Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: italià

Tirare il pacco

2

Benvinguts de nou!! Avui m’agradaria dedicar l’article a les frases fetes i expressions italianes. Tot seguit, us explicaré algunes de les expressions que conec i que trobo útils i us en donaré, si n’hi ha, l’equivalent català. Per començar, fixem-nos en l’expressió que hi ha al títol:

TIRARE PACCO / DARE BUCA

Aquesta expressió es diu una mica diferent segons la zona o la persona. Quan hem quedat amb algú, però al final aquesta persona no es presenta a la cita, podem dir que mi ha dato buca o que mi ha tirato pacco. En català, en canvi, direm que m’ha deixat plantat/da.

ABBASSARE LA CRESTA

Aquesta expressió es refereix a una persona que té molts fums i si algú li abbassa la cresta, vol dir que ‘li abaixa fums’. Pel que fa a l’origen, tal com podeu deduir, ve del comportament que tenen els galls amb un adversari.

ANDARE IN FRANTUMI / A ROTOLI

Quan una cosa va in frantumi o a rotoli, pot voler dir que ‘s’ha fet miques’ (literalment) o bé, en un sentit figurat, que ‘se n’ha anat en orris’. Ex: Ha mandato a rotoli l’azienda.

ANDARE AL SODO / AL DUNQUE

Això equival a ‘anar al gra’ en català, per exemple: Ho parlato con Daniella e sono andato dritto al sodo: le ho detto che non voglio più vederla. El contrari d’aquesta expressió seria menare il can per l’aia, que seria com ‘fugir d’estudi, divagar’

CHI NASCE TONDO NON MUORE QUADRATO

Ara mateix no se m’acut cap equivalent en català per a aquesta dita, potser no n’hi ha. S’usa per a afirmar que la gent no canvia mai, que el caràcter o la manera de pensar de la gent no es pot modificar.

CHIARO E TONDO

Quan diem alguna cosa chiaro e tondo, vol dir que la diem clar i català! Per exemple: Ti ho detto chiaro e tondo che stasera non esci!

FARSI UNA RAGIONE

Farsi una ragione vol dir ‘fer-se’n la idea’. Ara us poso un exemple perquè crec que serà més clar: Non ti amo più, fattene una ragione! Això vol dir ‘Ja no t’estimo, vés fent-te’n la idea!’

CI PENSO IO!

Si volem oferir la nostra ajuda a algú i volem dir-li que no es preocupi, que ja ho farem nosaltres (la tasca que sigui), podem dir ci penso io!, que equival a ‘ja me n’ocupo jo!’

COSÌ SU DUE PIEDI

Si, quan estem parlant amb algú, li fem una pregunta que l’agafa desprevingut, en català ens diria home, així en fred… no sé què dir-te. En italià, en canvi, ens dirà così, su due piedi, non so cosa dire.

DATI UNA CALMATA!

Quan parlem amb algú i aquesta persona s’altera més del compte, en italià li diem: dati una calmata! En català, en canvi, podem dir tranquil eh!, tranquil·litza’t! o calma’t!

DATI UNA MOSSA

Si li diem a algú dati una mossa!, li estem dient espavila! 

È PROPRIO LA MIA GIORNATA!

Si avui és un d’aquells dies que tot et surt malament, pots dir è proprio la mia giornata! Òbviament és una frase irònica, perquè evidentment ens queixem. En català, en canvi, diem Avui no és el meu dia!

ESSERE DI LARGHE VEDUTE

Si algú és di larghe vedute, vol dir que té una mentalitat oberta, tolerant.

FAI IL BRAVO!

Aquesta frase, la diuen molt les mares als seus fills quan són petits: Fai il bravo! (que vol dir ‘porta’t bé!’)

FARNE A MENO

Fare a meno di qualcosa vol dir ‘viure sense tal cosa’. Per exemple, jo diria: Non posso fare a meno del cioccolato!

FARE LA PREDICA

La predica és el discurs que  fan els sacerdots; és a dir, el sermó. Tanmateix, tant predica com sermó també s’utilitzen per a referir-se a un discurs avorrit que algú ens fa, normalment els pares quan ens renyen. Ex: Non mi fare la solita predica!

SCENDERE IN PIAZZA

Aquesta expressió s’utilitza molt als diaris per a dir que hi ha hagut una manifestació. Per exemple, podem dir Centinaia di studenti sono scesi in piazza per protestare contro la riforma X.

PER FILO E PER SEGNO

Aquesta és l’expressió italiana equivalent al nostre fil per randa. Ex: Ti sei sposata? cavolo, raccontami tutto per filo e per segno!

 

Espero que us hagi semblat interessant i útil, fins a la propera!

Sabíeu que…?

6

Sabíeu que el venecià té paraules en comú amb el català? Vegem-ne alguns exemples:

– En italià, per dir massa’ diuen troppo (que no s’hi assembla gens); en castellà, diuen demasiado (que tampoc s’hi assembla); en venecià, en canvi, diuen massa! Exactament com en català!

– Un altre exemple és la paraula catalana got, que en venecià és gotto. Curiosament, només s’assembla a la paraula catalana, perquè en castellà és vaso i en italià és bicchiere.

– La 3a persona singular del verb voler, vol, en venecià és exactament igual: vol. En italià, en canvi, diuen vuole (o vuol).

– En venecià, per dir fora també diuen fora. En italià, en canvi, es diu fuori i en castellà, com ja sabeu, fuera.

– L’adjectiu femení bona en venecià també és bona. En italià, en canvi, diuen buona i en castellà, buena.

Sabíeu que l’adjectiu culte acaba amb e perquè si s’hagués decidit escriure cult sonaria com cul? Per tant, en Pompeu Fabra va decidir que l’ortografia fos culte.

Sabíeu que fil per randa en anglès és by heart, en italià és a memoria, en castellà és de pe a pa/al dedillo i que en francès és par coeur?

Sabíeu que sobtadament en anglès es diu cold turkey? Sí, cold turkey no vol dir ‘gall dindi fred’! S’usa sobretot per a parlar de deixar alguna cosa de cop, com ara deixar de fumar. Exemple: she quit cold turkey. En italià, en aquest cas diríem di punto in bianco.

Sabíeu que fregir i fry en anglès no és el mateix? Fa poc vaig descobrir que si volem dir ‘fregir’, hem de dir deep fry. En canvi, si volem dir ‘fer a la planxa’, llavors sí que hem d’utilitzar el verb fry. Jo pensava que per dir ‘a la planxa’ havíem de dir grilled, però es veu que grilled seria a la brasa o gratinat.

Sabíeu que per dir ‘de cop i volta’, en català també podem dir d’improvís, que en castellà  podem dir de improviso, però que en italià hem de dir ALL’improvviso? En anglès, en canvi, es diu suddenly o all of a suddenSi filem prim, en anglès, per dir que una cosa ha succeït de sobte i que, a més, nosaltres no ens ho esperàvem, podem dir que va passar out of the blue i en italià, que va passar di punto in bianco.

Finalment, m’agradaria acabar amb la traducció d’una fruita que porta uns quants maldecaps quan la vols traduir, la pruna. Primer hem de saber si és seca o no. Si no és seca, en català, diem pruna; en castellà, diuen ciruela; en anglès, diuen plum; en italià, diuen prugna; i en francès, diuen prune. En canvi, si és seca, en català diem pruna seca; en castellà, diuen ciruela pasa; en anglès, diuen prune; en italià, diuen prugna secca; i en francès, diuen pruneau. No és un embolic tot plegat?

 

SUPPER O DINNER?

4

Benvinguts de nou!!

Avui m’agradaria comparar els àpats de diferents països; més concretament, de Catalunya, del Regne Unit i d’Irlanda, i d’Itàlia. D’una banda, diré com es diuen i, de l’altra, explicaré a quina hora es menja a cada lloc.

REGNE UNIT I IRLANDA

Aquí és una mica complex, ja que hi ha dues maneres d’organitzar els àpats: la manera tradicional i la moderna. En general, se segueix la tradicional, però actualment a les ciutats s’està estenent la manera moderna.

Pel que fa a la manera tradicional, tenen breakfast (‘esmorzar’), dinner (‘dinar‘), tea (‘sopar‘) i supper (aquest últim és opcional, hi ha gent que el fa i gent que no). L’esmorzar no té una hora fixa, depèn de l’hora que cadascú s’hagi de llevar; el dinner es fa a la una en punt i és l’àpat més gran del dia; tea és a les sis de la tarda i consisteix en una tassa de te amb llet i alguna cosa de menjar, però no tant com al migdia (per exemple un entrepà, una amanida, etc). Després, just abans d’anar a dormir, hi ha gent que fa el supper; és a dir, menja una cosa petita com ara un entrepà petit.

