Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Insectes

El costat fosc de la llum a Gandia

2
Publicat el 18 d'abril de 2015

CL-Gandia-20150416-01

Dijous passat parlàrem dels problemes de la contaminació lumínica a la seu de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, a la ciutat de Gandia, dins del cicle de conferències Dijous Astronomia.

La nostra xarrada, El costat fosc de la llum, començà parlant sobre l’aspecte econòmic de l’excés de l’enllumenament i com la planificació, el disseny i la correcta instal·lació dels fanals als carrers són fonamentals per l’estalvi econòmic, molt més que el simple canvi dels tipus de làmpades.

CL-Gandia-20150416-02sPer poder comprendre el problema, es va comentar l’espectre dels tipus de làmpades més usats per a l’enllumenament dels carrers. Mentre que la llum de sodi de color groc dels fanals no sembla tindre incidències medioambientals, els LEDs de color BLANC si que semblen tindre efectes nocius en els ecosistemes ja que la seua llum presenta un fort pic d’emissió en la zona blava de l’espectre.

Els efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i els ecosistemes són objectes d’estudi per molts investigadors. El grup d’animals més afectat són els insectes, ja que hi ha més d’un milió d’espècies i a més és a la base de l’alimentació d’altres animals predadors. La irrupció descontrolada de llums nocturns en el medi natural divideix poblacions d’insectes, causa la seua mortalitat i afecta, per tant als consumidors secundaris.

CL-Gandia-20150416-03sPerò l’aspecte que més interessà l’audiència va ser la incidència de la llum blava i de la component blava de la llum blanca sobre el sistema circadià dels humans. L’exposició nocturna a aquest tipus de llum inhibeix la producció de l’hormona melatonina i causa, nombrosos problemes de salut ja que la melatonina participa en la regulació d’una gran varietat de processos cel·lulars, neuroendocrins i neurofisiològics.

Més de 40 persones estigueren atentes a les nostres explicacions i en la roda de preguntes la gent s’interessà sobre quin és el millor tipus d’enllumenat interior i sobre els LEDs de llum blanca que l’ajuntament de Gandia ha instal·lat fa poc als carrers.

Fotos: del Facebook de l’Agrupació Astronòmica de la Safor i de Roger Mira. Amb permís.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Tots plens de llum, buscant la nit

0
Publicat el 8 de març de 2015

Octubre-20150304

Enguany és l’Any de la Llum. Aquest fet ens dóna l’oportunitat d’aprofundir en la divulgació de l’ús racional de la llum als carrer, tant des del punt de vista econòmic com ambiental i de salut.

Dimecres passat, 4 de març, vam ser convidat a parlar de les nostres recerques en el tema de la contaminació lumínica a l’Espai Ciència coordinat pel professor de Bioquímica Juli Peretó, dins de les activitats de l’edifici cultural Octubre, Centre de Cultura Contemporània de València.  Amb la nostra xarrada començava el cicle de conferències Tots plens de nit, buscant la llum, dedicat a l’Any de la Llum que enguany se celebra a tot el món.

La nostra xerrada: La cara fosca de la llum: conseqüències per a la salut i el medi ambient va ser presentada per Fernando Sapiña. Ángel Morales, Joaquim Baixeras i Enric Marco, un rere l’altre anàrem desgranant els problemes d’un enllumenament irracional de les nostres ciutats.

Enric Marco començà fixant les claus del problema, que s’entén per contaminació lumínica, quins colors de  la llum l’afecten més, de quina manera la pol·lució causada per l’excés de llum no només té efectes locals sinó que afecta a paratges impol·luts a grans distàncies. Joaquim Baixeras explicà els efectes sobre el medi ambient. El grup animal més afectat és el dels insectes en ser molts sensibles a la llum blava. A més a més, en estar en la base de la cadena tròfica, la seua mortaldat afecta a d’altres animals. En una clara exposició en termes energètics comentà el que costa obtindre una papallona i com l’encesa d’un sol llum en una zona natural pot malmetre la inversió energètica realitzada. Acabà la seua part parlant dels efectes de l’excés de llum sobre la salut humana amb la inhibició de la producció de melatonina. Finalment Ángel Morales parlà de les bombes químiques de la il·luminació, de com la nova tecnologia LED no és tan eficient ni ecològica com ens la volen vendre.

