DES DEL CANADÀ

SHAUDIN MELGAR-FORASTER

Arxiu de la categoria: insurrecció indígena al Canadà

Insurrecció indígena i crisi al Canadà

Em sorprèn no veure cap notícia als mitjans catalans sobre la situació d’aquests dies al Canadà. Tenim carreteres i ponts tallats a British Columbia, fins i tot van blocar carrers i oficines a Vancouver, i tenim tots els trens del país aturats, les vies dels ferrocarrils d’Ontario tallades pels mohawk.

Deu ser com ha passat amb els catalans, que ha costat molt que ens fessin cas a fora. I al Canadà passa encara amb les primeres nacions.

No és la primera vegada en els últims 30 anys que hi ha una insurrecció indígena al Canadá. Encara està força viva a les ments la dels mohawk a Oka, l’any 1990, de la qual us en vaig fer un resum mentre parlava de la noveŀla Emboscades al Grand Nord de Margarida Aritzeta.

La crisi d’ara, però, va començar el 2018, quan es va anunciar l’extensió d’un gasoducte que, partint d’Alberta, passaria també per una gran àrea de British Columbia.

Al Canadà hi ha milers de kilòmetres de gasoductes. I d’oleoductes, com ara el que es construí l’any 1953, que passa per les Muntanyes Rocoses i transporta petroli cru al llarg de 1.150 km, de vegades a través de parcs nacionals de paisatges d’una bellesa espectacular. Un accident seria espantós. I ara volen estendre, doncs, el gasoducte i fer-lo passar per àrees residencials, centenars de granges, parcs nacionals i territori de les primeres nacions, concretament pel territori dels wet’suwet’en, al llarg de 670 km amb un gran impacte al medi ambient, sobretot per la planta d’arribada del gas.

La construcció de l’extensió del gasoducte, per la companyia Trans Mountain Corporation, va començar l’agost de 2019, malgrat les protestes. Un cop es va arribar a British Columbia des d’Alberta i ja al febrer de 2020, tot es va disparar amb una barreja de gent de les primeres nacions i d’altra gent, sobretot jove, esdevenint una fusió entre drets dels indígenes, justícia social i el medi ambient.

El resultat és que a hores d’ara, com deia més amunt, no circulen trens en tot el país, ni pel trasport de passatgers ni pel de productes, com per exemple gas —que és ben irònic—, ja que el Quebec i les províncies de l’est del país depenen molt del gas que els hi duen amb tren. Està esdevenint un problema d’allò més gros, que ja costa milers de milions de dòlars. Fa deu dies que va començar el bloqueig i continuen les barricades.

El primer ministre Trudeau ha dit que no vol enviar la policia, que s’ha de dialogar, però no sembla que puguin arribar a un acord, i aleshores què passarà? Com a Catalunya el 2017 amb els piolins espanyols? O enviaran l’exèrcit com va passar al Canadà el 1990 amb la rebel⋅lió de la tribu mohawk de Kanesatake?