Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Júpiter

El cel d’abril de 2015

0
Publicat el 1 d'abril de 2015

image_full

Estem ja de ple en la primavera i després de la setmana de pluges que ens ha impedit veure l’eclipsi de Sol, l’oratge se’ns presenta més suau i benigne per a l’observació del cel.

Orió, Taure, els Bessons, les grans constel·lacions de l’hivern ja ens abandonen per l’oest poc després de la posta del Sol mentre que les constel·lacions estivals més interessants com ara l’Escorpí ja guaiten per l’est a les primeres hores de la matinada.

Mart, finalment, després de molts mesos prop de l’horitzó oest es troba tan baix que es fa difícil observar-lo.  Per compensar-ho, a partir de la segona quinzena del mes, el planeta Mercuri començarà a pujar en altura a mesura que passen els dies.

Venus, per contra, es troba molt lluny del disc brillant del Sol i encara lluirà tot el mes com a estel del vespre. La nit del dia 11, Venus passarà  prou a la vora del cúmul estel·lar de les Plèiades (a 2,6º). Serà bon moment per identificar els dos famosos objectes celestes. A més a més, l’últim dia del mes, el 30, Mercuri farà la mateixa jugada que Venus.  S’acostarà molt al cúmul de les Plèiades però l’encontre no serà tan interessant ja que es farà ben prop de l’horitzó. Necessitarem, per tant, espais sense obstacles per admirar-ho.

El planeta Júpiter, de moment encara és el planeta rei del cel. Es troba actualment a la constel·lació de Cancer però se n’està allunyant cap a la veïna constel·lació de Leo. Per si no sabeu on trobar el planeta, la Lluna en quart creixent del 26 d’abril se situarà al seu costat i vos indicarà la seua posició.

Finalment el planeta Saturn, situat actualment en les urpes de l’Escorpí, ja guaita per l’est a partir de la una de la matinada a principi del mes d’abril i a les 23 hores a final de mes.

Seguint les inexorables  lleis celestes, la Lluna passà finalment sobre la nostra estrella el passat dia 20 de març causant un bonic eclipsi de Sol. La majoria dels valencians i illencs no ho vam poder veure a causa del mal temps. Una mica més de sort van tindre els catalans.  El Sol, però, li tornarà la jugada ben prompte a la Lluna. El 4 d’abril, la Lluna, la Terra i el Sol es tornaran a alinear perfectament. Però en aquest cas, la Lluna en fase de plena, entrarà de cap en l’ombra de la Terra i el nostre satèl·lit es farà fosc durant unes hores. Aquesta vegada no tindrem tampoc el goig de gaudir d’aquest eclipsi total de Lluna ja que només serà visible en l’àrea del Pacífic.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Abril 4 14 05
Quart minvant Abril 12 05 44
Lluna nova Abril 18 20 57
Quart creixent Abril 26 01 55

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’abril de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Venus s’aproximà també a les Plèiades el 31 de març de 2012. Fotografia del professor d’astronomia Jimmy Westlake de Stagecoach, Colorado, Estats Units de Nord-Amèrica.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El cel de març de 2015

1
Publicat el 1 de març de 2015

Mars-Comet-NASA

Quasi sense adonar-nos-en, hem arribat a l’últim mes de l’hivern, març, amb temperatures més suaus que les setmanes precedents però encara amb el maleït vent bufant….

Les nits més suaus inviten a mirar el cel i continuar gaudint de les constel·lacions hivernals com Orió o Taure però també d’altres que ja guaiten per l’est anunciant el bon temps de l’estiu.

Venus i Mart encara es mostren cap a l’oest, el primer brillant sobre l’altre molt més dèbil, poc després de la posta de sol. En febrer van protagonitzar un dels més bells encontres dels últims mesos, de vegades acompanyats per una fina tallada de Lluna.

Però aquests dies un altre planeta també ha fet acte de presència en l’encontre còsmic: el planeta Urà. Però la seua brillantor és tan dèbil que és difícil veure’l a ull nu en entorns urbans. Però si disposeu d’un telescopi, per petit que siga, tracteu d’observar-lo aquests dies ja que tindrem una referència fàcil per trobar-lo. Urà es posarà els primers dies de març tan prop de Venus, que, mirant-ho pel telescopi, els dos planetes es veuran en el mateix camp de visió!

Si voleu observar aquests planetes, recordeu que només seran visibles fins a unes dues hores després de la posta de Sol mirant cap a l’oest.

Júpiter es troba actualment en la constel·lació del Cranc prop de la nebulosa del Pessebre. El podreu veure tota la nit i per ajudar-vos a trobar-lo, durant les nits del 29 i 30 de març la Lluna s’hi situarà ben prop.

