El clot de les Ànimes

S’acosta Nadal i arriben dubtes lingüístics que fa quatre dies no tenia ningú. La Grossa de Cap d’Any ens ha dut un anunci de gust dubtós i de fonètica feridora, però ha foragitat el gordo de la rifa, que ja convenia. Us oferim tot seguit un arreplec de mots i expressions de Nadal que encara sentim i que podem esmenar ben fàcilment.

1. El “cagatió”

Encara que algun diccionari registri cagatió, és un mot que hauríem d’evitar. Del tronc que dóna regals per Nadal, sempre n’hem dit “el tió” i de l’acció de clavar-hi cops per obtenir-ne els presents, se’n diu fer cagar el tió i no pas cagar el tió. Per entendre’ns, el que caga és el tronc, no pas els picadors. “Que el tió us cagui molts regals”, diem, per exemple. En l’article següent podeu veure alguna confusió que ha originat el tió:

L’heu cagada, parlant clar i català

2. La “Nit bona”

Abans, la vigília de Nadal la gent no tenia per costum d’anar a dormir tard, ni de fer cap gran celebració, ni cap tec, sinó a tot estirar un humil ressopó després de la missa del Gall. Potser per això no n’hem dit mai Nit bona, sinó, simplement, nit de Nadal. Temps ha, abans de la missa del Gall s’havia cantat el Cant de la Sibil·la, un costum que es va anar perdent a tot arreu, llevat de Mallorca i l’Alguer. Tanmateix, ara es va recuperant a tot el país, com explica aquest article:

Per Nadal, “El cant de la Sibil·la” ressona per tot el país.

3. “Els Nadals”

En català, “Nadal” és sempre singular, llevat, és clar, que diguem, per exemple, “tots els nadals de la meva vida”. Genèricament, doncs, no hem de fer servir el plural. Diem: “On aniràs, enguany, per Nadal?” (i no pas: “On aniràs aquests Nadals?”); “Bon Nadal” (i no pas “Bons Nadals“)…

4. “El Nadal”

Cada vegada sentim més “al Nadal” o “pel Nadal” allà on abans dèiem “per Nadal”; o bé, per exemple, “El Nadal és una època de celebració” on abans dèiem, simplement, “Nadal és una època…”. Sembla que “la Navidad” ens vulgui fer canviar innecessàriament la manera tradicional de dir-ho.

En el vídeo següent podeu veure el doctor Josep M. Argimon dient: “Al Nadal, això és multiplicat” (on podia haver dit: “Per Nadal, això es multiplica”); i “…trobar fórmules de poder fer el Nadal” (en lloc, per exemple, de “fórmules de poder fer la festa de Nadal” o “de poder fer el dinar de Nadal“).

Podeu llegir-ne més informació i més exemples en aquest article:

Us agrada “el Nadal”?

5. “Pare Noel” o “Pare Nadal”?

“És un intrús, un visitant d’un món que no és el nostre, una figura banal, un reclam comercial baratíssim, un mite dessubstanciat, un homenet que fins i tot apareix –cada any més abundant, ai dolor– pujant ridículament als balcons i finestres dels nostres carrers, una figureta sense fantasia, sense màgia i sense majestat.” Així defineix l’escriptor Joan Francesc Mira el personatge (en aquest article) i, alhora, ens fa veure que totes les llengües en tradueixen el nom. A Anglaterra el nom tradicional és Father Christmas i en aquest nom s’han basat la gran majoria de llengües del nostre voltant: francès, Père Noël; italià, Babbo Natale; romanès, Moș Crăciun. I també l’alemany, Weihnachtsmann, i el neerlandès, Kerstman… És a dir, Noel tan sols es diu en francès. I en castellà, que el copia. Vegeu-ne més informació en aquest article:

Pare Noel o Pare Nadal?

6. “Any nou”

Per influència del castellà, molta gent diu any nou, en compte de Cap d’Any, una denominació que compartim amb els italians (Capodanno), però no amb els francesos (le jour de l’an) ni amb els portuguesos i espanyols (ano-novo, año nuevo). També es manté encara en algunes contrades el nom Ninou, que ja feia servir Jaume I en la Crònica (“Aquí uenguem ans de Nadal e romanguem tro a Ninou en Oriola”) i que fins i tot ha deixat una dita, referida a l’allargament del dia: “Per Ninou, un pas de bou.”

7. “Fi d’any” i “Nit vella”

De la nit de Sant Silvestre, hi ha qui en diu la nit de fi d’any o, simplement, el fi d’any, calcant l’espanyol fin de año. Tampoc no és estrany de sentir Nit vella (còpia de Nochevieja). Doncs ni l’una cosa ni l’altra: així com hem dit que la nit de Nadal no té cap nom particular, tampoc no en té la de la vigília de Cap d’Any, que anomenem, simplement, nit de Cap d’Any.

8. El “revellon”

Fa anys, de les revetlles de les diades assenyalades, que solien anar acompanyades de ball, de xampany, de coca, etc., en dèiem verbenes. Sortosament, el mot revetlla es va difondre eficaçment i avui aquell barbarisme podem dir que ja ha estat oblidat. Tanmateix, encara hi ha gent que de la revetlla de Cap d’Any en diu revellón, copiant el castellà, que al seu torn copia el francès réveillon. Tenint revetlla, no hi ha cap necessitat d’imitar ni l’espanyol ni el francès, oi?

9. Els dotze “raïms”

Sembla que aquest costum de menjar raïm quan toquen les campanades de mitjanit va néixer al País Valencià. Sigui com sigui, recordem que raïm és el nom de la fruita, però no el de cada baia, que es diu, simplement, gra de raïm. Per tant, la gent que segueix aquest costum no menja dotze raïms, sinó dotze grans de raïm. Sobre l’origen de menjar raïm quan toquen les dotze, vegeu aquest article:

Per què mengem dotze grans de raïm per Cap d’Any?

10. “Feliç any nou”

La fórmula tradicional per a felicitar el canvi d’any és Bon any!, tot i que sentireu Bon any nou i fins i tot Feliç any nou, amb aquesta fal·lera de posar feliç a tot arreu. Si mirem les llengües del voltant, veurem que el francès sol optar per una fórmula curta, la mateixa que el català (“bonne année”), el portuguès es decanta per l’ús de “feliç” (“feliz Ano Novo”) i l’italià també (“felice anno nuovo”), tot i tenir la versió breu (“buon anno”). Tornant al català, doncs, és ben normal que en una felicitació nadalenca hi diguem Bon Nadal i bon any! o, simplement, Bones festes!, per bé que els diccionaris i manuals també registren Bon Nadal i feliç any nou. Hauríem d’evitar, això sí, aquell calc del pròsper any nou, que va estar tan en voga anys enrere.

11. “La cavalgata dels Reis Mags”

El dia 5 de gener al vespre arriben els Reis. Així és com s’anomenen aquests tres personatges bíblics, tot i que el nom sencer és Reis d’Orient o Reis de l’Orient. En canvi, no n’hauríem de dir Reis Mags ni Reis Màgics. De la passejada dels Reis pels carrers, se’n diu la cavalcada (no pas cavalgata). Aprofitant l’avinentesa, procurem que no es perdi l’ús del verb passar associat a aquesta tradició, tant per a la desfilada (“A quina hora passaran els Reis?”) com també per a l’acció de dur els obsequis, com a sinònim de ‘portar’ (“Què t’han passat els Reis?”).

12. “El sorteig del Nen”

Malgrat aquest anunci publicitari de gust més que dubtós, la Grossa de Cap d’Any ha ajudat a desplaçar el castellanisme gordo per a referir-se al primer premi (el premi gros) de la loteria. Posats que hi som, també podríem mirar d’estintolar un sinònim de sorteig, que és rifa (mot documentat ja al segle XIV, molt abans que sorteig) i que ha acabat essent sinònim també de ‘loteria’. Ah, i de la rifa (espanyola) del dia de Reis, no n’hem de dir “el sorteig del Nen”, sinó, simplement, la rifa de Reis.

Article publicat a VilaWeb el dia 12-12-2020

Podeu llegir tots els articles de ‘Ras i curt’

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Sovint lamentem l’estat de la llengua. Cada dia sembla que costi més de viure en català amb una certa normalitat. Ens sentim impotents. Els entesos diuen que capgirar la situació és a les nostres mans i ens donen una fórmula clara: no dimitim, parlem sempre i amb tothom en català, encara que l’interlocutor no hi parli. És la manera de no retrocedir. Per una altra banda, segur que molts també us demaneu què podeu fer per evitar el deteriorament de la llengua –que no és evolució–, cada dia més acastellanada. Potser també hi podem intervenir individualment, al nostre entorn, quan ens comuniquem amb els fills, els néts, els nebots… En fi, cadascú s’ho sap. El títol de l’article parla de “corregir”, perquè ens entenguem. Hi ha qui s’estima més insinuar, hi ha qui tria predicar amb l’exemple. El com, ja el decidireu. En aquest article parlem del què. I d’un què molt concret: una selecció de deu errades gramaticals i una manera de superar-les. És, simplement, una proposta, per si no voleu estar plegats de braços.

1. “On estàs?”

En un piulet de fa més de cinc anys, el físic Eliseu Vilaclara, actualment director del Servei Meteorològic de Catalunya, s’exclamava: “No abusem dels plurals en la informació meteorològica. Parlem de la pluja, la temperatura, el vent, i no de les pluges, les temperatures, els vents.”  Li va respondre de seguida Jem Cabanes* (mestre de correctors, de periodistes, de meteoròlegs…): “Gràcies, Eliseu. M’agrada que ho diguis tu. Aquests plurals són d’una altra manera de parlar, no de la nostra.” I ell li retrucà: “Crec recordar que ho vaig aprendre de tu.”

“D’una altra manera de parlar, no de la nostra.” Cabanes té tota la raó. La pluja, tant si cau en una vila com si cau en tot un continent, tant si cau tota de cop com si cau de mica en mica, tant si és roina, com si és un ruixat com si és una barrumbada… és, en general, pluja, en singular. Per què? Doncs podríem dir que perquè és incomptable, però sobretot perquè dir “les pluges” correspon a “una altra manera de parlar”, a un català interferit pel castellà, si més no en l’expressió quotidiana. Algú pot adduir que tenim testimonis antics de l’ús de pluges. Efectivament, fins i tot al Tirant n’hi ha un exemple (“E més encara com eren en la entrada de l’hivern que los frets e les pluges los començaven de enujar”). Però això no vol dir que aquest plural, llibresc i no gens popular, fos predominant: ni al segle XIV ni al segle XX. Era, podríem dir, una mena de llicència literària sense arrelament (freds, un altre plural ben estrany, ho delata). Hi ha, naturalment, més excepcions: per exemple, expressions com ara estació de pluges, que és una construcció fixada. I, naturalment, en un estudi de les classes de pluja, per exemple, també l’hi podem trobar: “Del maig a mig juliol totes les pluges contenen pesticides” o bé “Hi ha pluges escasses i pluges abundoses” són frases possibles. Però ara no parlem de casos específics. El cas és que no ha estat fins que en castellà no s’ha començat a difondre “las lluvias” –sobretot als mitjans de comunicació– que en català no s’ha generalitzat “les pluges”. I ací potser caldria demanar a la nostra televisió pública quin paper hi ha fet i quin hi hauria de fer.

L’estiu del 1999, el gran Ramon Barnils (1940-2001) va publicar un article al setmanari el Temps titulat ‘El País (El País – Espanya)‘, que era una ressenya sucosa sobre un estudi de Josep Palou. En un punt del text, Barnils enumera tot de temes del llibre i escriu dos mots que, per poca sensibilitat lingüística que tingueu, us deixaran admirats i, alhora, us faran esbossar un somriure: ‘la borbonalla i l’espanyolam‘. Són dos mots que no trobareu a cap diccionari, però que de segur que tots heu entès: són noms col·lectius, però, evidentment, no són neutres. Quan diem espanyolam no diem ‘conjunt d’espanyols’ i prou, sinó que hi afegim un pessic de familiaritat, si no d’irreverència. I quan diem borbonalla parlem, és clar, de la família Borbó, però amb una càrrega irònica que ens fa vorejar la falta de respecte, si no l’insult. Quin un, en Barnils! Ell sí que no escrivia mai a la babalà. Sabia sempre què deia, per què ho deia i amb quina intenció ho deia. Per això –i per més raons– era un periodista extraordinari.

Ací Barnils se serveix d’un recurs magnífic per a crear mots nous: la sufixació, o derivació amb sufix. El català en té molts, de sufixos: si us abelleix, consulteu els cinquanta-cinc més usuals en aquesta pàgina de la Viquipèdia. Dissortadament, amb l’empobriment de les llengües, ens trobem que aquest recurs també cau en desús. En el nostre cas, a més, la interferència del castellà fa que tot un seguit de sufixos que havien estat molt ‘productius’ durant segles ara perillin.  Avui n’he triat tres que trobo especialment expressius.

Aquest títol, que és un embarbussament involuntari, pretén anunciar simplement un tast d’uns quants ‘vicis’ lingüístics comuns a la majoria de polítics del nostre país. Són tres tics de l’anomenat català de plàstic, que té per resultat una expressió (i una comunicació) poc natural.