Foto: Enric Marco, Joaquim Baixeras i Ángel Morales presentats per Fernando Sapiña. De @JuliPereto

Nota: El títol de l’apunt no és cap error. El nom del cicle és: Tots plens de nit, buscant la llum però realment nosaltres busquen la nit entre tanta llum…

Leds: no n’hi ha prou amb l’estalvi energètic

1

89359965

El mar de luz que nos ahoga. Publicat originalment en la secció valenciana de El Mundo, diumenge 11 de gener 2015.

Amb la llum elèctrica i la seua introducció en les cases i en els carrers, la societat humana es va alliberar de viure depenent del Sol i va poder augmentar les hores de vigília per a estar amb la família o tenir mes temps lliure. No obstant açò, el mal ús de la llum ha portat un efecte indesitjat: la contaminació lumínica, l’emissió de flux lluminós procedent de fonts artificials nocturnes amb intensitats, direccions, rangs espectrals (colors) o horaris inadequats. Els carrers es poden i s’han d’il·luminar, però amb límits. I quins són aquests? Doncs, amb l’ús de la llum estrictament necessària per a l’activitat habitual de la via pública. I no és necessari poder llegir un llibre en el carrer, veritat?

A més, per a tenir una bona i eficient il·luminació no n’hi ha prou amb l’estalvi energètic, sinó que s’ha de considerar també la seua afectació al medi ambient i a la salut humana.

Pel que fa a la il·luminació, qualsevol que siga el criteri que es trie, es pot afirmar que València està en el rànquing de les ciutats més contaminades del món. Per exemple, si es mira la producció de contaminants per efecte de la llum nocturna, València solament és superada per Chicago. Si es parla de lluentor, València és la més brillant d’Europa. I açò és així perquè en 20 anys la potència consumida ha augmentat un 300% i la despesa un 400%, mentre que la seua població ha crescut només un 2,5%.

El canvi massiu a LEDs blancs proposats per la Diputació no va a suposar cap millora i menys encara per al medi ambient, ja que aquests dispositius, a part de problemes tècnics i d’homologació, tenen efectes devastadors sobre els ecosistemes i la salut humana. Els LEDs blancs tenen un fort component de llum blava, que es dispersa més eficaçment en el cel nocturn, com ocorre amb el blau de la llum solar que, en dispersar-se més, dóna aquesta tonalitat al cel diürn. Per tant, els LEDs blancs contaminen més.

D’altra banda aquesta llum blanca en els nostres carrers també té efectes sobre la salut. El nostre cervell regula els ritmes dia/nit a partir de la presència o absència de llum blava ambiental. En la foscor, la glàndula pineal segrega melatonina, que regula processos cel·lulars, endocrins i fisiològics. Però si la llum blanca blavosa nocturna dels nostres carrers es cola per les finestres, s’inhibeix la producció de melatonina, causant insomni, augment del risc d’atacs de cor, estrès i malalties psíquiques, així com un major risc de càncer de pròstata en homes i de pit en dones.

En aquest 2015 que comença, declarat per l’ONU Any Internacional de la Llum, tenim l’ocasió de valorar les noves tecnologies de la llum, però també tenim la millor oportunitat per a exigir el control de l’ús racional, eficient i respectuós de la il·luminació nocturna.

El mar de llum que ens ofega

Enric Marco i Ángel Morales Rubio
Grup de Treball en Contaminació Lumínica. Universitat de València

El mar de luz que nos ahoga. Publicat originalment en la secció valenciana de El Mundo, diumenge 11 de gener 2015.

