mateix corre el ventijol, ben suau. Quan tornàvem de fer una mica de passejada lo cel dels Ports estava tapat i arribava fins los nostres verals la fina capa que enterbolia la claror. No pensàvem acabar el dia d’esta manera tant privilegiada, a la mida dels sentits clamant una retirada de la calor sense