He de reconèixer que Sant Jordi m’inspira sensacions contradictòries. És un dels meus dies preferits perquè, al carrer, es copsa un ambient fantàstic, amb flaire de roses i llibres, colors de primavera i la promesa de l’estiu en dies que s’allarguen. Alhora, em genera certa sensació de greuge i angoixa. Servidors de vostès, que porta
El final de Els Morts, de James Joyce, considerat un dels millors relats de la literatura en llengua anglesa, publicat el 1914, resulta d’una melangia estremidora. Després d’un sopar i un ball d’Epifania a una casa de Dublín, entre records, converses i banalitats, quan el matrimoni Conroy és a punt de tornar a l’hotel, algú
Quan algú expressa els temors de l’impacte de les noves tecnologies entre les joves generacions, m’agrada contestar amb la broma que, fa potser un milió d’anys, la invenció del foc va causar gran controvèrsia entre els homo erectus. Això de cuinar els aliments generava dubtes i angoixes, així com la medicina del segle XIX creia
La freqüent presència de Màrius Serra als mitjans de comunicació ens fa oblidar la seva condició de narrador. Un narrador que juga a la primera divisió catalana de la novel·la i que ha d’administrar el seu temps en múltiples activitats que li resten temps per fer allò que fan els escriptors de cultures normalitzades (aquelles
Sostenia Kafka que “un llibre ha de ser la destral que trenqui el mar glaçat que hi ha dins nostre”. El premi Nobel John Coetzee ens recordava que la novel·la esdevenia la conquesta occidental de la individualitat. La lectura silenciosa, aquesta tècnica estranya al llarg d’una història d’oralitat i tradicions àgrafes, ens ha permès la
Damià Bardera (Viladamat, 1982) ja va irrompre en l’ensopit panorama literari català anys mitjançant un espectacular i provocador provocador poemari el penúltim vòmit (2008). Posteriorment, el segell vilanoví El Cep i la Nansa li ha anat publicant diversos reculls de contes concentrats en el món pertorbador de la infantesa des d’espais (empordanesos) imaginaris. Són contes
Tot just acabo de llegir Vida i destí, de l’escriptor soviètic Vassili Grossman. Es tracta d’una lectura difícil, 1.104 planes, amb un centenar llarg de personatges, i desenes de trames i subtrames que interaccionen entre elles en un complex rerefons de la batalla d’Stalingrad, el terror estalinià o la “solució final” nazi. Es tracta d’una