Acuitar
10 de juny de 2018
0 comentaris
Burlar, cansar, empaitar, enervar, esgotar, fastiguejar, importunar, molestar, turmentar, encalçar.
Burlar, cansar, empaitar, enervar, esgotar, fastiguejar, importunar, molestar, turmentar, encalçar.
Sempre sóc del parer dels que consideren que, arribats a la línia de cota, començar i acabar és u. Diumenge o dilluns, tant se val. Ací mateix. Ara. Depèn de la voluntat, però també depèn del temps i de l’ordre de les prioritats, si n’hi ha. Tot depèn, com diu la cançó aquella, però lo
Viva, desperta, llesta, trempada, espavilada, eixorivida, diligent, escotorida, sagaç, escarrabillada, esparpillada.
A l’examen de Filosofia de la Selectivitat (1998), a l’edifici Nexus de la capital catalana, vaig comparar l’ètica de Plató (Sòcrates) amb la de Nietzche. Quan li vaig contar a la Rosa, la meua professora de Filosofia, tot just sortir de l’examen amb presses perquè no volia perdre un tren, vam esclatar amb un gran
Al Sénia de l’alzinar en diem carrasca. La carrasca. No passa res. Del llentiscle en diem matissa i la Terra segueix fent lo gir al voltant del Sol ad eternum. Jo no ho he vist, però segur que així és. La carrasca és l’unica formació arbrada de la Serra del Montsià i el principal hàbitat
No em venç la febre, no em venç el constipat: Vaig fort (taronges nàvel, de vuit a cinc). He anhelat massa la tardor, este fred, esta mica de pluja xopant-me la roba i el sarró, amb la Lia al meu costat. Llàstima que el sol es pongue tant pronte, a dos de sis. N’hauria tingut
Com vaig anticipar, la Lia i jo vam acabar de ‘regatxos’, però vam estimar-nos molt a tothora. Va acabar ‘pinçant’ i aleshores vaig aturar-la per acaronar-la en comprendre que l’estrès no és una cosa bona per a cap enteniment. Vam ser u. Un equip en un amistós, molt ben acompanyats.
Em fa il·lusió muntar amb els amics pastors del País Valencià cap a Banyoles, dissabte, havent dinat. Dinat tot correns, després d’una Jornada tècnica a Santa Bàrbara. La Lia no s’espera la quilometrada que mos espera fins a Banyoles. Avesada a la calma de la seua contrada, no les tinc totes que a l’hora de
Ahir mos vam banyar per darrera vegada. Per darrera vegada, vull dir, fins d’ací uns dies, potser. La Lia, que no és gaire amiga de l’aigua (excepte la de les basses dels regs), va preferir mirar-s’ho des de la voreta després de banyar-se les cames. Bufava el vent de Llevant, però la mar estava ben