Imatge: Il·luminació LED a Palma de Gandia. La Safor. Crèdit: AM, amb permís.

Al Montsec parlem de la llum que ens ofega

0

Angel-Enric-Montsec2014Fa uns dies presentàrem les activitats del nostre grup d’investigació sobre contaminació lumínica  de la Universitat de València a la primera Reunió Científica de la Red Española de Estudios sobre la Contaminación Lumínica (REECL).

Contar el que fem als companys de tot l’estat que fan coses similars o complementaries és una sana costum. Parlàrem dels punts permanents i fixos de mesura que tenim instal·lats en tot el territori, dels milers de quilòmetres recorreguts pels camins i carreteres valencianes, de les desenes de xerrades de conscienciació realitzades pels pobles, de l’exagerada contaminació lumínica de la ciutat de València i de la foscor de la comarca dels Serrans. I sobretot de la ingent feina que queda per fer en un territori tan gran com el valencià.

El lloc on es va fer el congrés organitzat pel PAM, és la serra del Montsec, un dels indrets més foscos de Catalunya i on fa tres anys presentàrem els nostres primers treballs sobre la contaminació lumínica al Parc Natural del Túria, situat a l’entorn de la ciutat de València.

fotogrupoREECLLa REECL és la nostra xarxa acadèmica estatal, organitzada amb l’objectiu de facilitar l’intercanvi d’experiències, donar resposta a necessitats de formació i contribuir a estructurar l’espai d’investigació estatal sobre contaminació lumínica.

L’encontre del Montsec estava dirigit preferentment a personal investigador, tant consolidat com en formació, pertanyent als grups que integren la xarxa. També van participar com a invitats persones pertanyents a altres Organismes Públics de Recerca i identitats d’iniciativa social com ara Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica.

Fotos:
1.- La nostra intervenció a la reunió científica
2.- La foto de grup a l’entrada del Parc Astronòmic del Montsec.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Ecos del Cosmos: La contaminació lumínica

0

P1020393sTot ens quedem meravellats quan una nit, perduts per l’interior del País Valencià o pels poblets del Pirineu, alcem el cap i observem la bellesa de la Via Làctia creuant el cel, els milers d’estels que omplin la volta celeste.

I això ens passa perquè ja fa dècades que el cel de les nostres ciutats ha perdut l’encant del firmament, perquè l’urbanisme desfermat i sense control ens l’ha furtat. Avui parlarem d’aquest problema, la contaminació lumínica, i com resoldre’l amb diversos experts que ens acompanyen.


Podcasdt, Ecos del Cosmos, 17 d’octubre 2014

Comencem la nova temporada del programa entrevistant Ángel Morales, expert en contaminació lumínica de la Universitat de València. Parlem dels reptes i riscos d’aquest problema. I, a més, les nostres seccions habituals: actualitat astronòmica, el cel a simple vista, el concepte i l’astroconcurs.

Làmpares a València. AMR.

La Universitat de València adverteix de la contaminació lumínica generada pels leds blancs

0

Professors de quatre departaments de la Universitat de València han elaborat un informe a fi d’advertir de la contaminació lumínica generada per l’enllumenat públic de leds blancs. Els experts destaquen que aquest nou tipus d’il·luminació, el qual implica estalvi energètic, incorporat a alguns municipis valencians, incrementa la pol·lució per llum i genera efectes nocius sobre la biodiversitat, la salut humana i l’observació astronòmica.

Per aquest motiu, científics i professors proposen que els ajuntaments facen auditories lumíniques per tal de reduir al voltant d’un 60% el consum energètic abans de dur a terme qualsevol actuació de canvi dels llums actuals de sodi de baixa pressió. I, a més, promoguen l’aprovació d’ordenances municipals de protecció del cel nocturn.