Però l’espectacle celeste més important del mes serà, sense dubte, l’eclipsi parcial de Sol que podrem veure des d’ací el matí del 20 de març. Començarà a les 10:09 hora local i acabarà a les 11:21 hora local amb un quasi 70% d’ocultació del disc solar per la Lluna. Recordeu però que mirar el Sol amb un telescopi o uns prismàtics directament o a ull nu, està totalment desaconsellat si no es vol perdre la vista immediatament. Hi ha mètodes fàcils, barats i segurs per mirar el Sol. No perdeu l’oportunitat d’aprendre i d’admirar-vos d’uns dels espectacles més bonics de la natura. Estigueu atents, ja en parlarem.

Finalment, recordar-vos que el mateix dia 20 de març, a les 23:45 començarà la primavera.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Març 5 19 05
Quart minvant Març 13 18 48
Lluna nova Març 20 10 36
Quart creixent Març 27 08 42

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de març de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Eclipsi solar a la platja de Gandia. 4 de gener 2011. 8:40. Enric Marco. Canon EOS 1000D, focal 300 mm, Temps d’exposició: 1/10 s.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Júpiter més prop i de cara

2

Júpiter es troba aquests dies en condicions òptimes d’observació. El passat 6 de febrer el planeta se situà en oposició, és a dir, a 180º del Sol amb la Terra com a vèrtex. Aquesta geometria celeste té dues conseqüències. La primera és que mentre el Sol anirà ponent-se per l’horitzó oest, el planeta eixirà pel l’est, amb la qual cosa podrem observar-lo durant tota la nit i, la segona és que la distància al planeta gegant és, ara mateix, mínima, de només uns 640 milions de quilòmetres. És per això que ara hi podem veure força detall a la superfície a través del telescopi. Aquesta situació no té, però, res d’excepcional. Cada 13 mesos Júpiter, la Terra i el Sol s’alineen a l’espai.

Tanmateix la gràcia d’aquest encontre és que, justament el dia 5 de febrer, Júpiter creuà el pla equatorial del Sol (equinocci), de manera que aquest dies la llum de la nostra estrella cau perpendicularment sobre la seua superfície. I, com a resultat, durant els pròxims dos mesos, podrem gaudir d’una complexa sèrie d’eclipsis mutus i trànsits dels satèl·lits sobre el planeta. Així, les ombres dels satèl·lits jovians es projectaran sobre el seu disc, com unes taques negres ben redones i compactes.

Un d’aquests esdeveniments ja va ocórrer el passat 24 de gener quan els satèl·lits Io, Europa, Cal·listo i les seues ombres van ser visibles sobre el disc jovià. La càmera de Gran Camp del telescopi Hubble va captar les imatges de l’encontre però també, des de la Terra estant, molts observadors amb telescopis terrestres captaren també els trànsits.

Les alineacions dels satèl·lits amb Júpiter i la Terra es continuaran produint les pròximes setmanes.

La simulació que us deixe il·lustra les òrbites i posicions de les quatre llunes de Júpiter el 24 de gener passat durant el triple trànsit sobre el planeta. Les tres llunes són Europa, Cal·listo i Io.

El vídeo comença amb una vista polar de Júpiter i les llunes – incloent-hi la lluna Ganímedes que no es veu en el trànsit – i s’inclina fins situar-se en el pla orbital de les llunes. Els satèl·lits es mouen d’esquerra a dreta en la pel·lícula i mostren ombres sobre el disc de Júpiter.

splash1

La imatge mostra el pas de les llunes sobre Júpiter el passat 24 de gener. El servei de notícies ho explicava fa uns dies.

Crèdits:
Vídeo: NASA, ESA, Hubble Heritage Team
Imatge: Alineació feliç de tres dels satèl·lits jovians i les seus ombres sobre el disc de Júpiter. NASA, ESA i el Hubble Heritage Team (STScI/AURA)

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El cel de gener de 2015

2
Publicat el 1 de gener de 2015

2014Q2Lovejoy-Bullon2

L’any comença amb un cel lliure de núvols però amb un intens fred que treu les ganes d’observar els fenòmens celestes. I és una llàstima, ja que aquest mes de gener el passar unes hores al res per veure les meravelles de cel s’ho valdrà.

Ja estem en ple hivern i les constel·lacions hivernals com l’Orió, el Taure, el Ca Major i el Menor i els Bessons ens endinsen en els fets més bonics de la mitologia grega però també ens mostren diversos i interessants objectes astrofísics, com nebuloses, estels supergegants o cúmuls estel·lars.