Per aconseguir una certa equanimitat, hem cercat la informació a Twitter, de manera que els missatges que hem revisat són tots, en teoria, elaborats, no pas espontanis. Hi hem inclòs polítics del País Valencià, de les Illes i del Principat que s’expressen en català. (Diguem, de passada, que ha estat una sorpresa decebedora de veure que algun conseller sempre piulava en espanyol; però bé, avui no hem vingut a parlar d’això.)

Els tres tics de què parlarem són el desdoblament masculí-femení, l’abús del possessiu i l’ús impropi de ‘des de’ al començament de l’oració. Som-hi.

Tots-i-totes

«Ací et faig entrega de l’Alta Distinció de la Generalitat que, des de hui, comparteixes amb 5.054.795 valencians i valencianes més» (Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana)

Ací et faig entrega de l'Alta Distinció de la Generalitat que, des de hui, comparteixes amb 5.054.795 valencians i valencianes més.
La pots enviar a familiars i amics.
Gràcies. pic.twitter.com/IdB4l5VE1w

— Ximo Puig (@ximopuig) October 9, 2020

Heus ací un element que han combatut i combaten molts lingüistes i filòlegs, especialment els professors Carme Junyent i Gabriel Bibiloni: el desdoblament o ‘tots-i-totes’. Sembla inamovible i innegociable, però és tan forçat que de vegades fins i tot els màxims defensors se’n descuiden. Ho podem veure en aquest piulet del president Puig, en què diu ‘valencians i valencianes’ i, una mica més avall, ‘amics’, i no pas ‘amics i amigues’. És la contradicció entre l’artificiositat del desdoblament i la naturalitat de l’ús del masculí com a genèric, que la llengua (la nostra i les de l’entorn) tenia ben establert fins ara.

«Cal ocupar-nos d’aquesta matèria i fer de l’oportunitat un bé per a tots i totes» (Miquel Sàmper, conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya).

Coneixem casos precedents a Navarra, França, Itàlia, Holanda o Alemanya. Cal ocupar-nos d’aquesta matèria i fer de l’oportunitat un bé per a tots i totes.#COVID19

— Miquel Sàmper (@miquel_samper) October 15, 2020

El nou conseller d’Interior català ens dóna l’exemple amb què hem titulat aquest apartat: ‘tots i totes’. Aquest aparellament, tan escampat, ens hauria de fer pensar dues coses. En primer lloc, que com més se sent ‘tots i totes’ més poc se sent ‘tothom’, un mot que sembla que anem arraconant. I en segon lloc que, als anys vuitanta, la primera campanya de normalització de la llengua que es va fer al Principat (quan era una dona qui dirigia la política lingüística) tenia per lema ‘El català, cosa de tots’. Seria possible ara?

«A partir d’avui, els nins i nines de Balears comencen un curs especial i diferent» (Francina Armengol, presidenta del Govern de les Illes Balears).

Retrobar-se amb els companys després de tant de temps, aprendre coses noves, recuperar rutines, relacionar-se… créixer i desenvolupar-se com a persones en el sentit més ampli de la paraula. A partir d'avui, els nins i nines de Balears comencen un curs especial i diferent. (fil) pic.twitter.com/WqAG0dUXa1

— Francina Armengol (@F_Armengol) September 10, 2020

També en el cas de ‘nins i nines’ sembla que tinguem la batalla perduda. Diuen que en una aula, quan el mestre deixa sortir al pati ‘els nens que hagin acabat la feina’, les nenes que l’han acabada no es mouen de la cadira. Me’n faig creus… Però bé, si llegim atentament el piulet de la presidenta Armengol, hem d’estar contents: comença dient ‘Retrobar-se amb els companys…’ i no diu ‘i les companyes’. No defallim.

«Totes les institucions, començant pel parlament, ens hem de conjurar per garantir els recursos i dotar de les millors eines possibles als i les professionals per al desenvolupament de la seva feina» (Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya).

Totes les institucions, començant pel @parlamentcat, ens hem de conjurar per garantir els recursos i dotar de les millors eines possibles als i les professionals per al desenvolupament de la seva feina. pic.twitter.com/mW9PLfpBo2

— Roger Torrent 🎗 (@rogertorrent) September 10, 2020

La conseqüència més dissortada dels desdoblaments és que, com que allarga les frases, de vegades hom vol compensar aquest escreix amb estratègies que forcen la sintaxi sobre manera. Ací en tenim un exemple: ‘dotar de les millors eines possibles als [sic] i les professionals’. Tanmateix, per a evitar la feixuguesa de ‘els professionals i les professionals’ hi ha un altre sistema, que és la naturalitat: dotar de les millors eines els professionals. Ah, i una altra cosa: ací conjurar-se també és inadequat, perquè té un altre significat, però avui no hem vingut a parlar d’això, tampoc.

Possessius innecessaris o empobridors

«La Comunitat Valenciana s’assenta sobre una societat d’homes i dones que ha de ser respectuosa amb el seu entorn» (Mónica Oltra, vice-presidenta del govern valencià).

La Comunitat Valenciana s’assenta sobre una una societat d’homes i dones que ha de ser respectuosa amb el seu entorn, perquè el futur que construïm només pot basar-se en un progrés humà i econòmic sostenible i harmònic amb els bens i recursos naturals del planeta #9dOctubre pic.twitter.com/S5hMBlA4Do

— Mónica Oltra Jarque (@monicaoltra) October 9, 2019

Heus ací un cas típic d’un possessiu sobrer. Ningú que llegeixi aquesta frase no s’imaginarà que la vice-presidenta ens demana que ‘els homes i dones’ de ‘la Comunitat Valenciana’ siguin respectuosos amb l’entorn de la Vall d’Aran, per exemple. Per tant, ‘el seu’ hi és superflu: si diem que la societat ha de ser respectuosa amb l’entorn ho entendrem de sobres.

«Lluitem perquè avui i cada dia tothom visqui amb llibertat la seva vida, el seu amor, la seva sexualitat i la seva identitat» (Elsa Artadi, diputada i regidora de Junts per Catalunya).

🏳️‍🌈Feliç dia de l’#Orgull2020 per a tothom! Lluitem perquè avui i cada dia tothom visqui amb llibertat la seva vida, el seu amor, la seva sexualitat i la seva identitat. Lluita transgressora, revolta contra l’odi i la discriminació, reivindicació de drets, bandera de llibertat. pic.twitter.com/MLSHvhUMls

— (((Elsa Artadi))) 🎗 (@elsa_artadi) June 28, 2020

L’abús del possessiu encara fa més mal d’ulls quan es repeteix unes quantes vegades, com en aquesta frase. És obvi que tothom viu ‘la seva’ vida, ‘el seu’ amor, etc. i no la vida i l’amor del veí. Si escrivim la frase amb naturalitat direm: …cada dia tothom visqui amb llibertat la vida, l’amor, la sexualitat… (Un missatge optimista: la senyora Artadi ha escrit ‘tothom’ i no pas ‘tots i totes’. Ens en sortirem?)

«Pablo Mielgo continuarà com a director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears […]. Avui el patronat de la Fundació de l’Orquestra […] ha aprovat la seva renovació» (Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat del Govern de les Illes Balears)

🎼Pablo Mielgo continuarà com a director de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears durant 3 anys més.
Avui el patronat de la Fundació de l'@OrqSimfIB
ha aprovat la seva renovació.
➡️https://t.co/hefqD2jN7G pic.twitter.com/Ko17v1Y6NV

— Presidència, Cultura i Igualtat IB (@PresidenciaGOIB) May 27, 2020

Aquest ús innecessari dels possessius té un altre efecte: condemna al silenci els pronoms febles. Quan hem de comunicar que un govern aprova la renovació d’un director, però ja n’hem dit el nom i no el volem repetir, tenim un recurs molt fàcil i molt genuí: el pronom en: Avui el patronat de la Fundació de l’Orquestra n’ha aprovat la renovació.

«Davant la persistència de la desigualtat, no es preveu una millora dels recursos per pal·liar els seus efectes més immediats» (Eva Granados, portaveu del PSC al Parlament de Catalunya).

Davant la persistència de la desigualtat, no es preveu una millora dels recursos per pal·liar els seus efectes més immediats. Bona anàlisi d’Emili Ferrer. 📊✍️Un pressupost menys social que el de 2010 via @el_triangle https://t.co/pTIsPkmPdm

— Eva Granados Galiano /❤️ (@Eva_Granados) February 26, 2020

Ja hem dit alguna vegada que el plàstic atreu plàstic. Per començar, a la frase de la diputada del PSC hauríem d’estalviar-nos el possessiu canviant-lo pel pronom en (per pal·liar-ne els efectes més immediats). Però, a més, ens hi trobem un altre element que encarcara els discursos i que els polítics solen estimar molt: l’abús de noms en lloc de verbs: ‘la persistència’ en compte de ‘persisteix’ i ‘una millora’ en lloc de ‘millorar’. I encara, posats a fer, podríem llevar-hi aquest ‘Davant’ inicial, que afegeix artifici al conjunt. Proposem, doncs: Quan la desigualtat persisteix, no es preveu de millorar els recursos per pal·liar-ne els efectes immediats.

‘Des de la CUP…’

Un tic que s’ha escampat molt aquests darrers anys consisteix a començar les frases amb la preposició ‘des de’ per fer-les impersonals. En aquestes construccions ‘des de’ no hi té cap valor, no vol dir res: simplement es fa servir per poder posar el verb en primera persona del plural. Expliquem-ho bé: en compte de dir ‘X fa això’, diuen ‘Des de X fem això’. Vegem-ne quatre exemples.

«Per això des de l’Ajuntament de Barcelona vam impulsar un pla de xoc de salut mental, dotat amb 1’5 M€» (Ada Colau, batllessa de Barcelona).

La pandèmia ens ha confrontat de ple amb la nostra vulnerabilitat emocional. El 49% de barcelonins/es van viure el confinament com una experiència dura o molt dura. Per això des de l’Ajuntament vam impulsar un pla de xoc de salut mental, dotat amb 1’5 M€.#SalutMentalPeraTothom

— Ada Colau 💜🌈🔻 (@AdaColau) October 10, 2020

En aquest piulet de la batllessa de Barcelona, si volem simplificar la frase hem d’eliminar ‘des de’ i fer concordar el verb amb el subjecte, que serà ‘l’Ajuntament de Barcelona’. És a dir, Per això l’Ajuntament de Barcelona va impulsar un pla de xoc… I si tant ens convé de mantenir la segona persona del plural, podem servir-nos d’un recurs ben simple: canviar la preposició ‘des de’ per la que hi correspon, que és ‘a’: Per això a l’Ajuntament de Barcelona vam impulsar un pla de xoc…

«Des de l’Ajuntament de Palma signam el Pla per a la Reactivació i Diversificació Econòmica i Social de les Illes Balears» (José Hila, batlle de Palma).

Des de l'@ajuntpalma signam el Pla per a la Reactivació i Diversificació Econòmica i Social de les Illes Balears, fruit de la unitat i la coordinació entre institucions que tant ens demana la ciutadania. És la millor fòrmula per donar una bona resposta a tothom #impuls #mesures pic.twitter.com/M6H00CuozP

— Jose Hila/❤ (@hila) July 1, 2020

El batlle de Palma tampoc no defuig aquest recurs. La frase encara sembla més detonant perquè té el verb en present (cosa lògica si vol aprofitar la immediatesa del piulet). Això ens fa pensar que potser té una intenció diferent de la del piulet d’Ada Colau i que ‘Des de l’Ajuntament de Palma’ és merament una indicació de lloc. Hauria estat més natural, doncs, A l’Ajuntament de Palma signam el Pla per a la Reactivació…

«Per això des de l’Ajuntament de València tenim en marxa un Pla de Recuperació integral per a València» (Joan Ribó, batlle de València)

Per això des de l’@AjuntamentVLC tenim en marxa un Pla de Recuperació integral per a #València basat en el consens i en la col·laboració de tota la diversitat social de la ciutat. #9Octubre pic.twitter.com/cYlauOm3Ci

— Joan Ribó (@joanribo) October 9, 2020

I també el batlle de València cau en el parany artificiós del ‘des de’ introductori. Com en els casos anteriors, guanyarem naturalitat si eliminem ‘des de’ i diem …l’Ajuntament de València té en marxa un Pla de Recuperació o bé …a l’Ajuntament de València tenim en marxa un Pla de Recuperació.

«Des de la CUP hi serem» (Mireia Vehí, diputada de la CUP al congrés espanyol)

Caldrà treballar conjuntament perquè la fi de la reforma laboral sigui una realitat i el PSOE no faci marxa enrere!
Des de la @cupnacional hi serem! https://t.co/XwoNbX3d92

— Mireia Vehí (@Mireia_veca) May 21, 2020

No podíem acabar aquest article sense la frase que el Polònia ha fet tan coneguda. D’una manera natural, podem de dir La CUP hi serà. I si volem preservar el ‘nosaltres’, La gent de la CUP hi serem o Els de la CUP hi serem (‘Els de la CUP’?, ‘Les de la CUP’? Uf, avui deixem-ho ací).

Article publicat a VilaWeb el dia 17-10-2020

Llegiu també:
—Català de plàstic
—Per què els verbs són el motor del català?