Per la seua banda, el Vicerectorat de Sostenibilitat, Campus i Planificació, el qual dóna suport a aquesta iniciativa promoguda pel Grup de Treball sobre Contaminació Lumínica i la Càtedra de Divulgació de la Ciència UCC+i, posa a disposició de les institucions valencianes l’experiència i el coneixement científic a fi de promoure sistemes d’enllumenat més respectuosos amb el medi ambient. “L’estalvi energètic és una prioritat de la Universitat de València, com es va fixar en el projecte Campus Sostenible que afecta tots els nostres àmbits d’actuació, així, els avanços per reduir el consum d’energia haurien d’implicar una millora global en termes de sostenibilitat”, afirma la vicerectora Clara Martínez.

La contaminació lumínica és un greu problema que afecta a tota la societat. És causat per l’excés d’enllumenat públic i per la instal·lació incorrecta dels fanals que llancen part de l’energia lluminosa cap al cel. La llum blanca, com ara la produïda pels leds blancs, es descompon en diversos colors, dels quals el blau és el component essencial. “Per la llei d’espargiment de Rayleigh, la llum de longitud d’ona curta, com és el cas de la blava, es difon més intensament en l’atmosfera que la llum d’altres colors. Així ocorre amb la llum blanca del Sol, en la qual el color blau es dispersa més donant aquesta tonalitat al cel”, explica Enric Marco, investigador del departament d’Astronomia i Astrofísica. “Els llums blancs es veuen a major distància que els d’altres colors més càlids, com ara el roig o el groc, per tant, els leds blancs contribueixen a augmentar la brillantor del cel”, comenta el professor del departament de Química Analítica, Ángel Morales.

En detriment de la salut humana
“Aquesta pol·lució afecta primàriament als astrònoms ja que perden la possibilitat d’estudiar el cel estrelat i han de viatjar centenars de quilòmetres per veure els estels”, apunta Marco. Però també perjudica la salut de les persones, alhora que la fauna i la flora nocturna adaptades a la foscor. La llum, especialment la blanca, durant la nit “redueix dràsticament la producció de melatonina, de manera que els treballs nocturns perllongats en el temps provoquen greus alteracions al son i al metabolisme en general, ja que generen perturbacions que deriven en diferents tipus de patologies”, assevera el catedràtic d’Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina Francisco Martínez Soriano.

La melatonina és una hormona, la concentració de la qual varia segons el cicle dia i nit, de fet, respon a canvis en la il·luminació ambiental. Es produeix a la glàndula pineal i participa en una gran varietat de processos cel·lulars, endocrins i fisiològics, mentre que és fonamental per a la regulació dels ritmes funcionals dels òrgans endocrins i metabòlics. El nivell en sang de melatonina és entre 10 i 20 vegades superiors durant la nit que durant el dia; inicien el seu ascens al capvespre i assoleixen el seu punt més alt entre les 00.00 i les 02.00 hores, quan comença a disminuir fins els nivell més baixos cap a les 10-12 hores. “La melatonina no solament respon a la intensitat de la llum, sinó també a les diverses longituds d’ona”, recorda Martínez Soriano, qui exposa que durant l’última dècada, “nombrosos estudis realitzats en animals i éssers humans sobre els efectes de les diferents longituds d’ona, han posat de manifest que la producció de melatonina es modifica, sobretot amb les més curtes, com seria el cas de les emeses amb leds blancs”. Els nivells de melatonina disminueixen en el plasma, sobretot, en la regió blava de l’espectre, tot depenent del temps de l’exposició i la intensitat.

Afecció a la biodiversitat
“La major part dels organismes vius utilitzen la nit per a desenvolupar la seua activitat, ja que la foscor permet escapar de la depredació, la dessecació, la radiació ultraviolada i, en definitiva, mantindre una vida més segura”, argumenta el professor Joaquín Baixeras, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva del Parc Científic de la Universitat de València. Els animals han desenvolupat òrgans sensorials que els permeten utilitzar ínfimes quantitats de llum ambiental o complementar les mancances amb el desenvolupament d’alternatives sensorials com ara l’olfacte o el tacte.