Pel que fa a la manera moderna, és el que molts ja coneixeu: breakfast (‘esmorzar’), lunch (‘dinar’), dinner  (‘sopar’) i supper (opcional, com hem dit abans). L’hora del breakfast depèn de l’hora a què cadascú vagi a treballar; el lunch es fa normalment a la una i dinner és a les set de la tarda, perquè molta gent acaba de treballar a les sis. Les diferències en els aliments que s’ingereixen entre aquesta manera i la tradicional és que a la tradicional es menja les patates, la verdura i la carn/peix a la una (dinner) i que a la moderna es mengen a les set (dinner).

Finalment, m’agradaria dir una curiositat etimològica: breakfast (‘esmorzar’) seria com dir ‘desdejuni‘ (esmorzar), perquè fast no només vol dir ‘ràpid’, també vol dir ‘dejunar‘.

ITÀLIA

A Itàlia, mengen colazione, pranzo i cena. Pel que fa a l’horari de l’esmorzar, com sempre, depèn de cadascú; però el de la resta d’àpats depèn de la zona i seria la següent:

– Al nord d’Itàlia (Veneto, Piemonte, etc.) normalment es menja el pranzo a les 12:00-12:30h i la cena és a les 19:00-19:30h. De fet, les botigues també tanquen com a molt tard a les 19:30h, cosa a la qual jo mai vaig aconseguir adaptar-me. Sempre em venia de gust comprar-me el berenar a les 19h i llavors m’adonava que m’estaven a punt de tancar i havia de córrer.

– Al sud d’Itàlia (de Roma cap avall) normalment dinen a les 13h i sopen a les 20:00-20:30h. Si ja anem més avall i arribem a Sicília, allà ja sopen a l’horari català: a les 21h.

CATALUNYA

Per als qui sigueu estrangers i us interessi saber com ho fem aquí, a Catalunya dinem entre les 13h i les 14,30h normalment (els diumenges més tard), depèn de cadascú, i sopem entre les 21h i les 22h. Crec que devem ser un dels països on mengem més tard… he, he, he!

 

 

Publicat dins de CULTURA i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Chasing the rich points

2

Benvinguts de nou! Avui m’agradaria parlar de qüestions culturals. Més concretament, parlaré del que l’etnògraf Michael Agar anomena rich points: aquells detalls d’una persona d’una altra cultura que et sobten, que no t’esperes i que estableixen una diferència entre la teva cultura i la cultura de l’altra persona. Gràcies a aquests detalls, podem aprendre moltes coses sobre altres cultures.

 

ITÀLIA

En primer lloc, parlaré dels rich points que em vaig trobar mentre vivia a Itàlia, a Venècia. Crec que el que més em va impactar va ser la sopa de tortel·linis. Sí, ho heu sentit bé! Resulta que em van preguntar què volia per sopar, si pasta em semblava bé. Jo vaig que dir que sí perquè a mi m’encanta la pasta. Però clar, jo m’imaginava que pasta volia dir ‘pasta amb salsa’. Quan vaig veure els tortel·linis dins de la sopa, em vaig quedar immòbil. Crec que em vaig estar mirant la minestra (sopa) durant un minut com a mínim! Després em van explicar que si hagués volgut dir ‘pasta amb salsa’, hauria dit pastasciutta, no pasta.

Una altra cosa que em va sorprendre va ser que una noia em va preguntar estranyada Et fiques sucre al iogurt? I jo li vaig dir que només al iogurt natural, no a tots! Llavors em va explicar que a Itàlia no fiquen sucre al iogurt natural. A mi em va sobtar molt, perquè si no fiques sucre al iogurt natural és àcid i, per mi, no està gens bo. El tema del sucre al iogurt em sembla força curiós, perquè no només m’ho he trobat a Itàlia, sinó que també passa a Irlanda. De fet, després de descobrir que hi ha dos països on no posen sucre al iogurt, em vaig arribar a plantejar si potser no devem ser nosaltres els “estranys”, en lloc de pensar que els “estranys” són els altres perquè no hi fiquen sucre.

Finalment, una altra cosa que em va sorprendre molt va ser que, per a ells, no és normal que un adult begui un batut de llet i cacau (com ara el nostre Cacaolat). Com que a mi, com a molts de vosaltres, m’agrada molt el Cacaolat, quan estava a Itàlia em comprava batuts de llet i cacau (per desgràcia no eren Cacaolat). Un dia, mentre mirava la televisió, una companya de pis italiana em va dir que li havia estranyat veure que comprava batuts de llet i cacau. Jo em vaig quedar parada i li vaig preguntar per què li semblava estrany, ja que per a mi és la cosa més normal del món. Llavors em va explicar que, a Itàlia, els únics que beuen batuts de llet i cacau són els nens. Després d’aquesta conversa, vaig parlar amb més italians sobre aquest tema i vaig arribar a la conclusió que no és que estigui mal vist o “prohibit” que els adults en beguin (potser algun adult per esmorzar en beu), però no és una cosa habitual com ho és a Catalunya.

 

IRLANDA

Ara explicaré els rich points que m’he trobat amb la cultura irlandesa gràcies a la meva parella. Comencem per l’esmorzar! Una cosa que vaig notar va ser que li semblava estrany que em fiqués cafè a la llet amb cereals. Després vaig esbrinar que a Irlanda no es fiquen res a la llet amb cereals, ni cafè ni xocolata ni res. Una altra cosa que he descobert sobre la llet de l’esmorzar és que allà no s’escalfa mai, ni tan sols a l’hivern. A mi això de la llet freda a l’hivern em va impactar molt, més encara que el fet que se la beguin sense res!

Per acabar, hi ha una altra cosa que em va semblar curiosa. Resulta que un dia vaig preparar-me una torrada amb mantega i melmelada de maduixa i estava comentant al meu xicot que també fem torrades amb mantega i sucre. Quan li vaig dir mantega i sucre, va fer una cara de fàstic que em va sorprendre. La veritat és que no entenc per què per a ells és normal posar melmelada a sobre de la mantega però, en canvi, és tan estrany posar-hi sucre; perquè si ens hi fixem, totes dues coses són dolces. Però, bé, al cap i a la fi són costums de cada país, de cada cultura.

 

No sé si us sembla interessant veure aquestes diferències culturals, però a mi m’agraden molt. A més, no només és una manera d’aprendre i de tenir més cultura, sinó que també serveix per a obrir-nos la ment, per a adonar-nos que la paraula normal és molt relativa i que no tothom fa les coses com les fem nosaltres, que les coses canvien de país a país.

 

Culture: Can you take it anywhere? Michael Agar

Publicat dins de CULTURA i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

SER I HAVER

6

Bon dia i bona hora! La veritat és que hi ha moltes coses que m’agradaria comentar sobre aquests dos verbs, així que millor que anem a pams.

Primer de tot, parlem del verb ser. En català, castellà i en italià tenim els verbs ser i estar, però en francès i en anglès no passa exactament el mateix. Vegem-ho!

VERB SER

  • ÊTRE (francès): En francès, el verb être comprèn el significat de ser i el significat d’estar. Per exemple, podem dir Il est intelligent (és intel·ligent) i podem dir Elle est fatiguée (està cansada).
  • ESSERE (italià): En italià, tenim el verb essere i el verb stare. El que passa és que els usos no són els mateixos que en català. En línies generals, el verb essere es fa servir per a dir on som (sono a casa, ‘sóc a casa’), com és una cosa (il giardino è molto carino, ‘el jardí és molt maco’) i com estem (sono stanca, ‘estic cansada’). El verb stare, en canvi, normalment s’usa amb adverbis: sto bene, que vol dir ‘estic bé’. Cal tenir en compte, però, que això és la regla general i que, a part dels molts casos que hi ha, els usos depenen de la zona (al sud no ho utilitzen igual que al nord). El que aquí ens interessa és veure que l’italià coincideix amb el català en el sentit que ambdues llengües tenen dos verbs: ser i estar.
  • TO BE (anglès): En anglès passa com en francès: només tenim un verb, s’utilitza el mateix verb per a dir ser i per a dir estar. Per exemple, podem dir I am very tired (‘estic molt cansat/da’) i podem dir I am tall (‘sóc alt/a’).

