BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Arxiu de la categoria: literatura

2666 de Roberto Bolaño: la novel·la total

Llegir és un plaer físic; el pots notar, el pots palpar, és un efecte fisiològic. A qui li agrada llegir, ja sap de què parlo; per a qui no ho sàpiga, ho pot descobrir llegint aquest 2666 de Roberto Bolaño: la novel·la total.

No es tracta de fer una crítica literària per a experts ni tan sols es tracta d’analitzar les parts de l’obra, a què remeten o per quins autors es deixa influenciar l’autor. 2666 de Roberto Bolaño és un llibre total, absolut; és llarg, té 1125 pàgines, però us asseguro que és un llibre viu, terriblement viu.

En primer lloc, perquè té 5 parts, les quals estan interrelacionades entre si i alhora són independents. Totes 5 estan lligades per algun nexe d’unió referent a la trama, però al mateix temps les 5 expliquen històries úniques, independents, on apareixen nous personatges que prenen el timó de la novel·la, el timó en general i també el propi, el particular. I les 5 parts són diferents en quant a l’atmòsfera, als ambients i als punts de vista, tots plegats submergits en històries underground, reals i crues com la pròpia existència, amarades per aquell toc de realismo mágico tan propi dels escriptors llatinoamericans.

L’única part més feixuga, més densa, és La parte de los crímenes, degut a una successió interminable de noms i cognoms i successos criminals. Però no us entrebancarà, no us farà abandonar la lectura, perquè tot i la feixuguesa és admirable com Bolaño ens manté lligats a la novel·la, malgrat l’aparent rutina admirem el lector com segueix impertèrrit el seu camí, i ens adonem de la dificultat, de l’esforç d’escriure un llibre així. No està tan de moda, ara, la cultura de l’esforç? Doncs, imagineu-vos a Bolaño redactant La parte de los crímenes.
Aquesta part dels crims és el llegat de denúncia social que Bolaño ens regala per sempre. Els crims dels quals ens parla Bolaño s’han comès i es cometen en l’actualitat a Ciudad Juárez, Mèxic. 2666 duu el segell marcat d’aquests crims horrorosos, que romanen impunes davant dels ulls de tot ell món. Com en tants i tants altres casos la humanitat assisteix impassible a uns fets que, després, quan ja no hi hagi res a fer, serviran per fer mobilitzacions, denúncies i museus dels horrors. Aquesta nostra trista, dissortada i covarda raça humana que no n’aprèn.

Crec que cada lector es deixa seduir per algun aspecte concret de 2666. Particularment un personatge se m’ha ficat via intravenosa i no paro de somiar amb ell: Benno Von Archimboldi. Jo de gran vull ser com ell. Benno Von Archimboldi és el personatge al voltant del qual gira tota la novel·la i ell tot sol duu el punt de vista de 2666. El seu misteri és el misteri de 2666 i tota la resta d’històries estan unides directa o indirectament a ell. Però el que et roba el cor és quan llegim la seva trajectòria vital. La seva és una vida, mai millor dit, de novel·la, però Bolaño ens el descriu com si fos un personatge real. Benno Von Archimboldi és l’arquetip literari que hauria de servir d’exemple a l’hora de crear personatges, un exemple per a tots aquells que vulguin dedicar-se a escriure novel·les. És un personatge literari que ens agradaria que fos viu i anar-lo a veure i poder parlar amb ell.

Però n’hi ha molts més de personatges increïbles. Els crítics literaris, el senyor Bubis, el mateix Amalfitano, Chucho Flores, el surrealista Fate, Rosa Méndez, la senyora Bubis i un dels meus preferits, el general romanès Entrescu. Tots ells vertebren 2666 convertint-la en aquesta novel·la total de la que parlo, on hi ha poesia, tragèdia, comèdia, amor, sexe, en definitiva, vida en estat pur que flueix en una torrentera de paraules que ens tornen a remetre al plaer de la lectura.

Heu llegit Rayuela de Julio Cortázar? Sí. Ho sabia. Ara ataqueu 2666. No us en penedireu.

sergi borges