Durant el mes de gener els planetes seran cada vegada més fàcils d’observar. Si ens fixem en l’horitzó oest, tot just després de la posta de Sol, podrem veure la parella Venus (dalt) i Mercuri (baix) ben prop de l’horitzó. Evidentment cal un horitzó oest lliure d’obstacles. Els dos planetes s’aniran allunyant del Sol de dia en dia i, al mateix temps convergint, fins que els dies 10 i 11 de gener es trobaran ben aprop al cel. A partir d’aquest dia, Mercuri s’anirà separant de Venus. El dia 15 de gener Mercuri assolirà la màxima elongació oriental amb una angle de separació del Sol de 18,9º i després tornarà a submergir-se en la lluentor solar. Una molt fina lluna creixent de només un dia se situarà al costat del primer planeta el vespre del 21 de gener. Serà difícil de veure però si ho aconseguiu podreu estar ben contents.

Mentrestant, Venus continuarà allunyant-se del Sol i serà, per tant, cada més visible i brillant en direcció sud-oest poc després de la posta del Sol.

Un poc més amunt de Venus, després de la posta del Sol, Mart serà encara visible al cel del capvespre. El planeta roig continua la seua carrera desenfrenada cap a l’est, com fugint del Sol i per això durant aquest mes conservarà l’altura cada dia mentre passarà des de la constel·lació de Capricorn a la d’Aquari. Mart és, ara mateix, molt poc brillant a causa de la seua distància a la Terra. Per això la seua observació amb el telescopi no serà gens espectacular.

Per fi Júpiter ja és el planeta de la nit. Situat entre les constel·lacions del Cranc i el Lleó, ja es pot veure a l’est en la primera part de la nit a partir de les 21:30 a principis de gener, mentre que a finals de mes el planeta gegant ja serà visible a partir de les 19:30. Serà, per tant, fàcilment assequible per a observar-lo durant les hores posteriors al capvespre. La nit del 7 al 8 de gener una lluna minvant se situarà al costat del planeta. Bon indicador per trobar-lo sense dubtes.

Però l’objecte més interessant del mes és el cometa C/2014 Q2 Lovejoy. I és que per fi tindrem un cometa visibleC2014_Q2_Lovejoy_Dec14_Jan15_Finder_Chart a ull nu!

El cometa C/2014 Q2 Lovejoy va ser descobert el 17 d’agost passat per l’experimentat observador australià Terry Lovejoy i des de fa unes setmanes ja ha estat vist per nombrosos observadors d’arreu del món. S’espera que els primers dies de gener podrà ser observat ja a ull nu. Alguns ja han aconseguint fer-ne fotografies directament amb la càmera, sense telescopi,  situats en llocs ben foscos. Actualment està situat al sud de la constel·lació d’Orió i al contrari del que sol succeir, la trajectòria del cometa sobre el cel serà ascendent, amb la qual cosa cada nit estarà a més altura sobre l’horitzó. És a dir, cada vegada serà més fàcil de veure!  La Lluna ja està creixent i dificultarà l’observació els pròxims dies. Ja en parlaré més els pròxims dies.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Gener 5 05 53
Quart minvant Gener 13 10 47
Lluna nova Gener 20 14 14
Quart creixent Gener 27 05 48

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Cometa C/2014 Q2 Lovejoy. Observatori La Cambra, Aras de los Olmos, els Serrans. Telescopi 300 mm, càmera Canon EOS 600 Da, 90 segons d’exposició. ISO 12800. Autor JoanMa Bullón. Amb permís.

Imatge: Camí del cometa C/2014 Q2 Lovejoy en el cel al sud de la constel·lació d’Orió fins el 6 de gener 2015. De freestarcharts.com

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel de novembre de 2014

1

ESA_Rosetta_LandingSite_primary_cropMalgrat ser ja en la tardor i amb novembre començat, la calor no ens deixa. Els cels romanen lliures de núvols, la qual cosa ens permet admirar les constel·lacions tardorals i els moviments dels planetes.

Tanmateix aquest mes de novembre no hi haurà gran esdeveniments celestes. Ni eclipsis, ni grans conjuncions. Potser alguna pluja de meteors…

I és que la visibilitat dels planetes no serà l’òptima aquests dies. Per començar Venus i Saturn estan situats actualment en la direcció solar i seran, per tant, inobservables.