Podeu llegir tots els articles de ‘Ras i curt’

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

El català, com totes les llengües, s’ha anat construint a còpia d’afegir mots quan apareixien ‘conceptes’ nous. Però tot sovint no és que inventem ‘conceptes’, sinó aspectes d’un mateix concepte. Per exemple, podem dir que ‘trencar’ és un concepte, però ‘trencar amb violència’ o ‘trencar parcialment’ o ‘trencar longitudinalment’ són matisos de ‘trencar’. Doncs bé: els catalans que han viscut abans que nosaltres han cregut que cadascun d’aquests aspectes es mereix un mot diferent. Això és la precisió lingüística, un àmbit certament apassionant.

Com tants aspectes de la llengua (de les llengües), aquests darrers decennis l’art de precisar ha perdut pistonada, de manera que aquell tresor lèxic que havíem anat acumulant durant segles i segles sembla que es vagi enxiquint. Això no vol pas dir que no es pugui recuperar, car les paraules que cauen en desús no han pas desaparegut i, doncs, encara poden reviscolar. Per això cal que siguem conscients de la riquesa que teníem i fer l’esforç de recobrar-la.

Ara anem al gra i tornem a l’exemple. Tots sabem què vol dir trencar (o rompre): ‘fer trossos o fragments una cosa dura per l’acció d’una força’. Si baixa un corrent d’aigua pot trencar el mur de la presa; si amb les mans fem pressió en una nou, també la trencarem; i si d’una fusta en volem fer trossos per encendre foc, també l’haurem de trencar. L’acció és la mateixa, el mot trencar (o rompre) ens pot servir en tots tres casos, però els nostres avantpassats van decidir que les parets s’esbotzaven, les nous les esclafàvem i les fustes les estellàvem. Per a acabar-ho d’adobar, no a tot arreu es diu igual (per exemple, esbotzar es diu esbutzar en alguns indrets i desbutzar en alguns altres), de manera que la quantitat de termes encara augmenta.

Voleu parlar amb precisió? Doncs avui us convidem a veure totes les cares de la trencadissa.

Per dir ‘fer trossos menuts’, tenim tots aquests verbs:

—esbocinar: en general, vol dir fer bocins, és a dir, trossos petits de qualsevol objecte sòlid. Tant es pot esbocinar un paper com un plat, mentre sigui trencat (o esquinçat) en bocins.

—esmicolar: ‘desfer en miques, en bocinets menudíssims’, diu el diccionari. De fet, podem esmicolar sense trencar (per exemple, una molla de pa), o bé trencant (un càntir, un plat…).

—estellar o asclar: convertir una fusta en trossos petits. Una estella és un fragment de fusta tallada al llarg, de les que fem servir per encendre foc; i una ascla és una estella grossa.

Si parlem de ‘trencar, o trencar-se, parts del cos’, la nostra llengua ens forneix tot de verbs que no han de menester gaires presentacions:

—camatrencar

—captrencar

—cuixatrencar (també escuixar o escuixolar)

—esmorrar –de morro–, que vol dir ‘rompre la cara’.

Hi ha tota una colla de verbs que fan referència als ‘trencaments amb una certa violència’. Heus-los ací:

—esbotzar, esbaldregar o rebentar: obrir amb una força feta de fora estant. Els bombers esbotzen les portes quan han d’entrar de pressa en un pis, però també es pot esbotzar una presa per la força del riu.

—esportellar: obrir portell, és a dir, fer un forat en un mur, una tanca…

—esberlar o fendre: obrir per una línia de mínima resistència d’un objecte, seguint-ne les fibres. Es pot esberlar una canya, una síndria que ens cau a terra, una roca, el glaç… Una esberla és un tros desprès d’una cosa esberlada.

—esclafar: en general, trencar una cosa amb una pressió forta. Podem esclafar una fruita seca o un ou, per exemple.

—esqueixar: principalment, vol dir esquinçar, però quan una branca es trenca i se separa de la planta de què forma part també diem que s’esqueixa. Un esqueix és, doncs, un fragment de tija o de branca que s’introdueix a terra perquè hi arreli.

Després hi ha els verbs referits a l’acció de ‘trencar parcialment’, és a dir, ‘trencar solament una part d’un objecte o una superfície’. Ací és potser on la precisió s’esmola més:

—escantellar, o descantellar, o escantonar, o escrostonar: trencar els cantells d’un objecte. Els paletes escantellen maons quan no els necessiten sencers, hi ha mobles escantonats pels cops, hi ha voreres descantellades… El mot escrostonar, que té aquest significat, també vol dir arrencar la crosta de qualsevol objecte (o un vernís, o la pintura d’una paret, o l’engrut d’una superfície).

—esvorellar, o esmorrellar, o desmorrellar: trencar un bocí de la vora d’un objecte. Les cassoles de terrissa s’esvorellen fàcilment.

—oscar: fer una osca, és a dir, un buit en la línia de tall d’un objecte. De segur que heu vist ganivets oscats. Però, compte, un ganivet pot ésser que no talli perquè s’ha esmussat, és a dir, perquè el tall s’ha gastat, s’ha fet menys agut.

—escabotar: trencar la cabota d’un clau o de qualsevol objecte semblant.

—esbrocar: trencar el broc —d’un porró, per exemple.

Hi ha, per acabar, els verbs que ens parlen de ‘trencaments molt lleus’, tan lleus que gairebé no són trencaments, sinó obertures:

—esquerdar: fer una esquerda, és a dir, una obertura allargada i estreta. Es pot esquerdar un sostre, una paret, un test, un vidre, etc.

—clivellar, clevillar, cruiar: fer una clivella (o clivell o clevill o crui), és a dir, una obertura allargada, generalment poc profunda, per contracció –per exemple, a la pell, en una paret, en una escorça…

—badar: tenir una obertura, com ara la de la punta d’unes sabates que han ‘treballat’ molt. El verb badar vol dir moltes més coses (es pot badar una flor, podem badar la boca o una bossa, o una finestra… o nosaltres mateixos contemplant un paisatge).

—badocar: obrir-se una fruita, però sense separar-se’n les parts. De segur que tots heu vist figues que badoquen, amb la pell una mica oberta, però sense acabar de mostrar el dins.

—esquerdillar: hi ha diccionaris que diuen que un esquerdill és una estella petita, però n’hi ha que ho defineixen com un ‘tros petit d’un cos dur que es desprèn en esberlar-se’. Per tant, esquerdillar-se el braç no seria pas esmicolar-se’l en esquerdills, sinó fer-s’hi una fractura incompleta (una fissura), en què s’ha desprès un tros d’os.

S’ha dit sovint que els inuits tenen moltes paraules per a dir ‘neu’, perquè els envolta tot l’any. Sembla que és una teoria falsa, però, sigui com vulgui, no sé com s’ha d’interpretar que els catalans tinguem tants mots per a parlar de la trencadissa…

Potser valdrà més que ho deixem estar aquí.

Article publicat a VilaWeb el dia 3-10-2020

Podeu llegir tots els articles de ‘Ras i curt’

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Els brins d’aquestes darreres setmanes, amics:

1. El carro pel pedregar

7 maneres de fracassar:
—El negoci FA FIGA
—El CARRO de la política VA PEL PEDREGAR
—Les promeses SE’N VAN EN FUM
—La fortuna SE N’HA ANAT A CAN PISTRAUS
—Les previsions SE’N VAN A PASTAR FANG
—FARAN UN PA COM UNES HÒSTIES
—El projecte S'HA TORNAT AIGUAPOLL
No ho perdem, amics!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 9, 2020

2. La plaga d’ells

Si us plau, aturem la plaga:
—He vist 50 sabates i 3 d'elles eren barates ▶️ i 3 EREN…
—I el meu fill? Qui s'ocupa d'ell? ▶️ Qui SE N'OCUPA?
—Ens ha explicat les conseqüències, algunes d'elles greus ▶️ algunes DE LES QUALS…
—Compleixo les lleis i crec en elles ▶️ i HI CREC

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 21, 2020

3. Tots ells han retornat als seus domicilis

Una cosa: quan un presentador de la @tv3cat diu que «tots ells han retornat als seus domicilis» vol dir que «tots han tornat a casa», oi?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 18, 2020

4. Jutges corcats

Corcs, polls, cucs, arnes
Un gec es pot ARNAR. El blat es pot CUCAR o POLLAR. Una biga es pot pollar o CORCAR. Es pot corcar una dent i un armari. I fins i tot l'angoixa pot corcar l'ànima. Hi ha persones que també es corquen. I qui diu persones diu jutges (i tribunals i estats).

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 28, 2020

5. Llevat que no pugi prou

La normativa ara admet «a menys (que)», però no arraconem això, amics:
—No parlis, LLEVAT que t'ho indiquin
—Què hi havia? Res, TRET de dues bosses abandonades
—FORA d'aquella noia, tothom estava content
—PASSAT que faci molta calor, no l'engegaré pas

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 20, 2020

6. Escàs de paraules

12 maneres de no dir *sosso:
—Un home EIXUT
—Un noia POR PARLADORA
—Que n'és, d'ESQUERP!
—Un professor SORRUT
—Un company SOMPO
—Un espectacle ENSOPIT
—Un nen ESCÀS DE PARAULES
—Un film AVORRIT
—Una cançó INSULSA
—Un llibre SENSE GRÀCIA
—Un menjar FAT
—Una sopa DESLLAVASSADA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 7, 2020

7. A espaiet

10 maneres d'anar A POC A POC:
—A ESPAI
—A PAS DE BOU
—A PAS DE FORMIGA
—A PASSES COMPTADES
—A PLERET
—AMB PARSIMÒNIA
—DAIXO-DAIXO
—TIRA-TIRA
—XANO-XANO
—XAU-XAU

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 13, 2020

8. Tenim tancat a Callús

A Callús sempre hem dit TENIR TANCAT, TENIR OBERT (una botiga, una oficina…). Res de «estar obert/tancat» ni «romandre obert/tancat».
Per exemple: «Que tindreu tancat demà?», «Fins a quina hora teniu obert?»
I vosaltres?
(Ara, no diem «els dilluns» sinó «el dilluns».) pic.twitter.com/RjlIoWGDmK

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 27, 2020

9. Endiumenjats

El diccionari admet «posar-se guapo», però si voleu hi ha tot això:
—ANAR MUDAT (o MUDAT COM UN MARGALLÓ): ben vestit
—ANAR POLIT: amb un vestit endreçat, net, pulcre
—EMPOLAINAR-SE o EMPOLISTRAR-SE: amb vestits elegants, que fan goig
—ENDIUMENJAR-SE: amb la roba de les festes

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 2, 2020

10. Aplec de cabrioles

#salvemelsmots 96a remesa de mots a preservar:
—en ple (hivern) AL COR DE
—gotejar REPIXAR
—incitar (a revelar, a descobrir) BURXAR
—obliquament AL GAIRÓ, DE GAIDÓ, DE GAIRELL
—pirueta CABRIOLA, VOLANTÍ, GIRAVOLT
—reunió APLEC
—sobrant ESCADUSSER
—nàusees OIS, BASQUES

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 22, 2020

11. Me’ls prenen dels dits

Ho diem això?
—és LLARG DE DITS: pren el que no és seu
—NO ES VEU LA FEINA ALS DITS: l'enllesteix de pressa
—PICAR-SE ELS DITS: tenir un fracàs
—m'ho PRENEN DELS DITS: ho venc de seguida
—TENIR PER LA PUNTA DELS DITS: saber-ho molt bé
—MAMAR-SE EL DIT: ésser massa ingenu

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 6, 2020

12. D’aquella manera

Construccions que no podem deixar recular:
—FEU PER MANERA que no us vegin
—Et trobes bé? / Pse… D’AQUELLA MANERA
—HA ANAT DE POC QUE no em clavo una pinya
—DE POC QUE no s'estimba, tu!
—Aquest llibre no m'agrada, NI POC NI GAIRE
—PER MICA QUE estudiïs, pots aprovar

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 12, 2020

13. Ni oblit ni per dóna

#salvemelsmots 93a remesa de mots a preservar:
—carreró sense sortida CUL-DE-SAC
—com unes pasqües MÉS CONTENT QUE UN GÍNJOL
—estar que trina TREURE FOC PELS QUEIXALS
—fantotxe PET BUFAT
—manduca TECA
—més tossut que una mula DEL MORRO FORT
—un munt de UN FEIX DE

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 1, 2020

14. Quin pet bufat

#salvemelsmots 93a remesa de mots a preservar:
—carreró sense sortida CUL-DE-SAC
—com unes pasqües MÉS CONTENT QUE UN GÍNJOL
—estar que trina TREURE FOC PELS QUEIXALS
—fantotxe PET BUFAT
—manduca TECA
—més tossut que una mula DEL MORRO FORT
—un munt de UN FEIX DE

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 1, 2020

15. El terrabastall m’ha deixondit

Per a no dir sempre «espavilar»:
—L'aire fred EM REVIFA
—El terrabastall M'HA DEIXONDIT
—A l'institut S'HA ESPARPILLAT
—S'HO ARRANJÀ per guanyar diners
—No sé com SE LES ENGINYA
—Sempre sap COMPONDRE-SE-LES
—Si el vols, ja cal que ET BELLUGUIS
—No pateixis, que ja ENS EN SORTIREM

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 16, 2020

16. No t’estiguis de fer goig

#salvemelsmots 94a remesa de mots a preservar:
—amb seguretat DE SEGUR
—ésser bonic FER GOIG
—guapo BEN PLANTAT
—malament del cap TOCAT DEL BOLET
—privar-se de ESTAR-SE DE
—regularment PER UN SEGUIT
—sempre TOTHORA
—tenir ous TENIR PEBROTS
—tumult AVALOT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 8, 2020

17. Parlem a pler

A PLAER és una locució tan antiga que surt a la crònica de Jaume I.