 

VERB HAVER

En segon lloc, voldria parlar del verb haver. El verb haver, com tots sabem, l’utilitzem per a formar els temps compostos; per exemple, He anat al teatre. Fa poc em vaig fixar que en francès i en italià, el verb haver (avoir en francès i avere en italià) també té el significat de ‘tenir‘. És a dir, a part d’utilitzar-se com a auxiliar per a formar els temps compostos, també és el verb que s’utilitza per a dir ‘tenir’: J’ai un frère (‘tinc un germà’ en francès) i Ho un fratello (‘tinc un germà’ en italià). A més, en anglès passa exactament el mateix: el verb to have no només serveix per a fer d’auxiliar, sinó que també expressa possessió: I have one brother (‘tinc un germà’ en anglès).

Com podeu comprovar, curiosament la resta de llengües que conec coincideixen en aquest aspecte i, en canvi, en català i en castellà això no passa. Però sempre ha sigut així? Doncs si investiguem una mica veiem que no, que en català haver també volia dir ‘tenir’; però aquest significat s’ha perdut en el català actual. Bé, de fet, s’ha perdut excepte en el món econòmic: en aquest context, l’haver és ‘allò que hom posseeix, moble o immoble’. En castellà, tampoc no ha sigut sempre així; en castellà antic, es deia yo he un hijo (= yo tengo un hijo). Després, però, el romanç va corrompre la conjugació llatina i va crear perífrasis basades en construccions del baix llatí, que van utilitzar aquest verb com a auxiliar: yo he comprado, él había cerrado, etc. En els seus orígens, aquestes formes volien dir ‘yo tengo comprado’, ‘él tenía cerrado’, etc., però mica en mica es va anar oblidant el significat de ‘tenir’ i van passar a significar ‘una cosa que ja està feta’.

Tenint en compte que més d’una llengua romànica dóna el significat de tenir al verb haver, que una d’aquestes llengües és l’italià (llengua que s’ha mantingut més propera al llatí) i que el català antic i el castellà antic també li donaven aquest significat, podem arribar a la conclusió que molt probablement el verb haver en llatí devia tenir aquest significat. Doncs sí, si busquem el verb haver al Diccionari de l’Enciclopèdia, podem veure que el verb habere del llatí vol dir ‘tenir’.

 

VERBS SER I HAVER

Finalment, per acabar l’article d’avui, voldria parlar de l’auxiliar que utilitzem per a formar els temps compostos. En català, en castellà i en anglès, no és complicat: sempre utilitzem el verb haver (he cantat, hem estudiat, heu anat, etc.). Això no obstant, no totes les llengües funcionen així. Per exemple, l’italià i el francès tenen dos possibles auxiliars: ser i haver. Segons el verb que utilitzem, haurem de fer servir ser o haver. Em sembla curiós que en aquestes dues llengües romàniques hi hagi dos possibles verbs auxiliars i que, en canvi, en català i en castellà no. Doncs resulta que això d’utilitzar el verb ser com a auxiliar ja passava en llatí: natus sum «sono nato». Així, doncs, suposo que aquest ús del verb esse llatí s’ha mantingut en italià i en francès i que, en canvi, en català i castellà s’ha perdut. (Enciclopèdia Treccani)

Espero que us hagi semblat interessant, fins aviat!

 

 

 

 

PARAULES SIAMESES

6
Publicat el 30 d'agost de 2014

Què vull dir amb aquest títol? Evidentment, com us podeu imaginar, és una metàfora. Resulta que en filologia existeix un concepte que es diu col·locació (conegut en anglès com a collocation). Una col·locació és una combinació de mots que sempre van junts, com els germans siamesos. Per exemple, quan en català volem dir que una cosa és completament nova, què diem? Nou de trinca, exacte! Oi que no diem nou de botiga, nou brillant o qualsevol altra cosa? Per tant, podem dir que nou de trinca és una col·locació, perquè són paraules que han d’anar juntes: amb nou hem de posar de trinca, no podem posar el que vulguem. Avui m’agradaria dir-vos algunes col·locacions en italià i el seu equivalent en català.

NUOVO DI ZECCA

En italià, per a dir que una cosa és totalment nova hem de dir que és nuovo di zecca. Així, doncs, nuovo di zecca equival a nou de trinca en català. Però per què es diu nuovo di zecca i no una altra cosa? Doncs resulta que la zecca és el taller on es fabriquen les monedes i els bitllets italians. Per consegüent, es diu que una moneda és nuova di zecca perquè acaba de sortir de la zecca i, per tant, és nova. Després, aquesta col·locació també s’ha utilitzat per a referir-se a altres objectes nous, no només per a parlar de monedes o de bitllets. Més informació a: Nuovo di zecca

En català, sabeu per què diem nou de trinca? No, no s’ho ha inventat La Trinca! Trincar-la vol dir ‘botar la pilota’ i el lloc on es juga a pilota és el trinquet. En altres temps, les pilotes eren boles boterudes, però quan es tiraven a terra unes quantes vegades prenien una forma esfèrica. Així, doncs, es podia saber si una pilota havia estat trincada o no. Això va donar lloc a la frase ser nou de trinca (és a dir, que no havia estat trincat, no havia estat utilitzat). Més informació a: Nou de trinca

POVERO IN CANNA

En italià, quan una persona és molt pobra diuen que és povero in canna. Per què canna (‘canya’) s’associa amb ser pobre? La Treccani explica que hi ha diverses hipòtesis:

D’una banda, hi ha qui afirma que ve de temps antics en què els pobres que demanaven almoina caminaven repenjats en una canya. D’altra banda, Manuzzi deia que s’associa la canya a la pobresa perquè la canya, segons ell, és pobra perquè és buida. A més, hi ha qui es refereix a la Bíblia i diu que ve de la descripció que Mateu fa de Crist.

En català, en canvi, què diem per dir que algú és molt pobre? Que és més pobre que una rataNo sé per què diem aquesta expressió, per què associem la pobresa amb les rates. Si ens hi fixem, també associem la rata amb l’avarícia: ets un rataDe fet, és normal que associem una característica negativa com la pobresa a un animal com una rata, ja que és un animal que no ens agrada i, per tant, no li atribuirem característiques positives com ara la bellesa. Oi que no diríeu mai és guapo com una rata? No, és clar, perquè les rates no ens agraden.

VIVO E VEGETO

Aquesta és una expressió que em fa molta gràcia, sobretot l’equivalent castellà. Vegeto en italià vol dir ‘que té bon aspecte i que gaudeix de bona salut’. Aquest adjectiu ve del llatí vegetus, que deriva del verb llatí vegere. Aquest verb ja no existeix en italià i volia dir ‘ser vivaç’, però el significat s’ha conservat en la paraula vegeto en aquesta expressió i per parlar de plantes que tenen bon aspecte. Treccani 

En castellà, l’equivalent seria vivito y coleando. En català, en canvi, podem dir que està fresc com una rosa.

Em sembla interessant veure les diferents associacions que fem en cadascuna d’aquestes llengües per dir que una persona gaudeix de bona salut. En català la comparem amb una rosa, en castellà diem que dóna cops de cua i en italià la comparem amb una planta… curiós. Per què creieu que diem rosa? Jo crec que té molt de sentit que ho associem a una rosa, perquè aquesta flor té molt bon aspecte quan “gaudeix de bona salut” i no està pansida i, per tant, si volem dir que algú té bon aspecte i bona salut, té molt de sentit que ens recordi a una rosa i no pas a una pedra, no?

STANCO MORTO

En italià, per dir que estem molt cansats diem stanco morto (stanco vol dir ‘cansat’); és a dir, que estàs mort de tant de cansament. En català, curiosament també fem aquesta associació d’idees i diem que estic mort per dir que estic baldat, l’única diferència és que no hi afegim la paraula cansat. 

SANO E SALVO

En italià, per dir que s’ha arribat a algun lloc sa i estalvi (o sa i salv) es diu sano e salvo. Aquesta és una associació que no té molt de misteri: si arribem sencers a casa, estem sans i també fora de perill (salv i estalvi volen dir ‘fora de perill’). Curiosament, aquests dos últims adjectius no els utilitzem en cap altre cas que no sigui el d’aquesta expressió.

FREDDO CANE

En italià, per dir que fa molt de fred diuen que fa un freddo cane (‘fa un fred gos’, literalment). Segurament us deveu preguntar per què diuen cane i no un altre animal o una altra cosa. Actualment, el gos és el principal animal de companyia de l’ésser humà, però no sempre ha estat així. Fa molts anys, els gossos mai no residien amb els amos a dins de la llar, perquè tenien malalties infeccioses que no es podien guarir amb la facilitat que avui curem moltes malalties. Així, doncs, es deixaven a fora lligats i amb poc menjar (així eren encara més agressius amb possibles intrusos.