Mart, actualment a la constel·lació de Sagitari, continua en la seua carrera desenfrenada cap a l’est. El planeta anirà movent-se cap a l’est de dia en dia, com fugint del Sol i, per tant, el podrem veure pràcticament cada vespre, en fer-se fosc, a la mateixa altura, cap al Sud Oest. Ara, a principi de mes, es troba en Sagitari però el desplaçament el portarà a les proximitats de Capricorni a final de mes. Un fi creixent de Lluna s’hi situarà a sobre el capvespre del dia 26 de novembre. I si, a més a més, disposeu d’un telescopi, no us perdeu l’encontre pròxim (0.8º) entre Mart i l’objecte M22, un cúmul globular en Sagitari la nit del 6 de novembre. Però l’observació directa de Mart amb telescopi resulta, a hores d’ara, decebedora. Cap detall és possible observar dels seus casquets polars, ni cap taca a la superficie. No debades es troba ben allunyat, a uns 255 milions de quilòmetres de la Terra.

Mars_Nov2014_Finder_Chart

A la matinada, poc abans de l’eixida del Sol serà possible veure el fugisser Mercuri. Precisament, avui dia 1 de novembre, assoleix la seua màxima elongació occidental, és a dir la seua màxima separació per la dreta del Sol, vista des de la Terra. Cap a les 6:30 i fins que la claror del Sol eixint apague la seua llum, si mirem cap a l’est el podreu veure al mig de la constel·lació de la Verge. Aprofiteu aquests primers dies de novembre ja que el primer planeta s’anirà enfonsant en la claror del Sol ràpidament a mesura que passen els dies.

Júpiter, com ja vaig dir el mes passat, serà l’espectacle del cel dels mesos a venir.  Ara és un objecte ben brillant a la constel·lació del Lleó. El rei dels planetes surt per l’horitzó est aquests primers dies de novembre passada la una de la matinada, mentre que a final de mes ja el podrem veure a partir de la mitjanit. La lluminositat del planeta el fa difícil de confondre amb qualsevol altre objecte. Però si teniu problemes en trobar-lo, la Lluna vos ajudarà situant-s’hi al seu costat la nit del 13 al 14 de novembre.

Amb uns prismàtics de 7×50 o 10×50 podreu veure el seu disc i les seues quatre llunes més grosses. Ara, heu d’agafar els prismàtics ben ferms o utilitzar un trípode per evitar el moviments de les mans que farien bellugar la imatge.

I just en la constel·lació del Lleó, on actualment podem trobar Júpiter, es troba el radiant de la pluja de meteors de les Leònides, residus del cometa 55P/Tempel-Tuttle. Serà observable la nit del 17 al 18 de novembre. Enguany la visió por ser interessant ja que la Lluna no eixirà fins a tard en la matinada. Ja sabeu, no cal telescopi. Només mirar al cel i esperar que caiguen. Busqueu un lloc fosc, lliure de llums i sense edificis. Abrigueu-vos bé que pot fer fred… I gaudiu-los. En aquest enllaç d’Earth Sky podeu trobar més informació.

I l’exploració del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko per la sonda Rosetta continua. El 12 de novembre el mòdul de descens Philae tractarà d’aterrar sobre el cometa, en el que pot ser un veritable èxit de la enginyeria europea. Estarem espectants i ja en parlarem.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Novembre 6 23 23
Quart minvant Novembre 14 16 16
Lluna nova Novembre 22 13 32
Quart creixent Novembre 29 11 06

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de novembre de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge 1: Lloc d’aterratge del mòdul de descens Philae sobre el cometa 67P/C-G previst per al 12 de novembre 2014. Crèdit: ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA.

Imatge 2: Carta celeste de Mart per a novembre de 2014. De freestarcharts.com

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Venus i Júpiter des de Tavernes

0
Publicat el 18 d'agost de 2014

Venus-Jupiter-PlatjaTavernes

Són les 6 del matí i sona el despertador. Som al ple de l’agost i som a vacances. Que faig jo alçant-me abans que el Sol? Només un fenonem astronòmic inusual ha de ser capaç de tal proesa.

I és que com vaig contar ahir, els dos planetes més brillants, Venus i Júpiter, convergien aquesta matinada, poc abans de l’eixida del Sol.

Així que a les 6:15 ja erem allà, a la platja de Tavernes, per gaudir de l’espectacle celeste. Normalment, mirant cap a la mar, sempre hi ha brumes baixes que no et deixen veure l’horitzó però avui el dia era perfecte.

Venus s’hi trobava a només 0,2º del planeta Júpiter, tan junts que amb un dit amb el braç allargat era suficient per tapar-los. A ull nu era com si les dues llums es fongueren en una única llumenera.