Què vol dir:
—còmodament (Hi estic A PLAER)
—voluntàriament (No és cap molèstia, ho farem A PLAER)

També tenim A PLER:
—sense estar-se de res: Menjar o riure A PLER
—a poc a poc: Caminem A PLER (o A PLERET)

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 19, 2020

18. Un bocamoll de pa sucat amb oli

#salvemelsmots 95a remesa de mots a preservar:
—atenuar ESMORTEIR, ESMORTIR
—calaix de sastre BARRIJA-BARREJA
—de cap manera NI PER MAL DE MORIR, NI PER SABER MORIR
—descarat LLENGUT
—entossudir-se ENTESTAR-SE, ENCABOTAR-SE
—indiscret BOCAMOLL
—mediocre DE PA SUCAT AMB OLI

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 15, 2020

19. No es pot dir mal que no surti l’animal

Com ho diem allò del 'rey de Roma' els qui no volem rei?
—NO ES POT DIR MAL QUE NO SURTI L'ANIMAL
—Guaita-la. MÉS AVIAT N'HAGUÉSSIM PARLAT!
—Mi-te'l: NO EL DEMANÀVEU?
—PARLANT DEL RUC, PER LA PORTA SURT!
—En Pep? JA EL TENIM AQUÍ
—QUI DEL LLOP PARLA, A PROP LI SURT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 14, 2020

20. Gargalls i escopinades

Aigua de boca:
—ESCOPINADA (o ESCOPINYADA): saliva que s’escup d’una vegada
—GARGALL: saliva espessa barrejada amb mucositat que s’escup
—CAPELLANS: esquitxos de saliva
—GLOPEGEM aigua quan ens rentem les dents
—GARGARITZEM (o FEM GARGARISMES o GÀRGARES) quan tenim mal de coll
🔽

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 23, 2020

21. Se’ls ha arronsat el melic

Hi ha diverses explicacions:
—S'HAN CAGAT A LES CALCES
—SE'LS HAN POSAT ELS DALLONSIS PER CORBATA
—SE'LS HA ARRONSAT EL MELIC
—TENEN CUCS
—TENEN EL COR COM UNA LLENTILLA
—NO ELS TOCA LA ROBA DAMUNT
—HAN AGAFAT CAGALLÓhttps://t.co/ligVephFt1

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 29, 2020

22. Tenir el fetge gros

3 expressions que semblen catalanes i no ho són:
—L’huracà *s’ha cobrat 5 víctimes▶️HA CAUSAT, S’HA ENDUT
—S’ha de tenir *estómac per tolerar aquell gamarús▶️TENIR FETGE (o TENIR EL FETGE GROS…)
—‘Fora el Borbó’, *resava la pancarta▶️HI DEIA, A LA PANCARTA (o HI HAVIA ESCRIT)

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 5, 2020

23. Un esdeveniment circular del DIEC

Amics, he obert el diccionari del @iec i m'ha passat això:
—Succeir = esdevenir-se, ocórrer
—Ocórrer = esdevenir-se
—Esdevenir-se = produir-se, tenir lloc
—Produir-se = res
—Tenir lloc = acomplir-se, realitzar-se
—Realitzar-se = acomplir-se
—Acomplir-se = esdevenir-se

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 17, 2020

24. De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena

Del porc, se n’aprofita fins la cua:
—DIR EL NOM DEL PORC
—ANAR BRUT COM UN PORC
—FER EL PORC (comportar-se indecentment)
—QUAN EL PORC CANTA (molt tard)
—EIXIR EL PORC MESELL (sortir malament un negoci)
—FER MÉS MAL QUE UN PORC SOLT
—DE PORC I DE SENYOR, SE N’HA DE VENIR DE MENA pic.twitter.com/LzSIcTPUzG

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 29, 2020

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Els brins d’aquestes darreres setmanes, amics.

Ictus o feridura

Tot això encara ho diem?:
—mandíbules▶️ BARRES
—intestins ▶️ BUDELLS
—ròtula ▶️ CASSOLETA
—columna vertebral ▶️ ESPINADA
—ictus, apoplexia ▶️ FERIDURA [tenir un ictus, tenir un atac d'apoplexia ▶️ FERIR-SE]
—coàgul ▶️ GLEVA
—esquelet ▶️ OSSADA

Demà més.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 1, 2020

I tot això encara ho diem, també?:
—herpes labial ▶️ PANSA
—varicel·la ▶️ VEROLA BORDA, PIGOTA BORDA
—vertigen ▶️ RODAMENT DE CAP
—càncer ▶️ MAL DOLENT, MAL LLEIG
—sífilis ▶️ MAL FRANCÈS
—os sacre ▶️ OS BERTRAN, OS DE LA CUA
—afònic ▶️ ENROGALLAT
—refredat fort ▶️GALIPÀNDRIA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 2, 2020

Vergonya, Ustrell, vergonya!

Vergonya, @tv3cat, vergonya! https://t.co/pMMSB7A5l2

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 22, 2020

Què li darem, si tot és dat i beneït

DAR és un dels verbs més antics del català (documentat el 1055). Encara tenim:
—Infinitiu: No saben on DAR-la
—Participi: DAT i beneït / van mal DADES
—Futur: Més val un té que dos te DARÉ
—Condicional: Per haver-ne un glop tot ho DARIA (Verdaguer)
—Imperfet: Encara DAVEN batalla

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 9, 2020

I doncs?

4 maneres de dir «per què» que no s’haurien de perdre:
—Però COM ÉS QUE encara dorm? / No li has escrit? COM ÉS?
—QUÈ HO FA que trigui tant?
—No has esmorzat? I DONCS?
—PER QUINS CINC SOUS hem de caminar tant? [o PER QUINS SET SOUS?, o PER QUINES CINC-CENTES?]

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 31, 2020

No fotis!

FOTRE és barrufantàstic:
—Ei, Joan, què foten les vaques?
—Fotudes, Pep.
—I què els fots per menjar?
—Iogurts caducats.
—I se'ls foten?
—Sí.
—No fotis!
(Gentilesa de @Kalikatres48)

«Estem fotuts, si les ruques no fan rucs.
I si els rucs no fan someres, fotuts de totes maneres»

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 4, 2020

Entrada o entrada?

Bilingüisme útil pic.twitter.com/zdbx7cQKii

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 12, 2020

Un trencall enrevessat

#salvemelsmots 90a remesa de mots a preservar:
—carícia MANYAGA
—complex ENREVESSAT
—desviament TRENCALL
—en el pitjor dels casos ANANT (MOLT) MALAMENT
—entendre’s FER BONA AVINENÇA
—estar atent ESTAR A L’AGUAIT
—sense parar D’UNA TIRADA
—suportar impassible TENIR EL FETGE GROS

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 10, 2020

Pots comptar

Una petita enquesta sobre l'expressió POTS COMPTAR (o JA POTS COMPTAR):
Exemple: «—En saps molt! / —Ja pots comptar…»
Si ho feu servir, em podeu dir edat aproximada i lloc?
Gràcies, amics

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 24, 2020

La saben llarga els repatanis

#salvemelsmots 91a remesa de mots a preservar:
—advertir BUFAR A L’ORELLA
—desordre GARBUIX
—ésser molt astut SABER-LA LLARGA
—guia GUIATGE
—molts BONA COSA DE
—oportú ESCAIENT
—perdre el cap PERDRE L’OREMUS
—refredat CADARN
—remullar RABEJAR
—tossut REPATANI

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 17, 2020

La cançó enfadosa

«Rotllo»? «Xapa»?
—Aquesta assignatura és una PLEPA
—No m'expliquis més ROMANÇOS
—Tot això d'en Maurici és una COMÈDIA
—Ja hi tornem a ser: això és LA CANÇÓ DE L'ENFADÓS
—Si ve amb LA CANÇÓ DE SEMPRE, no te l'escoltis
—Quina HISTÒRIA t'inventaràs avui?
En sabeu més?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 15, 2020

Rebecs

Maneres de no dir *reaci:
—CONTRARI a permetre el diàleg
—POC PREDISPOSAT als canvis
—REFRACTARI a les indicacions
—POC DISPOSAT a fer el pas
—REBEC a la disciplina
—POC PARTIDARI del risc
—POC FAVORABLE als dogmes
—força OPOSAT als nostres criteris
—POC INCLINAT a la disciplina

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 8, 2020

Es pensa qui sap què

Que no es perdi això, amics!
—Es pensa que és QUI SAP QUÈ
—Semblava QUI SAP QUÈ, però bé ens n'hem sortit
—Ha fet figa de seguida, i això que semblava QUI SAP QUÈ
—Encara que sembli QUI SAP QUÈ, es trenca fàcilment
—Semblava que havia de fer QUI SAP QUÈ i no ha plogut gens

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 16, 2020

Treure el fetge per la boca

#salvemelsmots 89a remesa de mots a preservar:

artefacte GINY
fatigar-se TREURE EL FETGE PER LA BOCA
fer el curiós FER EL BADOC
malalt PIOC
mantra CANTARELLA
no estar per bromes NO ESTAR PER ROMANÇOS
obrir (la boca, la bossa…) BADAR
rebel·lar-se REVOLTAR-SE
sinuositat GIRAGONSA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 3, 2020

Fem mans i mànigues

#salvemelsmots 92a remesa de mots a preservar:
—borratxera MERLA
—deixat (vestimenta) MALFORJAT, MALFARGAT
—esforçar-se molt ESCARRASSAR-SE
—menjar QUEVIURES, QUEMENJAR
—obstinat CEBALLUT
—precàriament AMB UNA SABATA I UNA ESPARDENYA
—remoure cel i terra FER MANS I MÀNIGUES

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 24, 2020

Com s’enfilen

Guaiteu, quin enfilall de significats tan precisos [1/2]
—fer passar un fil per un forat: ENFILAR l'agulla
—lligar peces travessant-les amb un fil, cordill…: una cadena ENFILADA de perles
—agafar un camí tot dret: ENFILAR per una carretera

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 7, 2020

Quin enfilall [2/2]
—pujar en un lloc alt i dificultós: ENFILAR-SE a l'arbre o l’escala
—arrapar-se cap amunt: L’heura S’ENFILA per la paret
—accedir a càrrecs més alts: Era peó, però S'HA ANAT ENFILANT i ja és encarregat
—alterar-se progressivament: Quan S'ENFILA no sap què diu

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 7, 2020

Si no ho veus, fes-t’ho mirar

Per què hi ha tanta gent que diu «no ho veig» quan vol dir «no ho veig clar» o «no hi estic d'acord» o «no em sembla bé»?
Si no ho veus t'ho tornaré a ensenyar, però si no ho veus clar digues que no ho veus clar.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 20, 2020

Com aquell qui res

Maneres de no dir «quedar-se tan ample»
—Li diuen de tot i ell COM AQUELL QUI RES
—T'aixafen el peu i tu COM SI RES
—Ha suspès i ESTÀ BEN TRANQUIL·LA
—Ho llencen per terra i SENSE CAP MALDECAP
—Si no m'agrada tanco i RESOLT
—L'insulten i NO S'IMMUTA
—Alça 150 kg i COM SI TAL COSA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 21, 2020

Val més el farciment que el gall

Per a triar i remenar:
—PUJA MÉS EL SUC QUE ELS MOIXONS (o LA PERDIU o LES TALLADES)
—COSTA MÉS LA SALSA QUE EL PEIX (o ELS CARAGOLS)
—VAL MÉS EL FARCIMENT QUE EL GALL (o L’INDIOT o EL TITOT)
—EL MÀNEC QUE LA PAELLA
—LA CERA QUE LES LLUMINÀRIES
—LES ESQUELLES QUE EL BESTIAR…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 14, 2020

Esgarrinxades

Un paper el podem ESQUINÇAR (o ESTRIPAR, o ESGARRAR, o ESQUEIXAR).
I també podem:
—ESTRIPAR una gallina (treure-li les tripes)
—ESQUEIXAR una branca (arrencar-la)
—ESGARRAPAR o ARRAPAR la pell (amb les ungles)
—ENGARRINXAR la pell (amb una punxa)#unallenguaquefilaprim

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 18, 2020

No val a badar

25 derivats de BADAR (quin tresor!) [1/3]:
—bada: sentinella
—badabadoc: rosella; badoc
—badada: descuit
—badadís: que s'obre fàcilment
—badador: mirador
—badadura: clivella
—badaire: que bada
—badall: escletxa; entrepà
—badalot: obertura d'una cambra
—badaluc: clivella grossa
👇

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 22, 2020

[2/3]
—badiu: forat del nas; eixida d'una casa
—badívol: que ofereix espai lliure
—badoc: que es bada; que bada
—badocar: clivellar-se; fer el badoc
—badoquejar: fer el badoc
—badoquera: canya oberta (per a agafar fruita)
—badoqueria: qualitat de badoc
—bocabadant: famolenc
👇

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 22, 2020

[3/3]
—bocabadat: meravellat
—embadalir: suspendre l'ànim
—embadocar: atreure l'atenció
—enganyabadocs: cosa de molta aparença i poc valor
—entrebadar-se: descloure's lleugerament
—esbadellar: obrir sense separar-ne totalment les parts
—esbadocar-se: obrir-se (una fruita)

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 22, 2020

Vatua l’olla

Vatua l’OLLA! [1/2]
—ÉSSER DE L’OLLA (o REMENAR L’OLLA): dels que manen
—ÉSSER UNA OLLA: desordre
—OLLA DE GRILLS (o de COLS, o de CARAGOLS): molt xivarri i confusió
—ESTAR FET UNA OLLA: pensar o actuar absurdament
—FER BULLIR L’OLLA: guanyar prou per a viure

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 25, 2020

Vatua l’OLLA! [2/2]
—FER OLLA COMUNA: avenir-se
—FICAR EL CAP A L’OLLA: obstinar-se
—FICAR L’OLLA GRAN DINS LA XICA: una despesa molt gran
—NO PODER-NE TIRAR CAP TROS A L’OLLA: no treure’n profit
—TREURE FAVES D’OLLA: millorar molt (de salut o d’economia)#unallenguaquefilaprim

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 25, 2020

Fins quan teniu obert?

