Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

Arxiu de la categoria: llengua

Cada dia al meu corral (16: petita cavalcada personal)

0
Publicat el 5 de gener de 2021

Amb la pandèmia, també la moguda dels Reis s’ha hagut de “repensar”, com es diu ara. Es va parlar en un primer moment de “cavalcades estàtiques” (sic). Potser n’és una el que acabo de veure a la tele, just l’únic minut que he aguantat: una mena de coreografia futurista amb tot d’individus, rei inclòs, amb escafandres platejades, convenientment proveïts de mascaretes. M’imagino que era Barcelona perquè els locutors deien que algun dels elements decoratius de l’escena, no sé quin, estava inspirat en Gaudí. Pobre Gaudí, que ho ha d’inspirar tot, des de l’arquitectura més sublim fins a les demostracions més vulgars de la cultura adotzenada.

Això de les “cavalcades estàtiques” és digne de figurar en una col·lecció d’oxímorons, suposant que algú en faci, que tot és possible. Seria una contribució més de la pandèmia, a afegir a un altre concepte que vaig sentir l’altre dia, de boca de la meva neboda, i que em va fer molta gràcia: els Erasmus on line. Sembla ser que els estudiants continuen fent estudis i pràctiques per Europa… sense moure’s de casa, formant-se (o això fan veure) com la resta d’estudiants de les universitats d’aquí. Però sobretot, que no els treguin l’Erasmus (privilegi que, per cert, la nostra generació no vam tenir).

A on no han fet cavalcada estàtica és a Tarragona, sinó que han habilitat un Tinglado del Port perquè reis o patges rebin els nens d’un en un i per rigorosa cita prèvia, com si fos una perruqueria. L’aplicació informàtica per reservar hora va fallar des del primer moment: reserva informàtica + Ajuntament de Tarragona = què podia sortir malament?

Acabo amb un apunt lingüístic, que podríem afegir a la secció d’aquest bloc “Les batalles per la llengua”. La caixera del supermercat m’ha ofert de comprar, en català, un roscón de Reis. Li he contestat: voldràs dir un tortell, no? I ella ha rectificat ràpidament: sí, sí, tens tota la raó.  I pensar que en castellà tenen el tortel, de procedència catalana segons el diccionari de la RAE!

[Imatge: tarragonaradio.cat]

 

Publicat dins de 2. Societat, Societat i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Històries des de casa (10: el desdoblament, que no falti)

0

És increïble. Tenim prohibit passejar per zones obertes i poc transitades però en canvi un nombrós col·lectiu de persones es veuran obligades també avui dilluns a anar a treballar (traduït: fer ús del transport públic, potser canviar de població i restar moltes hores dins un habitacle de reduïdes dimensions amb més gent). Mentre l’ínclit gobierno de progreso no baixa del burro, la Generalitat ha tingut la pensada de publicar una resolució obligant els treballadors a romandre distanciats un metre i mig els uns dels altres. Que s’hagi de concretar amb aquesta precisió (no mil·limètrica però sí centimètrica) un tema tan personal com l’espai privatiu i la posició de cadascú respecte als altres dóna la mesura, mai millor dit, de l’abast de la situació.

Completament d’acord amb una decisió que intenta pal·liar el perill de transmissió del coronavirus entre humans, amb un però… La resolució parla de “les mesures de distància entre treballadors i treballadores i amb les persones usuàries amb les quals interactuen en els centres de treball”. Com es pot comprovar, la redacció del títol de la resolució ha inevitablement resultat afectada pel desdoblament de gènere, aquesta xacra que impregna tot document oficial. Se n’adona el redactor del text del què significa que la distància entre treballadors i treballadores ha de ser d’un metre i mig? I entre treballadors, a quants centímetres poden estar uns d’altres? I entre treballadores? Els treballadors no són persones i els usuaris sí? Per què no parlen, senzillament, de “les mesures de distància entre persones”, sense més discriminacions?

La filòloga Carme Junyent ja fa anys que està batallant contra aquest virus lingüístic completament innocu però per al qual molt ens temem que no hi ha vacuna possible. Almenys no és el moment més oportú per fer-hi més escudella. Les urgències que tenim com a societat són unes altres. Deixem-ho aquí, doncs.

[Imatge: Vilaweb]

 

Publicat dins de 2. Societat, Llengües i etiquetada amb , | Deixa un comentari