Venus era l’objecte superior, el més brillant, mentre que Júpiter era l’objecte inferior, més feble. A la dreta Venus-Jupiterdels planetes, cap al sud-est, es podia veure les tres estrelles brillants del cinturó d’Orió, anunci del pròxim hivern.

Amb la càmera sobre el trípode (imprescindible per evitar tremolors a velocitats tan baixes d’exposició) he aconseguit algunes fotos preses des de la platja. S’hi veu allà lluny llums d’algun vaixell i les lluïssors rogenques de la futura eixida del Sol, a les 7:17. Però d’això ja en parlarem.

Nota: els pròxims dies encara es podran veure els dos planetes junts, però Venus cada vegada s’anirà allunyant de Júpiter i acostant-se al Sol.

Fotos. Conjunció Venus-Júpiter des de la platja de Tavernes. Hora 6:30. Enric Marco.

Venus i Júpiter junts la pròxima matinada

0
Publicat el 17 d'agost de 2014

Demà dilluns 18, poc abans de l’eixida del Sol i mirant cap a l’est, podeu gaudir d’uns dels esdeveniments de la temporada d’estiu. S’ha de tindre en compte que l’encontre celeste entre Venus i Júpiter ocorrerà a poca altura així que no ha d’haver obstacles en aquesta direcció. Veure’ho des de la vora de la mar seria perfecte (si no hi ha núvols baixos).

Si heu estat seguint els moviments dels planetes, haureu notat que Venus i Júpiter es poden veure aquests dies a la matinada, abans de l’eixida del Sol.  Mirant cap a l’est, a partir de les 6 del matí des de principis del mes d’agost i més tard en passar els dies,  s’ha pogut veure la lluminaria de Venus com a estel del matí. Però Venus no ha estat quiet al cel respecte a les estrelles, sinó que de dia en dia s’ha anat movent en la direcció del Sol. En el camí ha trobat el planeta Júpiter i aquest dies s’hi està acostant cada vegada més. Però serà demà dilluns 18 d’agost de matinada el moment de la màxima conjunció planetària. A partir de les 6:15, Venus s’hi trobarà a només 0,2º del planeta Júpiter, tan junts que amb un dit amb el braç allargat serà suficient per tapar-los. A ull nu serà com veure dues llums foses en una única llumenera. Interessant de veure i, sobretot, de fotografiar.

Venus serà l’objecte superior, el més brillant, mentre que Júpiter serà l’objecte inferior, més feble. A la dreta dels planetes, cap al sud-est, podreu veure la constel·lació d’Orió, anunci del pròxim hivern, i l’estel brillant Sirius ben prop de l’horitzó.

Caldria destacar que en aquell moment els dos planetes passaran per damunt del cúmul estel·lar M44, el Pessebre. Però, és clar, això només serà visible amb telescopi. Ara bé, veure un planeta envoltat de centenars d’estels és una visió que no s’oblida.

Animeu-vos a matinar demà de matí que la visió celeste s’ho val.

Júpiter i la Lluna tornen a trobar-se aquesta nit

0
Aquesta nit, entre les darreres hores del 21 de gener i les primeres del 22 de gener de 2013 la Lluna, en el seu camí en el cel encerclant la Terra, es trobarà amb el planeta Júpiter. No és la primera vegada que passa. I és que el nostre satèl·lit i el major dels planetes porten uns mesos jugant a buscar-se i trobar-se per a gaudi dels enamorats dels fenòmens del cel.

Aquest planeta fa mesos que es troba en la constel·lació de Taure, ben prop de l’estel gegant roig Aldebaran. Per això l’aproximació de la Lluna a Júpiter i Aldebaran dibuixarà un triangle celeste ben vistós al cel.

L’aproximació de la Lluna a Júpiter durarà tota la nit. Fixeu-vos com, en fer-se de nit, la Lluna ja s’hi troba ben a prop. I mentre van passat les hores, cada vegada es trobarà més i més a prop. A les nostres latituds podrem veure el fenomen fins que aquests astres es ponguen per l’oest vora les quatre de la matinada. Serà en aquest moment quan els veurem més a prop.

Si viatjarem cap a l’oest, als Estats Units per exemple, podríem veure el fenomen durant tota la nit fins a l’eixida del Sol. Des d’allí existeix la possibilitat de veure l’aproximació per internet. La web en directe Slooh Space Camera mostrarà vistes telescòpiques de l’encontre de Júpiter amb la Lluna durant uns 30 minuts a partir de les 3:00 de la matinada hora local. Podeu mirar també aquesta nit la web de Júpiter i la Lluna en SPACE.com.

Però on l’encontre serà realment espectacular serà en Sud-amèrica on la Lluna ocultarà completament el planeta gegant. Com es pot veure en el diagrama adjunt, des de l’Equador a part de l’Argentina, Júpiter desapareixerà durant unes hores del cel. Serà realment un eclipsi de Júpiter.

Finalment si mirem amb un telescopi Júpiter aquesta nit observarem com la Gran Taca Roja, un immens remolí atmosfèric com tres Terres, se’ns presenta de cara mentre que el satèl·lit jovià Europa creuarà per davant del disc entre les 2:13 i les 4:37 hora local. Europa serà invisible a causa de la brillantor del planeta gasós però l’ombra negra i circular del satèl·lit gelat serà ben visible entre les 04:22 to 06:46 hora local. Massa tard per a nosaltres. Júpiter ja serà sota l’horitzó.

Ja teniu una cosa interessant, suggestiva i gratuïta per fer aquesta nit. Que ho gaudiu. Ja em contareu que us ha semblat.

Imatge 1: El mapa del cel mostra la posició de Júpiter i el seu encontre amb la Lluna la nit del 21 al 22 de gener 2013. La imatge correspon aproximadament a la una de la matinada. Stellarium.

Imatge 2: Ocultació de Júpiter per la Lluna en Sud-amèrica. Crèdit: Sky and Telescope magazine.

Espectacle celeste la nit del dia de Nadal

3

Actualment Júpiter és el rei de la primera part de la nit. Ara mateix es troba prop de l’ull roig del Taure, Aldebaran i del cúmul estel·lar de les Híades i és la meravella  visual del mes.

La nit del 25 de desembre, dia de Nadal, la Lluna s’hi afegirà a la festa per situar-se just al costat dret del planeta. Aquest tipus de conjunció és molt usual i el passat mes de novembre ja en vam veure dues.

Al contrari d’altres espectacles celestes que he anat explicant els darrers anys, l’encontre Lluna-Júpiter serà perfectament visible des de qualsevol lloc de la Terra on siga de nit i, a més a més, també des d’indrets on la contaminació lumínica ens hagen furtat el dret a veure els estels.

Aquesta aproximació celeste podrà ser molt útil per als que rebran la nit de Nadal, de mans del Pare Noel, un telescopi, per petit que siga. La Lluna i Júpiter són els objectes celestes més fàcils d’apuntar i trobar per a observadors novells.

Però, a banda de l’encontre, un petit telescopi o prismàtics podrà descobrir també, ben prop de l’estel Aldebaran, un cúmul estel·lar ben conegut des de l’antiguitat i nomenat per Homer a l’Iliada, les Híades.

Situades a només 151 anys llum de distància, aquest cúmul d’estels joves és el més pròxim a la Terra. Al seu costat, l’estel vermell d’Aldebaran és un gegant roig. Aquest tipus d’estels cremen heli en el nucli i s’han hagut d’expandir per mantindre l’equilibri hidrostàtic.

I com podeu veure al gràfic adjunt, el cel de Nadal vindrà acompanyat també de la bella constel·lació d’Orió amb els tres estels en línia que defineixen el Cinturó d’Orió i de l’estel més brillant del cel, Sírius, l’estel α Canis Majoris.

Christmas Sky Show, Author: Dr. Tony Phillips |Production editor: Dr. Tony Phillips | Credit: Science@NASA

Gràfic: Cel de Nadal. De dalt a baix, Taure, amb la Lluna i Júpiter, Orió i Sírius en Ca Major. A partir d’una imatge d’Stellarium. 25 desembre 2012. A les 21:00 h mirant cap a l’est.

 

BON NADAL

 

Nova conjunció Lluna, Venus i Júpiter

0

Aquests mesos són de mirar-se el cel cada nit. La seua geometria és força canviant i les peces mòbils sobre la pantalla del firmament són els planetes i la Lluna.

Ja vaig contar en l’apunt del cel de març de 2012 que la Lluna jugaria a final de mes amb Venus i Júpiter, tal com ja ho va fer a finals de febrer.

I si ahir diumenge 25 el nostre satèl·lit es va posar al costat de Júpiter, avui dilluns 26, havent avançat la Lluna en la seua òrbita al voltant de la Terra, es troba al costat del brillant Venus.

I, davant de la bellesa de l’escena, no m’he pogut estar de fer desenes de fotos de l’encontre celeste i us pose la que mostra la conjunció sobre el cel de Tavernes de la Valldigna, la Safor.

Foto: La Lluna al costat de Venus i sobre Júpiter en el cel de Tavernes de la Valldigna, la Safor. Enric Marco.