A Callús sempre hem dit TENIR TANCAT, TENIR OBERT (una botiga, una oficina…). Res de «estar obert/tancat» ni «romandre obert/tancat».
Per exemple: «Que tindreu tancat demà?», «Fins a quina hora teniu obert?»
I vosaltres?
(Ara, no diem «els dilluns» sinó «el dilluns».) pic.twitter.com/RjlIoWGDmK

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 27, 2020

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Heus ací els brins d’aquestes darreres setmanes, amics. Bon estiu!

Una engruna de coratge

—UN POLSIM de pebre
—UN PESSIC de sal
—UN BOCÍ de truita
—UN ESQUITX de saliva
—UN DIT de vi
—UN PÈL dolç
—UNA MICA d'atenció
—No sap ni UN BORRALL de física
—No dormir GOTA
—UNA ENGRUNA de coratge
—UN POC de pràctica
—UNA ESPURNA de fe
—UN BRI d'esperança#unallenguaquefilaprim

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 22, 2020

El drama de la renúncia

A @tv3cat avui estrenaran una sèrie per al jovent. Serà bilingüe. En nom del realisme, la «nostra» va renunciant a la funció —essencial— de normalització lingüística i va fent seves les reivindicacions de l’espanyolisme.
La sèrie es diu «Drama». De debò.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 29, 2020

Quan obrirem els ulls, amics?

—Del 1980 al 1984, els únics que parlaven castellà al Parlament de Catalunya eren els dos diputats del Partido Socialista Andaluz.
—El 2006, van reprendre el fil Cs i PP.
—Avui he sentit una diputada dels comuns que s'afegia a la festa.

Quan obrirem els ulls, amics?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 10, 2020

Una aspirina fluorescent

En coneixia un que deia coses com ara: «M’he pres una aspirina *fluorescent», o «La criatura venia girada i li han hagut de fer la *necessària»… En sabeu, d’aquestes?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 14, 2020

Esterrecat i estamordit

El mal l'ha deixat ABATUT
La son, ABALTIT
La garrotada, ESTAMORDIT
La policia, ESTERRECAT
El soroll, ATORDIT
El dolor, MARFÓS
La cursa, LASSAT
L'enemic, DESTAROTAT
La conversa, TRASBALSAT
La nova, ESMAPERDUT
Aquella mort, ATUÏT
Els fracassos, DEFALLIT
Els desenganys, MALCORAT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 26, 2020

Per molts anys, fills

«Tots li han dit 'felicitats'. He estat l'única que li ha dit 'per molts anys'», m'ha dit la meva filla.
L'he abraçada.
Això de la militància lingüística és dur i cansat, ja ho sé.
No em deixeu sol, amics. Ajudem els fills i els néts a parlar bé.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 25, 2020

Del bilingüisme passiu al monolingüisme nociu

Recordeu quan al @FAQSTV3 els convidats espanyols duien un auricular amb traducció simultània per poder entendre les qüestions que formulaven @cris_puig i els periodistes en català?
Doncs s'ha acabat: tothom obligat a parlar en castellà.@tv3cat renuncia a la llengua.#dramatv3

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 11, 2020

Maneres de no dir «cutre»

Maneres de no dir «cutre»:
Un local TRONAT
Un vestit ATROTINAT
Un poble DE MALA MORT
Un dibuix PENÓS
Una casa RÒNEGA
Un espectacle PATÈTIC
Una roba QUE FA PENA
Una explicació QUE FA RIURE
Una representació D'ESTAR PER CASA
Un piano DE NYIGUI-NYOGUI
Un poema DE PA SUCAT AMB OLI

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 15, 2020

Bocafí, camatort i panxabuit

El català té un veritable tresor en aquests composts amb parts del cos:
BARBABLANC
BOCAFÍ
BOCAMOLL
CAMALLARG
CAMATORT
CAPGRÒS
CARABRUT
CARAGIRAT
CARA-RODÓ
CARA-XUCLAT
CELLAJUNT
CELLAPOBLAT
COLL-LLARG
COR-DUR
ESQUENADRET
GALTAPLÈ
LLENGUALLARG
MÀ-FORADAT
PANXABUIT
PANXACONTENT…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 10, 2020

Maneres de dir que es perden

Maneres de dir que es perden:
—No, què dius?▶️NO, I ARA!
—De cap manera▶️I CA!
—No passa res▶️TOT FOS AIXÒ
—És que no m’ho crec▶️ME'N FAIG CREUS
—Puc venir amb tu?▶️M’HI VOLS?
—Trobaràs el lloc?▶️HI TROBARÀS?
—He agafat mandra▶️M’HE ENGORRONIT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 17, 2020

Una breu enquesta, amics.

Alguns diem:
a) No he trobat aquell lloc > NO HI HE TROBAT
b) Si vas per on et dic, trobaràs la casa > Si vas… HI TROBARÀS

I fins i tot:
c) Saps on és la botiga? > HI SAPS?
d) No sé com arribar-hi > NO HI SÉ

Em podeu dir si en dieu cap i d’on sou?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 18, 2020

10 maneres de no dir «no em rallis»

10 maneres de no dir «no em rallis»
—NO M'ATABALIS!
—NO M'EMPRENYIS!
—NO M'EMPIPIS!
—NO EM TOQUIS LA PERA
—NO EM TOQUIS ELS COLLONS
—NO EM TOQUIS EL BOTET
—NO EM MAREGIS!
—NO M'ESCALFIS EL CAP!
—NO M’INFLIS EL CAP
—AU, BAH!
—DEIXA’M EN PAU

En teniu més?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 21, 2020

Dissortat i ullprès

#salvemelsmots 86a remesa de mots a preservar:
—alinear ARRENGLERAR
—demolir ESFONDRAR
—desgraciat DISSORTAT
—diluvi (figurat) DEVESSALL
—estimular AGULLONAR
—fascinar ULLPRENDRE
—perdre el camí ESGARRIAR-SE
—posar a dalt de tot ENCIMBELLAR
—xafar els talons ESTALONAR

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 9, 2020

Quan la llengua se te’n fot

Què passa a @tv3cat quan no hi ha corrector ni ganes d'escriure bé? (Imatge: @MarcSG31) pic.twitter.com/QgpFbn5AEs

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 11, 2020

Que Déu l’hagi perdonat

S'ha mort un escriptor espanyol, pertanyent —és clar— a la literatura espanyola, fundador del Foro Babel, oposat a l'acte democràtic del Primer d'Octubre, etc.
Com diu la gent de Callús quan es mor algú, que Déu l'hagi perdonat.https://t.co/3giIlUz3Xc

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 19, 2020

10 maneres de no dir «molar»

10 maneres de no dir «molar»:
—M’AGRADA MOLT
—Als nois, els CAPTIVA
—Aquesta veu M’ENAMORA
—Li CAU BÉ?
—ÉS GENIAL
—HA ESTAT FASCINANT
—Això FA GOIG
—No EM FA GENS DE GRÀCIA
—És el programa que TÉ MÉS ÈXIT ENTRE el jovent
—No EM VE DE GUST fer-ho així

En teniu més?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 20, 2020

Encara sobre «com mola!»:
1) Les vostres respostes m'han fet veure que per a registres més baixos, hi escauria això:
—ÉS COLLONUT
—ÉS SUPER
—BENÍSSIM
—M’ENCANTA
—ÉS L’HÒSTIA
—ÉS BONÍSSIM

2) Però siguem realistes: si @tv3cat s'entesta a bandejar aquests mots, no reeixiran https://t.co/tyYOfHS8MV

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 21, 2020

No és una cultura bilingüe

La mort de Pau Donés i de Rosa M. Sardà ha servit a molts mitjans per a fer-nos creure que la cultura catalana és bilingüe. Ho has d’acceptar, si no de grat per força. Si no els sents teus sempre —també quan actuen en espanyol— ets tancat, intolerant, retrògrad, suprematista…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 13, 2020

No rebassem, Cristina

Com pot ésser, @cris_riba, que diguis que la xifra de morts ha *rebassat els 600.000 i no t'adonis que «rebassar» és una bestiesa com una casa i que en català es diu ULTRAPASSAR o EXCEDIR? pic.twitter.com/HfrWjTnLIV

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 18, 2020

Una cosa de no dir

DIR, un verb expressiu:
—No en DIGUIS MAL
—AVIAT ÉS DIT
—TOT SIGUI DIT
—COM AQUELL QUI DIU
—COM QUI NO DIU RES
—Una cosa DE NO DIR
—DIR-HI LA SEVA
—DIR UNA COSA PER ALTRA
—DIT I FET
—TAL DIT, TAL FET
—NO HO HAURIA DIT MAI
—Ui, QUÈ VAIG HAVER DIT
—QUI HO HAVIA DE DIR…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 16, 2020

A parir

Parir?
—L’ovella: ANYELLAR, CORDERAR o XAIAR
—La cabra: CABRIDAR
—La gossa, la lloba: CADELLAR
—La gossa: QUISSOIAR
—La conilla: CONILLAR o LLORIGAR
—La truja: GARRINAR, PORCELLAR, GODELLAR o GODINAR
—La gata: GATINAR o GATONAR
—L’egua, la mula: POLLINAR
—La vaca: VEDELLAR

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 24, 2020

Que la llengua no s’escoli

Vetllem-ho, amics:
—L'aigua de la pluja S'ESCOLA per la canal (córrer)
—S'ESCOLA molta sang per la ferida (rajar)
—ES VA ESCOLAR entre el públic (esmunyir-se)
—La llum S'ESCOLA per la vidriera (filtrar-se)
—Es morí ESCOLAT (dessagnar-se)
—El temps S'ESCOLA de pressa (transcórrer)

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 13, 2020

Cercabregues que diuen el nom del porc

#salvemelsmots 88a remesa de mots a preservar:
borratxo TORRAT
carreró sense sortida ATZUCAC
en abundància A GAVADALS
fanfarronejar BRAVEJAR
insultar DIR EL NOM DEL PORC
olla de grills ORGUE DE GATS
provocador CERCABREGUES
recrear-se RABEJAR-SE
sobreposar-se FER EL COR FORT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 23, 2020

La flaca dels disbauxats

#salvemelsmots 87a remesa de mots a preservar:
—a conseqüència de ARRAN DE
—a pesar de MALGRAT
—alinear-se AFILERAR-SE
—debilitat FLACA
—desaparèixer ESVANIR-SE
—desenfrenat DISBAUXAT
—mantra LLETANIA
—sultà SOLDÀ
—veure’s capaç VEURE’S AMB COR

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 16, 2020

Tan bon punt

És clar que podem dir «immediatament», però que no es perdi tot això, amics:
—AIXÍ QUE han arribat…
—TAN AVIAT COM l'he vist
—TAN BON PUNT passem de fase
—BON PUNT les han posades a la venda
—EN ACABAT DE prendre cafè
—TOT D’UNA DE veure'l
—TANTOST COM ha sortit el sol
—…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 17, 2020

10 maneres de no dir «guai»

10 maneres de no dir «guai»
—Un grup SÚPER*
—Una moto BENPARIDA
—Vindràs? Que BÉ!
—Això és MEL (DE ROMER)
—Una cançó COLLONUDA
—Un dia FABULÓS
—Una cançó MAGNÍFICA
—Uns pantalons BONICS
—Un gos BUFÓ
—Un cotxe FERM

En sabeu més, amics?