En català, diem que fa un fred que pela. Suposo que diem pelar perquè el fred és tan fort que és com si ens arranqués la pell.

En castellà, també es pot dir que hace un frío que pela, però també tenen l’expressió de perros, que vol dir ‘horrorós, terrible’ i, per tant, poden dir que hace un frío de perros. Però la qüestió és: Per què s’associa els gossos a una cosa terrible? Pot ser que tingui un origen astronòmic: Hi ha una constel·lació que es diu Canis Maior (canis vol dir ‘gos, ca’) i canícula (‘gosseta’) designa l’estrella Sírius. Així, doncs, la temporada més calorosa de l’any s’anomena canícula i d’aquí que es comencés a anomenar aquestes jornades días del perro i, posteriorment, es va començar a dir hace un tiempo de perros i fins i tot tener un día de perros, que no té cap relació amb la meteorologia.

Font 1 i Font 2

Com podeu veure, tot en aquesta vida té un perquè, fins i tot en les llengües. Res és perquè sí. M’agradaria que aquest article us fes pensar i que us despertés una curiositat sana per a esbrinar el perquè de moltes altres expressions, siguin en la llengua que siguin.

ALGIDA

10
Avui tinc ganes de parlar dels noms dels jocs de taula, dels dibuixos animats dels anys 80-90 i d’alguna marca. Per què? Doncs perquè fa uns quants anys vaig començar a veure que a la televisió italiana anunciaven els mateixos jocs que jo tenia de petita, però tenien un altre nom, i la veritat és que em va impactar veure un joc de tota la vida amb un altre nom. I així va començar el meu interès per aquestes coses, i mica en mica vaig anar descobrint altres noms de jocs. Espero que a vosaltres també us sembli curiós!
FRIGO
Comencem parlant de la imatge d’aquest article. Frigo, aquesta marca de gelats que tots coneixem… però a cada país té un nom diferent! Ja veureu!

Com creieu que es diu a Itàlia? Es diu ALGIDA! La veritat és que jo, en aquest cas, no m’esperava que tingués un altre nom, perquè els italians poden pronunciar frigo perfectament. Potser li han canviat el nom perquè en italià frigo vol dir nevera… no ho sé.

algida

I a Irlanda? Doncs es diu HB.

HBIRELAND

A França es diu MIKO:

MIKO

A Suïssa es diu LUSSO:

LUSSO

A Dinamarca es diu FRISKO:

FRISKO

A Suècia es diu GB GLACE:

GBGLACE

A Letònia i Estònia es diu INGMAN:

Als Països Baixos es diu OLA:

 

QUIÉN ES QUIÉN?

Us recordeu de la cançó Quién es quién? tú quieres saber… de l’anunci d’aquest joc? Havíem de preguntar coses com És ros? És un home? Té els ulls blaus? i si la resposta era no, havíem de descartar tots els personatges que tinguessin aquella característica física? Després, al final preguntàvem, per exemple, És Bill? I si ens deien que sí, havíem guanyat! Doncs aquest joc a Itàlia es diu INDOVINA CHI, i en anglès li diuen GUESS WHO! Veiem que el nom en italià i en anglès és exactament el mateix, però en castellà no li han dit adivina quién, li han dit quién es quién. Interessant.

 

ELS BARRUFETS

Aquests homenets de color blau que en català anomenem els barrufets, en castellà es diuen LOS PITUFOS, en anglès THE SMURFS i en italià I PUFFI. Ho sabíeu?

TRES EN RAYA

Aquest joc, en anglès, l’anomenen X’s and O’s (pronunciat ecsis and ous, el nom de les lletres en plural). Com veiem, en anglès, és més simple: si el joc consisteix en dibuixar X i O, doncs li diem així!HUNDIR LA FLOTA 

Us recordeu d’aquest joc? A mi m’agradava molt! Si us en recordeu, dèiem tocado si ens disparaven en una casella del nostre vaixell, agua si no ens tocaven i tocado y hundido si ens tocaven totes les caselles del vaixell. Sabeu com es deia en anglès aquest joc? BATTLESHIP o BATTLESHIPS. Per dir que hem tocat una casella del vaixell, diuen hit; per dir que no l’hem tocat, diem miss; i per dir que l’hem enfonsat, sunk. Cal dir que m’han explicat que, en anglès, tenien una versió del joc que feia sorolls i no havies de dir hit, miss o sunk, simplement feia un soroll diferent per a cadascuna d’aquestes paraules. Jo no sé vosaltres, però jo aquí Catalunya no vaig veure mai aquesta versió, no sé si existia o encara existeix. En italià, aquest joc es diu BATTAGLIA NAVALE. Per a dir que hem tocat una part del vaixell, cal dir colpito; si no el toquem, hem de dir mancato; i si l’enfonsem, direm colpito e affondato.

SUGUS

No vull fer publicitat de cap marca, però em sembla curiós veure que certes marques canvien de nom d’un país a l’altre. Aquests famosos caramels que tots nosaltres vam menjar quan érem petits, en anglès es diuen OPAL FRUITS. Són com els nostres Sugus, tous i quadrats.

LA VENTAFOCS

Recordeu aquesta pel·lícula de Walt Disney? Sabeu com es diu en altres llengües? En castellà, es diu Cenicienta; en anglès, es diu Cinderella; i en italià, es diu Cenerentola. Però la pregunta és: per què? Aquest personatge és una noia que es dedica a netejar la casa mentre la seva madrastra i germanastres viuen com reines, correcte? Doncs si ens hi fixem, en cada llengua el nom d’aquesta noia reflecteix la feina que fa:

– CAT: VENTAFOCS = venta + focs (és a dir, la que encén la llar de foc)
– CASTE: CENICIENTA = ve de ceniza (és a dir, la que neteja les cendres)
– ANG: CINDERELLA = ve de cinders (que en anglès vol dir cendres)
– ITA: CENERENTOLA = ve de cenere (que en italià vol dir cendres)

Així, doncs, veiem que totes les llengües li donen el nom de la feina que fa, però que el català ho expressa d’una manera diferent: les altres llengües subratllen el tema de les cendres i el català, en canvi, parla del foc. Curiós, no?

 

REGGERE IL MOCCOLO

4
Avui compararem certes expressions i veurem com dir una expressió catalana en altres idiomes. Per exemple, com es diu en anglès és bufar i fer ampolles? La resposta és it’s easy peasy o bé it’s a piece of cake. Vegem-ne més:TANT SI NEVA COM SI PLOU

Si tenim molt clar que volem fer una cosa, que la farem tant sí com no, en català podem dir que ho farem tant si neva com si plou. En anglès, en canvi, diuen que ho faràn come rain or (come) shine o bé come hell or high water. 

DOS SON COMPAÑIA, TRES SON MULTITUD

En castellà, hi ha aquesta expressió per a dir que, a vegades, és millor ser pocs i ben avinguts. En anglès, acabo de descobrir que també existeix i diuen two is company, three is a crowd.

NO ÉS DE COLLITA PRÒPIA

Recordo que un dia una amiga italiana va posar una frase al facebook i jo li vaig preguntar si la podia plagiar. Em va dir que sí, que no hi havia problema perquè aquella frase non è farina del mio sacco; és a dir, que no era de collita pròpia.

ANAR AMB EL COR A LA MÀ

Als països anglosaxons també hi ha gent molt sensible, que ha patit molt perquè sempre va amb el cor a la mà, que en anglès és wear your heart on your sleeve. Segons nosaltres, el cor, el portem a la mà; els anglesos, en canvi, el porten a la màniga… curiós!

TEMPTAR LA SORT

Quan en castellà diuen tentar la suerte, els anglesos no provoquen la sort, sinó que provoquen el destí (fate). Com podeu veure, les llengües reflecteixen diferents mentalitats i concepcions del món.

FA MÉS QUI VOL QUE QUI POT

L’equivalent anglès de querer es poder és aquest: Where there is a will, there is a way (literalment vol dir que ‘si hi ha voluntat, hi ha una manera de fer-ho’). En italià, és volere è potere. 

VAL MÉS CURAR-SE AMB SALUT

Com ja sabeu, a vegades, en aquesta vida cal vigilar i no precipitar-se; és a dir, més val curar-se amb salut! En castellà, diuen que más vale prevenir que curar. I en anglès? Doncs ells diuen better safe than sorry; és a dir, és millor anar amb compte que penedir-se d’haver fet alguna cosa. Tenen raó, no creieu? Tant más vale prevenir que curar com better safe than sorry són equivalències del nostre val més curar-se en salut.