 

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Un doble far celeste

7

El dia de la conjunció Júpiter – Venus ha arribat. Si heu estat atent al cel de ponent aquests últims dies, haureu vist con els dos planetes han anat convergint a l’oest poc després de la posta del Sol.Us deixe dues fotografies de l’esdeveniment. La primera la vaig fer a la terrassa de Ca les Senyoretes el dissabte passat mentre esperava l’actuació d’Al Tall i Ovidi Twins, i de la qual ja en parlaré en un pròxim apunt. Els planetes, Júpiter a l’esquerra i Venus a la dreta, ja estaven molt prop de l’horitzó. En primer pla podem admirar un dels rellotges de sol de Joan Olivares.

La segona fotografia l’he feta aquesta nit (dilluns 12 de març) des del Campus de Burjassot de la Universitat de València. Sobre la gran cúpula de l’Aula d’Astronomia, situada al damunt de l’edifici Jeroni Muñoz, es poden veure els dos planetes.

Avui dimarts 13 encara hi haurà un vespre interessant per fer algunes d’aquestes fotos. Després els dos planetes s’aniran separant ràpidament i la conjunció acabarà.

Va animeu-vos. Només cal posar la vostra càmera digital reflex o compacta amb el flaix desconnectat, el programa de fotografia nocturna, el temporitzador per a que no vibre quan premem el botó i sobretot un trípode o un suport per a que no es bellugue la càmera. I voilà, els planetes caçats. Bona nit i bona sort.

Fotos: Júpiter i Venus des de Ca les Senyoretes a Otos i des de Burjassot. Enric Marco.

Venus i Júpiter, dos fars al cel els 12 i 13 de març

0
Publicat el 3 de març de 2012
L’alineació dels planetes de febrer i març contada pel servei de divulgació de la NASA.
Els planetes més brillants del cel s’han alineat i ara estan convergint per formar un far doble els dies 12 i 13 de març. No us perdeu l’espectacle del cel nocturn. Eixiu de casa i mireu a l’oest poc després de la posta del Sol.El vídeo en anglés té traducció automàtica aproximada en català. Premeu les lletres CC en roig a la base inferior del vídeo i elegiu “Tradueix els subtítols”, premeu sobre Afrikaans i tindreu una llista de llengües en que es poden traduir els subtítols, una d’elles el català.

Vídeo: ScienceCasts: An Alignment of Planets, de Science@NASA.

 

Un espectacle celeste a la posta de Sol

2
Publicat el 2 de març de 2012

Per poc que us fixàreu, el passat cap de setmana hem estat testimonis d’un veritable espectacle al cel. Uns planetes i la Lluna s’han estat bellugant per l’horitzó oest i ens han recordat la bellesa i la precisió del firmament. Puc comprendre com els antics es meravellaven dels moviments dels astres errants, tan diferents dels estels fixos. Però això encara ha estat poc per a les conjuncions planetàries que ens esperen d’ací a uns dies i durant els pròxims mesos. Ja en parlarem més endavant.

Ja des de la setmana passada, poc després de la posta del Sol, en l’horitzó oest, i de baix a dalt, pogueren admirar amb dificultats Mercuri, més amunt el brillant Venus i dalt el planeta Júpiter. Això ja ho vaig assenyalar en l’apunt, Júpiter i Venus en el cel de la primavera valenciana. A més a més, entre ells, però sense ser visible, s’hi trobava el planeta Urà.

El cap de setmana ha estat encara més interessant ja que la Lluna es va afegir a la alineació planetària. Tanmateix no vaig poder fer cap fotografia ja que dissabte estava a Saragossa i allí estava nuvolós i diumenge va ser impossible. Tanmateix dilluns ja vaig poder caçar els planetes i la Lluna.La Lluna, que es mou pel cel un 13 graus per dia en el seu camí al voltant de la Terra, estava situada dissabte 25 a la dreta de Venus. Diumenge 26, la Lluna es va situar a la dreta de Júpiter, mentre que dilluns, com podeu veure a la foto, ja estava situat dalt del planeta gegant.

Aquestes alineacions continuaran aquest mes de març. Venus i Júpiter estan convergint per a situar-se junts els dies 12 i 13, formant un bonic i sorprenent doble far celeste (mapa). No tindreu pèrdua en trobar-los. Mireu cap a l’oest poc després de la posta solar i allí estaran.

Foto: De baix a dalt, Venus, Júpiter i la Lluna al cel de Burjassot. Copyright Enric Marco.