*Fa anys «súper» es feia servir a @tv3cat

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 22, 2020

El nas, el nas

El nas:
—EIXERIT, ARROMANGAT: amb la punta cap amunt
—XATO, CAMÚS: curt i aplanat
—TAROTA, NÀPIA, DE PATATA: gros
—ARRUFAR-LO: per desaprovació o disgust
—TENIR-NE: ésser perspicaç
—FICAR-LO PERTOT ARREU: tafanejar
—PUJAR-HI LA MOSCA: enutjar-se
—RIURE PER SOTA: dissimuladament

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 3, 2020

Catalunya migpartida

«Mitja Catalunya»?
No: «mig Catalunya».
Gràcies, @tv3cat, per la rectificació 👇 pic.twitter.com/R5gESLlVnm

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 17, 2020

Fal·lera capgirada

#salvemelsmots 83a remesa de mots a preservar
—amagat D'AMAGATOTIS
—ben vestit ENDIUMENJAT
—bodegó NATURA MORTA
—commoció TRASBALS
—debilitat FAL·LERA
—demanda REQUESTA
—fila RASTELLERA
—infortunat DISSORTAT
—revertir CAPGIRAR
—sediment PÒSIT
—vituperar BLASMAR

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 18, 2020

No ho tenim tot perdut

En aquest moment al @FAQSTV3 hi ha una italiana i un nord-americà parlant un català ben acceptable.
No ho tenim tot perdut, amics.
Pit i fora!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 13, 2020

Girem-nos d’esquena a la recança

#salvemelsmots 84a remesa de mots a preservar:
—apuntalar ESTINTOLAR
—balancejar BRANDAR
—desconcertat ESMAPERDUT
—imitar ESCARNIR
—molt tocat TRASBALSAT
—observar SOTJAR
—oposar-se GIRAR-SE D’ESQUENA
—paper mullat LLETRA MORTA
—pena RECANÇA
—sol·licitar cita prèvia DEMANAR HORA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 25, 2020

Ens hi veiem amb cor, de fer net?

#salvemelsmots 85a remesa de mots a preservar:
—ardor XARDOR
—ésser cec (figurat) TENIR PA A L’ULL
—ésser menjador ÉSSER DE VIDA
—evaporar-se (figurat) ESVAIR-SE
—liquidar una malaltia FER NET
—sentir-se amb ànims VEURE’S AMB COR
—tenir temps LLEURE
—valerós CORATJÓS

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 2, 2020

No els crec

Aquesta gent que figura que es preocupa pels febles, però quan ha de defensar una llengua que perilla s’hi gira d’esquena…
No els crec.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 1, 2020

Qui la fa més llarga?

No sé trobar a cap diccionari (ni al del @iec ni al de l'@enciclopediaCAT) el verb «fer» aplicat a parts del cos i indicant-ne la mida, el gruix, etc.:
—Fas un bon nas
—Fa un peu més ample que no el meu
—Qui la fa més llarga?
—De petit, feies unes bones cuixes
No ho dieu?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 28, 2020

Que va per bé?

«Què fa el teu parent? Que va per bé?», m'ha dit la C. de cal Magí aquest matí.
«Va per bé»! Encara hi ha gent que diu «va per bé»! Si no fos per la cosa aquesta tan encomanadissa, prou li hauria fet un petó, prou.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 8, 2020

Sorolls de gent

Sorolls de gent:
—MURMURI: greu i suau
—REBOMBORI o DEVESSELL: d’una munió que crida, corre, s’esbatussa…
—ROSEC: d’algú que rosega
—RUFLET: de l’aire expel·lit violentament pel nas
—REMUGÓ: com les bèsties quan remuguen
—RANERA: d’un moribund, que respira amb dificultat

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 19, 2020

Qui fa un bon nas

Més usos genuïns del verb «fer» (IV):
—Quants anys diries que té?▶️Quants anys LI FAS?
—Quina mida té?▶️QUANT FA?
—Ja t'espavilaràs▶️PER A TU FARÀS
—Com ha crescut!▶️COM S’HA FET!
—Té un nas ben gros▶️FA UN BON NAS
—S’havia acostumat a la solitud▶️S’HAVIA FET A ESTAR SOL
🔽🔽

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 29, 2020

Espòiler o no

Espòiler o no:
—Et faig un espòiler?▶️T'HO EXPLICO?
—No em facis espòiler!▶️NO M'HO DIGUIS, NO M'HO XERRIS, NO HO VULL SABER
—M'ha fet un espòiler del final del llibre▶️M'HA ESGUERRAT (FET MALBÉ, ESPATLLAT, REBENTAT, ESBOTZAT…)
—Sense fer cap espòiler▶️SENSE REVELAR CAP SECRET

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 1, 2020

Carn? I ca!

· És correcte "càrnica"?
· No.
· Doncs a @tv3cat ho diuen.
· M'ho crec.
· I com es diu?
· "Càrnia" (com "làctia", "aèria", "fèrria"…).
· Doncs a TV3…
· M'ho crec. pic.twitter.com/9zvgnfPa1o

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 23, 2020

Redundàncies del TN

En @krlsprts, presentador del TN de @tv3cat, diu que els governs espanyol i italià volen «consensuar una posició comuna». Però si és de consens, pot no ésser comuna?
Al cap de poca estona: «França acaba d'estrenar nou govern». Però si s'estrena, pot no ésser nou?#redundàncies

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 8, 2020

No tan menors

No tan «menors»:
⛔️ Al menor cop, cau a terra ✅ AMB UN COP DE NO RES
⛔️ No manifesta el menor interès ✅ GENS NI MICA D'
⛔️ No tenien la menor solidesa ✅ NI POC NI GENS DE
⛔️ 9 és menor que 15 ✅ MÉS PETIT QUE (NO PAS)

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 7, 2020

No ho dèiem així?

No ho dèiem així?
—El que pensem no ho saps▶️No ho saps, què pensem
—El que demano és que pleguis▶️Que pleguis: això demano
—El que el preocupa és que hi hagi tanta misèria▶️Que hi hagi tanta misèria; vet aquí què el preocupa
—El que passa és que no us sent▶️Passa que no us sent

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 6, 2020

Com engeguem a dida?

Un amic explica que quan ha d'engegar a dida diu coses com ara:
—M’HE CAGAT DE VEURE’T BO
—UNA PUTA ET BUFI EL CUL
—A CAGAR A LA VIA

Per aquests verals sento:
—VÉS A PRENDRE PEL CUL AMB UNA CANYA ESQUERDADA
—AIXÍ T'ESTIMBESSIS, DAT PEL SAC

I vosaltres, com engegueu a dida?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 17, 2020

Et desheretaré

He somniat un minyó amb els ulls esbatanats quan el pare li deia: «Si tornes a dir "que et callis" o "se m'ha caigut", et desheretaré.»
El malson ha estat despertar-me…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 2, 2020

Com dormim?

Com dormim? [1/3]
—atents: AMB UN ULL OBERT, AMB L'ORELLA DRETA, COM LES LLEBRES
—molt: COM EL GUIX, COM L'ALGEPS, MÉS QUE ELS CUCS
—profundament: COM UN PARRAC, COM UN PALLOT, COM UN REI, COM UNA CARABASSA, COM UN LIRÓ, COM UN ORIOL
—profundament i cansat: PLA
🔽

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 8, 2020

Dormim? [2/3]
—plàcidament: COM UN ÀNGEL, COM UN SANT, COM UN SOC, COM UNA SOCA, COM UN TRONC, COM UN GOS CAPAT
—tant com calgui: FINS QUE EL COS HO DEMANA, FINS QUE EL COS DIGUI PROU, FINS QUE EL PORC CANTI
—amb la parella: AMB EL MORRO CALENT
—eh?, què passa?: A LA PALLA
🔽

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 8, 2020

La pedregada que veiem a venir

Sembla català i no ho és
⛔️ficar el dit a la llaga (o a la nafra) ✅ TOCAR EL COSTAT FEBLE, TOCAR EL PUNT FEBLE, TOCAR EL VIU
⛔️veure la que ens ve al damunt ✅ VEURE A VENIR LA PEDREGADA
⛔️exitós ✅ D’ÈXIT, REEIXIT
⛔️figura senyera ✅ FIGURA DESTACADA, IL·LUSTRE, EMBLEMÀTICA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 30, 2020

3 exemples de català de plàstic

3 exemples de català de plàstic:
⛔️*mantenen una *trobada per *iniciar el traspàs de poders ✅FAN una REUNIÓ per COMENÇAR…
⛔️*pretén *incrementar la presència del producte ✅VOL que el producte TINGUI MÉS…
⛔️*tindrà una durada *aproximada de 25 minuts ✅DURARÀ SI FA NO FA…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 14, 2020

Vells

Avui dia, VELL és com un insult. Els vells són «avis i àvies», «ancians i ancianes», «persones de la tercera edat»…

Un dia farem un museu de paraules i expressions de quan encara dèiem VELL o coses semblants: 👇

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 23, 2020

—L'EDAT DEL SI NO FOS
—ANAR CARREGAT D'ANYS
—MÉS VELL QUE ELS CAMINS (o QUE MATUSALEM, o QUE ADAM, o QUE L’ARNA, o QUE ANAR A PEU, o QUE EL MAL PA, o QUE CAGAR AJUPIT, o QUE PIXAR A TERRA)
—FER CATÚFOLS
—NO AGUANTAR-SE ELS PETS
—ÉSSER UNA CAFETERA RUSSA
—PIXAR-SE A LA SABATA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 23, 2020

La llengua del Carrefour

—els hi > els (us)
—es personin > vagin
—mostrador > taulell
—près > pres
—desició > decisió
—assitència > assistència

Efectivament, al @CarrefourES la llengua tant li fot… pic.twitter.com/9au7C8tXbI

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 15, 2020

Això no és català

Això no és català. Que ho sabíeu?
⛔️*Per al cas, tant m'és una cosa com una altra
✅PEL QUE FA AL CAS…

⛔️Ho vol *de totes totes
✅…A TOTES PASSADES / DE TOTES PASSADES

⛔️Si fas això, *atén-te a les conseqüències
✅…AGUANTA'N LES CONSEQÜÈNCIES / DESPRÉS NO T'EXCLAMIS

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 15, 2020

Pel temps que m’hi estaré, no m’hi escarrassaré

Fa anys que barrino com podem dir en català aquesta delicadesa: «Pa(ra) lo que me queda en el convento, me cago dentro.»
No ho he trobat almon.
Ho sabeu? No se us acut res que pugui fer el fet?
Gràcies per endavant, amics.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 3, 2020

Va haver tensions i va trencar el carnet

La @RaholaOficial diu que «va haver tensions» i la @Cris_Puig li demana si en Mas «trencarà» el carnet.
És hora d'anar a dormir. Nanit.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 4, 2020

Els dots i les dotes

Escolteu, @maticatradio: segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans no són «les dots», sinó «els dots». pic.twitter.com/bzOxYriwxS

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 23, 2020

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Ací teniu els brins d’aquestes darreres setmanes, amics:

1. Això fa lleig

Vosaltres no dieu FER LLEIG?
—No reneguis, que fa lleig.
—Farà lleig si me'n vaig abans d'acabar la reunió?
—Aquesta planta, aquí, hi fa lleig.
No ho trobo ni al DIEC ni al diccionari de la GEC, ni a l'Alcover-Moll. Enlloc sinó al Diccionari Normatiu Valencià

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 24, 2020

2. Prou ‘putos’ i ‘putes’

No n'esteu tips, que «puto» i «puta» ens devorin tots els recursos col·loquials i vulgars?
—Tot el MALEÏT dia
—Aquell COI DE carretera
—Quin CONY DE temps!
—Aquest COLLONS DE govern
—…

I 'el puto amo'? Doncs sempre havíem dit EL MILLOR, EL REI, CAMPIÓ, AS, DE CATEGORIA…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 1, 2020

3. Més forts o més febles?

El diari de la dreta ha perdut un pronom feble. El de l'esquerra ha perdut la dignitat https://t.co/TfsPT3314z

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 25, 2020

4. Em fa cosa

Una altra expressió que no sé trobar a cap diccionari: «fer cosa» ('fer vergonya', 'fer por', 'fer respecte'):
—Li ho volia dir, però em va fer cosa
—Li fa cosa tocar-ho
—No cal que et faci cosa venir
(Això la gent ho diu, oi?)

