Si mai hagués de fer una definició breu de Josep Pla, podria dir que era un home que escrivia com els àngels, pensava com el dimoni i parlava com el cul. Arribo a la conclusió cada vegada que, quan experimento el freqüent descoratjament de tot escriptor quan qüestiona la qualitat de la seva obra, la
Jordi Martí Font, Secondina, crònica de la putrefacció, Pol·len Edicions, Sant Cugat del Vallès, 2024, 265 pp. Els historiadors som conscients de com n’és d’útil la literatura per entendre el zeitgeist -l’esperit dels temps-. També, com a font primària, per obtenir dades concretes i valuoses que ens permetin identificar allò que oculta la història oficial.
Vicenç Riera Llorca, Fes memòria, Bel. Adesiara, Barcelona, 2022, 320 pp. Adesiara compleix a la perfecció aquest necessari paper de reeditar periòdicament clàssics moderns, o bé aquelles obres que cal revisar periòdicament. No només pel valor literari intrínsec, sinó, i molt especialment, pel valor contextual. Aquesta és una de les condicions que fa que alguns historiadors valorem
Francesc Serés, La casa de foc, Proa, Barcelona, 2020, 592 pp. Un dels problemes d’acumular anys i lectures consisteix en un cert enduriment de la sensibilitat. Cada vegada més, costa experimentar sorpresa o entusiasme. Si, a més, com és el cas, hi ha dedicació, ni que sigui parcial, a la crítica, s’afegeix una contenció afectada
18 de maig Al nostre país, les primaveres són breus. Entre els dies grisencs i de sol d’hivern i les primeres calorades, hi ha una transició sobtada, dura, esquiva, com la d’un adolescent maltractat per la vida. I això que aquestes setmanes hem tingut uns dies plujosos i anormalment frescos. Avui, en canvi, que
Nota: Aquesta és la meva intervenció a les II Jornades Barret Picat: Comprendre el Món ara i aquí, llegida al mes d’octubre passat en commemoració al 40 aniversari de la revista local de Linyola, a la qual hi col·laboro puntualment des de fa més de vint anys. En plena era de la globalització, hem convertit
Nota: aquest és un reportatge redactat conjuntament amb Misael Aladern per a la secció Expressions de La Directa En l’actualitat, assistim a una irrupció de la poesia compromesa en l’escena pública. Veus emergents carregades de compromís social i nacional, recitals col·lectius, poemes d’alt voltatge polític llegits a la ràdio, intervenció de poetes en mobilitzacions
Quan era un nen, volia ser escriptor. No és que renunciés a altres vocacions típiques dels nens de barri de l’estil «vull ser jugador del Barça» o astronauta, o pilot de Fórmula 1, pròpies de l’aclaparadora majoria de les criatures del meu entorn. Simplement, i d’acord amb les meves condicions i potencialitats, resultava més realista
Damià Bardera, Nens de llet, El Cep i la Nansa, Vilanova, 2016, 109 pp. Mentre repassava algunes ressenyes anteriors ja escrites per mi sobre la singular obra de l’empordanès Damià Bardera (Viladamat, 1982), he trobat la referència a una de les primeres vegades que vam coincidir en un acte públic, un curs impartit pel filòsof
No crec que sorprengui ningú si afirmo que Najat El Hachmi és una de les veus literàries més sòlides del moment. Potser seria més provocador si afegís que ultrapassa l’àmbit del nostre país per posar-lo a un merescut nivell continental, perquè amb el debut del seu primerenc Jo també sóc catalana és molt possible que l’etiquetéssim massa aviat com
Aviat farà un any que vaig enviar aquesta ressenya crítica de la novel·la de El Hachmi a El Contemporani. Fa més d’any i mig que aquesta revista no ofereix senyals de vida, fet més que preocupant. Cansat d’esperar, us faig arribar la meva opinió sobre aquesta fantàstica obra. LECTURA OBLIGATÒRIA Najat El Hachmi; L’Últim patriarca. Planeta,