El cas dels insectes és un exemple il·lustratiu ja que fan servir sistemes de navegació basats en estrelles del firmament o de la Lluna, però l’enllumenat artificial excessiu hi interfereix. “Els insectes es veuen atrets pels fanals, amb la qual cosa veuran reduïdes les seues oportunitats d’alimentació i reproducció, alhora que la seua fisiologia patirà un estrés considerable i podran trobar la mort per depredació o accident pel xoc amb els fanals, l’electrocució o patir ceguera”, afegeix Baixeras. Quant a les plantes, com altres organismes fotodepenents, entren en una fase de descans fotosintètic durant la nit. En conseqüència, l’enllumenat excessiu pot interferir en el seu desenvolupament.

Enric Marco i Ángel Morales insisteixen en què el canvi de llums actuals de sodi de baixa pressió per leds, segurament blancs, és bàsicament econòmic. “Els leds són més cars i no està comprovat que duren 25 anys, de fet, els leds blancs promoguts pels plans de la Diputació de València només disposen de pocs anys de garantia”, exposen. Seria molt recomanable que els ajuntaments feren estudis més extensos de l’enllumenat municipal i s’hi tingueren en compte no només allò que consumeix un fanal, sinó si una zona està sobreil·luminada, amb la qual cosa es podrien eliminar fanals -si aquests estan ben instal·lats-, emeten llum per damunt de l’horitzontal i és llum que no s’utilitza. També es podrien instal·lar reguladors de flux lumínic que baixen la il·luminació a partir de mitjanit, apagar els llums de poliesportius i camps de futbol quan no es fan servir i evitar que llancen llum cap enfora o exigir els comerços que redueixen els llums dels aparadors durant la nit.

Foto: Una plaça interior de Manises, l´Horta. Ángel Morales.

Més informació:

Informe llums LED blancs Universitat de València. 18 desembre 2012

Leds blancs. No, gràcies

0

València pretén gastar-se un milió d’euros en led de substitució directa i de fàcil muntatge per a l’enllumenat públic, amb l’ajut de la Diputació. Ho llegirem sorpresos en aquesta diari fa uns dies. No ho acabem d’entendre, perquè el passat 8 d’octubre, també a Levante-EMV, l’informe del tècnic de Villar del Arzobispo expressava dubtes sobre el programa de la diputació: pel tipus de led utilitzats i, sobretot, en la legalitat del canvi de bombeta directa en un fanal no pensat per a aquest tipus de lluminària.

Com a membres del grup de treball sobre contaminació lumínica de la Universitat de València, ens interessa més el problema ambiental que aquesta substitució comportarà en una ciutat envoltada per tres parcs naturals i amb mes de 800.000 persones censades. Si no ens diuen el contrari, la llum dels led serà blanca, com ja hem observat en altres poblacions com ara Sinarcas, Vallada o la Yesa que ja “gaudeixen” d’una llum freda nocturna amb led blancs. I segurament que no seran els últims.

La llum blanca es descompon en diversos colors, dels quals el blau és el component essencial. Aquesta llum blava es difon més intensament en l’atmosfera. Així ocorre amb la llum del Sol, que dispersa més el color blau donant aquesta tonalitat al cel. Per això, sense augmentar el nombre de fanals, posant llum blanca, la contaminació lumínica s’incrementarà.

Els estudis de contaminació lumínica al Parc de l’Albufera demostraren, fa uns anys, com els insectes eren atrets, captivats i extrets del seu hàbitat natural per les llums blanques. Com que més del 80% dels insectes són nocturns, la instal·lació de led blancs per a enllumenat urbà causarà, per tant, un greu problema ecològic.