Gent del @iec: en preneu nota?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 4, 2020

5. Com el veieu el cel?

Com el veieu el cel?
RAS
SERÈ
ESTRITLLAT
CLAR
ESBOIRAT
ESTELAT
ESCLARIT
ESCLARISSAT
ESBLAIMAT
NÚVOL o ENNUVOLAT
LLEGANYÓS o ENLLEGANYAT
ENTERANYINAT
ENCALITJAT
ENCAPOTAT
ENTORRELLAT
RÚFOL
BOIRÓS
CIRRÓS
NIMBÓS
EMPLUJAT
ENTENEBRAT
ROGENT, ENROGIT, ENVERMELLIT
EMPORPRAT
ENNEGRIT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 12, 2020

6. Ferum i sentor

Pudors:
—CATIPÉN, TUF: desagradable
—SENTOR: rància, per una cosa en transformació
—RESCLUM: de resclosit
—FETOR: molt desagradable, de substàncies orgàniques en descomposició
—PESTA, FORTOR: intensa
—FERUM: intensa, d’animals o de carn que es passa #unallenguaquefilaprim

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 29, 2020

7. El brunzit i el xauxineig

Si pareu l’orella sentireu:
—El BRUNZIT d'abelles o de la nevera
—L’ESCARRITX de dents o d’una clau vella al pany
—L’EIXORDADISSA de gossos o de gent
—L’ESCLAFIT d’un tret o d’un bastó que es trenca
—Els ESPETECS del foc o d’un motor
—El XAUXINEIG de la vianda que es cou

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 5, 2020

8. Deler d’esdevenir

#salvemelsmots 80a remesa de mots a preservar
—convertir-se en ESDEVENIR
—desig DELER
—en absolut GENS NI MICA
—impacient FRISÓS
—mútuament A TORNAJORNALS
—paraulota RENEC
—tenir temps de VAGAR DE
—tartamut QUEC

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 28, 2020

9. Tenim una cultura bilingüe?

La mort de Pau Donés i de Rosa M. Sardà ha servit a molts mitjans per a fer-nos creure que la cultura catalana és bilingüe. Ho has d’acceptar, si no de grat per força. Si no els sents teus sempre —també quan actuen en espanyol— ets tancat, intolerant, retrògrad, suprematista…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 13, 2020

10. Els gossos i les gosses

«Els gossos i les gosses». Ja se sabia que algun dia la ximpleria arribaria a aquest punt… https://t.co/vhWDy6NoFP

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 8, 2020

11. Llepafils

Una petita enquesta, amics. Tinc entès que 'delicat en el menjar' es diu:
—LLEPAFILS a tots els Països Catalans
—FETILLER al País Valencià
—ESTUGÓS i LLEFEC a les Illes Balears
—LLAMENC i TRIAT no sé ben bé on
Em podeu dir quines heu sentit i on?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 9, 2020

12. Delir-se de bon començament

#salvemelsmots 82a remesa de mots a preservar
—abatut ATUÏT
—bodegó NATURA MORTA
—des del principi DE BON COMENÇAMENT
—desitjar DELIR-SE
—en cap altre lloc ENLLOC MÉS
—prurit PRUÏJA
—què et sembla? QUÈ HI DIUS?
—revertir CAPGIRAR
—una sèrie de UN SEGUIT DE

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 11, 2020

13. A les palpentes

El diccionari accepta «a cegues», però no perdem de vista tot això:
—A la nit camino A LES PALPENTES, A PALPES
—Li diria que sí A ULLS CLUCS
—Hi sabria anar AMB ELS ULLS ACLUCATS
—L'he triat A L'ATZAR
—Molta gent compra SENSE PENSAR
—etc.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 10, 2020

14. Girem cua

Ho diem, això?
—GIRA'T (i no *dóna't la volta)
—GIRAR ELS ULLS CAP A LA DRETA
—GIRAR ELS ULLS EN BLANC
—GIRAR-SE EL PEU
—GIRAR-SE LA TRUITA
—GIRAR FULL
—GIRAR-SE D'ESQUENA
—GIRAR-SE FEINA
—GIRAR-SE VENT
—GIRAR-SE CONTRA l'amo
—GIRAR CUA
—EN UN GIRAR D'ULLS
—NO SABER ON GIRAR-SE

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 26, 2020

15. No ho tenim pas tot perdut

En aquest moment al @FAQSTV3 hi ha una italiana i un nord-americà parlant un català ben acceptable.
No ho tenim tot perdut, amics.
Pit i fora!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 13, 2020

16. Refiar-se’n o fiar-se’n?

Que la feu, aquesta distinció?
—REFIAR-SE: ‘confiar com a mitjà’: El producte s'ha de lliurar demà: em refio de tu, Ton. La màquina falla de vegades: no te'n pots pas refiar.
—FIAR-SE: ‘tenir confiança’ (en general): Fiar-se de les seves paraules. No te'n fiïs: és un mentider.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 25, 2020

17. Desficacis bellugadissos

#salvemelsmots 81a remesa de mots a preservar
—a menys que TRET QUE
—barbaritat DESFICACI, DISBARAT, DESBARAT
—desocupat DESENFEINAT
—fa poca estona SUARA
—inquiet BELLUGADÍS
—llançar (amb violència) ETZIBAR, REBALLAR
—manera FAISÓ
—puta BARJAULA
—sensat ASSENYAT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 4, 2020

18. No n’heu de fer res

Vejam, amics. Fa estona que em barallo amb els diccionaris i no sé trobar l'expressió HAVER-NE DE FER (NO N'HEU DE FER RES; TU QUÈ N'HAS DE FER?, etc.).
Que no ho diu ningú?
Vosaltres que en sabeu més, ho heu trobat enlloc?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 2, 2020

19. Tot d’un plegat

Sembla català, però no ho és:
—Érem a taula i, *de bones a primeres, se’n va anar▶️DE COP I VOLTA
—Parlàvem i, *de bones a primeres, començà a cridar ▶️TOT D’UN PLEGAT
—*De bones a primeres em va engegar un discurs▶️PER COMENÇAR
—El van emmanillar *de bones a primeres▶️D’ANTUVI

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 8, 2020

20. Fer-s’ho venir bé

Una altra expressió que no sé trobar a cap diccionari (tan sols al castellà-català de la GEC): «fer-s'ho venir bé»:
—S'ho va fer venir bé per estar sol
—M'ho he fet venir bé per anar amb ell
—S'ho van fer venir bé per acabar-ne parlant

Gent del @iec: preneu-ne nota

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 3, 2020

21. Fem-nos-ho mirar

Als diccionaris no hi és tot, però FER-S'HO MIRAR no hi hauria de faltar. Al DIEC hi ha «mirar: Observar amb els ulls. Fer-se mirar la ferida per un metge»; però no recull el significat figurat, aplicat a aquells qui fan coses sense lògica.
Això és català o no? Què en penseu?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 8, 2020

22. M’ho faré venir bé

Sembla català i no ho és:
—Hi ha hagut *bronca, al parlament ▶️ BREGA, RAONS, BATUSSA
—Ja *m'ho muntaré per poder-hi anar ▶️ TROBARÉ UN FORAT (o UN MOMENT), M'HO FARÉ VENIR BÉ
—Un text molt *escuet ▶️ ESCARIT, CONCÍS
—El *passi a la final ▶️ PAS
—El *passi d'un film ▶️ PROJECCIÓ

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 3, 2020

23. Ben just feia dos pams

És ben estrany que això no surt al DIEC, tampoc: BEN JUST, quan vol dir 'quasi', 'amb prou feines':
—BEN JUST feia dos pams d'alçada
—BEN JUST arribava a tocar la porta
—BEN JUST feia cinc mesos que hi vivíem
—BEN JUST hi havia menjar per a tothom

Gent del @iec, en preneu nota?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 10, 2020

24. Perdurar en el temps?

Disculpeu, ja sé que és tard. Però em sabeu explicar com és que hi ha tanta gent que diu que les coses 'perduren en el temps'?
Si no és en el temps, on poden perdurar?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 6, 2020

25. Un, dos, tres, trau, botó

A Callús quan fem un BISBE recitem això:
«Un, dos, tres. Trau, botó.
Si corda, sí. Si no corda, no.
Un, dos, tres!»

I llavors tots dos diem o bé 'trau' o bé 'botó'. Per a 'cordar' hem de dir coses diferents. Altrament, hem de repetir la cançó fins que 'cordem'.

Ho coneixíeu?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 28, 2020

26. Per davant i al davant

PER DAVANT? Parlem-ne:
Això sí:
✅Passo PER DAVANT de casa seva cada dia

Això no:
⛔️El Barcelona s’ha situat *per davant del Terrassa ✅AL DAVANT
⛔️S’ha *posat per davant del contrincant ✅HA PASSAT AL DAVANT
⛔️S’ha *posat per davant al marcador ✅S’HA AVANÇAT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 27, 2020

27. Totes i totes

Vosaltres no dieu FER LLEIG?
—No reneguis, que fa lleig.
—Farà lleig si me'n vaig abans d'acabar la reunió?
—Aquesta planta, aquí, hi fa lleig.
No ho trobo ni al DIEC ni al diccionari de la GEC, ni a l'Alcover-Moll. Enlloc sinó al Diccionari Normatiu Valencià

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 24, 2020

28. A què sap la iuna?

Un cas real. Mestra i alumnes llegeixen el llibre "De què fa gust la lluna?". I en acabat ells el comenten: "Al ratolí li va saber a pastanaga", "A la girafa li va saber a pastís", etc. pic.twitter.com/pwwS4MOrn2

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 11, 2020

29. Passats uns quants dies

Una altra expressió que no sé trobar a cap diccionari (tan sols al castellà-català de la GEC): «fer-s'ho venir bé»:
—S'ho va fer venir bé per estar sol
—M'ho he fet venir bé per anar amb ell
—S'ho van fer venir bé per acabar-ne parlant

Gent del @iec: preneu-ne nota

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 3, 2020

30. La saga i la nissaga

No ens confonguem:
—NISSAGA ▶️ ‘llinatge, descendència d’una estirp’: Forma part de tota una nissaga d’actors
—SAGA ▶️ ‘narració sobre una família o un llinatge’: L’avi va escriure la saga dels Gomis

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 9, 2020

31. Follets recomanats

Vosaltres no dieu FER LLEIG?
—No reneguis, que fa lleig.
—Farà lleig si me'n vaig abans d'acabar la reunió?
—Aquesta planta, aquí, hi fa lleig.
No ho trobo ni al DIEC ni al diccionari de la GEC, ni a l'Alcover-Moll. Enlloc sinó al Diccionari Normatiu Valencià

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 24, 2020

32. Negar malament

Vejam, senyor @MiquelPueyo: què se us fa difícil de pensar?:
—que HI HAGUÉS ALGÚ més que notés alguna cosa estranya?
O bé:
—que NO HI HAGUÉS NINGÚ més que notés res d'estrany?
La mal anomenada 'doble negació' desfà ambigüitats pic.twitter.com/tsSTP0cf4y

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 26, 2020

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Si no sabeu ben bé quan heu de fer servir la dièresi, tan sols cal que llegiu aquest breu article i que, en acabat, practiqueu.

De dièresis, n’hi ha de dues menes: la fàcil i la no tan fàcil.

La fàcil

La primera és la que posem damunt la U dels grups GÜE, GÜI, QÜE, QÜI per indicar que la U es pronuncia, és a dir, que no és muda: aigüera, següent, freqüent, qüestió, terraqüi, aqüífer, pingüins, bilingüisme.

D’aquesta dièresi, poca cosa cal que n’expliquem. Pensem, això sí, que ens trobarem mots emparentats l’un sense dièresi (perquè la U no va seguida ni de E ni de I) i l’altre amb dièresi. Per exemple: paraigua – paraigües, adequar – adeqüis.

La no tan fàcil

L’altra dièresi és la que escrivim quan es ‘trenca’ un diftong. Per no equivocar-nos hem d’esmolar una mica l’oïda. Vegem aquestes parelles de mots i escoltem bé com pronunciem les lletres marcades amb negreta: aire-aïllar; vuit-produït; pau-taüt; peu-peüc; dius-diürn.

Al primer mot de cada parella hi ha un diftong, és a dir, les dues vocals sonen juntes, en una sola síl·laba. En canvi, al segon mot el diftong es ‘trenca’, de manera que cada vocal pertany a una síl·laba diferent:

—ai / re – a / ï / llar
—vuit – pro/ du / ït
—pau – ta / üt
—peu – pe / üc
—dius – di / ürn

Això també passa quan trobem una I o bé una U entre dues vocals. Generalment, la I o la U fan diftong amb la vocal següent. Però si el diftong es ‘trenca’, la I o la U resten soles.

—La / ia – a / gra / ï / a
—de / ia – a / ta / pe / ï / a
—du / ia – pro / du / ï / a

Quan ens estalviem la dièresi?

Hi ha uns quants casos en què, encara que es ‘trenqui’ el diftong, no hem d’escriure dièresi:

1) Quan hi podem posar accent, és a dir, quan la I o la U duen accent gràfic d’acord amb les normes. Això voldrà dir que de vegades dos mots emparentats s’escriuran l’un amb accent i l’altre amb dièresi. Per exemple, país ha de dur accent perquè és un mot agut acabat en vocal més S; en canvi, països no en pot dur i, per tant, va amb dièresi. Això mateix veiem en Lluís – Lluïsa, beneíem – beneïa, etc.

2) En els sufixos -isme i -ista: judaisme, egoista, heroisme, altruista…

3) Després de la major part de prefixos acabats amb vocal, com ara anti-, contra-, semi-, neo-, gastro-…: antiinflamatori, contraindicació, semiindustrial, neoimpressionisme, gastrointestinal…

4) En quatre temps dels verbs acabats en vocal + -ir:

—infinitiu: produir, atapeir, desoir.
—gerundi: produint, atapeint, desoint.
—futur: produirem, atapeirà, desoiran.
—condicional: produiria, atapeirien, desoiries.

I ara, a practicar:

De pàgines d’exercicis per a practicar l’ús de la dièresi, en trobareu moltes a internet. Us n’hem seleccionades quatre:

—Diputació de València: vídeo explicatiu.

—Aula de català: teoria escrita i més d’una trentena d’exercicis.

—Enxaneta: una colla de pàgines d’exercicis (a la columna de l’esquerra).

—Itineraris d’aprenentatge: teoria i exercicis (cerqueu ‘dièresi’ a la columna de l’esquerra).

Article publicat a VilaWeb el dia 6 de juny de 2020

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

1. Lliçons de rapaç?

Ei, gent!
Si els vostres fills van fluixos de català, us he trobat la solució: «Rapaç escolar!» pic.twitter.com/7GBpe9VDis

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 19, 2020

2. Fem un pensament?

Encara ho dieu "fer un pensament"? Com ara en quin context?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 14, 2020

3. La natura bramula

Els sorolls de la natura:
—La BORINOR sorda abans de la tempesta
—El BRAM o el BRAMUL del vent
—La BUFOR abans de pedregar
—La GRUNYA de trons llunyans
—La REMOR confusa d’una tempesta o de la mar
—La RONCOR continuada de la mar agitada
—El XIPOLLEIG de l’aigua que esquitxa

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 22, 2020

4. M’angunieja tanta lluentor

Dijous: salvemelsmots #salvemelsmots 79a remesa de mots a preservar
—afany PRUÏJA
—arreglar ADOBAR
—bell BEN PLANTAT
—brillantor LLUENTOR
—enviar TRAMETRE
—espavilat DESEIXIT
—fa poca estona ADÉS
—ímpetu EMBRANZIDA
—preocupar molt ANGUNIEJAR
—tancar-se en banda ACULAR-SE

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 21, 2020

5. Esfarinats

Trencar, rompre, desfer:
—La llenya, ESTELLADA
—La fusta, ESQUERDILLADA
—La carn, TRINXADA, PICOLADA
—El pa, ESMICOLAT, ESBOCINAT
—Una galeta, ESFARINADA
—Un terròs de sucre, ESGRUNAT#unallenguaquefilaprim

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 15, 2020

6. Encomaneu o encarregueu?

«He anat a la pastisseria a encomanar un pastís», «Trucaré a la carnisseria per encomanar xai»…
M'ha sorprès molt que aquest ús d'ENCOMANAR, amb el significat de 'fer una comanda', no sigui al DIEC (https://t.co/STYvO6uh26).

Vosaltres no ho dieu?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 15, 2020

7. Peça per peça

Compte amb la «a» (1)
—El nombre de casos *a 31 de març era de ▶️ …casos, EL 31 de març
—Callús, *a 11 de maig ▶️ Callús, 11 de maig
—Ho desmunten peça *a peça ▶️ peça PER peça
—*A modern no em guanya ningú ▶️ PER MODERN, JO
—Arribaran *a això de les deu ▶️ CAP A LES

Demà més

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 11, 2020

8. No fem el mico!

#salvemelsmots 78a remesa de mots a preservar
—acaparar ABASSEGAR
—brillant LLUENT
—escàs MIGRAT
—espantall BABAROTA
—fer el pallasso FER EL MICO
—grosseria GROLLERIA
—intractable SORRUT
—mercer VETES-I-FILS
—prendre una decisió FER UN PENSAMENT
—puta BAGASSA
—verí METZINA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 14, 2020

9. T’ho vols creure que dies ha que t’ho volia dir?

Tres construccions ben expressives que no hauríem de perdre:
—T'ARRISSARÉ (amenaça a un jove): Si ho tornes a fer, t'arrissaré!
—DIES HA, TEMPS HA (fa uns quants dies): Dies ha que l'esperàvem.
—T'HO VOLS CREURE QUE…?: T'ho vols creure que he tornat a perdre les claus?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 20, 2020

10. Hi pots pujar de peus

Sembla català i no ho és:
—no hi ha volta de full ▶ HI POTS PUJAR DE PEUS, POTS POSAR LES MANS AL FOC, VA A MISSA
—les immediacions ▶ A PROP, A LA VORA, PELS VOLTS, A DOS PAMS, A LA RODALIA, PELS ENCONTORNS
—fins a la sacietat ▶ FINS A NO PODER MÉS, FINS A L'AVORRIMENT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 19, 2020

11. Fartar-se o afartar-se

Consulta d'urgència: dieu FARTAR(-SE) o AFARTAR(-SE)? M'interessa moltíssim de saber on heu après el mot. I, en acabat, tants detalls com vulgueu.
Les dades del primers registres són:
—'fartar': del s. XV
—'afartar': del 1647
—'atipar': del 1803

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 16, 2020

12. Un dia l’any, sens dubte

Compte amb la «a» (2):
—*A aquestes alçades ▶ A HORES D’ARA, EN AQUEST PUNT, ACTUALMENT
—*Als dos dies ▶ AL CAP DE DOS DIES, QUAN FEIA DOS DIES, DOS DIES DESPRÉS
—Un dia *a l'any ▶ UN DIA L'ANY
—*A ben segur (o *a bon segur) ▶ DE SEGUR, SENS DUBTE, NO EN DUBTEU

Demà més

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 12, 2020

13. Quin no ha tingut un dia crític?

Fas un article per defensar l'eliminació dels diacrítics i demanant que tothom faci bondat i segueixi la nova ortografia… i et passa això pic.twitter.com/HwzpS63JEj

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 16, 2020

14. Ara com ara cada dia a contracor

Compte amb la «a» (4)
—*A dia d’avui* s’hi han apuntat 19.000 lectors ▶️ FINS ARA, FINS AVUI, ARA COM ARA, DE MOMENT
—Això passa *a diari* ▶️ CADA DIA, UN DIA SÍ I UN ALTRE TAMBÉ, DIÀRIAMENT
—Hi anava *a disgust ▶️ DE MALA GANA, A CONTRACOR, A DESGRAT, AMB DISGUST

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 18, 2020

15. En tot i per tot

Compte amb la «a» (3)
—Entendre-s’hi *a bones▶️A LES BONES, DE BÉ A BÉ
—Estar *a bones▶️ESTAR BÉ, TENIR BONES RELACIONS
—*a broma▶️RIENT, DE BROMA
—*a capa i espasa▶️EN TOT I PER TOT, A PEU I A CAVALL, A ULTRANÇA
—*a cos de rei▶️COM UN REI, A COR QUÈ VOLS COR QUÈ DESITGES

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 13, 2020

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Com ja hem explicat en algun altre article, la plataforma en línia Softcatalà ofereix un conjunt d’eines lingüístiques que, si les sabem fer anar, ens poden ajudar molt a l’hora d’escriure correctament. Aquestes darreres setmanes hi ha afegit unes prestacions molt específiques i útils: un separador de síl·labes, un conjugador verbal i dos conversors: el conversor de nombres en lletres i el conversor d’hora digital en hora ‘de campanar’. En aquest article hem aplegat les deu eines de Softcatalà que ens faran més servei per a millorar el nostre català. Som-hi.

1. Corrector ortogràfic i gramatical

Si treballeu amb un programa de processament de text que us marca mots incorrectes, deveu haver comprovat que no us acaba de servir. En oracions com ara ‘Arribaran alhora de dinar’, ‘No has vingut tant d’hora’ i ‘No hi son tots’, el nostre processador de text no ens marcarà cap errada. En canvi, el corrector de Softcatalà, sí.

Cada possible falta hi surt subratllada d’un color diferent segons la mena: vermell, si és ortogràfica; blau, si és gramatical; i verd, si s’hi pot fer cap millora estilística.

La potència del corrector es pot veure també en les opcions que té: ens diu si les formes verbals que fem servir són correctes o no segons la varietat geogràfica que hàgim triat (central, valenciana o balear); ens deixa elegir si hi volem els diacrítics fabrians o tan sols els que ha autoritzat el IEC; podem fer una tria d’aspectes gràfics com ara la mena de cometes o de guions, interrogant o exclamació inicials o no…

El corrector també es pot instal·lar com a complement de LibreOffice, Firefox, Chrome, Word, etc.

2. Traductor

La peculiaritat del traductor de Softcatalà és que no presenta una llista immensa de llengües com el Google Translate, sinó que ofereix les del nostre entorn: occità, castellà, aragonès, francès, portuguès i romanès.

Té diverses opcions, com ara remarcar els mots que no ha entès, traduir mentre escrivim o no, copiar el text…

El traductor de Softcatalà es basa en el projecte de programari lliure Apertium.

3. Diccionari multilingüe

El diccionari multilingüe ens dóna traduccions (i definicions) a l’anglès, al francès, a l’espanyol, a l’alemany i a l’italià. Simplement, hi heu d’escriure el mot i automàticament es desplega una llista amb les traduccions a totes aquestes llengües. La llengua d’origen, la trieu vosaltres.

Pot traduir mots solts o bé construccions (per exemple, hi podeu cercar ‘aigua’, ‘corrent’ i també ‘aigua corrent’).

4. Diccionari de sinònims

El diccionari de sinònims, servei basat en el programari lliure OpenThesaurus, és molt fàcil d’emprar: simplement, hi escrivim el mot que ens interessi i l’eina ens ofereix totes les solucions. Clicant damunt cadascuna en veurem més sinònims, fins que trobem el mot precís.

5. L’hora en català

Aquest és un dels serveis que ha estrenat Softcatalà fa pocs dies. Quan hi escrivim l’hora en xifres (per exemple: 10:32), ens la dóna en lletres, en tres sistemes: el de rellotge (‘les onze menys vint-i-vuit minuts’), el de campanar (‘dos quarts i dos minuts d’onze’) i el de campanar tradicional (‘dos quarts tocats d’onze’).

Els sistemes horaris de rellotge i de campanar que ens ofereix aquesta eina segueixen la descripció de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (IEC).

6. Separador i comptador de síl·labes

Un altre servei nou de Softcatalà és aquest separador de síl·labes. Simplement, hi escrivim un mot o una seqüència de mots i l’aplicació ens els separa en síl·labes i les compta. A més, ens dóna una informació cabdal per si volem escriure poemes: el recompte poètic, és a dir, el nombre de síl·labes tenint en compte la mètrica catalana. Si hi escrivim més d’una ratlla, desglossa el recompte línia a línia en una taula.

En aquesta mateixa pàgina, Softcatalà ens explica d’una manera ben detallada la manera de comptar síl·labes i els criteris per a partir mots a final de línia.

Per a confegir aquesta eina, els autors s’han fonamentat en obres diverses, com ara l’Ortografia catalana (IEC) i el Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos.

7. Nombres en lletres

Un altre servei nou de Softcatalà. Introduïm-hi una xifra i, immediatament, la veurem escrita en lletres. Pot ésser tan llarga com vulguem, fins i tot amb decimals. I això no és pas tot: veurem com s’escriu en masculí i en femení; també en veurem les formes ordinals; i, de cada forma, si escau, la versió oriental (català central) i occidental (valencià). Però encara més: cadascuna d’aquestes versions les podem sentir pronunciades. I per acabar-ho d’adobar, la xifra ens apareix també en numeració romana.

Per si no n’hi hagués prou, si al costat d’una xifra hi escrivim un símbol monetari, sabrem a quina divisa equival (lliura esterlina, dòlar dels EUA, etc.) i també el nom de la fracció monetària (penic, centau, etc.).

8. Conjugador verbal

Qualsevol qui escrigui en català hauria de tenir aquesta eina a l’ordinador, sempre a l’abast. És una altra novetat de la plataforma i té un ús molt i molt simplificat. Ens apareix un rectangle on podem escriure un verb, cliquem ‘cerca’ i ja està: se’ns desplega tota la conjugació. La pestanya activada d’entrada és la de l’indicatiu, però al costat hi veureu les del subjuntiu, l’imperatiu i les formes no personals.

El conjugador integra les principals variants geogràfiques (central, valencià i balear). Ah, i una cosa important: el mot que hi entrem no cal que sigui l’infinitiu. És a dir, que si ens trobem una forma verbal que no sabem ben bé a quin infinitiu correspon, el conjugador ens ho trobarà.

9. Catalanitzador

Amb el Catalanitzador —el nom ja ho diu tot—, el vostre ordinador parlarà català. És a dir, és un programa que aplica els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris perquè pugueu navegar i treballar en català. Serveix per a Microsoft Windows i per a Apple macOS. Quan s’executa, el Catalanitzador analitza automàticament els canvis que cal fer i, en un procés guiat, els aplica sense que us hàgiu de preocupar de res més.

En la versió per a Windows, el Catalanitzador instal·la paquets oficials d’idioma de Microsoft Office, d’Internet Explorer, d’Adobe Reader, etc. Així mateix, configura el català com a llengua de navegació, com a llengua del sistema i com a llengua d’escriptura. En la versió per a Mac, instal·la el corrector ortogràfic i posa el català com a llengua de navegació.

10. Llista d’aparells en català

El darrer servei que presentem és una guia d’aparells configurats en català o bé que tenen corrector ortogràfic en la nostra llengua. En aquest moment, Softcatalà n’ha aplegats més de cinc-cents i l’usuari pot proposar d’afegir-n’hi. La llista inclou calculadores, lectors de llibres electrònics, mòbils, navegadors GPS, rellotges, reproductors multimèdia, tauletes i televisors.

La llista ens ofereix la informació bàsica de cada aarell, que podem veure ampliada clicant damunt el nom de l’aparell.

Podem cercar els aparells directament en un cercador i també hi ha la possibilitat de filtrar la cerca per sistema operatiu, mena d’aparell i fabricant.

Amb tota aquesta colla de programes i serveis, el qui no escriu en català (i en català correcte) és perquè no vol.

Article publicat a VilaWeb el dia 23-5-2020

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.