Atzabeja

Poesia i altres pedregades

Arxiu de la categoria: John Donne

De John Donne (1572-1631), un dels més importants poetes anomenats metafísics i dels més destacats, sense embuts, de la poesia anglosaxona, ja se n’ha parlat i versionat poemes en aquest bloc. I hi tornem. El poema d’ara és, em sembla, un exemple magnífic d’aquesta metafísica que necessita fer-se carn per existir en un món essencialment humà.

(Més avall l’original en anglès. La versió al català és de l’autor del bloc.)

 

AIRE I ÀNGELS

Dues o tres vegades t’hauré estimat
i ni et sabia cara o nom;
però de veu, d’una estrafeta flama,
ens toca l’àngel i el lloem,
i no hi fa res, en ser-hi a prop,
veure’l com un no-res de glòria i magnificència.
El fill de l’ànima, però, és amor,
i li cal cos, i no podria altrament ser—
més subtil que el pare no pot
ser pas l’amor—, li cal doncs encarnar-se,
i aleshores, el que eres i qui ets
convido ara per tal que l’amor s’incorpori al cos
i s’hi desfaci, als llavis, als ulls i al front.

Jo em pensava que sentiria
la feixuguesa de l’amor incrementar-se,
una mena de pes afonant-ne la meravella,
i em veia submergit dessota tanta fulla.
La teva cabellera on labora amor
és molta, massa: caldria depurar-la,
ja que en cap cosa, en res
de màxima i brillant dispersió podria amor amar-hi.
Llavors, com un àngel amb rostre i ales
d’aire no tan pur, però prou per embeure-s’hi,
amor podria ser la meva amant esfera,
doncs és la diferència mateixa
de puresa entre àngel i aire
la que roman sempre en l’amor dels homes i les dones.

…. ….

AIR AND ANGELS

Twice or thrice had I loved thee,
Before I knew thy face or name;
So in a voice, so in a shapeless flame,
Angels affect us oft, and worshipp’d be.
Still when, to where thou wert, I came, 5
Some lovely glorious nothing did I 1 see.
But since my soul, whose child love is,
Takes limbs of flesh, and else could nothing do,
More subtle than the parent is
Love must not be, but take a body too; 10
And therefore what thou wert, and who,
I bid love ask, and now
That it assume thy body, I allow,
And fix itself in thy lips, eyes, 2 and brow.

Whilst thus to ballast love I thought, 15
And so more steadily to have gone,
With wares which would sink admiration,
I saw I had love’s pinnace overfraught;
Thy every 3 hair for love to work upon
Is much too much; some fitter must be sought; 20
For, nor in nothing, nor in things
Extreme, and scattering bright, can love inhere;
Then as an angel face and wings
Of air, not pure as it, yet pure doth wear,
So thy love may be my love’s sphere; 25
Just such disparity
As is ’twixt air’s 4 and angels’ purity,
’Twixt women’s love, and men’s, will ever be.

.

John Donne

John Donne (1572-1631) fou un poeta anglès del grup que T. S. Eliot anomenà poetes metafísics arran de les seves temàtiques i maneres d’enfocar-les, si bé per a ell sempre ho foren més aviat com un mitjà de potenciació dels resultats literaris obtinguts. Segurament això hi era, però reduir l’obra a un mer càlcul d’estil literari reduiria al seu torn, en bona mesura, la importància que per al receptor, religiós o no, pot tenir el nucli doctrinal dels seus escrits.
D’educació catòlica però convertit a l’anglicanisme, els poemes de Donne representen, en forma de brillants metàfores i jocs conceptuals, a més de l’expressió renovada d’un agustinisme sempre viu, una mena d’anticipació del que segles després seria la magnífica aportació, tant per al camp religiós com per al de la filosofia, del que en els anys seixanta i setanta de la passada centúria fou catalogat de teologia negativa, és a dir, la manera d’entendre allò radicalment absolut, del tot altre que el sencer finit, com alguna cosa de la qual només es pot parlar en termes negatius, predicant-ne el que no és, per impossibilitat d’arribar-ho a conèixer de forma positiva.
El poema aquí sota traduït crec que reflecteix molt bé tant l’una cosa com l’altra.
Reprodueixo, primer, la traducció, i, després, el poema original.

 

AMOR NEGATIU

No m’he agenollat mai com aquells qui
en ull, galta, llavi, són retuts,
i ben pocs cops com els qui s’eleven
fins a una virtut o una ment admirable:
és sabut que sentit i judici destrien
que és el que els atia el foc.
El meu amor, tot i ser enze, és més audaç:
decaic de mi mateix i de l’anhel
quan ja conec el que tindria.
Si fos que fos perfecte
i res hi hagués capaç de fer-ho pla
tret de les negatives vies, llavors seria el meu amor.
Al tot que tothom ama, jo dic que no.
Si algú, el qui més bé entengui
el que nosaltres mateixos no, ho pot saber,
deixeu-lo que m’ensenyi aquest no-res. Això
m’és dolç i em conhorta ara,
i si no avanço gens, tampoc no em perdré.

 

(La traducció o, més ben dit, versió al català, és de l’autor del blog.)

 

NEGATIVE LOVE

I NEVER stoop’d so low, as they
Which on an eye, cheek, lip, can prey ;
Seldom to them which soar no higher
Than virtue, or the mind to admire.
For sense and understanding may
Know what gives fuel to their fire ;
My love, though silly, is more brave ;
For may I miss, whene’er I crave,
If I know yet what I would have.
If that be simply perfectest,
Which can by no way be express’d
But negatives, my love is so.
To all, which all love, I say no.
If any who deciphers best,
What we know not—ourselves—can know,
Let him teach me that nothing. This
As yet my ease and comfort is,
Though I speed not, I cannot miss.

.