AFECCIÓ A LA SALUT

Però aquestes llums també afecten a la salut humana, com han demostrat nombrosos estudis que detecten baixades de la producció de l’hormona melatonina durant la nit en presència de llums blanques. Els estudis epidemiològics mostren una relació entre aquesta disminució i l’augment de la incidència de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns afectius i envelliment accelerat. A més a més, nivells inferiors de melatonina en sang poden induir el creixement d’alguns tipus de càncer.

Una altra vegada torna a prevaldre el punt de vista econòmic a curt termini sobre l’ambiental i el de la salut dels ciutadans. En pagarem les conseqüències.

Enric Marco i Ángel Morales. Universitat de València

Levante EMV, 13 de desembre 2012. Leds blancs. No, gràcies.

LED, encara no, gràcies!

1
Publicat el 6 de març de 2011

LED, Cel Fosc

Ja s’ha aprovat la iniciativa per substituir la il·luminació de les ciutats per LEDs. Però sembla que la cosa no està tan clara. No sembla que hi haurà un estalvi clar i segurament perdrem tot el que havíem guanyat de la lluita contra la contaminació lumínica. Els companys de l’Associació Cel Fosc m’enviaren fa uns dies el seu manifest amb la seua opinió sobre la nova idea feliç del govern central…


NOTA INFORMATIVA DE CEL FOSC, ASSOCIACIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA, SOBRE LES LÀMPADES LED D’ALTA POTÈNCIA PER A ENLLUMENAT EXTERIOR, AMB MOTIU DE L’ANUNCI DEL GOVERN CENTRAL D’UN PLA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA QUE COMPORTARIA EL SEU ÚS GENERALITZAT:Assistim des de fa mesos a l’aparició en els mitjans de comunicació de notícies relacionades amb les noves lluminàries LED d’alta potència que comencen a instal·lar-se com a nova solució a la il·luminació d’exteriors. Des de Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica, fa temps que estem treballant en la recopilació d’informació sobre aquest tipus de lluminàries amb la finalitat de poder fonamentar amb rigor els avantatges i inconvenients d’aquesta nova tecnologia. No obstant això, el precipitat anunci de la pròxima aprovació per part del Govern de d’Espanya d’un pla d’estalvi energètic que incita al canvi de les làmpares de l’enllumenat públic existent en carrers, carreteres, autovies i autopistes per unes altres d’aquesta tecnologia, ens obliga a pronunciar-nos públicament amb antelació i a realitzar una sèrie de puntualitzacions al respecte:

1.- Les lluminàries basades en díodes lluminosos, més coneguts per les seues sigles en anglés (LED, Light-Emiting Diode) representen una novetat en el mercat de la il·luminació d’exteriors que cal estudiar i valorar pel seu potencial de desenvolupament futur pel que fa a l’eficiència energètica, a les diferents formes de contaminació lumínica i a la seua capacitat de regulació per mitjans electrònics.

2.- Hem tingut coneixement, en nombroses ocasions, de l’agressiva campanya de promoció que duen a terme agents comercials d’empreses que comercialitzen aquest tipus de llums, que ?bé per desconeixement o amb la intenció d’enganyar els clients potencials ? no tenen inconvenient a realitzar afirmacions falses, tant pel que fa a les suposades bondats del producte que comercialitzen, com sobre les suposades debilitats de les làmpares existents a les quals pretenen substituir.  En aquest sentit, cal manifestar que, a igualtat de condicions, ara per ara, amb la tecnologia LED encara no s’estalvia energia. Com exemple, una làmpara d’halogenurs metàl·lics de temperatura de color de 3000 K té una eficàcia lluminosa de 105 lúmens per watt, mentre que un LED de 3000 K difícilment supera els 65 lúmens per watt. Així mateix, la informació comercial relativa al rendiment i durabilitat d’aquestes làmpares no està suficientment garantida.