Júpiter i Venus al cel de la primavera valenciana

2
La gent omplia tot el carrer Xàtiva i part del de Marqués de Sotelo, davant de l’IES Lluís Vives i, ben a poc a poc, ja enfilàvem cap al carrer Colón de València. Mentre saludava i parlava amb antigues amistats retrobades, admirava el racó més bonic de la ciutat, l’estació del Nord. I allà dalt, com esguardant la gentada que clamava pels seus drets, els vaig veure: els planetes Júpiter i Venus, en el camí d’una trobada pròxima, dalt de la plaça de bous.I la riuada de gent clamava per la dimissió de la delegada del govern d’Espanya que ha fet despertar a colps la joventut valenciana.

I el deu Júpiter i la deessa Venus ens acompanyen…

Si voleu veure millor

com brillen els planetes, punxeu sobre la foto.Foto: Júpiter i Venus al cel de València, el dia de la manifestació “Som el poble, no l’enemic“. Enric Marco.

 

El cel d’octubre de 2011

4

Octubre 2011

La tardor ha arribat finalment encara que l’oratge es mantinga encara estiuenc. I això continuarà mentre l’anticicló es quede clavat sobre la península ibèrica. I no pensa, de moment, moure’s.

Durant aquest mes, la possibilitat d’observació dels planetes va millorant de dia en dia. Si ara mateix Júpiter és l’únic planeta que s’ho valga observar-lo, Venus començarà a despuntar per l’oest a la posta de Sol i Mercuri, tímidament, l’acompanyarà.

Júpiter, amb les seues bandes de núvols i els seus satèl·lits, és el rei de la nit i l’objectiu fàcil per als aficionats a la fotografia astronòmica. Les seues condicions d’observació aniran millorant de dia en dia. Júpiter ja es troba bastant alt a finals d’octubre. Precisament el dia 28 d’octubre, en la constel·lació d’Àries, es trobarà en oposició, que vol dir que el planeta gegant es trobarà a la distància més curta a la Terra. Serà llavors quan brillarà més i la seua grandària mirant-lo pel telescopi serà major. Observeu-lo al voltant d’aquest dia i no us decebrà.

Per trobar-lo al cel és molt fàcil. Ara mateix és l’astre més brillant de la nit (llevat de la Lluna). Tanmateix una Lluna quasi plena es trobarà en les seues proximitats entre les nits del 12 al 14 d’octubre.

Després de molts mesos Venus torna a ser visible al crepuscle. Va passar per darrere del Sol en agost i ara ja en octubre, reapareix prop de l’horitzó oest. Mireu uns minuts després de la posta del Sol i sereu capaços de trobar el planeta de la deessa de la bellesa. Mentre van passant els dies Venus anirà guanyant altura i separant-se del Sol i farà més fàcil la seua observació.

A parir dels últims dies d’octubre Mercuri s’acostarà a Venus, l’estel del vespre. La seua lluminositat serà sempre menor que aquest, i per això trobar abans el planeta Venus ens facilitarà molt trobar el primer planeta del sistema solar.

I per a les fotos boniques no us perdeu la presència del creixent de Lluna junt a Venus i Mercuri el vespre del 28 d’octubre. Un interessant trio fotogènic.

Mart es veu a la matinada. Una vegada passat sobre el cúmul M44 de Cancer l’1 d’octubre, ara es dirigeix cap a l’estrella Spica, alfa de Virgo, a la que arribarà el dia 8 de novembre. Ja en parlarem. El dia 21 i 22 d’octubre la Lluna hi passarà ben a prop de la seua posició al cel.

Les fases lunars seran les següents: Quart creixent el 4 d’octubre, plena el 12, quart minvant el 20 mentre que el 26 d’octubre tindrem lluna nova.

Com ja vaig contar a l’apunt del cel de març passat, el dia 20 de març era lluna plena i el nostre satèl·lit es trobava al perigeu, el punt més pròxim en la seua òrbita al voltant de la Terra.

Ara la Lluna estarà en l’apogeu, el punt més allunyat, i, a més a més, en fase de lluna plena el pròxim dia 12 d’octubre. Serà el moment de mínima grandària de la Lluna.

Si el passat 20 de març li vam fer una foto a la Lluna i ara, el 12 d’octubre li’n fem una altra, llavors podrem comparar-les. Heu d’usar la mateixa càmera (sense canviar d’objectiu, ni focal, eh!). Ja us mostraré les dues fotos juntes.

Ah! el pròxim dissabte 29 d’octubre caldrà canviar l’hora. Entrarem en l’horari d’hivern.

Imatge: Comparació entre la Terra, la taca roja i Júpiter. De Vikipèdia.

 

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , | Deixa un comentari