RATA DE BIBLIOTECAQuan una persona és molt aficionada a anar a la biblioteca o a llegir, en català diem que aquesta persona és…? En castellà i en italià diuen ratón de biblioteca i topo di biblioteca respectivament. El català, en canvi, és feminista i parla de rata i no pas de ratolí: En Pere és una rata de biblioteca. En anglès, en canvi, no parlen ni de rates ni de ratolins, sinó de cucs! Per tant, qui va molt a la biblioteca és un bookworm (‘cuc de biblioteca’). Per què serà? és que potser als llibres anglesos hi ha cucs i, en canvi, als llibres que hi ha aquí tenim rates?

A TORT I A DRET

Aquesta expressió significa ‘pertot arreu’. Per exemple: Va enrabiar-se tant que va començar a donar cops a tort i a dret. En castellà, diuen a diestro y siniestro; en italià, diuen a destra e a sinistra; i en anglès, left, right and centre. Veieu alguna semblança?

En italià, destra vol dir ‘dreta’ i sinistra vol dir ‘esquerra’, però també vol dir ‘sinistre’. Destrezza, que ve de destra (dreta), vol dir ‘destresa’. Per tant, com podeu veure, el costat esquerre s’associa amb el mal, a desgràcies, i el costat dret s’associa amb la virtut, amb el bé.

En castellà, si us hi fixeu, passa igual: diestro, a part de voler dir ‘hàbil’, també vol dir ‘dret’ i siniestro, a part de voler dir ‘funest’, vol dir ‘esquerre’. És a dir, la dreta seria allò correcte i just i l’esquerra seria allò negatiu i incorrecte. Diccionario Etimológico de Chile

En anglès, la paraula right vol dir ‘correcte’ i també vol dir ‘dreta’. Així, doncs, veiem que la dreta s’associa amb allò correcte. Online Etymology Dictionary

En català, dret òbviament es refereix al costat dret i tort, a l’esquerre. L’esquerra es considera incorrecta, torta, etc. Com podeu veure, totes les llengües tenen aquesta concepció: la dreta és bona i l’esquerra és dolenta.

FER D’ESPELMA

Quan algú queda amb una parella, diem que aquella persona fa d’espelma. En castellà, diuen que hace de aguantavelas (o sujetavelas); en italià, diuen que regge/tiene il moccolo; i en anglès, diuen play gooseberry. 

Moccolo significa ‘espelma’. Per tant, català, castellà i italià parlen d’aguantar una espelma. En anglès, en canvi, no aguanten espelmes, cullen groselles silvestres.

D’on vénen aquestes expressions? Doncs en anglès, es diu play gooseberry perquè al segle XIX les chaperones, que éren dones madures que acompanyaven les noies joves i solteres en públic, collien groselles silevestres mentre la parella que acompanyaven feia les seves coses. (més informació)

En castellà, es diu ir de carabina perquè carabina és el nom castellà del que seria una chaperone. (Més informació)

En italià, es diu reggere/tenere il moccolo perquè fa uns quants segles, els senyors benestants tenien aventures amoroses i per a escapar de casa a la nit i anar a veure l’amant,  necessitaven un criat fidel que els acompanyés per il·luminar-los el camí. Aquest criat, a més, no podia explicar res del que veia a les nits. Així, doncs, com que el criat aguantava una espelma mentre acompanyava el seu amo, aquesta expressió s’ha conservat i avui dia s’utilitza per a parlar d’una persona que acompanya una parella. (Més informació)

Si ens hi fixem, malgrat les diferències, en totes les llengües aquesta expressió té el seu origen en una persona que acompanya una parella, sia un criat sia una dona madura.

 

 

PATUFET, ON ETS?

8
Publicat el 10 de maig de 2014
Recordeu a què jugàveu quan éreu petits? Us recordeu que jugàvem molt a l’aire lliure? Avui m’agradaria recordar vells temps, ja que m’he adonat que en altres països també jugaven a aquests jocs i m’ha semblat curiós. Així, doncs, m’agradaria explicar com es diuen en diversos idiomes (català, castellà, anglès i italià). Cal dir que, molts cops, els jocs tenen moltes variants, jo explicaré la variant a què vaig jugar de petita.FET I AMAGAR (cat) / EL ESCONDITE (caste) / HIDE AND SEEK (ang) / NASCONDINO (ita)

Aquest és el joc més famós dels anys 90. Un dels jugadors la para i ha de comptar fins a un cert número. Un cop acaba, es gira i comença a buscar els altres nens. Vegem com l’anomenen les diverses llengües: totes utilitzen el verb amagar (esconder, hide, nascondere), però el català també diu fer (no acabo d’entendre per què) i l’anglès, tan lògic com sempre, aclareix que després s’ha de buscar (seek).

fet i amagar
hide and seek
nascondino 

TOCAR I PARAR (cat) / PILLA PILLA (caste) / TAG o TIG (ang) / ACCHIAPPARELLA (ita)

Aquest també és un joc molt senzill: hi ha un nen que para i que, per tant, és l’encarregat de perseguir els altres per atrapar-los. Quan aconsegueix atrapar-ne un, s’inverteixen els papers i a la víctima li toca parar, i així successivament. El nom català ja ho diu tot: si et toquen, has de parar. El castellà subratlla el fet d’haver d’atrapar (pillar). El nom anglès probablement prové de l’escocès tig, que significa ‘tocar’. El nom italià ve del verb acchiappare, que significa ‘atrapar’.

tocar i parar
acchiapparella
tag

GALLINA CEGA (cat) / GALLINITA CIEGA (caste) / BLIND MAN’S BUFF o BLIND MAN (ang) / MOSCA CIECA (ita)

Un nen es posa al mig amb els ulls embenats, el fan girar mentre canten la cançó següent (quan jo era petita la cantàvem en castellà): “gallinita ciega, ¿qué se te ha perdido? una aguja y un dedal, date tres vueltas y los encontrarás!”. En anglès i en italià, en canvi, no canten cap cançó. Curiosament, en català i en castellà, la persona que no hi veu és una “gallina”; en anglès, és un “home cec”; i finalment, en italià, li duen “mosca”.



gallinita ciega
mosca cieca
blind man’s buff

XARRANCA (cat) / HOPSCOTCH (ang) / CAMPANA (ita)

En aquest joc es tracta de dibuixar a terra caselles amb números i d’anar saltant a peu coix. Abans de saltar, tirem una pedreta a les caselles. Haurem de saltar fins al final del recorregut, per sobre de la casella que té la pedra, sense trepitjar les línies i tornar. Quan passem per dues caselles que estan una al costat de l’altra, es posen els peus eixarrancats. El nom català ve del verb eixarrancar-se, perquè durant el joc t’eixarranques. En italià, en canvi, crec que es diu campana perquè a terra dibuixen una espècie de campana, tal com veiem al dibuix. També s’anomena mondo o settimana. L’anglès hopscotch és una suma del verb hop (‘saltar a peu coix’) i del nom scotch (que, entre altres coses, significa ‘línia dibuixada a terra’).

xarranca
hopscotch
campana

1, 2, 3, PICA PARET! (cat) / 1, 2, 3, FREEZE! (ang) / 1, 2, 3, STELLA! (ita)

Un nen es col·loca de cara a la paret i els altres a una certa distància. Qui para pica la paret dient “1, 2, 3, pica paret!” i es gira. Mentre diu aquesta frase, els altres jugadors han d’avançar cap a ell, però quan es giri han de restar immòbils. Si qui para veu que algú s’ha mogut, diu el seu nom i aquest jugador ha de tornar a la posició inicial. Quan un jugador arribi fins a la paret, toca el qui para i torna corrent al seu lloc perquè no l’atrapi. Si l’atrapa, li toca parar, i així successivament. En les tres llengües, compten fins a tres; però en català, quan juguem diem que hem de picar a la paret, en anglès subratllen el fet que t’has de quedar immòbil (estàtua) i en italià, no sé per què, diuen estrella (stella). Tanmateix, el nom del joc en anglès és Statues.

1, 2, 3 pica paret!
statues 
1, 2, 3 stella!

BALES (cat) = CANICAS (caste) = MARBLES  (ang) = BIGLIE (ita)

Les bales no tenien gaire misteri, simplement posàvem en una línia de sortida les bales de tots els jugadors i les anaven colpejant fins que un dels jugadors arribava a la meta.

bales
marbles
biglie


EL MOCADOR (cat) / LA PAÑOLETA (caste) / RUBA BANDIERA (ita)

Els jugadors es divideixen en dos equips que es col·locaran un davant de l’altre, excepte un jugador, que serà qui aguanti el mocador. Cada equip assigna un número a cada jugador. Per exemple, en el cas que hi hagi deu jugadors, hi haurà dos juadors amb el número 1, dos amb el número 2, dos amb el 3, dos amb el 4 i dos amb el 5. Qui aguanta el mocador dirà un número i els dos jugadors que el tenen han de córrer a agafar el mocador. Quan un l’agafi, ha de tornar corrent al seu lloc abans que l’altre l’agafi. Si l’agafa, queda eliminat. Qui aguanta el mocador anirà dient números fins que només quedin dos jugadors i un d’aquests perdi. A Itàlia, en canvi, no s’eliminen els jugadors, sinó que es dóna un punts fins que un equip arribi als 15 punts. Finalment, a Irlanda, aquest joc no existeix. En català i castellà, parlem d’un mocador, però en italià aclareixen que s’ha de robar, i el que robem és una “bandera” (bandiera).

Mocador
Ruba bandiera

M’ESTIMA, NO M’ESTIMA… (cat) / ME QUIERE, NO ME QUIERE… (caste) / M’AMA, NON M’AMA… (ita) / HE LOVES ME, HE LOVES ME NOT… (ang)

A les noies segurament us sonarà aquesta frase, oi? Moltes de nosaltres, quan érem petites, agafàvem una margarida i mentre arrancàvem els pètals dèiem “m’estima, no m’estima, m’estima, no m’estima…” fins que no quedaven pètals. Si l’últim pètal era el de m’estima volia dir que el nen que t’agradava t’estimava. Si no, no t’estimava. Em va semblar molt curiós descobrir que les nenes irlandeses també hi jugaven, i en lloc de dir “m’estima, no m’estima…” deien “he loves me, he loves me not…”. Les nenes italianes també ho feien, i en lloc de dir la forma gramaticalment correcta de “mi ama, non mi ama…” diuen “m’ama, non m’ama“. 

Espero que us hagi semblat curiós saber com es diuen els jocs de la nostra infància en altres llengües. Ara, si un dia feu amistat amb un italià o un irlandès i us poseu a parlar de quan éreu petits, ja sabeu com preguntar-li si jugava a algun d’aquests jocs! I, qui sap, potser acabeu jugant-hi i tot! No se sap mai! Mai dire mai!

 

CATALANS, CATALANES, CATALINES… VISCA CATALUNYA! AMB IL·LUSIÓ!

6
Publicat el 16 d'abril de 2014

Avui m’agradaria comparar el sentit de l’humor en diferents llengües; perquè, com ja sabeu, canvia fins i tot entre catalans i espanyols. Fem un cop d’ull a un parell d’acudits en cada llengua: català, castellà, italià i anglès (dos d’anglesos i dos d’irlandesos).

ACUDITS CATALANS

1. – Mare, mare, al col·legi em diuen Backstreet Boy!!
– Qui, fill?
– Everybooooooody, yeeeeeah

2. Són dues olives que van caminant pel carrer, una cau i l’altra li pregunta:
– estàs bé?
– Crec que m’he trencat un os
– Calla, però si ets d’anxova!!

ACUDITS ESPANYOLS

1. Jaimito le pregunta a su madre:
– Mamá, mamá, ¿cuando acabas de hacer el amor con papá, le das las gracias?
– Ehmmmm… no… no siempre
– Entonces, ¿¿para qué sirve la educación sexual??

2. ¿Por qué los de Lepe se tiran a un pozo?
Porque en el fondo no son tan tontos.

ACUDITS ITALIANS

1. Pierino dice ad un suo amico: “Mio papà conosce 4 lingue!”
E l’altro risponde: “Mio padre ne conosce 1000.”
Pierino controbatte: “Ma com’è possibile?”
e l’altro: “Fa il medico e ogni persona che entra gli fa vedere la lingua”

2. Babbo Natale sta facendo la cacca ed ha finito la carta igenica. Per questo usa la letterina di un bambino.

ACUDITS ANGLESOS

1. – Knock, knock!
– Who’s there?
– Biggish
– Biggish-who?
– No thanks, mate!

2. A horse walked into a bar and said: A pint of beer, please!
The barman said: Why the long face?

ACUDITS IRLANDESOS

1. An Englishman, an Irishman and a Scotsman were reading a newspaper article about which nationalities’ brains were for sale for transplant purposes. An Irishman’s or a Scotsman’s brain could be bought for £500 but an Englishman’s brain cost £10,000.

“That proves,” said The Englishman, “that Englishmen are much cleverer than Irishmen or Scotsmen.”

“No it doesn’t,” said The Irishman, “it just means that an Englishman’s brain has never been used.”

2. Paddy takes his new wife to bed on their wedding night. She undresses & lies on the bed spreadeagled and says “You know what I want dont you?”

“Yeah,” says Paddy. “The whole friggin’ bed by the looks of it!”

És interessant observar que totes les llengües tenen molts acudits que comencen amb la mateixa frase. Per exemple, en català és habitual sentir “mare, mare”, en castellà són típics els acudits d’en Jaimito i dels de Lepe, en italià els d’en Pierino (que seria com el Jaimito espanyol), a Anglaterra els de “Knock, knock” i els de “A man walks into a bar” i a Irlanda els de “paddy“. A part d’això, no trobo cap altra diferència destacable.

M’ha semblat curiós que en els acudits hi hagi el mateix sentit de l’humor, perquè en programes de televisíó és molt diferent: els programes d’humor castellà a mi no em fan gràcia, només em fan gràcia els programes còmics en català. Per exemple, quan l’Andreu Buenafuente va marxar de tv3 i va posar-se a fer monòlegs en castellà a la Sexta, molta gent que el mirava en català va deixar de mirar-lo perquè veuen que canvia molt i que no és el mateix. L’humor francès no em fa gràcia, però en canvi l’humor italià me’n fa molta, el trobo molt semblant al català.

Per tant, com que havia notat aquestes diferències entre zones volia comparar acudits, perquè pensava que confirmaria la meva hipòtesi que l’humor és diferent en cada llengua; però comparant els acudits veig que no hi ha diferències, que l’acudit català de les olives no és excessivament intel·ligent, i que s’assembla als que he seleccionat en castellà. A més, els anglesos i irlandesos, que en teoria també haurien de ser d’humor intel·ligent, després resulta que també fan bromes grolleres, com podem veure en l’acudit de la dona i el marit al llit. A més, mentre llegia els acudits catalans al meu xicot em va dir que els acudits catalans eren molt semblants als irlandesos i als anglesos, que es riuen de les mateixes coses.

Al final he arribat a la conclusió que l’humor dels programes o pel·lícules és molt diferent de llengua a llengua, però que en els acudits moltes llengües són semblants i es riuen de les mateixes coses.

 

CADA LLENGUA ÉS UNA VISIÓ DIFERENT DEL MÓN

6
Avui m’agradaria dedicar l’article a les expressions i als proverbis italians. N’hi ha moltíssims, però avui us en presentaré uns quants. Per explicar-los, diré la corresponent traducció en català. En alguns casos també els traduiré al castellà i/o a l’anglès. Espero que us agradi i que us sigui útil.
CHI DI SPADA FERISCE DI SPADA PERISCEAquesta equival al català ull per ull, dent per dent. En castellà, és igual: ojo por ojo, diente por diente.

CHI LA DURA LA VINCE

Aquesta dita ens diu que amb constància podem aconseguir qualsevol cosa. En català, diem Qui cerca troba. En castellà, en canvi, diuen Quien la sigue la consigue.

CHI NON RISICA NON ROSICA

Aquesta m’agrada molt perquè rima. El verb risicare és la forma toscana del verb italià rischiare (arriscar), i només s’usa en aquest proverbi. És curiós perquè la corresponent dita catalana també rima: Qui no s’arrisca no pisca. A més, el verb piscar en català tampoc s’utilitza, només l’utilitzem en aquest proverbi.

CHI VA PIANO VA SANO E VA LONTANO

Significa que cal fer-ho tot a poc a poc. En català, diem De mica en mica s’omple la pica per dir que si fem les coses a poc a poc, les farem bé. També podem dir A poc a poc i bona lletra! En castellà, en canvi, pensen en “vestir-se” i diuen Vísteme despacio que tengo prisa. En anglès, es diu More haste, less speed.

L’ERBA DEL VICINO È SEMPRE PIÙ VERDE

Aquesta expressió significa el que en català diem Sempre volem el que no tenim, per això en italià diuen que ‘l’herba del veí sempre és més verda’ (literalment); és a dir, que sempre volem el que tenen els altres. En anglès, curiosament, també utilitzen la mateixa metàfora i diuen The grass is always greener on the other side (of the fence). La part entre parèntesis és opcional.

MAL COMUNE, MEZZO GAUDIO

Aquesta equival a l’expressió castellana Mal de muchos, consuelo de tontos. En català, l’expressió correcta és Mal de molts, conhort de boigs. El verb conhortar significa ‘consolar-se’.

OGNUNO TIRA L’ACQUA AL SUO MULINO

Això equival a escombrar cap a casa, que diem els catalans, o bé fer anar l’aigua al seu molí. En castellà, en canvi, es diu barrer hacia/para dentro.

CHI DORME NON PIGLIA PESCI

Aquesta expressió em sembla molt divertida. Vol dir que Qui matina fa farina; és a dir, que no s’ha de perdre temps, perquè si perds temps al final no faràs res. També podem dir Qui no s’espavila no fila. En castellà, tenim A quien madruga, Dios le ayuda o bé No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy. En anglès, en canvi, parlen d’ocells i cucs: the early bird catches the worm o Don’t leave for tomorrow what you can do today.

AVERE IL PROSCIUTTO SUGLI OCCHI

Fa gràcia perquè, segons els italians, si no t’adones d’una cosa òbvia, és perquè tens pernil a sobre dels ulls. En canvi, segons els catalans, si una persona no veu una cosa molt evident, diem que té un pa a l’ull (tenir un pa a l’ull) i no pas pernil.

Com podeu veure, totes les cultures volen expressar les mateixes idees, però ho fan de manera diferent, amb diferents metàfores o expressions. Per exemple, tant catalans com italians expressen en la seva pròpia llengua que una persona no s’adona d’una cosa molt evident, però els italians pensen en pernil i els catalans, en pa. Això demostra que cada llengua expressa una manera diferent d’entendre i d’interpretar el món i que, tal com diu la hipòtesi de la relativitat lingüística de Sapir-Whorf, la llengua materna que cadascú té determina la manera d’interpretar el món que ens envolta. És a dir, cada llengua implica una manera diferent d’interpretar la realitat.

 

fine settimana o weekend?

9
No, no he escrit el concepte cap de setmana en italià (fine settimana) i en anglès (weekend), totes dues coses són en italià. No és broma! Avui voldria parlar-vos de la influència que l’anglès exerceix de manera molt diferent en dues llengües aparentment semblants (i subratllo l’ “aparentment”. Per a més informació, consulteu l’article Germanes, però no bessones a la web http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/251665).

D’una banda, l’italià és una llengua molt flexible que ha agafat moltíssimes paraules de l’anglès i que no en canvia mai l’ortografia, les escriu exactament igual que l’anglès. A més, normalment també les pronuncia de la mateixa manera que l’anglès. De l’altra, el català és una llengua força més conservadora i amb una normativa més forta, com el castellà, i el que fa és o bé no agafa la paraula anglesa o bé l’adapta a l’ortografia catalana. Vegem-ne alguns exemples, així ho podreu entendre millor (posaré en majúscula la paraula no italiana, és a dir, anglesa):

1.  Italià: “Cosa fai questo WEEKEND?” (escrit i pronunciat igual que en anglès. En italià, també existeix un equivalent italià, fine settimana, però la paraula anglesa s’usa tant o més que l’italiana) = Català: Què faràs aquest cap de setmana?
2. Italià: “Posso connettermi alla tua WIFI?” (Pronunciat i escrit exactament com en anglès [buaifai], no pas [buifi] com es diu en català o en castellà) = Català: “Em puc connectar a la teva WIFI?” (Pronunciat [buifi], no com en anglès)

3. Italià: “Il mio COMPUTER non funziona”  (Escrit igual i pronunciat de manera molt semblant, [compiuter], un pèl diferent que en anglès, que seria [compiuta] aproximadament) = Català: “El meu ordinador no funciona”

4. Italià: “Da piccola guardavo la HEIDI” (Escrit i pronunciat exactament com es fa en la llengua original, en aquest cas l’alemany: [aidi]) = Català: “De petita mirava la Heidi” (pronuncia adaptada al castellà: [jeidi])

5.Italià: “Dammi una CHANCE!” (Escrit i pronunciat exactament com en anglès, la qual cosa produeix un efecte “pijo-còmic-sorprenent” a orelles d’un català força contundent, ja que en italià existeix la paraula opportunità que, però, no s’utilitza pas tant) = Català: “Dóna’m una altra oportunitat!”

6.Italià: “Alessio è laureato in DESIGN” (escrit i pronunciat exactament com en anglès, [disaign] = Català: “L’Aleix té la carrera de disseny”

7.Italià: “Ci facciamo uno SHOT?” (escrit i pronunciat igual que en anglès, [xot]) = Català: “Ens prenem un xopet?” (el famós chupito castellà)

8.Italià: “Connettiti con il nome utente e la PASSWORD” (escrit igual i pronunciat exactament com en anglès) = Català: “Connecteu-vos amb el nom d’usuari i la contrasenya”

9.Italià: “domani farò SHOPPING” (pronunciat i escrit exactament com en anglès, però amb accent italià. En anglès és go shopping)= Català: “demà aniré a comprar” (que en castellà seria ir de compras)

10.Italià: “studentessa universitaria si offre come BABYSITTER” (tot igual que en anglès) = Català: “estudiant universitària s’ofereix com a cangur”

 

Publicat dins de CATALÀ - ITALIÀ i etiquetada amb , | Deixa un comentari

L’APPARENZA INGANNA (Les aparences enganyen III)

2

Avui parlaré de les diferències que hi ha entre el català/el castellà i l’italià. Tot i això, cal dir que els exemples que us posaré no són ni de bon tros totes les diferències que hi ha entre les llengües esmentades, només en són un resum molt resumit (són sobretot coses de nivell principiant); ja que, òbviament, no es pot posar en un article breu el contingut dels llibres dels 6 nivells d’una llengua. Malauradament, l’apartat de fonètica no us el puc explicar bé perquè faria falta que em sentíssiu pronunciar els sons.

VERBS:

A. En italià, no és correcte dir a me mi piace il cioccolato; en català, en canvi, sí que es pot dir A MI M’agrada la xocolata. En italià, es pot dir A ME piace il cioccolato o bé MI piace il cioccolato. Aquest és un dels errors més comuns que fan els catalanoparlants i els castellanoparlants quan comencen a aprendre italià: diuen a me mi piace.

B. Cambiare macchina en català és canviar DE cotxe.

C. Chiamare Anna en català és trucar A l’Anna.

D. L’italià té dos auxiliars per al passat, com el francès: essere i avere (en català són ser i haver); en canvi, el català i el castellà només en tenen un: haver. Exemples: 1. mi SONO alzata (sono = sóc), en català és m’HE llevat; 2. Anna È andata al cinema (è = és), però nosaltres diem l’Anna HA anat al cine; 3. Marco È dimagrito di 2 chili  seria el Marc s’HA aprimat dos quilos.

E. En italià, s’usa SER + adjectiu, per exemple: sono (=sóc) stanco; però en català és ESTAR + adjectiu: estic cansat, estic content, etc.

PREPOSICIONS:

A. Vado IN tabaccheria / DAL tabaccaio en català és vaig A L’estanc.

B. En català i en castellà, tenim la preposició de, la qual correspon en italià a di o da, depèn del cas. Per exemple: 1. dipende DA te en català és depèn DE tu;  2. facile DA dire en català és fàcil DE dir; 3. una commedia DI Dario Fo i en català és una comèdia DE Dario Fo; 4. è roba DA matti! en català és és DE bojos!

C. En català, sempre diem després DE: després de dinar, després de classe, etc. En italià, en canvi, no es pot dir dopo di (‘després de’): si va seguit d’un nom s’usa dopo + nom: dopo la lezione. Si va acompanyat d’un verb, també va sense di i, a més, el verb no és en infinitiu, sinó en un temps compost: dopo aver pranzato (vol dir ‘després de dinar’, i no pas dopo di pranzare, que seria la traducció literal de ‘després de dinar’ i és absolutament incorrecte).

E. Penso A te en català és penso EN tu.

F. Credo DI sì/DI no en català és crec QUE sí/QUE no.

FONÈTICA:

A. Com que en italià hi ha molt poques paraules que portin accent, quan ets principiant a l’hora de pronunciar-les comets molts errors, perquè fins que no les sents pronunciar no pots saber si són planes o esdrúixoles; per tant, la pronúncia no la pots deduir a partir de l’escriptura (poso en negreta la síl•laba tònica): giocavo (jo jugava), giocavamo (jugàvem), parlavate (parlàveu), mandorle (ametlles), abito a Venezia (visc a Venècia).

B. Consonants italianes problemàtiques perquè tenen un so que en català i que en castellà no existeix: G (gente, giorno), dobles consonants (oggi, cassa, letto, nonno, castello...), V (venire, vi vedete), Z (grazie, canzone), R de principi paraula (rosso, Roma). A més, molts castellanoparlants tenen el problema afegit de la S sonora (quan hi ha una sola s enmig de dues vocals, que els italians pronuncien com els catalans): casa, così… Aquests són els casos que he vist que costen molt de pronunciar a tothom qui comença a estudiar italià (jo inclosa en el seu moment), es triga anys a pronunciar-les correctament. Les dobles consonants, sobretot, costen molt de detectar quan les sents, per això inclús a nivells avançats a vegades dubtes si una paraula s’escriu amb doble consonant o no.

DIFERÈNCIES D’ÚS DELS MODES VERBALS:

A. La més destacable i la més difícil de dominar del tot (fins i tot quan es té el nivell C2) és el congiuntivo (subjuntiu), que no s’usa igual que en català i en castellà: 1.  Anche se non È (‘és’, indicatiuobbligatorio, lo farò lo stesso; en català diem encara que no SIGUI (subjuntiu) obligatori, ho faré igualment. 2. Come VUOI (‘vols’, indicatiu) és com VULGUIS (subjuntiu) 3. Penso che Marco SIA (‘sigui’, subjuntiu) molto gentile correspon a crec que el Marc ÉS (indicatiu) molt amable.

DIFERÈNCIES EN L’ESTRUCTURA DE LA FRASE:

A. Posició dels adverbis: sempre, anche, soltanto… En italià, van després del verb, en canvi en català i castellà van davant del verb: vado SEMPRE in palestra és SEMPRE vaig al gimnàs; mi piacciono ANCHE le mele és TAMBÉ m’agraden les pomes; voglio SOLTANTO una fetta di torta és NOMÉS vull un tall de pastís.

Així, doncs, qui afirmava que “l’italià és fàcil perquè és igual que el català i el castellà llevat d’algunes parauletes” ha pogut comprovar que no és pas cert. Cada llengua té una estructura i unes normes diferents de la resta, mil excepcions i hi ha una infinitat de frases possibles; i precisament quan es tracta de llengües de la mateixa família, s’ha d’estar encara més atent a les diferències que hi ha (i n’hi ha moltes!), perquè no són tan visibles a primera vista com en el cas de llengües molt diferents entre si. Per tant, qui no es fixi en tots aquests detalls, cometrà errors com ara cambio di macchina i, per consegüent, no parlarà italià, parlarà una llengua inexistent.

Publicat dins de CATALÀ - ITALIÀ i etiquetada amb , | Deixa un comentari

LES APARENCES ENGANYEN

8

Com tothom sap, hi ha el prejudici que l’italià és fàcil perquè té paraules semblants al català i al castellà, i que llengües com ara l’alemany o el xinès són difícils perquè no s’assemblen gens al català. No obstant això, els experts en llengües saben que aquest prejudici, tal com la mateixa definició de prejudici indica, ‘és una idea no raonada i mancada de provació’ i que, per tant, no és cert. Malauradament, demostrar aquesta afirmació requereix una explicació molt més exhaustiva que la que em permet l’extensió d’aquest article. Així, doncs, a l’article d’avui us en faré cinc cèntims i, més endavant, ja us en donaré més detalls.

 

En aquest article demostraré que, al contrari del que la gent no especialitzada es pensa, l’alemany té algunes paraules que són iguals que en català i que l’italià té bastantes paraules  que s’assemblen a mots catalans, però que en realitat no signifiquen el mateix que en català (aquest tipus de paraules s’anomenen falsos amics). Vegem-ne uns quants exemples:

 

Blau (alemany)

Els alemanys també fan servir aquesta paraula per a referir-se a aquest color.

 

Interessant(alemany)

Encara que l’alemany sigui una llengua germànica com l’anglès, aquest adjectiu s’assembla més al català (interessant) que no pas a l’anglès (interesting).

 

Lila (alemany)

El color que en català denominem lila també es diu així en alemany.

 

Assaggiare (italià)

Deveu pensar que vol dir assajar (una obra de teatre, per exemple), però no és veritat; aquest verb significa tastar. Per a dir assajar s’ha de dir fare le prove.

 

Burro (italià)

Qui no sap italià segurament pensa que vol dir burro (l’animal o una persona de poc enteniment), però no és així: aquesta paraula significa mantega. Per a dir burro cal dir scemo.

 

Officina (italià)

No vol dir oficina, vol dir taller (on s’arreglen els cotxes, per exemple).  La nostra oficina s’anomena ufficio  en italià.

 

Salire(italià)

Tot i que sigui semblant a salir (castellà), vol dir pujar. Per exemple, salire sul treno significa pujar al tren. Sortir és uscire.

 

Subire (italià)

Tot i que sigui molt semblant a subir en castellà, no vol dir pujar, sinó patir. Per exemple: subirne le conseguenze significa patir-ne les conseqüències.

 

Aquests són només alguns dels exemples que il•lustren que Les aparences enganyen: l’italià no s’assembla tant al català com molta gent es creu,  i l’alemany no és tan diferent com se sol pensar.

 

GERMANES, PERÒ NO BESSONES

8

Avui parlaré de l’evolució del català i de l’italià, de com han evolucionat respecte al llatí. Malgrat ser llengües germanes, han evolucionat de maneres diferents i, per tant, veiem que hi ha paraules catalanes que tenen un equivalent molt semblant en italià, però que no té la mateixa freqüència d’ús. L’estudi de les llengües romàniques posa de manifest que l’italià és la llengua romànica que s’ha mantingut més semblant al llatí. Una prova d’això és que certes paraules italianes tenen un equivalent pràcticament idèntic en català, però que no té el mateix ús: la paraula italiana és d’ús comú i, en canvi, la catalana ha esdevingut arcaica (que ja no s’utilitza) o molt literària. Vegem-ne alguns exemples:

 

Intitulare (verb llatí)

És un verb que significa ‘posar un títol, especialment a un llibre’ i que ha originat els mots intitular (català) i intitolarsi (italià). En italià, el verb intitolarsi és el verb més usat per a referir-se al títol d’un llibre; en canvi, en català, intitular ha caigut en desús, no s’utilitza pràcticament mai, i ha estat substituïda per titular: L’obra es titula “Hamlet”.

 

Cape?re (verb llatí)

Aquesta paraula llatina significa ‘entendre’. En català, a part d’ entendre, també existeix el verb capir (que probablement prové de l’italià), però és un verb que ja no s’utilitza. En italià, en canvi, el verb capire és d’ús molt comú.

 

Strata (nom llatí)

Aquest substantiu vol dir ‘carretera’ i, en català, ha originat el mot estrada, però és una paraula antiga que pràcticament ja no s’usa. En italià, en canvi, la paraula strada s’utilitza diàriament per a referir-se al ‘lloc per on passen els cotxes’.

 

Mentire (verb llatí)

El verb esmentat en català correspon a mentir i en italià a mentire. Primer de tot, observem que la forma italiana és més semblant al llatí que la catalana. A més, resulta curiós veure que català i italià han evolucionat en direcció contrària: en ambdues llengües aquest verb té dues possibles conjugacions, però l’italià n’ha triat una i el català n’ha triat l’altra. En català, mentir es pot conjugar o menteixo, menteixes, menteix, etc. o bé mento, ments, ment, etc.; però actualment només s’utilitza la primera conjugació (menteixo, menteixes, etc.), l’altra s’ha perdut. En italià, ha passat just el contrari: de les dues conjugacions de mentire que encara recullen els diccionaris (o bé mentisco, mentisci, mentisce, etc. o bé mento, menti, mente, etc.), els nadius ja només en coneixen la segona (mento, menti, etc.).

Publicat dins de CATALÀ - ITALIÀ i etiquetada amb , | Deixa un comentari