Segueix…

3.- No es parla en absolut del fet, ja suficientment constatat, que la llum blanca que emeten els LED que es comercialitzen actualment és la més nociva per al mitjà nocturn i per a la salut humana. Efectivament, aquests dispositius emeten una gran quantitat de radiació en longituds d’ona curta, pròximes als 440 nanòmetres, corresponent al color blau. Aquesta és la llum que més altera la conducta de les espècies de vida nocturna i, per tant, la que més afecta a la biodiversitat. En les normatives sobre enllumenat més avançades s’exigeix que les lluminàries tinguen una mínima emissió de flux lluminós per sota dels 440 nanòmetres. És clar, per tant, que l’ús dels LED actuals queda desaconsellat per aquestes normatives. Així mateix, tampoc no es parla en absolut del fet, igualment conegut i descrit en la literatura científica, que la llum blanca dels LED és la que provoca de forma més ràpida la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina per part de la glàndula pineal. Aquesta hormona solament se secreta en condicions de foscor i, a més de controlar el ritme circadià, és un antioxidant d’ampli espectre que protegeix el nostre organisme, entre altres malalties, enfront de les alteracions degeneratives i contra certs tipus de càncer. Estudis científics recents relacionen l’exposició a la llum artificial blanca amb un major índex de casos de càncer de pit en dones i de pròstata i cólon en homes. Per tant, els responsables polítics i tècnics que aposten alegrement per la instal·lació d’aquest tipus de llum han de conéixer que poden estar comprometent no solament l’estalvi energètic i econòmic sinó també la salut humana i el manteniment de l’equilibri mediambiental.

4.- Finalment, la propaganda comercial ignora que aquest tipus de llum és la que causa una major contaminació lumínica, ja que es dispersa amb major eficàcia en l’atmosfera i incrementa el característic halo lluminós que es crea sobre les ciutats, afectant les observacions astronòmiques i pertorbant la foscor natural del mitjà nocturn a centenars de quilòmetres de distància d’aquestes. Encara més algunes empreses afirmen que, a causa de la capacitat que tenen els LED de projectar el seu flux lluminós de forma direccional, eviten la contaminació lumínica ja que no difonen llum per sobre de l’horitzó. Açò és una afirmació incompleta, perquè s’oculta que cap lluminària és no contaminant per si mateixa, ja que això depén, entre altres coses, de la seua posició d’instal·lació i de la reflexió de la llum sobre les superfícies il·luminades. Els
governants han de saber, per tant, que si d’una banda aproven lleis per a prevenir la contaminació lumínica (com és el cas de sis comunitats autònomes) no poden, d’altra banda, promocionar l’ús massiu de dispositius contraris als objectius que persegueixen aquestes lleis.

Per aquestes raons creiem que és important que les administracions de les quals depén la regulació del sector de la i·lluminació exterior s’informen adequadament, per mitjà d’agents independents de la solució més convenient per a millorar la qualitat dels enllumenats públics i privats i, en cas de dubte, adopten el principi de precaució a l’hora de decidir l’adjudicació de noves instal·lacions. Ens causa sorpresa i certa inquietud la successió de declaracions irresponsables a la qual assistim aquests dies i confiem que la sensació d’urgència per adoptar ràpidament mesures d’estalvi energètic amb motiu de la present crisi no motive a les nostres autoritats a prendre decisions precipitades sobre l’enllumenat d’exteriors que, per falta d’informació, acabe creant un perjudici major per a la ciutadania que el que pretenen reparar. Que quede clar que «Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica» no està en contra de la tecnologia dels LED, sinó que afirmem la necessitat d’esperar a disposar de més recerca que corregisca els defectes esmentats que, ara per ara, tenen aquests dispositius. Quan açò succeïsca, probablement sí que podran convertir-se en una tecnologia eficient i consolidada. De moment, però, : LED?… Encara no, gràcies!

Cel Fosc, 3 de març 2011

Foto: Centenars de persones observen l’espectacular instal·lació del carrer Sueca a València formada per milers de LED. Marga Ferrer, Levante EMV, 6 de març 2011

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari