Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Julià Guillamon

L’absolut

0
Publicat el 4 de desembre de 2025

“En la darrera part dels Poemes de l’Alquimista, la poesia es desintegra. El poema és vençut per la paraula. La paraula comanda, mestressa desesperada, i organitza el poema en la nostra ment. El poema és en el lector que tingui prou sensibilitat per a captar l’alta tensió de la tragèdia. La poesia és metafísica i el pur estat poètic és la follia. Un pas més i hem depassat ja la poesia per tal d’ésser en l’absolut. El poeta es suïcidarà davant d’un mirall.”

Perucho a Palau i Fabre (Cartes i poemes, per Julià Guillamon)
Publicat dins de Lectures i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Alquímia o química, tragèdia

0
Publicat el 29 de novembre de 2025

“La poesia és alquímia; és a dir: experimentació immediata i desordenada de la vida sobre el paper, en oposició a la química, que és la filosofia, i que és l’exposició sistemàtica i ordenada de l’univers. Són dos mètodes de coneixença complementaris. Unint-los, la tragèdia.”

Una nota autobiogràfica de Palau i Fabre (Cartes i poemes, per Julià Guillamon)

Publicat dins de Lectures i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari